Avui hem tingut Comissió de Pesca (FISH), una de les que segueixo amb més atenció. L'agenda ha estat prou interessant: situació i recuperació dels estocs de bacallà, paper de les dones en el desenvolupament sostenible de les zones pesqueres, o autorització de ratificació de la convenció del treball en el sector pesca -2007- de l'OIT, entre d'altres. Tothom tenim les nostres obsessions, i jo no he amagat mai que una de les meves és la salut dels mars i dels oceans. En període estival és habitual que proliferin articles als diaris i les revistes sobre aquest assumpte. El problema, però, és que solen aparèixer a la secció de 'Societat', en forma de denúncia (veure per exemple l'article de Monica Salomone a El País -Océanos en el precipicio-, o de manera excepcional en forma d'article d'opinió com el de fa uns dies de Carlos M. Duarte Quesada -En primera línea-, i no en l'apartat de 'Política', en forma de respostes i compromisos). És clar que els peixos, moluscs, posidònia, coralls, mamífers marins i d'altres éssers que viuen al mar no voten. De fet, si ho fessin tindríem un problema ja que, a quin país votarien? La immensitat dels mars i oceans (deixant de banda les franges de costa), són, jurídicament, de tothom. Això vol dir, però, que en la pràctica ningú considera que tingui una responsabilitat específica al respecte. Aquest és només un dels problemes. Un altre és que, a excepció de la població científica, poca gent més sap què hi ha allà sota, o, allò que encara és més greu, poca gent té interès en saber-ho. Jacques Cousteau partia del principi, que comparteixo, que la gent defensa i està disposada a protegir, fins i tot fent esforços i sacrificis, allò que coneix. D'aquí la seva obsessió per donar a conèixer el món submarí. (segueix...)
Dilluns vinent tindrà lloc, a Brussel.les, un doble debat del qual hauria de sortir la postura europea en relació a com respondre davant l'actual situació de conflicte que viu Geòrgia i Ossètia del Sud. El primer intercanvi d'impressions es farà a la seu del Consell, entre els caps d'Estat i de Govern de la UE, i a continuació està previst que la presidència francesa comparegui davant del Parlament Europeu per explicar la seva decisió (recordo que, de manera excepcional, la sessió plenària tindrà lloc a Brussel.les enlloc d'Estraburg). Avui hem començat a debatre la que ha de ser la postura del nostre grup, que traduirem en una resolució pròpia sobre la qual estem treballant. Tanmateix, donat que diverses persones m'han demanat, a través e comentaris en aquest bloc, o de correus específics, que aporti algunes claus sobre l'assumpte, apunto aquí alguns dels aspectes que considero importants per marcar un posicionament i una resposta. Val a dir que la ràpida evolució dels esdeveniments (i especialment les reaccions que comportarà el reconeixement per part de la Duma russa, ahir, de les autoproclamades independències d'Ossètia del Sud i d'Abkhàsia) ens obliguen a seguir la situació pràcticament al minut. I com sovint passa en aquests casos, allò que aprovem avui podria molt bé quedar superat pels aconteixements en unes poques hores: (segueix...)
No, no és cap metàfora. Literalment el sostre de l'hemicicle de la seu del Parlament Europeu a Estrasburg ha caigut durant el mes d'agost (ho podeu veure en aquest vídeo). El malson d'Astèrix i Obèlix (que el cel els caigués al damunt) ha estat a punt de fer-se realitat. Sortosament l'accident ha tingut lloc en un moment en què no hi havia activitat parlamentària, tot i que cal dir que, de fet, el flamant nou edifici, fruit de les pressions franceses per mantenir la seu europarlamentària a la capital alsaciana, es troba desocupat durant 307 díes l'any, ja que la majoria de l'activitat europarlamentària té lloc a Brussel.les. Els i les membres hem rebut la informació amb retard i amb el temps just de canviar les reserves de vols i hotels per, almenys, la primera sessió prevista per la setmana vinent. L'impacte econòmic és més que evident, però encara ho és més, a parer meu, el polític. La conseqüència de tot plegat és que la primera sessió plenària del darrer curs de l'actual legislatura (2004-2009) es farà a Brussel.les, cosa que per a algunes i alguns de nosaltres no hauria de ser excepcional, sinó la norma. En el seu moment, vaig ser un dels impulsors de la iniciativa Oneaseat (oneseat.eu), a través de la qual hem aconseguit la signatura d'1.2 milions de persones a favor de reduir a una les seus europarlamentàries. (segueix...)
