Exhibició gallega al Pavelló Olímpic. Partit entre el primer i el segon classificat de l'OK Lliga. Des del principi el Liceo ha dominat, ha jugat millor i ha marcat més. En aquestes circumstàncies la derrota del Patí Vic ha estat inevitable. Els locals sempre han anat per darrere el marcador i no han semblat mai capaços de poder-lo capgirar. El Vic ha marcat un dels tres penals llançats i no ha encertat tampoc una falta directa. Els atacs en general han estat imprecisos si bé hi ha hagut un parell de pals a la segona part.  El Liceo, per la seva banda,  ha jugat sempre a un ritme més alt, més ràpid, amb més encert i matant les timides reaccions locals d'acostar-se al marcador. Bargalló (9) ha fet un gran partit. La foto d'aquest post correspon a l'inici de la jugada del tercer gol dels gallecs. D'un possible empat a dos a un costerut 1 a 3. I així fins al final. El Roncato Patí Vic cedeix el liderat a l'equip gallec.   

Parlo amb en Joan G. Li tremolen les mans. Té prop de 80 anys i la dona, clara de cap, prostrada al llit des de fa un parell de mesos. No es recuperarà. Quan van veure venir aquest panorama van llogar una dona russa perquè els cuidés. La Ludmila té quaranta-set anys -o potser trenta-set, dubta en Joan G. quan m'ho explica- que viu a casa seva i fa festa els diumenges. Cobra nou-cents euros nets al mes, a més del menjar i l'habitació. "És molt neta però cuina poc i el sopar no el vol fer" comenta en Joan resignadament. "Ens vol fer menjar un iogurt i res més. Diu que ja n'hi ha prou." En Joan vol menjar el mateix que li preparava la dona: verdura, peix, sopa, amanida... però la russa no ho vol fer. Per dinar mengen més però el què cuina la Ludmila no és gaire bó. Es recuperen els diumenges quan és fora -"va a Barcelona a veure un home"- i els visiten els fills que solen portar un tortell o unes lioneses. Els vespres se li fan eterns. "Ara ni puc veure les notícies de TV3: la russa s'enfada perquè no enten el català"

El Patí Vic ha aconseguit aquest vespre una meritòria victòria al Palau Blaugrana. Partit corresponent a la segona jornada de la Lliga Europea d'hoquei sobre patins. No he vist el partit i per tant no en puc fer la crònica, que es pot trobar al web del FC Barcelona. El marcador, però, ha anat així: el primer dels gols vigatans l'ha marcat Jordi Carbó quan faltaven quatre segons per acabar la primera part (l'he escoltat en directe per Catalunya Ràdio). Amb aquest gol el Vic empatava el partit. A la segona part Marc Torra avançava l'equip de la Plana quan s'havien jugat dotze minuts. Després ha empatat el Barça i finalment Adroher, amb un golàs excepcional, quan faltaven set minuts per acabar ha marcat el tercer. El Vic ja és líder en solitari. 

(Al diari AVUI, d'avui, hi ha una carta, Només Barça?, de l'ex-diputat vigatà de Convergència i Unió, Josep Maria Casals i Guiu, queixant-se del "caràcter parcial i arxibarcelonístic de la informació" que el diari publicà diumenge passat sobre la Lliga d'Hoquei. Cal dir, però, que l'AVUI publica cada setmana una pàgina dedicada a l'Hoquei: ahir amb Adroher de protagonista)  

Aquesta nit al pavelló Olímpic de Vic hem vist com Luís Gil el porter del Noia Freixenet irat pel tercer gol del Vic -el primer marcat de jugada- agredia a un dels àrbitres amb un cop de cap. Gil, que fins aleshores havia tingut una actuació excel·lent, abandonava la pista immediatament camí dels vestidors. Ha estat un partit trabat, dur, dominat per les defenses i l'encert dels porters. El Patí Vic només ha pogut marcar els dos primers gols de penalty dubtós (1 a 0 a la primera part) i de falta directa quan s'havia iniciat la segona part. Ambdós gols d'Adroher. Amb el tercer gol -Titi Roca després d'un contraatac vigatà precedit d'una falta local no assenyalada- la banqueta del Noia, molt nerviosa per l'arbitratge, ha esclatat i Gil ha perdut els papers. Quan faltaven set segons per acabar el partit amb el Noia tocat i enfonsat un altre contraatac local ha permès marcar el quart gol a Adroher (el tercer del seu compte particular) que juntament amb el porter Fernández -que ho ha parat tot- han set els millors vigatans del partit. 

