raulvado |
divendres, 17 de febrer de 2006 | 17:45h
   |  |
"I amb el somriure, la revolta"
|
|
raulvado |
diumenge, 12 de febrer de 2006 | 15:14h
 " els polítics ja fa dies que han deixat la realitat en segon terme, i un cop han renunciat a transformar-la simplement busquen que els mitjans de comunicació els recreïn la que podria resultar més útil als seus interessos. Però, com va dir Balzac, quan la veritat està en marxa ningú la pot aturar, simplement poden aconseguir retardar-la, en aquest cas fins després de les pròximes eleccions, quan voldran rellegir-la. Potser serà tard"Albert Sáez "Demano a ERC que tingui la coherència d'Iniciativa" Joan Saura "La crisis Zapatero-Maragall y el rechazo de ERC al Estatut colapsan el tripartito?Esquerra, al reabrir el debate del Estatut, relega el giro social anunciado por Maragall" Jordi Barbeta "es un error del mismo calibre pretender que, una vez desarbolado el PSC, metido CiU en el saco, desactivado el Estatut de septiembre, procede apretar las tuercas a ERC hasta que ceda o le estalle la cabeza. Al contrario, las circunstancias y los intereses, tanto los colectivos como los particulares de los dirigentes de empresas o instituciones, deberían comprender y calibrar los peligros - el desgavell- de dejar a Esquerra sola con la razón, el pactismo y la verdad que casi no alcanza a defender." Xavier Bru de Sala "--Un no d'ERC a l'Estatut ¿complica escenaris de futures aliances? --Qui trenca la unitat del catalanisme és ERC l'any 2003 i, a més a més, en presumeix. I, ara, amb la seva reacció histèrica i desproporcionada està tancant portes. Si diu que no a l'Estatut, queda aïllada políticament. Perquè n'hi ha dos que diuen que no --ERC i PP-- i tres que diuen que sí." ENTREVISTA A Artur Mas, PRESIDENT DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ "Yo no gobernaría con Esquerra" ENTREVISTA: Josep Antoni Duran Lleida Presidente de Unió Democràtica "EN FINANCIACIÓN, es casi suicida conformarse con el gradualismo en vez de insistir en un pacto a diez años" Xavier Bru de Sala "El pacte entre José Luis Rodríguez Zapatero i Artur Mas ha deixat fora de joc Esquerra Republicana. Potser per un excés d'ingenuïtat." Vicent Sanchis "La cosa de la nació va quedar com s'esperava: una fórmula retòrica complicadíssima per dir que sí, però no, però vés a saber. És un tema important, però no forma part del moll de l'os de l'Estatut per la senzilla raó que les realitats nacionals ho són per voluntat dels seus ciutadans, al marge del reconeixement que en facin els textos legals." Joan Oliver - ¿Para qué sirve el tema nación tal como queda redactado? ¿Qué repercusiones tendrá? - El redactado es el del año 79. Me refiero al articulado. Los preámbulos sirven para interpretar cuando hay dudas en el articulado. En este caso, en el articulado no hay dudas: dice lo que decía en 1979. Catalunya es una comunidad autónoma, y dentro de las del artículo 2 de la Constitución es una nacionalidad. Francisco Caamaño, secretario de Estado de Relaciones con las Cortes. M'encanta veure com encara no han fet una entrevista a Carod-Rovira a LA VANGUARDIA però si al bàndol contrari en les negociacions, el bàndol espanyol. El Estatut fijará un marco territorial "definitivo" para "varias generaciones", no sólo de catalanes, sino de españoles en su conjunto, ya que a partir de esta reforma se construirá el nuevo modelo autonómico. José Blanco, acompañado del portavoz parlamentario, Alfredo Pérez Rubalcaba
raulvado |
dimecres, 8 de febrer de 2006 | 23:21h
 Aii, aquesta era digital que ens ha tocat viure. Resulta que quan parles les teves paraules les pot enregistar algú, i, després d'uns mesos, algú altre les pot reproduir. Doncs això MAS escolta't!!!!! Redeu, quantes mentides i quants fariseus que hi ha pel món defensant allò que no es pot defensar. Escolteu, escolteu, no te desperdici Gràcies a El blog d'uns independentistes ...amb els Països Catalans al cap
raulvado |
dilluns, 6 de febrer de 2006 | 01:05h
 "Estamos ante un nuevo Estatuto para largo, largo tiempo"Gràcies CIU
raulvado |
divendres, 3 de febrer de 2006 | 01:23h
