És poden extreure varies conclusions sobre la gent, en general, només voltant durant 2 dies per la Costa Brava.

Una és que la gent se la pot ensarronar massa fàcilment, i això es pot observar voltant per Cadaqués i per Port de la Selva. Són dos pobles igualment entranyables i bònics, calcats, però al primer hi havia tot de gent flipada que seguia les pases de Dalí, com si només per anar allí on havia estat el mestre, la inspiració els hi vingués de cop, i en canvi, al segon com que no tenia cap pintor extragavant no es visitava tant, estava més buit. Sincerament a mi em va agradar molt més Port de la Selva.

Després vam pensar a donar-hi un volt per Calella, Llafranc i Tamariu. Tres poblets (massa paraula per dos carrers amb ambient de poble) que eren els escollits pels pijos per tenir una segona residencia. Doncs, entre nosaltres, no tenien res, bé, si, estaven totalment envoltats per cases residencials enormes i per cotxes de gamma alta. Sense parlar de la desproporcionada carretera que tenen aquests pijos per anar de Palafrugell a aquestes tres poblacions de mar. Dos carrils d'anada i dos de tornada, que semblava una autopista per ells!!! Com es nota qui té calès i qui se'ls ha de treballar.

Em acabat parant a Cadaqués, no ens pregunteu perquè, però és així. Estem al Casino prenent unes cervesetes i observant, amb ulls sorpresos, l'ambient que hi ha per aquest racò de terra. És realment sorprenent, quina fauna.

En aquest poble globalitzat ens em trobat gent de tot tipus, amb rastes extremadament llargues (més enlla del cul), cabells de colors insospitats, flipats de ves saber quin país que han pensat que havien de passar per Cadaqués per, suposadament, ser feliços a la vida, cantants que simplement plagiaven l'artista del moment, ... Sincerament no acabariem mai.

Menys mal que després de buscar un lloc per dormir, al final hem trobat Can Peugeot, que ens protegirà d'aquest vent infernal que regirà el cap a tothom.  

No se si us heu adonat que l'agost ja esta aquí. A mi m'ha costat adonar-me'n, i bastant. I és que sempre s'associa l'agost a vacances. Bé, doncs aquest any vacances les justes, massa i tot, i per tant aquest agost no és com els altres. Menys relaxat i festiu car més pencaire.

El color d'aquest agost el percebo menys viu, m'explico, apagat i trist. Això pot ser degut al temps que, de moment, no acompanya. I a que els núvols i la humitat proporcionen a l'ambient unes tonalitats grises gairebé narcotitzants.

El color blau del mar queda apagat pel color gris dels carrers semi-buits. I és que el mar de Barcelona és prou anodí perquè doni la sensació que està massa lluny de la ciutat. Potser encara no han aconseguit allò d"'apropar Barcelona al mar", arquitectònicament parlant.

Després de provar Windows (95, 98, 2000 i Xp) i Linux, concretament SUSE 9.1, m'he decidir fer un tast d'APPLE. De fet serà més que un tastet ja que tinc interès de fer-me'n amb un POWERBOOK 15", encara que m'estic rumiant si serà Superdrive o pel contrari amb una gravadora de DVD's externa.

I és que em faré maquero amb un bitxo bastant potent, per començar només l'utilitzaré per funcions principals (fotografia, vídeo, veure pel·lícules, música, ...) però amb la intenció que sigui el meu ordinador de referència durant els pròxims anys. I dic això dels pròxims anys, perquè amb Windows, per exemple, mai he aconseguit tenir totes les factures del pare en un mateix disc dur, degut a que cada dos per tres, fins i tot literalment, he hagut de formatejar-lo. O sigui que una cosa tan simple com unes pagines word de potser 5 anys, mai han estat juntes. Patètic.

Per posar fi a això, em faré maquero!! Però un dubte m'ennegreix la meva il·lusió, el Sistema Operatiu Tiger està disponible en català? Em sembla que no. I és que actualment tant Windows com Linux els tinc en català. Per mi ara mateix és una prioritat, encara que ja se que actualment hi ha molts programes que estan traduïts al català. I és que aquest fet em podria condicionar la compra del POWERBOOK!!

Prenguin nota executius d'APPLE.