M'estava mirant un partit de futbol femení benjamí a Vic. Al costat hi tenia un altre pare i anàvem comentant les jugades. "Venga niñas que sois las mejores" animava una mare de l'equip de Vilassar de Mar. "Árbitro, joder" cridava una altra mare mentre l'àrbitre passava per alt unes mans d'una jugadora de Vic. "Venga, venga, niñas a por ellas!" tornava a cridar la primera. I el meu veí que em diu "en quedem quatre. A tot arreu és igual. Amb el nano anem sovint a jugar al Bages i és com si anessim a Cornellà o a Terrassa. Els castellans han criat més que nosaltres. En quedem quatre, ja t'ho pots ben creure" I el partit es va acabar amb la victòria de les vigatanes per 5 gols a 2. Un bon partit.

Ahir es va poder escoltar en Puyal per TV3 i amb TDT en el partit de futbol entre el Barça i l'Almeria. Ara es pot triar entre la lamentable transmissió de Pere Escobar i la seva colla i la locució radiofònica de Puyal. Les dues locucions, molt diferents, tenen un punt en comú: la xerrameca. En el cas d'en Puyal és normal ja que es tracta d'una locució feta per la ràdio i per oients que cal suposar no veuen la televisió. Però el futbol per televisió no cal que ens l'expliquin: ja el veiem! Algunes televisions d'Europa ofereixen la possibilitat de poder seguir un partit de futbol sense cap comentarista, només amb el so ambient del camp de futbol. Aquest és l'exemple que TV3 hauria de seguir.

El diari de Perpinyà L'indépendent publica avui que el Tour arribarà a la capital del Rosselló el proper 8 de juliol. La Grande Boucle pour trois jours en Catalogne diu en portada referint-se a les etapes de Perpinyà, Girona i Barcelona. Una visió global de Catalunya. Llegeixo a l'Avui, també d'avui, que el Tour comptarà amb dues etapes en territori català. El diari en català de Barcelona s'oblida de Perpinyà i escapça Catalunya. Com tota la premsa barcelonina. En canvi el diari en francès de Perpinyà no s'oblida ni de Girona ni de Barcelona. Tota una lliçó (clic a la portada per veure-la millor)

El jugador de sabadell Oleguer Presses va marcar ahir diumenge el gol que va donar la victòria a l'Ajax en el partit que va jugar contra el Groningen. També va jugar Gabri, l'altre jugador català de l'equip. El gol té especial transcendència atès que va ser l'únic del partit (marcat al 35 de la primera part) i el va fer contra el lider de la Lliga Holandesa. Al web de l'Ajax hi ha una versió en anglès de la crònica del partit. En destaco un fragment:
"With a healthy Gabri and Rasmus Lindgren in midfield and Oleguer as a rock-solid central defender, Ajax were more in balance than in the matches against FK Borac and sc Heerenveen"

Partit de la Lliga europea d'Hoquei al Pavelló Olímpic de Vic. L'equip vigatà ha guanyat 3 a 2 a l'equip italià de Valdagno. Partit distret, amb domini i iniciativa local, una mica dur a la segona part, amb algunes bones jugades de contraatac i un arbitratge portuguès correcte, més aviat tirant a casolà. El Vic ha marcat un gol de penalty i els italians n'han fallat un. Llàstima del soroll de tambors i de la música a tot volum de la megafonia. El cas és que avui ha debutat una nova penya de seguidors del club vigatà: els estudiants universitaris de l'alberg de Vic. Una bona colla situats darrere el gol nord. Però destacaven a la mateixa graderia tres solitaris seguidors de l'equip italià. Un quart d'hora abans d'iniciar-se el partit han col·locat la pancarta i la bandera de la foto, s'han assegut i han seguit plàcidament el partit. Al final els jugadors del Valdagno els han saludat des de la pista i ells han correspòs a la salutació.

