Ahir hi va Ple a l'Ajuntament de Vic. Es notava que era agost per les absències de dos regidors de l'equip de govern (Xavier Solà de Ciu i Jacint Raurell del Psc-Psoe) i per l'assistència de públic que va aprofitar que està de vacances per anar a veure com funciona un ple.
En quant als continguts, tot era força rutinari, no hi havia cap tema estrella. Això ho va aprofitar la ultradreta per fer del ple una plataforma publicitària pels amics (perquè no amplien el contracte laboral d'un policia que és colega nostre, perquè no deixen posar una banderola a un comerciant que també deu ser colega... en fi, guanyant vots ja pensant en les eleccions del 2011).
Però hi va haver un punt en què s'hi va passar de puntetes. Es tractava de donar al compte al ple del nomenament de diversos càrrecs de confiança (personal eventual, oficialment). Quatre nomenaments de càrrecs i, entre mig, el de responsable de la secretaria d'alcaldia per a la sra. Maria Vila d'Abadal i Castilla. Us sona el cognom? sí, el mateix que l'alcalde, Vila d'Abadal. Sembla ser que és la seva filla.
En el reportatge, persones molt lligades al seu territori ens parlen de
la manera en què viuen els canvis. Ells, i també urbanistes i
planificadors, fan propostes de què es pot fer per assegurar que
conservem per al futur un patrimoni comú.
Entre aquestes persones, hi podem veure l'actual regidor de la Cup per Mataró, Xevi Safont-Tria.
Què hi fa un enviat especial dels serveis informatius de TV3 a les Illes Canàries?
1. Informar, que per això són serveis informatius. 2. Solidaritat internacional. Com cada vegada que hi ha un incendi a qualsevol part del món, TV3 hi és per solidaritzar-se amb les víctimes (les darreres setmanes tenien tres enviats especials a Grècia i Sèrbia, oi?). 3. Un servei públic. Hi han anat a apagar focs i han aprofitat un descans per connectar amb el Telenotícies 4. Demostrar-nos que TV3, tal com el seu nom indica, és una TV espanyola (la tercera, concretament).
Acabo de participar en el primer ple de la
legislatura de l’Ajuntament de Vic (apart del de constitució) i també el meu
primer ple de veritat. Com que era el d’aprovació del govern, es tractava d’un
ple extraordinari. El contingut bàsic era l’aprovació del nou govern
multipartit (format per Convergència i Unió, Psc-PM, Erc-Am i Ic-V-EuiaEuia-Epm),
del nou règim de plens i de les assignacions que rebran els regidors en forma
de sous astronòmics.
Abans de començar el ple, l’alcalde ha demanat
disculpes públicament per les declaracions que va fer el 28 de maig en què va
dir que a la PxC ni aigua. Ell sabrà si era necesari fer-ho!
Aquest migdia s'ha constituït el nou ajuntament de Vic. Els regidors hem pres possessió del càrrec amb el formulisme dubtosament democràtic de prometre lleialtat al rei (no se sap si al Melcior, al Gaspar o al Baltasar, ja que la pregunta no ho especificava), a la sacrosanta constitució i a l'estatutet.
Bona part dels regidors hem utilitzat fórmules alternatives del tipus 'per imperatiu legal', 'sense renunciar a la independència', etc.
Després de la ressaca electoral i de totes les valoracions pertinents (a nivell local i nacional), ara ve la part més dura de l'èxit: la feina.
Ara toca donar resposta a totes les persones que ens van votar (i també a les que no ho van fer).
Ja hem començat a treballar. De cara a dissabte no tenim feina, ja que s'ha decidit que al ple d'investidura no hi haurà discursos. Només el jurament protocol·lari i el vot d'investidura (sembla ser que l'alcaldable convergent obtindrà majoria absoluta a la primera votació, amb el suport d'Erc i Icv).
Ara mateix no cabo em ni mateix (ni sé si és cabo o quebo!). Estava convençut que la Laia seria regidora, però la meva acta només entrava en la categoria dels somnis.
Però ja se sap, els somnis a vegades es fan realitat.
Només puc agrair als 1.174 vigatans (alguns des de molt lluny d'aquí, em consta) que han cregut en la nostra utopia i ens han votat i a tota la gent (molta) que han fet una campanya fantàstica i impecable que ens ha permès superar totes les previsions i treure dos regidors.
Per una banda, estic molt content de la feina feta. Dos regidors no surten del no-res. Gràcies a tothom. I a nivell personal, ser la veu de 1.174 persones al consistori és una responsabilitat de la que ara mateix encara no en sóc conscient (demà m'hi hauré de posar).
I malgrat tot (sempre hi ha un però), estic trist per la pujada del feixisme populista a la meva ciutat. I crec que des de la Cup ens tocarà liderar l'oposició al racisme feixista, ja que la resta de partits ja han demostrat durant els darrers quatre anys que ells són incapaços de fer-ho. És un repte dur, però tant la Laia com jo, com tota la gent que ens dóna suport, estem disposats a assumir.
Serem a l'Ajuntament per donar veu a tots aquells que ja fa massa anys que perdíem i que ja va sent hora que aprenguem a guanyar.
Gràcies a tots, de tot cor, per fer del dia d'avui el més feliç de la meva ja llarga vida política.
Aquest divendres al
vespre la Cupha celebrat l’acte
final de campanya amb un acte que ha reunit més de 300 persones a la Plaça dels
Màrtirs, des de les 6 de la tarda fins a les 9 tocades.
A les 6 de la
tarda, la companyia
Serpentina
ha ofert un espectacle d’animació infantil que ha comptat amb la participació
de molts nens i nenes de la
ciutat. Després de l’espectacle, hi ha hagut coca i xocolata
desfeta per a tothom.
Aquets vespre, a partir de 2/4 de 9 del vespre, acte electoral al centre cívic de La Guixa, amb la presentació del programa de la Cup. Intervindran Francesc Ribera 'Titot' i Quim Soler.
I demà, final de campanya. A partir de les 6 de la tarda, a la Plaça dels Màrtirs, animació infantil, berenar, intervencions de l'exalcalde d'Arbúcies, Jaume Soler i dels futurs regidors de la Cup, Abel Caldera (Berga) i Laia Jurado (Vic), i, finalment, actuació del músic i cantant Joan Isaac.
La campanya és esgotadora... La vida diària es tradueix en 8 hores de feina (de la de guanyar-se el pa de cada dia), 4 de dormir, dues per menjar i altres afers diaris i deu de campanya. I ni així s'arriba a tot.
Però segur que l'esforç valdrà la pena...
Ja només queden nou dies... i el dia de reflexió tindrem 'mono' de cartells i reunions. Jo m'estic pensant en buscar una paret a casa per enganxar-hi cartells aquell dia, per no perdre el costum.