Com la pell de la bresquilla - Que no s'apague la llum - FELIU VENTURA Del Sud - En Moviment - OBRINT PAS & MIQUEL GIL Pájaros de Portugal - Alivio de Luto - JOAQUIN SABINA Photograph - Catching Tales - JAMIE CULLUM Si - Kabul Babà - KABUL BABA Es moment - Jocs d'amagat - CRIS JUANICO Video 2 - Medley - LOS 2 LADOS DE LA CAMA Bend And Break - Hopes And Fears - KEANE Última Postal - Marítim - MARINA ROSELL Amaga l'arbre - Orgànic - MIQUEL GIL I en aquests moments estic escoltant: La Gavina - Fado - MISIA Ara mateix - Jocs - LLUIS LLACH Ara mateix, quin gran poema d'en Martí i Pol i quina gran adaptació músical per part d'en Llach. Sense cap mena de dubte en Lluís Llach forma part de la meva vida, no seria com sóc ni penso com penso. Ets el millor Llach!! Ànims!!
raulvado |
dilluns, 30 de gener de 2006 | 15:14h
 Ridícul, rabieta, capritx, immaduresa, irresponsabilitat, incoherència, indignitat, ... Bla, bla, bla, bla, bla, bla. Els catalans encara tenim pocs peatges, jo crec que els espanyols ens tenen pena i deuen pensar: "Si fos per ells els hi podríem posar un peatge a cada cruïlla, i ells tant contents, fins i tot li trobarien la lògica, aiiiiis, que pardals que són aquests catalans". Jo crec que tenim sort que els espanyols ens tinguin pena, sinó no s'explica el que ens han fet durant aquests 25 anys de democràcia. Els catalans sempre estem disposats a justificar-ho tot, que tenim el 75 % dels peatges de tot l'Estat, és perquè ... mmmmm, a sí, perquè ho paguem a una empresa catalana, i ja se sap. Que tenim un dèficit fiscal, ... home està clar, perquè som el motor del món, i ja se sap, encara que aquí els nostres fills no tinguin un ordinador per ells, a Extremadura si. Que ens fan boicot, ... doncs home és que nosaltres també com som, i si diem allò, que potser s'enfadaran. A nosaltres ens volen llençar els tancs, i, home, clar, pensa que nosaltres diem també unes coses, mira que dir que els colpistes són uns fill de puta, a qui se li acut, en el fons aquests colpistes són bona gent. Clar!!! Vaja país de vençuts, és que se'ns arronsa el melic a la meitat del camí, i el millor de tot és que els poders fàctics, que els hi estic sentint a l'esquena (qui sap si amb ganivet i amb ganes de trinxar), em volen fer creure el contrari del que sembla. Grup Godó, La Caixa, Planeta, ... (gent que ha fet els calés durant el franquisme i amb fills amb noms espanyols, aquesta burguesia que ens vendria per quatre quartos, quantes lliçons els hi haurien de donar molts immigrants) pressionant, els hi estic sentint, als seus diaris (La Vanguardia és l'únic diari que encara no ha fet una entrevista al president d'ERC, tota la resta si), a les seves ràdios, als seus peatges. Qui és La Caixa, privada, per dir que beneeix un acord polític, jo a vostés els hi dic el que han de fer? No, ni ganes. Podreu controlar els polítics però no els vots de gent. Seré idiota, poc madur, burro, irresponsable, incoherent i indigne, però jo passo d'hipotecar-me 25 anys de la meva vida perquè a quatre gats amb pensions assegurades i herències franquistes pensin que ja hi ha prou. Passo. NO A L'ESTATUT. Dues perles, ho sento no ho puc evitar: Juan Carlos Rodríguez Ibarra, publica un article a al diari Hoy en el que afirma que "los españoles que veíamos como un peligro para la unidad y la articulación de España el proyecto de Estatuto catalán salido del Parlamento catalán, hemos conseguido parar el error y dar la vuelta a lo que se pretendía". Ibarra també destaca "el éxito que los no nacionalistas hemos tenido frente a los que creyeron que había llegado el momento de dar un asalto al Estado que nos dimos con la Constitución de 1978". Pel que fa al finançament, assegura que "ahora vamos a hablar de dinero. Ese es otro debate. De nuevo habrá que pelear y estoy en condiciones de hacerlo. Y si damos la pelea será para ganar, y ganaremos, que no le quepa la menor duda a nadie" No en tinc cap dubte, Ibarra, però cap, sortiràs guanyant Pujol advierte que el Estatut no será "un texto para muchos años" Joder, si no ha passat ni una setmana. No tenen vergonya aquests convergents?