No està malament per començar. El darrer curs europarlamentari de la present legislatura ha començat amb força, almenys a la Comissió de Drets Humans (DROI). A la sessió d'aquesta tarda hem abordat temes tan amplis i profunds com la situació dels Drets Humans a la Xina després dels JJOO (amb la presència de la Comissió Europea i d'Amnistia Internacional, entre d'altres), la situació dels drets humans a Cambodja, Laos i Vietnam a la vista de les actuals converses de cara a una eventual renovació de l'Acord de Cooperació que la UE manté amb aquests països (amb la presència de membres de la CE, d'ONG i de les ambaixades respectives), la situació dels Drets Humans a Moldàvia (amb la presència d'ONG i de representants de l'ambaixada) i, finalment, la situació a Geòrgia i Ossètia del Sud (amb la presència de la CE i de Human Rights Watch). Els debats han estat (segueix...)
Demà el Parlament Europeu reprèn la seva activitat. Tot just ara estic acabant de revisar alguns documents que necessito per a les comissions que em toca seguir demà mateix (Drets Humans -DROI- i Drets de les Dones i Igualtat d'Oportunitats -FEMM-). He estat uns dies voluntàriament absent del debat a la xarxa per poder concentrar-me en la família, i especialment en el meu fill acabat de néixer (per cert, que avui El Punt publica un interessant reportatge d'Emili Agulló sobre Política de família: casos pràctics). No obstant, són nombrosos els temes que han estat protagonistes aquest estiu i els quals mereixen un comentari específic, com també mereixen una resposta molts dels comentaris que han rebut diversos dels posts d'aquest bloc. A tot plegat m'hi dedicaré en els propers dies. (segueix...)
Un paso atrás en los derechos humanos (per Joan Herrera i Raül Romeva, publicat a El Pais el 09/08/08)
El pasado 17 y 18 de Junio el Parlamento Europeo sometió a debate y votación la Directiva de “Retorno”, también conocida como directiva de la vergüenza.
La articulación de las políticas de inmigración en la Unión Europea es una vieja aspiración de los y las europeístas, y también de quienes conocen de cerca la realidad de la inmigración, un fenómeno común al conjunto del continente. Esperábamos de la Unión una respuesta común a los retos de la integración, a los retos de la participación política de las personas migradas y, evidentemente, a la dramática situación de las personas que intentan acceder al continente europeo de forma irregular. Nada más y nada menos que el proceso ya iniciado tímidamente en el Consejo Europeo de Tampere en 1999.
Sin embargo, nada de ello hemos conseguido. Frente a los retos que plantea la inmigración, (segueix...)
En el marc de les actuals negociacions entre la UE i la regió centramericana, són nombroses les entitats i organitzacions cíviques de tota mena que se m'acosten per lamentar certes maneres de fer que no els agraden massa, ni per part dels seus governs, ni per part de les autoritats europees. Necessàriament me n'he de fer ressò, tal i com faig a través d'aquesta pregunta que acabo de presentar a la Comissió Europea:
Pregunta escrita de Raül Romeva a la Comisión relativa a la negociaciones UE-Centroamérica en términos de la perspectiva de género.
En las últimas décadas, la región centroamericana ha sufrido violentos
conflictos los cuales han dejado sus secuelas particulares en ambos géneros.
Hasta hoy, la mayoría de las mujeres centroamericanas vive bajo condiciones
precarias y discriminatorias a nivel social, económico y jurídico, tanto más cuando
pertenecen a las comunidades indígenas o afrodescendientes. Por lo tanto, (segueix...)
Quan es varen signar els Acords de Dayton, l'any 1996, molta gent vèiem en el camí cap a la UE una possible via per a la construcció d'un futur en pau a la malmesa antiga Iugoslàvia. Llavors, però, constatàvem que hi havia alguns inconvenients que no es presentàvem fàcils de solucionar, o almenys no a curt termini. Un d'ells era ser conscients que no es podia afrontar la reconciliació sense que hi hagués justícia, la qual cosa obligava a detenir, processar i condemnar els principals responsables de tants anys de sanguinària confrontació. Poc a poc han anat caient els principals instigadors i executors de les massacres, inclòs el mateix Milosevic, i tot i que els processos judicials no han estat sempre tan ràpids ni aprofundits com hauria estat desitjable, sí suposen un clar missatge cap a eventuals futurs genocides. Quedaven, però, dos noms que enterbolien tota la gestió: Radovan Karadzic i Ratko Mladic. Finalment, el primer dels dos ha estat fet pres. No em crec, ho sento, (segueix...)
