Els pobles si no són lliures, no són.
|
|
ferrandomauq |
dissabte, 6 d'octubre de 2007 | 20:16h
Us passo un vídeo que a mi m'ha agradat. Demà potser aprofundiré en l'escrit, però ara em fot pal.
ferrandomauq |
dimarts, 25 de setembre de 2007 | 14:06h
Us proposo l'escolta d'aquesta peça. És una versió íntima i traduïda del "Ni una sola palabra" de Na Paulina Rubio. En Roger Mas l'inclourà al seu nou disc, que sortirà a finals del 2007.
ferrandomauq |
dimarts, 25 de setembre de 2007 | 13:43h
Avui he trobat un d'aquells vídeos que et fan gràcia natural. Sí, gràcia natural. És un vídeomuntatge musical, emulant una actuació en directe, on els personatges són ni més ni menys que clics. Qui no ha jugat alguna vegada amb ells? Si de ben petit hagués tingut una càmara adequada n'hauria enregistrat alguna de les mogudes que havíem fet amb el meu cosí a Llançà; per exemple la guerra entre indis i vaquers on es van haver d'organitzar més de 400 personatges i es van invertir grans hores a fer el muntatge. Per desgràcia, després de tornar de passar la tarda a la platja amb la colla de llavors, ho vam trobar tot per terra. El veí, el simpàtic d'en Marc, es va dedicar a realitzar la batalla. Els perdedors, ni els indis ni els vaquers, sinó el meu cosí i jo.
ferrandomauq |
dimarts, 25 de setembre de 2007 | 13:23h
Per què alguns governs paguen a empreses que no sotmeten els seus treballadors, o futurs treballadors, a controls de qualitat abans d'assignar-los de feina? Arreu dels Països Catalans hi ha moltes famílies que "invertim" minuts diàriament a classificar la brossa i a voltes, no crec que veure vídeos com aquest ens reafirmin a continuar fent el mateix.
ferrandomauq |
dilluns, 10 de setembre de 2007 | 01:26h
Avui us faig en mans del vídeo promocional del gran èxit We are from Barcelona; cançó popularitzada des que Damm la va escollir per emprar-la com a tema principal de la publicitat del festival Primavera Sound.
ferrandomauq |
divendres, 31 d'agost de 2007 | 22:48h
Navegant pels blocs gironins, he decobert una eina que ens enllaça En Jordi Navarro. Potser ens sembla simple l'estètica d'aquest joc, però la seva eficàcia pot resultar satisfactòria. L'objectiu: relacionar correctament el nom de les comarques de la nació amb cada representació gràfica de la mateixa. Són molts els infants que recorren al joc de la memòria per tal de poder resoldre correctament l'exercici; a base de repetir i repetir el joc automàticament es queda un record mental de la solució. Cada volta que realitzes el joc recordaràs l'enllaç que relaciona el component nominal amb el component gràfic de la comarca. A vosaltres us animo a intentar resoldre l'entrellat amb poques partides. I si no us en sortiu no intenteu tornar a jugar pensant que la propera partida serà millor. Aquí el resultat no compta. Ningú us castigarà si feu més o menys errors. Però us sentireu realitzats, i satisfets, si sabeu aconseguir completar-ho amb un bon resultat (el que vosaltres creieu suficient). Ànims! URL de l'eina: http://www.lasequia.org/desvalls/2003/2002/2003/comarques.html
ferrandomauq |
dilluns, 30 de juliol de 2007 | 14:21h
 El president de l'AMPA (Associació de Mares i Pares dels Alumnes) d'una escola, en representació expressa de totes i cadascuna de les famílies dels alumnes) cita cita i fa seure a una taula d'una sala digna de judicis els encarregats del servei de menjador, l'empresa de càtering, així com també tot l'equip directiu del centre, director inclòs. Resulta que l'escola ha rebut cartes de pares dels alumnes queixant-se que els fills no reben el servei adequat durant l'hora de dinar, pel qual paguen puntualment, i els responsables no s'han dignat a dir-ne una paraula.Tot va començar quan els nens van arribar dilluns passat a la barra del servei del menjar i quan, un