raulvado |
diumenge, 29 de gener de 2006 | 03:14h
 "Que burros que arriben a ser!", va exclamar ahir Artur Mas al definir els dirigents d'ERC.
Mas dixit.
raulvado |
dijous, 26 de gener de 2006 | 23:46h
 Llegint, llegint i xafardejant per la blogosfera, que bé m'ho passo i quin gran invent, m'he topat amb un bloc curiós, concretament de política, La Santa Espina, no se si és de fiar o no, però s'insinua que en Madí i en Puig estan pressionant en Mas perquè trenqui el pacte amb Zapatero.Seran capaços aquests convergents de justificar una marxa enrere? No ho crec, seria massa poc seriós per un partit que diu que és el més responsable del món, i l'exponent del seny català, maleït clixé. Només faltaria que els convergents veient el que els hi cau al damunt siguin tan irresponsables com per canviar d'opinió, evidentment no en clau de país sinó només, i com ha passat en aquests 26 anys, en clau de partit. Que mercenaris i fariseus que són. Si encara ho féssin pel país els hi donariem les gràcies. Per cert, tal com notava ahir en aquest bloc, les JNC, les joventuts convergents, encara no han fet cap tipus de declaració, valoració i no mostren la noticia del pacte entre Mas - Zapatero, perdó Zapatero - Mas. Simptomàtic?
raulvado |
dijous, 26 de gener de 2006 | 02:21h
 Entre nosaltres com que hi ha coses que no entenc i el meu grau de confiança i d'innocència s'ha acabat, seré maliciós i escriure un pensament que em balla pel cap.
Em causa una gran estranyesa el SI de ICV, perdó el ràpid i apresurat SI, o sigui que no ho entenc. ICV que sempre s'havia mostrat tant crítica amb CIU, vorejant el fanatisme (pensem que no hi ha d'haver masses pactes entre ells), ara resulta que sense tenir un document de l'acord i amb només una trucadeta d'en Zapatero, sense ni qüestionar-ho, dona el seu vot afirmatiu com si es tractés de l'elecció del menu d'un sopar acordat per un amic i no d'un Estatut per 30 anys. Estrany, oi?
L'anticipat SI d'Iceta dissabte passat era d'esperar, però tampoc no acabo d'entendre que un acord Zapatero - Mas pugui ser realment un acord positiu sense que ells hi puguin fotre cullerada. Ja se que ells amb que guanyi Zapatero estan contents.
En Saül Gordillo des del seu bloc polític, de referència per a mi, ja ens explicava quins eren els rumors que s'escolaven durant les dates de l'aprovació de la Proposta d'Estatut en el Parlament de Catalunya. Si home, aquells referents a la amistat nascuda entre Mas i Zapatero, i d'on probablement va sortir aquest final.
Doncs, crec que tot això ja ho sabien la resta de forces polítiques i ho compartien començant pel PSC, seguint per ICV i, potser, acabant per ERC. Ja ho tenien pactat. El que no m'acaba de quadrar es l'emprenyamenta que porten a sobre els republicans. Bé perquè veuen el grau d'indignació de la gent o perquè dintre d'aquest mateix pacte els han traït i no els han deixat ni fardar d'engrunes.