Según los expertos que participaron en la «Conferencia Global de los Océanos, Costas e Islas» (Hanoi, del 7 al 11 de abril de 2008), el aumento de la temperatura de los océanos, su contaminación y su sobreexplotación han puesto en peligro la vida marina y la pesca. Según establecen las conclusiones del informe presentado durante la conferencia de Hanoi, esos tres problemas son comunes en los 64 ecosistemas marinos estudiados por los especialistas, y las principales causas de que el 75 % de los bancos de pesca hayan desaparecido. El informe señala que en 16 de las 64 áreas marítimas estudiadas «la aceleración del calentamiento es dos y cuatro veces mayor a la que estableció de promedio el Grupo Intergubernamental sobre el Cambio Climático en 2007». Los expertos, (segueix...)
Primer: Les fugues radioactives a la central nuclear francesa de Tricastin posen novament en entredit els arguments pro-nuclears. Segon: la manca de polítiques europees més clares i consolidades, i basades en principis d'estalvi energètic, sostenibilitat i seguretat, fan que la Comissió s'escudi en les competències estatals per desentendre's de l'afer (ho explica, entre d'altres, Andreu Missé, per a El País, o Narcís Genís a El Punt). Tercer: ningú diu res? fals. Els Verds al Parlament Europeu, novament, sortim públicament a exigir responsabilitats i reclamem, novament, un canvi de polítiques i de majories parlamentàries i governamentals a escala europea en relació a les qüestions energètiques. Així, en una pregunta presentada a la Comissió Europea per la nostra companya de Grup i responsable dels afers nuclears, Rebecca Harms, exposem el següent:
Ara fa uns díes em vaig fer ressò d'un informe de Greenpeace en què s'informava de l'entrada a la UE de fusta il.legal (vegeu A Future for Forests). De fet, la UE importa gairebé la meitat de la fusta amazònica la qual s'estima que en un 60-80% és talada de manera il.legal. Adjunto a continuació la pregunta que vaig fer sobre aquesta qüestió al Comissari de Medi Ambient, Stavros Dimas, així com la resposta que en vaig rebre.
Según un informe de Greenpeace(1), es un fenómeno habitual la entrada de madera ilegal amazónica en la Unión Europea. De hecho, la Unión Europea importa casi la mitad de madera amazónica de la cual se estima que entre un 60 % y 80 % es talada de forma ilegal, y en un 90 % de forma no sostenible. Por ejemplo, en 2006, España importó 40 000 m3 de madera tropical brasileña, en un 86 %, del Estado de Pará, región asolada por la tala ilegal, la deforestación y la violencia. Según el informe, gran parte de esta madera fue proveída por empresas(2) que han sido multadas reiteradamente por actividades ilegales y corrupción relacionadas con la actividad maderera y tienen planes de gestión forestal cancelados. (segueix...)
Tal i com podeu llegir de manera exhaustiva en l'article La Comisión Europea admite que barcos europeos pescan en aguas saharauis, editat per Western Sahara Resource Watch, no ha estat gens fàcil que la Comissió reconegués que l'Acord de pesca UE-Marroc estava essent usat per tal que vaixells espanyols pesquessin en aigües del Sàhara occidental, a benefici del Marroc, a qui la UE pagava les compensacions econòmiques, enlloc de garantir que els beneficiaris fossin, com estableix la llegislació internacional, el poble saharaui. Així, després d'haver presentat diverses preguntes parlamentàries, hem aconseguit la informació que reclamàvem, la qual cosa ens ha motivat a seguir endavant amb la recerca i a presentar una nova qüestió/requeriment a la Comissió. És la següent: (segueix...)