Faig cua per pagar al supermercat Bon Preu de la carretera de Roda de Vic. Davant meu hi ha un negre que també fa cua i darrere meu s'acosta un noi xinès. Avui la caixera és diu Vanesa i no l'he vista mai. És amable amb els clients. Ara està acabant d'atendre una senyora gran i l'ajuda a posar la compra dins d'una bossa: passi-ho bé, sento que li diu.  Hola, buenas tardes, diu la Vanesa al negre. Ell no respon. Son cinco con quince, por favor i l'home mira la pantalla de la caixa i paga sense dir res i se'n va. Adiós, li diu ella. Em toca el torn. Hola, bona tarda diu la Vanesa. Bona tarda, li responc. Em diu l'import, set vint-i-tres si us plau, pago i ens diem adéu. Hola, buenas tardes, diu la Vanesa al xinès. El xinès no diu res però mou el cap. Son seis con catorce, por favor i el xinès mira la pantalleta i paga. Adiós, li diu ella i el xinès torna a moure el cap i se'n va.

La jugadora del Tennis Taula Vic Sara Ramírez, defensant els colors de la selecció espanyola, ha quedat en cinquena posició del campionat europeu de tennis taula celebrat a Sant Petersburg. El partit decisiu s'ha jugat aquest matí i les seleccionades espanyoles han derrotat per 3 a 1 a Àustria. Espanya ha aconseguit d'aquesta manera la millor classificació de la història. Només han perdut contra Hungria -la vigent campiona- i Holanda. Aquestes dues seleccions jugaran la final.

(foto: Sara Ramírez en un moment d'un partit a Sant Petersburg)

L'Sporting de Gijón ha aconseguit aquesta tarda a Mallorca la primera victòria de la temporada. Pel futbolista manlleuenc Gerard Autet, defensa de l'Sporting, aquest ha set el tercer partit de futbol que ha jugat a primera divisió, sempre com a titular. Va començar la temporada com a suplent i no va debutar fins al partit que l'Sporting va jugar contra el Barça. En aquell partit Autet va ser expulsat i l'equip asturià va acabar perdent per golejada. El manlleuenc és l'únic futbolista de la Plana de Vic que juga a la primera divisió espanyola.
  (crònica del partit) 

(foto: Autet saltant damunt del mallorquinista Webó)  

Un scooter i un cotxe han xocat a la Rambla del Passeig de Vic prop de les cinc de la tarda. Segons alguns testimonis el ciclomotor, conduït per un noi jove, circulava fent ziga-zagues entre els cotxes i finalment ha estat envestit lateralment per un turisme de color blau. El motorista ha quedat ferit lleument en una cama i una estona després dels fets encara estava una mica estabornit, segons que ha pogut comprovar aquest cronista. Els ocupants del cotxe han resultat il·lesos. Quan ha arribat una parella de la Guàrdia Urbana al lloc dels fets han set increpats per un home vell que els ha retret que havien trigat més de trenta-cinc minuts des que se'ls havia avisat. Els policies no n'han fet cas. L'accident i el posterior efecte tafaner han provocat retencions de vehicles al centre de la ciutat durant una bona estona.

Divendres passat vaig assistir al Congrés Comarcal d'ERC com a membre de les JERC (Jubilats d'Esquerra Republicana de Catalunya) i...
tot anava com estava previst. En Sanuy, el nou President, va obtenir el suport del 61% dels assistents. L'executiva que va presentar també va ser elegida sense problemes amb resultats similars. Tocava el torn de votar els consellers nacionals. El meu vot va ser pel meu amíc Toni Vilà, que ho tenia magre perquè no té la confiança de "l'aparell", però si que té la confiança dels seus amics que som una bona colla. Mentre feia cua per votar pensava que en Toni Vilà i la Filo Tió -que també es presentava- haurien de sortir escollits per aclamació i entre aplaudiments. Per tot el què han fet per Esquerra durant tants anys sense res a canvi. En fi que es va votar i oh! sorpresa l'alcaldessa no va sortir escollida. Els més votats van ser Pau Comes -un barceloní resident a Vic- i en Tarrés de Calldetenes. L'aparell és més eficient i gasiu que mai. Felicitats. Però s'ha de saber administrar la força perquè fer-ne un ús excessiu pot passar factura. I això és el què passarà.

Llegit als diaris i vist en algun vídeo que...
en una tarda de diumenge èpica i històrica José Tomàs va il·luminar el cel de Barcelona. Va ser en el cinquè toro: Idílico. No el va matar. Després d'una extraordinària, emotiva i celebrada actuació del toro i del torero es va indultar el toro. Aquest fet passa en ben poques ocasions. A la Monumental l'última vegada va ser l'any 2001 quan és va indultar a "Zafiro" després d'una gran tarda de Finito de Córdoba, torero nascut a Sabadell el 1971.  