darrere l'altre, ja havien agafat la safata, el tovalló, els coberts, el got i un tall de pa, van veure que no només no hi havia ningú servint el dinar sinó que el problema més greu és que van saber que no hi havia ni hi hauria menjar. Els nens van sortir al pati i van anar a jugar a pilota sense pensar en si demà passaria el mateix. Pensaven inconscienment que aquests problemes deuen ser puntuals i un dia fan gràcia: una anècdota. Passa que el dimarts es van trobar amb la mateixa situació, però aquest cop ja no es van molestar en tornar a col·locar al seu lloc ni la safata ni la resta d'utensilis que farien servir durant l'àpat. Aquest cop ja estaven un xic emprenyats i dolguts (malgrat ser nens) perquè ningú els informava del que passava. No exigien una resposta però sí una persona que donés la cara o els orientés de la situació o com es podia reparar el mal causat. Això va passar durant els pròxims 4 dies. El president de l'AMPA, va començar amb un sermó al mateix nivell per a tots i els va recordar que durant el problema ningú els va donar explicacions ni els va saber dir res de la situació. Ara ja no volia explicacions, perquè ja no calien. Ara ja era igual. El mal ja estava fet i fins que no es va haver resolt ningú va dir ni piu. Les paraules del president de l'AMPA que diria a continuació van caure com un gerro d'aigua freda per la resta de presents a la sala (tots amb responsabilitats dins el centre i pagant les seves hipotèques gràcies al sou de l'escola). Va dir: Ara, apagaré el llum i el culpable que posi el seu càrrec sobre la taula. Quan obri el llum vull veure un seient buit. Us sona la història? doncs aquí la llum ja ha tornat i encara hi ha totes les cadires ocupades. Fins quan?
ferrandomauq |
dilluns, 30 de juliol de 2007 | 13:57h
Quan a l'estiu passava els juliols al mas de Tordera i jo no tenia massa edat, després de dinar, ens posàvem davant el televisor per a veure les sèries que ens programaven les cadenes. Aquella època era la de Los Vigilantes de la Playa, que ens monopolitzaven el territori televisiu any rera any. Diria que no vam aconseguir veure íntegrament amb èxit cap dels capitols. A mitja història apareixien "els pares", bromejant i amb mitja conya ens acompanyaven a cedir-los les cadires i ja s'havien fet amb el comandament a distància. Ho feien just abans de pronunciar la mítica frase: "només volem veure com van ...". Ja. En aquest moment sabíem que ja només ens quedaven dues opcions: anar a jugar al pati, a l'era o a veure el pastor mentre passejava el ramat de xais (si aquest no hi era aprofitàvem per anar a veure la resta d'animals de quadra; cavalls, porcs, galls i gallines ...). L'altra opció era quedar-se amb els pares a veure un seguit de ciclistes que no paraven de suar per aconseguir arribar primers, encara que només fos aquella etapa. L'època dels Vigilantes de la Playa també va ser l'època del Miguel Indurain. Un home que no parava de guanyar. Això també em feia avorrit aquest esport. Sempre guanyaven els mateixos: Indurain, Rominguer ... Ara, això ha desaparegut. El protagonista ja no és el mallot groc, ara és la prova de l'epo (i d'altres tonteries). Aquest és el gran jutge del tour i no la roda que primer arriba a la meta. Gran esport. Pena.
ferrandomauq |
dilluns, 30 de juliol de 2007 | 13:42h
ferrandomauq |
dimecres, 4 de juliol de 2007 | 03:08h
Tal dia com avui, el mestre Springsteen rondava pels carrers de la capital de Dinamarca, quan de sobte es va trobar un xicot de tocava la guitarra pel carrer. El que va passar ho podeu trobar mirant el vídeo. Aquell dia, el xicot de la guitarra, més que dir que va fer caixa, devia fer un bon barret.
ferrandomauq |
dilluns, 2 de juliol de 2007 | 22:14h
Perdoneu que últimament no hagi passat massa a escriure per aquí. És que estava per allà.