Seguint amb les audiències que estem mantenint aquests díes al Parlament Europeu amb representants del govern francès, en la seva condició de presidència semestral del Consell de la UE, vàrem tenir ocasió ahir de parlar amb Bernard Kouchner, Ministre d'Afers Exteriors de l'Estat francès i President de torn del Consell, i avui amb Jacques Pellet, president de torn del Grup de Treball del Consell sobre DDHH (COHOM). De la intervenció de Kouchner, malauradament, res a comentar d'especial, ja que es va limitar a exposar allò que ja coneixíem (i que podeu consultar a Presidència francesa Consell UE2008). Personalment vaig demanar si en el marc de l'Unió Euromediterrània tenien previst la presidència francesa comprometre's a avançar cap a una solució justa i duradora per al Sàhara Occidental, basat en l'exercici del dret a l'autodeterminació, però es va limitar a fer referència a la proposta de regionalització fet pel Marroc. Pel què fa a l'intercanvi de punts de vista amb Pellet, aquest matí, en el marc de la Subcomissió de Drets Humans del PE, hi ha hagut dues referències, en canvi, que m'han semblat extremadament importants, per esperançadores. La primera, el compromís de la presidència francesa de considerar com aspecte central de la feina al llarg dels propers sis mesos dels drets de les dones i especialment de la lluita contra la violència contra les dones. Són diversos els temes a posar sobre la taula: (segueix...)
Ahir vaig dinar amb Valérie Létard, Secretària d'Estat francesa responsable, entre d'altres, de les qüestions de gènere. Al dinar érem presents el Bureau de la Comissió de Drets de les Dones i Igualtat d'Oportunitats del PE, i la delegació francesa que durant els següents sis mesos assumirà la presidència del Consell. El tema de discussió, lògicament, era l'agenda d'aquests sis propers mesos pel què fa a les qüestions de gènere. Del dinar de treball van quedar clares algunes coses. Per exemple, que un dels temes considerats prioritaris per la presidència francesa serà la promoció de la Directiva horitzontal sobre no discriminació que acaba de ser adoptada per la Comissió a principis de mes, i que tindrà en compte els quatre aspectes que de fa temps reclamàvem des del PE i des de nombrosos moviments socials, això és, religió o creences, discapacitacions, edat i orientació sexual (COM(2008)426 2008/0140(CNS)). Cal fer notar que la discriminació per motius de sexe no està inclosa en aquesta Directiva Horitzontal ja que compta amb una de pròpia. Tanmateix, (segueix...)
raulromeva |
LGBT |
dimarts, 15 de juliol de 2008 | 09:31h
A principis de mes vaig tenir l'honor i el plaer de participar en la IV trobada de Policies Gais i Lesbianes (gaylespol) europees que va tenir lloc a Barcelona i vaig constatar, amb gran preocupació, les importants absències, sobretot de part dels 12 països que s'han incorporat a la UE darrerament, però també d'alguns considerats dels 'històrics'. Així mateix, vaig poder constatar com algunes de les persones presents hi eren, gairebé, de manera camuflada, és a dir, que no gosaven sortir de l'armari ni tan sols en un ambient tan suposadament favorable com aquell. Aquest era el cas de la delegació de policies italians, els quals venien de 'civil' (per no dir d'incògnit), ja que els seus comandaments (segueix...):
Fa temps que volia escriure sobre el famós Manifiesto por la lengua común, però el cas és que sempre que em disposava a dir alguna cosa llegia en algun diari o en algún bloc algú que ho havia dit abans i millor. Això mateix m'ha passat avui, en obrir les pàgines de El País, i llegir l'excel.lent article de l'editor Gonzalo Pontón, en to clarament irònic, que al cap i a la fi és la millor manera de prendre's aquesta mena d'iniciatives. Em sento plenament identificat amb l'esperit i la lletra de l'article, el qual adjunto sencer més avall.
Dame la lengua
GONZALO PONTÓN 14/07/2008
Desde hace algunos años hay crecientes razones para preocuparse en nuestro país por el silencio de los intelectuales. Pero, para general alivio, acaban de pronunciarse públicamente en un Manifiesto por la lengua común porque les preocupa el papel del castellano como lengua principal de comunicación democrática (sic). Si a Unamuno le dolía España, a ellos les duele la lengua. (segueix...)
Mentre se succeixen els escàndols relacionats amb Ascó i Vandellós, i mentre arreu d'Europa semblen voler guanyar un cert espai les veus que pretenen fer-nos creure les grans bondats de l'energia nuclear, és bo mantenir els peus a terra i posar alguns punts sobre les is, tal i com fa avui, a El Público, el Director Executiu de Greenpeace Espanya, Juan López de Uralde:
En los últimos meses se están instalando en algunos ámbitos de nuestra sociedad diversos argumentos que intentan justificar la vuelta de la energía nuclear. Pero esos discursos, ya tópicos, no resisten el menor análisis crítico.