Només és un comentari d'un neo-malpensat i desconfiat ciutadà d'aquesta dissortada cosa que segons el seu Parlament ha estat definit com una nació però que en termes jurídics és una nacionalitat.
Edito: És curiós el grau de xuleria que està gastant l'Artur Mas i en Duran criticant a tothom que se'ls hi posa pel davant. Han criticat en Maragall, en Piqué, a ERC, al PSC. Collons, si que estan crescudets aquests convergents.
Per cert, com es que la JNC (Joventuts Nacionalistes Convergents) no han comentat res a la seva plana web, ni comunicat, ni valoració. Directament, s'han saltat la noticia. Simptomàtic?
raulvado |
dimecres, 25 de gener de 2006 | 00:21h
 Podríem començar per la raó més important però no la més sovintejada pels viaranys de la política que es la de mantenir la dignitat. Tan difícil és?Esquerra en aquests moments tant si diu SI o NO està fora del govern de la Generalitat en un termini no més llarg d'any i mig, i fora dels àmbits de decisió de Madrid durant 8 o 12 anys. Perquè algú és tant innocent de pensar que en Zapatero (Rubalcava) i en Mas no han elaborat un calendari on marqui que en Mas serà President de la Generalitat, encara que estigui per sota del PSC en vots i escons(sembla de riure però és més molest el PSC que CIU, pel PSOE). L'únic dubte existent és quin ministeri ocuparà en Duran, encara que sospito que s'està pixant a sobre somniant en el d'Exteriors, només el temps em traurà o em donarà la raó. Si dóna el seu SI, ERC, és trobarà fora dels àmbits de decisió i possiblement amb una força més minvada que l'actual a causa del descontentament de les seves bases per seguir la tan denostada tàctica del peix al cove. En canvi el NO d'ERC, que molts periodistes i tertulians s'encarregarien de comparar-lo amb el NO del PP encara que sembli ridícul, podria donar resposta a molt ciutadans que no s'han empassat l'esquer i que n'estan farts de polítiques de curta voladaque només fan comptes per quan governi el PSOE. Però, i quan governi el PP? Altre cop a patir? És per aquest motiu que ERC a les últimes eleccions va passar de 12 escons a 23, cal recordar-ho. Ningú s'ho esperava, i tant PSC com CIU van baixar les seves expectatives electorals. I, amb un digne NO, persones desencisades per la poca valentia dels dirigents de ICV, PSC o CIU podrien donar la confiança a un partit polític que no s'arronsa davant de res. Ara, una vegada decidit el NO s'ha de sortir del govern Tripartit perquè podria donar la sensació que els cotxes oficials i les cadires de les conselleries poden més que la dignitat, i no esperem altre cosa que aquells que les volen recuperar a tota cosa, CIU, farà sang i forat en la gent. Em de recordar que en Josep Lluís Carod-Rovira ha sigut l'únic polític català que ha tingut la valentia de renunciar a tot això, l'únic. Ni ensorraments del Carmel, ni bailoteos en la Disco mentre hi havia una alerta. Per tant, anunciaria el trencament de l'Acord del Tinell i del Govern, i si volen els altres dos partits, PSC i ICV, eleccions per després del Referèndum. I que la gent digui el que pensa de tot plegat!! Potser acusarien a ERC de partit poc realista i radical, però en aquest cas ERC haurà marcat les línies polítiques a Catalunya i en portarà la veu. I no com passarà a partir d'ara que ho farà el calendari pactat del PSOE, amb l'ajuda de CIU. Marcarem el ritme des de Catalunya i no des de Madrid. Ara, aquest no ERC ha de ser un no sustentat per les bases, pel jovent, pels músics, pels actors, per la gent, pels casals, per les associacions, pels moviments socials. I amb alegria, amb concerts, amb recitals, amb festes, amb aplecs als pobles i ciutats, ... Per mirar de recuperar aquesta il·lusió que ens han tret a traïció. Sincerament, crec, és una oportunitat perquè ERC sigui un partit polític gran. Que és la meva opinió de partit gran, Francesc Marc Alvaro, no per baixar-se els pantalons i dir que som els millors. I tot això amb el risc de quedar com un pardal i que avui ERC doni el SI. Però que hi farem un també s'havia cregut allò de la unitat catalana a l'hora de pactar l'Estatut. Innocent que és un ...
raulvado |
dilluns, 23 de gener de 2006 | 08:40h
No em convenceu, no convencereu. Ens heu venut el somni. Això no es l'acordat, ens havieu fet tenir esperances. I les heu venut per un plat de llenties i cotxes oficials. No teniu paraula.
