- ... i llavors hi ha La sombra del viento... - ... que és un boom... - ... sí: és un boom. Però jo la vaig llegir sense saber que era un boom. - I et va agradar? - No. - No et va agradaaaaar? - Sí, sí que em va agradar. Em va agradar molt. Però em vaig avorrir bastant. - Ja t'entenc, ja.
Anit vaig assistir a la Nit Galàctica que el cantautor Sisa i un gran estol d'artistes convidats van oficiar a la plaça de Catalunya. Quina nit, tu! Si no arriba a ser perquè estava envoltat de gent --si no arriba a ser per la barreja de vergonya i orgull--, més d'una vegada i més de dues m'hauria posat a plorar. I no pas de pena, sinó de goig i emoció. És lo que té ser una mica sentimental... Fa uns minuts, he enviat al meu diari la crítica d'aquesta Nit Galàctica, que sortirà publicada demà. És inevitable: sempre que escrius articles et queden coses per dir. I més en aquest cas, perquè entre pitos i flautes l'espectacle d'ahir va durar tres hores. Apunto aquí telegràficament tres cosetes que m'han quedat al tinter i que no voldria oblidar. [ + ]
donat |
divendres, 12 de setembre de 2008 | 16:23h
Una dona amargada per un cos deforme, repulsiu. Una altra dona amb un cos magnífic, que un mal dia comet l'error de pujar al cotxe equivocat, on un delinqüent l'assassina tallant-li el cap. I un metge que, transgredint l'ètica, s'erigeix en un nou doctor Frankenstein, ajuntant el cap de la primera i el cos de la segona. Vet aquí la situació de partida de La sutura, l'obra de l'autora sueca Marina Steinmo que vaig anar a veure l'altra nit a la Biblioteca de Catalunya, interpretada per Sílvia Sabaté sota la direcció de Teresa Devant. Esplèndida peça. [ + ]
donat |
Podcast |
dimarts, 9 de setembre de 2008 | 15:18h
L'any 1960, l'escriptor Raymond Queneau i el matemàtic François Le Lionnais fundaven un Ouvroir de littérature potentielle (OULIPO), amb l'objectiu de crear obres usant tècniques d'escriptura limitada. Italo Calvino, Marcel Duchamp i Georges Perec, entre d'altres, formarien part del grup. Ja al nostre segle, i recollint part de l'herència d'aquell OULIPO, un grup de credors aixoplugats a la nòmina d'Arte Radio, dónen vida al sorprenent Ouvroir de Radio Potentielle, més conegut com OuRaPo. [ + ]
Quan la moda de les places dures va arribar a Granollers, van urbanitzar la plaça Barangué. Llums com de camp de concentració. Estructures a mig camí entre la placa solar i la graella per fer carn a la brasa. Una mena de serp de ferro que surt del paviment, ideal per deixar bornis els nens. La gent va començar a dir: "cony, què és això?". Ara, d'aquesta plaça tothom en diu la plaça del Cony... però jo volia parlar d'una altra cosa. [ + ]
El jazzman i atleta Vicens Vacca i Roca ha mort aquesta tarda als 84 anys, a conseqüències d'una greu malaltia. Nascut a Granollers l'any 1924, Vacca formà part de la generació de músics pioners que van introduïr el jazz a Catalunya a la dècada de 1940. Fou un notable guitarrista, i el primer en adoptar el flabiol com a instrument jazzístic. També va ser un excel·lent esportista, destacant sobretot en atletisme i handbol. [ + ]
Ja han repartit els programes de la festa major de Granollers. És una passada: més de 150 activitats, repartides entre el 23 i el 31 d'agost. És molta matraca, i s'entén perfectament, perquè aquest 2008 el model de festa --basat en el protagonisme de dues colles que competeixen, els Blancs i els Blaus-- arriba als 25 anys. [ + ]
De tant en tant miro la carpeta dels spams que arriben al Gmail. Anuncis de rellotges, promeses d'enlarge your penis now, invitacions a festes absurdes que tenen lloc a Móstoles... Però avui he al·lucinat amb el missatge que em remet un tal Dave Yorke. [ + ]
donat |
Cançons |
dijous, 31 de juliol de 2008 | 16:06h
Ara que aquest cabronàs d'en Radovan Karadzic ja és a La Haia... m'ha vingut al cap Srebrenica, la cançó que va fer el malaguanyat Carlos Cano arran de la massacre perpetrada a Bòsnia el 1995.
Cançó on, per cert, Cano al·ludeix directament Karadzic.
Formava part del seu disc de 1996 El color de la vida, i sona així:
... es fonen en una sentida i pública abraçada, en motiu de l'augment de sou del primer, que marxa del poble perquè l'han fet bisbe d'algun lloc. Una tremenda ovació dels feligresos acompanya l'emotiva estampa.
