Parlo amb en Joan G. Li tremolen les mans. Té prop de 80 anys i la dona, clara de cap, prostrada al llit des de fa un parell de mesos. No es recuperarà. Quan van veure venir aquest panorama van llogar una dona russa perquè els cuidés. La Ludmila té quaranta-set anys -o potser trenta-set, dubta en Joan G. quan m'ho explica- que viu a casa seva i fa festa els diumenges. Cobra nou-cents euros nets al mes, a més del menjar i l'habitació. "És molt neta però cuina poc i el sopar no el vol fer" comenta en Joan resignadament. "Ens vol fer menjar un iogurt i res més. Diu que ja n'hi ha prou." En Joan vol menjar el mateix que li preparava la dona: verdura, peix, sopa, amanida... però la russa no ho vol fer. Per dinar mengen més però el què cuina la Ludmila no és gaire bó. Es recuperen els diumenges quan és fora -"va a Barcelona a veure un home"- i els visiten els fills que solen portar un tortell o unes lioneses. Els vespres se li fan eterns. "Ara ni puc veure les notícies de TV3: la russa s'enfada perquè no enten el català"

M'estava mirant un partit de futbol femení benjamí a Vic. Al costat hi tenia un altre pare i anàvem comentant les jugades. "Venga niñas que sois las mejores" animava una mare de l'equip de Vilassar de Mar. "Árbitro, joder" cridava una altra mare mentre l'àrbitre passava per alt unes mans d'una jugadora de Vic. "Venga, venga, niñas a por ellas!" tornava a cridar la primera. I el meu veí que em diu "en quedem quatre. A tot arreu és igual. Amb el nano anem sovint a jugar al Bages i és com si anessim a Cornellà o a Terrassa. Els castellans han criat més que nosaltres. En quedem quatre, ja t'ho pots ben creure" I el partit es va acabar amb la victòria de les vigatanes per 5 gols a 2. Un bon partit.

Ahir es va poder escoltar en Puyal per TV3 i amb TDT en el partit de futbol entre el Barça i l'Almeria. Ara es pot triar entre la lamentable transmissió de Pere Escobar i la seva colla i la locució radiofònica de Puyal. Les dues locucions, molt diferents, tenen un punt en comú: la xerrameca. En el cas d'en Puyal és normal ja que es tracta d'una locució feta per la ràdio i per oients que cal suposar no veuen la televisió. Però el futbol per televisió no cal que ens l'expliquin: ja el veiem! Algunes televisions d'Europa ofereixen la possibilitat de poder seguir un partit de futbol sense cap comentarista, només amb el so ambient del camp de futbol. Aquest és l'exemple que TV3 hauria de seguir.

El diari de Perpinyà L'indépendent publica avui que el Tour arribarà a la capital del Rosselló el proper 8 de juliol. La Grande Boucle pour trois jours en Catalogne diu en portada referint-se a les etapes de Perpinyà, Girona i Barcelona. Una visió global de Catalunya. Llegeixo a l'Avui, també d'avui, que el Tour comptarà amb dues etapes en territori català. El diari en català de Barcelona s'oblida de Perpinyà i escapça Catalunya. Com tota la premsa barcelonina. En canvi el diari en francès de Perpinyà no s'oblida ni de Girona ni de Barcelona. Tota una lliçó (clic a la portada per veure-la millor)

El jugador de sabadell Oleguer Presses va marcar ahir diumenge el gol que va donar la victòria a l'Ajax en el partit que va jugar contra el Groningen. També va jugar Gabri, l'altre jugador català de l'equip. El gol té especial transcendència atès que va ser l'únic del partit (marcat al 35 de la primera part) i el va fer contra el lider de la Lliga Holandesa. Al web de l'Ajax hi ha una versió en anglès de la crònica del partit. En destaco un fragment:
"With a healthy Gabri and Rasmus Lindgren in midfield and Oleguer as a rock-solid central defender, Ajax were more in balance than in the matches against FK Borac and sc Heerenveen"