Avui fa set anys dels atemptats terroristes que van provocar tres mil morts. L'onze de setembre de 2001 el terror islamista va fer-se present, i de quina manera, als Estats Units. L'onze de setembre és una data assenyalada per sempre més. La barbàrie dels totalitaris. Madrid i Londrés també van ser objectius dels assassins. Oriana Fallaci ho va explicar prou bé en els seus llibres. El desafiament de l'integrisme islamista contra el món lliure encara continua. La covardia d'una bona part d'occident per defensar els valors que ens fan lliures també. 

(Foto: Pentagon Memorial, en homenatge a les víctimes de l'atemptat contra la seu del Departament de Defensa Americà)
  

Fa una quinzena d'anys vaig visitar uns grans magatzems andorrans. M'hi va convidar el seu director comercial. Durant la visita aquest director comercial, catalanoparlant, va saludar i va parlar breument amb diversos treballadors. La majoria, la gran majoria, de les converses van ser en espanyol. Vaig quedar una mica sorprès del fet tot i que en les dues ocasions anteriors que havia visitat el país ja m'havia adonat de la forta presència del castellà. Vam parlar breument del tema amb ell i recordo que, entre altres coses, em va dir: "hi ha molts espanyols i els portuguesos de seguida s'integren. Aprenen castellà al cap de quatre dies" Ho va dir amb tota naturalitat. Després vam anar a dinar a un restaurant de cuina francesa. La propietària, francesa, també se'ns va adreçar en castellà. En aquella i en les posteriors visites que he fet al país m'he adonat que, efectivament, la llengua d'integració, la llengua compartida, és el castellà.  M'ha vingut al cap tot això quan he llegit aquest article -mal redactat- al diari AVUI de dissabte passat : SOS: la llengua catalana, en perill a Andorra.

(foto: tres noies a Londres fent promoció comercial d'una botiga de llenceria)

No hi ha com marxar uns dies d'aquesta comunitat autònoma espanyola per acabar-se d'adonar de la petitesa de la nostra classe política, de la baixa categoria del debat polític i del cercle viciós i viciat en què s'ha convertit això de l'autonomia. Justament en parlàvem ahir vespre amb un altre exregidor republicà de Vic. I fa pocs dies a les portes d'un supermercat ho comentàvem amb un altre exregidor vigatà, també republicà, aquest fins i tot exmilitant. Decebuts sobretot dels nostres, els nostres!, als quals havíem dipositat confiança -massa confiança- il·lusions -massa il·lusions-  i els havíem suposat molt millors del què han resultat ser. I no es pas que ens féssim pagues que ens portarien la lluna en un cove. No, no és pas això. Simplement havíem pensat que hi podia haver una mica de solvència en els fets, una mica més de coherència entre les abrandades proclames i els fets decididament porucs, covards, petits...

(foto: el ràpid Bolt i la guapa Miss Món Zhang Zilin)

Això era que m'estava menjant amb delit unes costelletes d'un cabrit tendre del Lluçanès, de Sant Martí d'Albars. Jo no sóc vegetarià. Quan matem el cabrit és quan se'ns permet gaudir-lo. Sense recança el matem i després fem festa i ho celebrem. Matem sense recança molts dels animals que ens alimenten. Altres els fem viure perquè vagi rajant la mamella. També sense recança, com ha de ser. Això i altres pensaments em passaven pel cap entre queixalada i queixalada quan algú va parlar de gossos i gosseres. Ja hi vam ser. Entre "pobrets (els gossos) no els podem pas matar" a "quin dispendi haver d'alimentar aquests animals, que només són animals, i que algú haurà abandonat cansat de la seva companyia o més aviat de les servituds que comporta la seva companyia" . "Massa animals en pisos petits" afegia un tercer. I així en el transcurs de la conversa i mentre ens cruspíem definitivament l'exel·lent cabrit i felicitàvem la cuinera Raquel van anar guanyant la discussió els partidaris de matar gossos (o gats) quan aquests ja només són una rèmora i a la vegada endurir les sancions a qui els abandona. Dit sigui de passada ningú es va veure en cor de manifestar aquesta opinió fora del cercle d'estricte confiança.