No, no és cap pel·li d'en Berlanga. Els fets van succeir diumenge passat a la parròquia d'aquí. Ho expliquen al bloc Les dues iaies de Granollers.
donat |
Política |
dimecres, 16 de juliol de 2008 | 14:05h
"Señor Fernando Savater: usted no puede ejercer la libertad de elegir entre castellano y euskara porque usted, como todo el mundo sabe, no tiene ni idea de euskara"
(Apología (escéptica) del bilingüismo. Article de Joan Garí)
donat |
Podcast |
dijous, 10 de juliol de 2008 | 16:35h
Ja les té, la vida, aquestes coses: per més que hagis viatjat, resulta que mai no has viatjat prou. Per exemple, mai no he estat a Castellar del Vallès, i ara sé que he fet mal fet, perquè a l'emissora d'allà (90.10 FM) emeten el programa Ones de Crom, un excel·lent espai consagrat a la música experimental. [ + ]
Últimament, el bon David al·ludeix bastant el pessimisme en els seus escrits. L'entenc perfectament. Aquest vici del pessimisme el practico des de fa molts anys, potser per caràcter, potser per comoditat, potser perquè és una forma més del sentit de l'humor. Però hi ha dies diferents. [ + ]
donat |
Política |
divendres, 4 de juliol de 2008 | 15:53h
L'esperpèntic manifest en defensa de la lengua común (sic), continua trobant oposició en terres de parla castellana, cosa que a banda de tenir gràcia, potser és significativa. Aquest article ha sortit publicat al diario Público d'avui, i el signa Juan Carlos Moreno Cabrera, autor del llibre El nacionalismo lingüístico, una ideologia destructiva. [ + ]
A mi m'era igual. Vull dir que, com que el futbol no m'interessa, i Espanya tampoc, m'era indiferent si aquests senyors del podemos guanyaven, perdien, o es feien del Hare Krishna. El que no sospitava és que aquesta collonada de l'Eurocopa m'acabés complicant la vida. [ + ]
donat |
Llibres |
dimecres, 25 de juny de 2008 | 12:54h
D'Expiació en deuen haver fer una pel·lícula perquè, a la portada de l'edició de butxaca de la novel·la d'Ian McEwan, hi surt aquesta actriu que es diu Romola Garai, i que em sembla que va nèixer a la colònia britànica de Hong Kong. M'ha agradat, perquè la història és forta. Els fets començen l'any 1935. Enduta per les seves fantasies –però aproximadament conscient del
que fa–, una nena de 13 anys acusa en fals un home d'un delicte aberrant. El seu
testimoni trunca la vida d'aquest individu, i també el de la germana de
la pròpia acusadora, que festeja amb l'acusat.[ + ]
No hi comptava, però agú va convidar-me a sopar a la seva terrassa la nit de Sant Joan. Érem més de deu, i em temo que jo els guanyava tots en edat. M'ho temo i ho celebro, perquè la gent de la meva quinta cada dia m'avorreix més. [ + ]
Anit vaig assistir a la Nit Galàctica que el cantautor Sisa i un gran estol d'artistes convidats van oficiar a la plaça de Catalunya. Quina nit, tu! Si no arriba a ser perquè estava envoltat de gent --si no arriba a ser per la barreja de vergonya i orgull--, més d'una vegada i més de dues m'hauria posat a plorar. I no pas de pena, sinó de goig i emoció. És lo que té ser una mica sentimental... Fa uns minuts, he enviat al meu diari la crítica d'aquesta Nit Galàctica, que sortirà publicada demà. És inevitable: sempre que escrius articles et queden coses per dir. I més en aquest cas, perquè entre pitos i flautes l'espectacle d'ahir va durar tres hores. Apunto aquí telegràficament tres cosetes que m'han quedat al tinter i que no voldria oblidar. 
Una dona amargada per un cos deforme, repulsiu. Una altra dona amb un cos magnífic, que un mal dia comet l'error de pujar al cotxe equivocat, on un delinqüent l'assassina tallant-li el cap. I un metge que, transgredint l'ètica, s'erigeix en un nou doctor Frankenstein, ajuntant el cap de la primera i el cos de la segona. Vet aquí la situació de partida de La sutura, l'obra de l'autora sueca Marina Steinmo que vaig anar a veure l'altra nit a la Biblioteca de Catalunya, interpretada per Sílvia Sabaté sota la direcció de Teresa Devant. Esplèndida peça. 
Quan la moda de les places dures va arribar a Granollers, van urbanitzar la plaça Barangué. Llums com de camp de concentració. Estructures a mig camí entre la placa solar i la graella per fer carn a la brasa. Una mena de serp de ferro que surt del paviment, ideal per deixar bornis els nens. La gent va començar a dir: "cony, què és això?". Ara, d'aquesta plaça tothom en diu la plaça del Cony... però jo volia parlar d'una altra cosa. 
El jazzman i atleta Vicens Vacca i Roca ha mort aquesta tarda als 84 anys, a conseqüències d'una greu malaltia. Nascut a Granollers l'any 1924, Vacca formà part de la generació de músics pioners que van introduïr el jazz a Catalunya a la dècada de 1940. Fou un notable guitarrista, i el primer en adoptar el flabiol com a instrument jazzístic. També va ser un excel·lent esportista, destacant sobretot en atletisme i handbol. 
D'Expiació en deuen haver fer una pel·lícula perquè, a la portada de l'edició de butxaca de la novel·la d'Ian McEwan, hi surt aquesta actriu que es diu Romola Garai, i que em sembla que va nèixer a la colònia britànica de Hong Kong. M'ha agradat, perquè la història és forta. Els fets començen l'any 1935. Enduta per les seves fantasies –però aproximadament conscient del
que fa–, una nena de 13 anys acusa en fals un home d'un delicte aberrant. El seu
testimoni trunca la vida d'aquest individu, i també el de la germana de
la pròpia acusadora, que festeja amb l'acusat. 