Faig cua per pagar al supermercat Bon Preu de la carretera de Roda de Vic. Davant meu hi ha un negre que també fa cua i darrere meu s'acosta un noi xinès. Avui la caixera és diu Vanesa i no l'he vista mai. És amable amb els clients. Ara està acabant d'atendre una senyora gran i l'ajuda a posar la compra dins d'una bossa: passi-ho bé, sento que li diu.  Hola, buenas tardes, diu la Vanesa al negre. Ell no respon. Son cinco con quince, por favor i l'home mira la pantalla de la caixa i paga sense dir res i se'n va. Adiós, li diu ella. Em toca el torn. Hola, bona tarda diu la Vanesa. Bona tarda, li responc. Em diu l'import, set vint-i-tres si us plau, pago i ens diem adéu. Hola, buenas tardes, diu la Vanesa al xinès. El xinès no diu res però mou el cap. Son seis con catorce, por favor i el xinès mira la pantalleta i paga. Adiós, li diu ella i el xinès torna a moure el cap i se'n va.

La jugadora del Tennis Taula Vic Sara Ramírez, defensant els colors de la selecció espanyola, ha quedat en cinquena posició del campionat europeu de tennis taula celebrat a Sant Petersburg. El partit decisiu s'ha jugat aquest matí i les seleccionades espanyoles han derrotat per 3 a 1 a Àustria. Espanya ha aconseguit d'aquesta manera la millor classificació de la història. Només han perdut contra Hungria -la vigent campiona- i Holanda. Aquestes dues seleccions jugaran la final.

(foto: Sara Ramírez en un moment d'un partit a Sant Petersburg)

L'Sporting de Gijón ha aconseguit aquesta tarda a Mallorca la primera victòria de la temporada. Pel futbolista manlleuenc Gerard Autet, defensa de l'Sporting, aquest ha set el tercer partit de futbol que ha jugat a primera divisió, sempre com a titular. Va començar la temporada com a suplent i no va debutar fins al partit que l'Sporting va jugar contra el Barça. En aquell partit Autet va ser expulsat i l'equip asturià va acabar perdent per golejada. El manlleuenc és l'únic futbolista de la Plana de Vic que juga a la primera divisió espanyola.
  (crònica del partit) 

(foto: Autet saltant damunt del mallorquinista Webó)  

Divendres passat vaig assistir al Congrés Comarcal d'ERC com a membre de les JERC (Jubilats d'Esquerra Republicana de Catalunya) i...
tot anava com estava previst. En Sanuy, el nou President, va obtenir el suport del 61% dels assistents. L'executiva que va presentar també va ser elegida sense problemes amb resultats similars. Tocava el torn de votar els consellers nacionals. El meu vot va ser pel meu amíc Toni Vilà, que ho tenia magre perquè no té la confiança de "l'aparell", però si que té la confiança dels seus amics que som una bona colla. Mentre feia cua per votar pensava que en Toni Vilà i la Filo Tió -que també es presentava- haurien de sortir escollits per aclamació i entre aplaudiments. Per tot el què han fet per Esquerra durant tants anys sense res a canvi. En fi que es va votar i oh! sorpresa l'alcaldessa no va sortir escollida. Els més votats van ser Pau Comes -un barceloní resident a Vic- i en Tarrés de Calldetenes. L'aparell és més eficient i gasiu que mai. Felicitats. Però s'ha de saber administrar la força perquè fer-ne un ús excessiu pot passar factura. I això és el què passarà.

Llegit als diaris i vist en algun vídeo que...
en una tarda de diumenge èpica i històrica José Tomàs va il·luminar el cel de Barcelona. Va ser en el cinquè toro: Idílico. No el va matar. Després d'una extraordinària, emotiva i celebrada actuació del toro i del torero es va indultar el toro. Aquest fet passa en ben poques ocasions. A la Monumental l'última vegada va ser l'any 2001 quan és va indultar a "Zafiro" després d'una gran tarda de Finito de Córdoba, torero nascut a Sabadell el 1971.