Este proceso de manipulación comienza con el uso de un vocabulario confuso. Quien defiende la energía nuclear utiliza el eufemismo de “abrir el debate nuclear”, cuando nunca ha estado cerrado, al menos para los críticos. Parece, por otra parte, que (segueix...)
Acabo de saber que ha mort Bronislaw Geremek, eurodiputat polonès, adscrit al Grup ALDE. Geremek no era, ni de lluny, un eurodiputat qualsevol. El seu passat, del qual segurament un dels trets més coneguts és la seva tasca com assessor de Lech Walesa, fundador de Solidarnosc, així com el seu constant treball en el si del Parlament Europeu, l'han fet mereixedor del més gran dels respectes. A l'inici de la legislatura, el Grup Verds/ALE vàrem intentar un acord entre PSE-ALDE-Verds/ALE-GUE per tal de garantir que la presidència del Parlament fos mig mandat per a Geremek (ALDE) i mig mandat per a Borrell (PSE). L'objectiu era evitar el pacte PSE-PPE, però el PSE va rebutjar la nostra proposta i es va acabar imposant el pacte entre els grups majoritaris que va fer que la presidència del PE fos primer per a Borrell i actualment, a la segona meitat del mandat, per a Poettering, del PPE. De l'activitat europarlamentària de Geremek, he de dir que personalment hi ha dos fets que m'han impactat de manera significativa. El primer: davant l'ofensiva conservadora procedent de Polònia, (segueix...)
Malgrat que aquesta setmana no he pogut seguir el ple d'Estrasburg de manera presencial, ja que em trobava de permís per paternitat (la setmana que vé em reincorporo assistint a les Comissions, a Brussel.les), sí l'he seguit a distància, via internet i diversos mitjans. Constato amb moderada satisfacció com els mitjans comencen a dedicar espais més que acceptables a fer un seguiment de les discussions i debats que tenen lloc a les institucions europees, especialment el Parlament Europeu. De fet avui la majoria obren en portada amb les reflexions que el President francès, i temporalment president del Consell de la UE, Nicolas Sarkozy, va fer ahir a Estrasburg (Aquest és el resum de la seva intervenció i les rèpliques que li van fer els presidents de Grups, tal i com la recollien els serveis de premsa del Parlament Europeu. Veure també la nota de la BBC, amb vídeo de la seva intervenció inclòs): (segueix...)
Greenpeace
denuncia que un document del Ministeri de Medi Ambient reconeix descàrregues il.legals de tonyina vermella l'any 2008. Segons un informe que ha el.laborat l'organització ecologista i que ha fet conèixer avui, les dades posen en clar entredit "l'estricte pla de control" presentat pel Govern, el qual ja és impossible d'aplicar de partida donada l'aturada indefinida del col.lectiu d'inspectors de pesca, circumstància a la qual el Ministeri encara no ha trobat solució.
Madrid,
España — Greenpeace ha tenido acceso a un documento interno firmado el pasado
26 de mayo por el subdirector general de Inspección Pesquera, José Navarro
García, donde se reconoce que se produjeron descargas ilegales de atún rojo
entre los meses de abril y mayo de 2008. Según
esta información, las Subdirección de Inspección Pesquera realizó “un estudio
del cumplimiento observado (del Plan Nacional de Control), con resultados
negativos” (1). (segueix...)
Dilluns vinent tindrà lloc, a Brussel.les, un doble debat del qual hauria de sortir la postura europea en relació a com respondre davant l'actual situació de conflicte que viu Geòrgia i Ossètia del Sud. El primer intercanvi d'impressions es farà a la seu del Consell, entre els caps d'Estat i de Govern de la UE, i a continuació està previst que la presidència francesa comparegui davant del Parlament Europeu per explicar la seva decisió (recordo que, de manera excepcional, la sessió plenària tindrà lloc a Brussel.les enlloc d'Estraburg). Avui hem començat a debatre la que ha de ser la postura del nostre grup, que traduirem en una resolució pròpia sobre la qual estem treballant. Tanmateix, donat que diverses persones m'han demanat, a través e comentaris en aquest bloc, o de correus específics, que aporti algunes claus sobre l'assumpte, apunto aquí alguns dels aspectes que considero importants per marcar un posicionament i una resposta. Val a dir que la ràpida evolució dels esdeveniments (i especialment les reaccions que comportarà el 
No està malament per començar. El darrer curs europarlamentari de la present legislatura ha començat amb força, almenys a la Comissió de Drets Humans (DROI). A la sessió d'aquesta tarda hem abordat temes tan amplis i profunds com la situació dels Drets Humans a la Xina després dels JJOO (amb la presència de la Comissió Europea i d'Amnistia Internacional, entre d'altres), la situació dels drets humans a Cambodja, Laos i Vietnam a la vista de les actuals converses de cara a una eventual renovació de l'Acord de Cooperació que la UE manté amb aquests països (amb la presència de membres de la CE, d'ONG i de les ambaixades respectives), la situació dels Drets Humans a Moldàvia (amb la presència d'ONG i de representants de l'ambaixada) i, finalment, la situació a Geòrgia i Ossètia del Sud (amb la presència de la CE i de Human Rights Watch). Els debats han estat (segueix...)