ferrandomauq |
dilluns, 2 de juliol de 2007 | 12:10h
Les televisions espanyoles ens tenen acostumats a voler fer-nos creure
que alguns dels seus productes tenen com a eix principal el de buscar
nous talents en alguna matèria, sobretot en la del cant. Sovint, aquestes estratègies els fallen, recordem el sacrificat "Estudio de actores", per exemple. En altres ocasions intenten tapar el mal resultat del programa amb petites anècdotes com la que hem viscut a "Factor X" amb la cançoneta del cinturó. Parlem del cinturó i no parlem del programa i el seu objectiu. Crec que això passa per una mala gestió en els càstings, o bé, en potenciar gent que pot donar rendiment mediàtic en contra de la qualitat a la que pot aspirar el producte. Doncs bé, buscant per la xarxa, he trobat una intervenció d'alguns dels participants al "Factor X" original, l'anglès. Això és nivell i deixeu-vos de cinturons. Ezker Gotzon!
ferrandomauq |
dimarts, 16 de gener de 2007 | 02:05h
 Fa més de dos mesos que vaig anar a veure l'obra teatral "Grease. El musical de tu vida" i encara no m'he pogut treure del cap la flamant actuació d'aquest home. La seva gesticulació, la seva ironia, la seva fuïdesa en la improvització i ... la seva veu. Quina veu. Per fi la vaig trobar! Portava anys buscant-li propietari d'ençà que la vaig escoltar per primera volta a "El musical més petit" i vaig retrobar-la a "La nòvia cadàver". Una d'aquelles coses pendents que et resten al cap però mai recordes que són pendents quan tens a les mans un paper i un llapis per anotar-ho.Va ser allí, al Victòria, on vaig estar durant quasi tota la representació del musical pensant de què em sonava la veu del gran Vince Fontaine ("oye chica, ya saben tus padres que cada noche dejas la ventana abierta porqué entre Vince Fontaine?"). Quina felicitat va omplir-me a la mitja part quan ho vaig lligar tot plegat. A banda que el musical va ser espectacular, vaig resoldre un gran enigma que m'ha perseguit uns quants anys. Un tonteria? potser sí. Però a mi m'ha satisfet veure la cara a qui tantes vegades he recordat escoltant el més petit. Felicitats per la teva actuació. Ets brillant.
ferrandomauq |
dilluns, 11 de desembre de 2006 | 10:01h
Aquests dies moltes persones ens podem sentir disgustats per l'elecció del nou president de Catalunya. Malgrat això, passen els noms, passen els partits i nosaltres encara hi serem, construint la pàtria. Catalunya és la collita del que sembrem. Si som brillants amb Catalunya, com diu l'articulista, Catalunya serà brillant amb nosaltres. El problema, si n'hi ha, no és de banderes que pugen i baixen ni de tenir diferents punts de vista sobre alguns temes de país. El problema és la desconfiança que em crea que un estranger ens lideri el país. Podem estar d'acord, o no, que és un bon gestor (s'hauria de revisar el que ha fet), però una persona que no sap parlar ni la llengua nacional, i que es fa dir català, no es mereix ser president d'aquesta nació. Perquè detalls com aquests són els que avalen una persona per aquest càrrec. No cal insultar dia a dia l'Entesa (o tripartit o com li vulgueu dir). No cal, perquè és el que hi ha i aquest cop aguantarà perquè intentarà ser coherent amb els pilars de l'acord perquè no semblin una colla de gossos bordant dia a dia (no dic que hi estigui d'acord, perquè passats els comicis em vaig posicionar per un pacte entre els partits catalans). Els partits de l'Entesa sabran el que estan fent i tenen legitimitat per a formar govern. Seguirem a l'espectativa? doncs no ho sé, a mi em rellisca força en Montilla i passo d'ell, però per desgràcia no deixa de ser qui em representa. Per sort, però no sé fins a quin punt, la representació internacional se l'han quedat els socialistes catalans enlloc dels espanyols. Montilla no crec que passi a la història com a un gran president de Catalunya, però en serà un mes. I dubto que d'aquí unes desenes d'anys algú el citi per complementar els seus discursos. Montilla serà un gestor. Llavors en vindran d'altres, segurament millors i catalans. Això fins que les classes d'aquest país, totes, ens unim per dir prou a les sangoneres d'Espanya i els plantem.