És cert, us ho juro!! Me l'han donat en mà a la sortida del metro d'Artigues / Sant Adrià. He de reconèixer que he desistit en l'intent de traduir-ho sense que perdés molt de sentit. Allà va, tal qual:

PROFESOR BADARA: Gran ilustre vidente mágico africano con rapidez, eficacia y garantía.

El maestro chaman africano gran médium espiritual mágico con poderes naturales, 27 años de experiencia en todos los campos de alta magia africanos, resuelve todo tipo de problemas y dificultades, por difícil que sea: Enfermedades crónicas, judiciales (sobta que estigui tant a prop de les dificultats matrimonials), matrimoniales, conocedor de los secretos (com que deu conèixer tots els secrets, no especifica), protección, quitar hechizos, depresión, mal de ojo, limpieza (ens conformaríem que fos la de casa, ens sortiria més a compte, no creieu?), suerte, romper ligadura, impotencia sexual, y lo mas eficaz para recuperar pareja y atraer personas queridas, encontrar pareja, amarres (?) y cualquier problema matrimonial, el tiene los espíritus mágicos mas rápidos (vaja, riu-te'n tu del banc quan deixes de pagar l'hipoteca) que existen y cualquier otra dificultad que tengas en el amor la soluciona inmediatamente con resultados al 100% garantizados (ostia, aquí m'ha convençut) de 3 a 7 días como máximo.

Idiomas: Castellano, francés y portugués (potser podem involucrar a Òmnium per mirar de globalitzar encara més el seu negoci)

Collons, pensant, pensant, ..., crec que tinc la solució per l'Estatut i perquè els socialistes no els hi tremolin les cames!! Truquem-lo!! Per cert, qui vulgui el seu telèfon i la direcció que em posi un post. Ja li donaré.

Apa, salut i força. I si us en falta una mica de força, ja sabeu ...

El meu diari de referència és l'AVUI, però fa dues setmanes vaig decidir gaudir de la varietat que m'oferia el fet que hi hagués, a Badalona almenys, un altre diari en català (no traduït, sense desmerèixer l'esforç del Grupo Zeta, per què allò què és dolent en castellà ho serà també en català). I vaig decidir comprar durant tota la setmana EL PUNT. Un fet notable que he pogut comprovar, personalment, és que existeix un abisme entre els articles d'opinió dels articulistes i els articles d'informació, sobretot en política. I és que mentre els opinadors tendeixen cap a posicions independentistes, d'esquerres i ecologistes, la informació pura i dura s'arrossega cap a línies més governamentals i servils. Aquesta diferència d'enfocament crec que dificulta que un segment de gent s'apropi a aquest diari, ja que sovint hi ha un tancament de files cap al PSC, per dir-ho clar i català. Crec que posant-hi una mica més d'ambició aquest diari es podria emportar un tros del 25% de votants que voten ERC i ICV (que no és poc), que actualment es troben, ens trobem, oblidats. Tot això, lloant la tasca de comarques que realitza. Finalment, vaig decidir llegir una bibliografia d'en PAU CASALS, veient que els poders fàctics són més poderosos del que em pensava. PD: Com es possible que hi hagin centenars de casals a tota Catalunya que tenen com a nom el nom d'anarquistes i altre tipus de delinqüents mitificats, i tenint com tenim un personatge com PAU CASALS (republicà i català convençut), no se'l faci un homenatge cada dia de l'any. Quin país!!

Aquesta setmana en comptes de fer un article, crec que faré un resum d'allò que més m'ha interessat.

La noticia més impactant, sense cap mena de dubte, ha sigut l'atemptat ocorregut a Londres un mati qualsevol d'un dia qualsevol on un grapat de persones normals, amb il·lusions i desil·lusions, es van trobar amb un terrorista ple d'odi i amb el seu injust destí. Sense cap raó ni explicació no van poder dir l'últim adéu al xicot o xicota, als amics, als familiars, als coneguts, ...