Demà el Parlament Europeu reprèn la seva activitat. Tot just ara estic acabant de revisar alguns documents que necessito per a les comissions que em toca seguir demà mateix (Drets Humans -DROI- i Drets de les Dones i Igualtat d'Oportunitats -FEMM-). He estat uns dies voluntàriament absent del debat a la xarxa per poder concentrar-me en la família, i especialment en el meu fill acabat de néixer (per cert, que avui El Punt publica un interessant reportatge d'Emili Agulló sobre 
Quan es varen signar els Acords de Dayton, l'any 1996, molta gent vèiem en el camí cap a la UE una possible via per a la construcció d'un futur en pau a la malmesa antiga Iugoslàvia. Llavors, però, constatàvem que hi havia alguns inconvenients que no es presentàvem fàcils de solucionar, o almenys no a curt termini. Un d'ells era ser conscients que no es podia afrontar la reconciliació sense que hi hagués justícia, la qual cosa obligava a detenir, processar i condemnar els principals responsables de tants anys de sanguinària confrontació. Poc a poc han anat caient els principals instigadors i executors de les massacres, inclòs el mateix Milosevic, i tot i que els processos judicials no han estat sempre tan ràpids ni aprofundits com hauria estat desitjable, sí suposen un clar missatge cap a eventuals futurs genocides. Quedaven, però, dos noms que enterbolien tota la gestió: Radovan Karadzic i Ratko Mladic. Finalment, 
Primer: Les fugues radioactives a la central nuclear francesa de Tricastin posen novament en entredit els arguments pro-nuclears. Segon: la manca de polítiques europees més clares i consolidades, i basades en principis d'estalvi energètic, sostenibilitat i seguretat, fan que la Comissió s'escudi en les competències estatals per desentendre's de l'afer (ho explica, entre d'altres, 
Seguint amb les audiències que estem mantenint aquests díes al Parlament Europeu amb representants del govern francès, en la seva condició de presidència semestral del Consell de la UE, vàrem tenir ocasió ahir de parlar amb Bernard Kouchner, Ministre d'Afers Exteriors de l'Estat francès i President de torn del Consell, i avui amb Jacques Pellet, president de torn del Grup de Treball del Consell sobre DDHH (COHOM). De la intervenció de Kouchner, malauradament, res a comentar d'especial, ja que es va limitar a exposar allò que ja coneixíem (i que podeu consultar a 
Fa temps que volia escriure sobre el famós Manifiesto por la lengua común, però el cas és que sempre que em disposava a dir alguna cosa llegia en algun diari o en algún bloc algú que ho havia dit abans i millor. Això mateix m'ha passat avui, en obrir les pàgines de El País, i llegir l'excel.lent article de l'editor Gonzalo Pontón, en to clarament irònic, que al cap i a la fi és la millor manera de prendre's aquesta mena d'iniciatives. Em sento plenament identificat amb l'esperit i la lletra de l'article, el qual adjunto sencer més avall. 
Acabo de saber que 
Malgrat que aquesta setmana no he pogut seguir el ple d'Estrasburg de manera presencial, ja que em trobava de permís per paternitat (la setmana que vé em reincorporo assistint a les Comissions, a Brussel.les), sí l'he seguit a distància, via internet i diversos mitjans. Constato amb moderada satisfacció com els mitjans comencen a dedicar espais més que acceptables a fer un seguiment de les discussions i debats que tenen lloc a les institucions europees, especialment el Parlament Europeu. De fet avui la majoria obren en portada amb les reflexions que el President francès, i temporalment president del Consell de la UE, Nicolas Sarkozy, va fer ahir a Estrasburg (Aquest és el 