ferrandomauq |
dilluns, 27 de novembre de 2006 | 02:15h
Això ... ni amb la Master Card
ferrandomauq |
dijous, 23 de novembre de 2006 | 15:47h
Missatge de resposta als busotaires. Us anuncio, també, que no penso respondre tots els vostres missatges. Una salutació!
ferrandomauq |
dijous, 23 de novembre de 2006 | 02:54h
Gau on Zein ez da horrela sentitu noiz edo noiz? ni bai... Ezker Manu
ferrandomauq |
dimecres, 22 de novembre de 2006 | 21:23h
Escric aquest comunicat per alertar les persones que estan intervenint, de forma gratuïta, en el cas de la denúncia contra En Joan Puigcercós i En Josep Vall. Deixeu de fer el préssec aquells que us dediqueu, des del sofà rascant-vos la panxa, a jutjar les persones i que us penseu que esteu per sobre del bé i del mal. Tot militant d'ERC de la Secció Local de Girona que estava convidada al Congrés Local del 15 d'octubre del 2004 sap perfectament que això és verídic. Qui no n'era militant, se me'n refot el que en pugui pensar, però a mi que em deixi tranquil. Hi ha qui per una cadira està disposat a fer el que calgui. Hi ha qui ho està disposat a fer per mantenir-la. A mi no em fa falta una cadira. Em guanyo molt bé la vida treballant als meus negocis (cap dels quals necessita subvencions ni n'ha demanat mai) i, segurament, a final de mes guanyo més que alguns d'aquests que es dediquen a la política professionalment. Alguns perquè són incapaços de treballar en una empresa privada. Per exemple, a mi em faria vergonya cobrar de la diputació dedicant les meves hores de treball, que haurien d'estar destinades a la Diputació, fent, cada dia, feina interna d'un partit. Així, és com entenen alguns la política. A mi m'és igual la forma com es va aconseguir la documentació, si se'm va intervenir el correu electrònic o si un talp va filtrar la documentació. Se me'n refot. El tema és que una persona, a qui mai se m'acudiria ni convidar-la a un cafè, va mostrar, impressos, més d'un centenar de correus electrònics (segons van comentar) redactats per mi o per altra gent de la candidatura. Com ha arribat a tenir aquesta persona aquests documents i com ha gosat "passar-los"? Això és un delicte. No es tracta de criminalitzar l'independentisme ni es tracta d'un "atac" de CiU com alguns pronostiqueu. Ni sóc ni he estat mai de CiU. Tampoc m'ha passat mai pel cap omplir-ne una butlleta d'afiliació, principalment perquè sóc independentista, separatista i rupturista. Fet que també desacredita el tema de la criminalització de l'independentisme. Si feu aquests comentaris perquè estic inscrit a la web www.maspresident2006.com feu certa pena. Aquest manifest es va redactar després de les eleccions i el subscric, tot i no votar CiU a les eleccions. Prefereixo que la Generalitat la presideixi un de casa que un espanyol (cap dels dos compleix amb els requisits que demano d'un president). Digueu-me el que vulgueu, alguns m'heu dit "feixista", quan no sé ni a quins fets es deu referir, però vaja, hi ha gent per tot. A mi m'és igual el que penseu de mi, de debò, m'és igual el que pensis tu, el teu veí i qualsevulla altra persona. Allà vosaltres amb les vostres paranoies. Per acabar, aquesta denúncia està feta el 2004, o sigui que no és una cosa nova. Qui fot denúncies falses per desacreditar, o bé no es presenta a les citacions, o bé les retira. Deixeu-me tranquil i el jutge ja dirà el que hagi de dir. Apa, dediqueu-vos a fer zapping, o quelcom més educatiu. El sofà té moltes aplicacions, algunes inimaginables. Us animo a trobar-les. Salut!
ferrandomauq |
dilluns, 20 de novembre de 2006 | 03:22h
Hi ha gent per a tot, i aquí hi tenim un exemple que ho confirma ... |
Accés de l'autorEls meus enllaços0.- DADES PERSONALS
1.- BLOCS AMICS
2.- LLOCS INTERESSANTS
3.- PARTITS NACIONALS
4.- EUSKO ALDERDIAK
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