Ni finançament just, ni nació, ni res de res. Si això no és una traició allò que ells mateixos han signat que m'ho expliquin i ara mateix Artur Mas ho està fent i se m'esta caient la cara de vergonya.
O sigui que, santornemi, d'una posició de força catalana i unitaria hem passat a haver de tornar a negociar-ho tot, tot el finançament cada 5 anys s'ha de revisar, com ara.
I el millor de tot, ens deixarem treure calés, signat per CyU, en concepte de solidaritat fins que no estem just per sota del subvencionat. Uiiiii, quina mala pinta i ja ens tornarem a enfadar amb Espanya altre cop, oi Artur? Però quan ho hem pogut evitar ens hem baixat els pantalons. Quina vergonya, quin comportament tant vergonyòs i mesell!! HIPOTECATS!!!!!!!!!
D'aquí dos dies com estaven, i mentrestant els bascos donant-nos lliçons, quin Estatut negociaran ells, ja ho veurem i ens caurà la baba!!!!
QUINA IRRESPONSABILITAT DELS POLITICS QUE ENS HAN FET PERDRE DOS ANYS PER CONSENSUAR UNA PROPOSTA D'ESTATUT, PERQUE AL FINAL NO SERVIS PER A RES!!!!!!
NO, NO, NO, NO, NO, NO, NO, NO, NO, NO, NO, NO, NO, NO, NO, NO i NO.
raulvado |
dilluns, 23 de gener de 2006 | 00:50h
 Després de rumiar-hi i vist els precedents, crec que si. Com molt bé escriu en Marc al seu bloc cada vegada més el jovent tenim la sensació que l'única sortida per viure dignament (Trens d'alta velocitat, preu d'ADSL competitiu, sense diferencials d'IPC, preus d'habitatges raonables, no peatges abusius, un aeroport connectat al món i no a Madrid, no dependre de partits neofranquistes, no arrosegar-nos per Cercanies infrahumans plens de gent) és exiliar-se.Després de comprovar esmaperdut la comèdia de l'últim dia i mig crec que aquest país ja no té salvació. Els polítics que hem tingut durant aquests 30 anys de democràcia no han estat a l'altura del país. Però potser si de la gent, aquesta gent anònima, educada durant el franquisme (no ho oblidem), que ha votat a un partit que ha anat fent una política de curta volada. Si no penseu això, perquè no mirem el que ha passat al País Basc durant el mateix periode, ah, llavors les coses és veuen més clares. Com pot ser que l'afany de protagonisme d'un polític faci rebaixar una proposta votada pel Parlament de Catalunya. No ho entenc, hi havia connivència amb la resta de forces polítiques? Potser és que m'he educat en democràcia. Aquesta deu ser la raò per la qual no entenc la traició, al que ells mateixos van pactar. Però les sorpreses no acaven aquí, no, encara hi ha més. Posteriorment surten la resta de partits polítics amb els seus representants al capdavant dient que accepten un acord al qual han arribat el President del Govern Espanyol amb el cap de l'oposició del Parlament de Catalunya, i que està a anys llum del que ells mateixos van aprovar no fa 4 mesos. Quina credibilitat podeu tenir a partir d'ara. Aquests partits amb els seus líders al capdavant són: CIU: Artur Mas, Josep Antoni Duran i el mestre de tots Jordi Pujol. Sincerament, no entenc la mistificació que es fa d'aquest personatge. ICV: Joan Saura. Per això aquí i ara vull donar el meu suport a la manifestació convocada per dia 18 de Febrer sota el nom de SOM UNA NACIÓ I TENIM EL DRET DE DECIDIR!. A veure si la societat mostra la dignitat que no han sabut mostrar els nostres legítims representants polítics. A partir d'ara més que mai, em de treballar per fer d'aquesta manifestació un acte de dignitat i de rebuig a la traició a la que hem sigut sotmesos per qui pensavem que estavan de la nostra part i en qui vam confiar els nostres somnis. Només desitjar que ERC es mostri valenta i encoratjar-los a no acceptar un Estatut de fireta que ens tingui collats per allà on fa mal i no ens deixi moure'ns amb llibertat. Els joves d'aquest país ens pensem lliures i ho acavarem aconseguint, si no ens exiliem abans ... No vull ser d'una generació que hagui d'esperar 25 o 30 anys per fer una pasa de tortuga. Em nego. Institucions culturals, moviments socials, plataformes lingüístiques, agrupacions populars, colles d'arreu de Catalunya NO ABARATIM EL NOSTRE SOMNI. Edito: Paraules d'Ibarra per aclarir com s'ha resolt l'Estatururut: Juan Carlos Rodríguez Ibarra. El presidente extremeño se mostró satisfecho con el resultado del acuerdo alcanzado entre el Gobierno y CiU "porque los nacionalistas han perdido", ya que, según él, no han conseguido ninguna de las demandas importantes que habían planteado. Ibarra recordó que se sigue manteniendo el sistema multilateral de 2001, que se modifica, como ya se ha hizo en 2003, y dijo que éste es un punto que ya no le preocupa, "porque eso habrá que ir al Consejo de Política Fiscal y Financiera y allí todos estaremos, hablaremos y todos negociaremos".
raulvado |
diumenge, 22 de gener de 2006 | 22:17h
 Tornem amb la política, que ha fet tant de mal, del peix al cove. Quina forma més estúpida de perdre una negociació unitària i amb força amb un document pactat pel 90 % dels representants dels catalans, per primera vegada en l'història democràtica contemporània de Catalunya.
La primera!!! I CIU l'ha tornat a cagar i s'ha tornat a vendre per la menjadora, qui deia allò de les tites, tites. Sóc relativament jove, i m'havia fet il·lusions.
Doncs si, tenia la l'il·lusió que els partits catalans defenguéssin la proposta d'Estatut elevorada pel Parlament Català, que van votar ells, encara que fos amb fissures, normals i democràtiques.
Però CIU, amb ànsies de fotografia (l'únic al que pot aspirar Artur Mas, quina talla política), ho ha fet saltar pels aires, evidentment sota el control, supervisió i connivència del PSOE (quina vergonya, els hi han deixat fer i encara hi així aquests convergents treuen pit).
Amb aquesta vergonyant estratègia han aconseguir que ara no es negociï sobre el digne document votat al Parlament Català (quina lliçó de caudillisme) i si sobre una proposta rebaixadíssima. Quina visió de país!!!!, Si senyor. Quina vergonya de país!!!
Però, qui et penses que ets Artur Mas per tancar un acord amb el president espanyol en nom dels catalans? Qui et penses que ets per negar el President de Catalunya, que diu que en l'estatut ha de posar que sóm una nació (a l'articulat, tal com ha expressat darrerament) i tornar-nos a l'Estatut de Sau? Només sóm una nacionalitat, Artur?
I el concert econòmic, Artur? Perquè t'has volgut erigir garant dels catalans? No cal, de debò. No ens rebaixis el somni, no ens ho mereixem. O sigui que ara hem de negociar cada any la questio dels cales, NO HO HAVIEM DE SOLUCIONAR PER SEMPRE?
Com pot ser Artur, i la teva menjadora de partit (com es troben a faltar els cotxes oficials, oi?), que passis per sobre dels partits que van signar la proposta d'Estatut? Qui et penses que ets?
O sigui, que tot estava pactat, oi? "No et preocupis Zapatero que ara demanem molt, però després ja ens baixarem nosaltres solets els pantalons, però ens deixareu manar una mica, no?. Ah, se m'oblidava tens algun ministeri pel Duran, a veure si em deixa en pau d'una vegada"
Ja estem com sempre, com pot ser que l'únic partit que defensi que a l'articulat ha d'aparèixer la paraula nació, sigui ERC. Ni ICV, ni CIU, ni PSC. Quina vergonya de polítics, però si vau ser vosaltres que ho vau pactar i signar, quina poca paraula!!!!
Polítics no ens abaratiu el somni!
raulvado |
dissabte, 21 de gener de 2006 | 14:48h
 Tres encaputxats van entrar ahir a la llibreria Tres i Quatre de València, van tirar a terra llibres i van intentar agredir la gent que hi havia. En ser rebutjats pels treballadors i clients de la llibreria van llançar claus i vidres a terra i van intentar agredir el professor Gustau Muñoz amb un esprai. Després van desaparèixer. Eliseu Climent va dir que l'agressió és un "salt qualitatiu" propiciat pel clima 'creat pel PP'. Per Climent, els atacs augmenten quan 'pot haver-hi avenços democràtics i nacionals'. Segons els treballadors de la llibreria, que és propietat d'Acció Cultural del País Valencià, l'agressió havia estat clarament organitzada i estudiada. Els encaputxats van actuar en tot moment de manera violenta i proferint crits espanyolistes i anticatalans. Els darrers mesos hi havia hagut un creixement dels incidents propiciats per grups d'extrema dreta a València. L'agressió a Tres i Quatre va passar divendres a un quart de vuit del vespre, una hora en la qual els cèntrics carrers que envolten la llibreria són plens de gent.
raulvado |
diumenge, 15 de gener de 2006 | 16:41h
 Llums...ARA QUE HI VEIG CLAR Albert Sáez Ahir va ser un dia trist. El diari El País va escriure al dictat de Federico Jiménez Losantos. No ens ho esperàvem. Ningú, ni els catalans, ni els periodistes demòcrates ni cap persona mínimament decent. Insultar barroerament es veu que està menys mal vist que ironitzar sobre els colpistes. Que sigui així des de la COPE hi estem acostumats. Que ho vegi així El País, alguns no s'ho esperaven. També està més mal vist que un òrgan parlamentari com el CAC demani moderació a la COPE que no pas que el ministre de Defensa reclami disculpes. El CAC pot opinar menys sobre els continguts informatius que els ministres a petició dels caps de l'estat major. Al diari El País li mereixen més respecte els colpistes que el president de la Generalitat. Quan han dit des de la COPE que el nostre és un govern "nacionalsocialista", ningú els ha demanat que es disculpessin. Deu ser que ho consideren un insult menys greu que agredir les mares innocents dels colpistes. ...i ombres LLIÇONS DE PERIODISME A més d'abonar les tesis de Jiménez Losantos, l'edició d'El País d'ahir dedicava una columna sense signar a jutjar el periodisme que fa el diari AVUI. Com en qualsevol altre sector, el judici que emet un diari sobre els seus competidors no té cap valor. Tot i així els diré que crec que El País és un bon diari, tot i que vengui menys que The New York Times. I ho és tot i que no comparteixo la seva manera d'entendre el periodisme que expressava en el primer paràgraf de la informació d'ahir: "En un article d'opinió publicat sota la signatura d'Iu Forn". És a dir que els articles els escriuen els diaris i els signen amb el nom que els convé. Estem, doncs, perfectament legitimats per entendre que els articles signats com "El País", els escriu el director. Per què no vas signar la columna, amic Xavier Vidal-Folch? Per què la teva ambició no s'atura mai i pretens que uns quants periodistes deixin de guanyar-se la vida a l'AVUI? Amic Xavier, encara queden diaris que no practiquen l'estalinisme, on els articles i les informacions les escriu qui les signa. I una última cosa: comparar Iu Forn amb Jiménez Losantos és com comparar-te a tu amb Galinsoga. |
Accés de l'autorEls meus enllaçosACTUALITAT
ANELL BADALONí
BADALONA
BLOCS
COMUNICACIó
CULTURA
ESPORTS
INFORMàTICA I TECNOLOGIA
MúSICA
POLíTICA
PROVA QUE PROVARAS
RàDIO
SOCIETAT
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
APPLE
CNN
Generalitat de Catalunya
Racó Català
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