Això fa que la sensació d'impotència et faci manifestar-te'n en contra d'una guerra, o d'un atac terrorista indiscriminat. Aquesta mateixa sensació t'empeny a sortir al carrer a reclamar responsabilitat als governs demòcrates per no envair un país, per vés a saber quines obscures raons, ja que poden produir danys col·laterals innecessaris (o sigui MORTS D'INNOCENTS). I la mort d'una persona és igual, o hauria de ser així, a Londres, Iraq, Madrid, Somàlia, ... És exactament igual de tràgic tallar les il·lusions d'un iraquià sotmès a una dictadura, que les d'un ciutadà occidental que treballa en una democràcia.

Crec que per tot això, vam sortir milions de persones al carrer per protestar contra la guerra, i que aquelles mateixes manifestacions serveixen també per condemnar tots els atacs terroristes.

Com heu pogut observar he canviat d'idea i ja comentaré en altres moments la resta de noticies, evidentment secundaries i frívoles, que tenia preparades. Fins la propera.

Doncs si, jo també faré un `manifiesto'. I que no acabi fent un partit polític. Que no em coneixeu quan m'enfado. Per començar demano:

Vull, perdoneu, volem dos mesos i mig de vacances, només a l'estiu. Evidentment, per Nadal volem dues setmanetes i per Setmana Santa, una altre més.

Volem que toooot el que l'estat ens roba en forma de tributs formi part de les pagues extres. Fins i tot em conformaria que amb això fessin que els preus dels pisos baixessin.

Volem que la inflació deguda a l'euro, ens sigui retornada en forma de, no sé que diria jo... , en forma de descomptes al cines (en versió original subtitulada en català), al llibres, als transports públics, etc.

Volem que aquells que porten 5 anys dient que els preus del pisos baixaran ens paguin la diferència entre el que valen i el que ells deien que valdrien.

I finalment, ja que alguns diuen que a les nostres vides necessitem més Espanya, què és noti, cony!! Per començar, algú podria demanar perdó per dir que el TGV (segons en Piqué li em de dir AVE, i llavors arribarà més ràpid) el tindríem el 2004. Us en recordeu?

Ja posats, per ser d'aquesta Epaña (sense la S), dono les gràcies per:

- Tenir el preus més alts dels món mundial en ADSL, total com que només és tecnologia.

- Ser el país amb més peatges per habitants del món. Em sembla que, actualment, hi ha 5 peatges per persona.

- Dependre d'uns quants que el dia d'anar a votar es queden a casa per mandra, i fa que tinguem tots, no ens enganyem, un govern obert, plural i educat com el del PP.

Una de les coses que menys m'agrada és la falta de criteri propi de la societat sobre qualsevol tema. Això és pot veure en el cas de l'interconnexió elèctrica amb França. Ja que hi ha enganys intencionats, interessos econòmics creats, enganyats innocents desinformats i per últim els que sempre ho acaben pagant tot. M'explicaré, i amb dades objectives, que sens dubte són vitals de conèixer.

- La interconnexió elèctrica de 400 kV amb França NO solucionarà el deficient subministrament que pateixen les comarques gironines, produït per la falta d'inversió d'ENDESA sobre la xarxa elèctrica.

- El Tren d'Alta Velocitat, en cas que hi arribi alguna vegada, NO necessita per abastar-se cap línia de 400 kV, com passa a altres llocs on hi ha tren d'alta velocitat (Espanya, França, Holanda, ...). En tots aquest països, aquests tipus de trens s'alimenten amb una xarxa de mitja tensió de 225 kV.

- No cal tenir cap mena d'interconnexió amb França, per què països que la tenen, i en gran mesura, són els que han sofert les més grans apagades elèctriques, com Itàlia i Suïssa, per posar uns exemples. Més capacitat d'interconnexió tampoc suposa, necessàriament, un abaratiment del cost de l'energia. Itàlia té un alt grau d'interconnexió i per contra una de les tarifes més altes d'Europa.

I es que, cal tenir molt present que el fet que arribi una línia de transport de doble circuit de 400.000v, fins a Bescanó, no és cap garantia que el problema de subministrament elèctric a Girona millori, ja que després cal transformar-la i distribuir-la als punts de consum final (llars, indústries, empreses, etc.)

I tot això, perquè?

1a. Hi ha un acord entre els governs francès i espanyol per augmentar la capacitat actual d'intercanvi, que ja ve dels anys 80.

2a. Aquesta línia s'ha intentat passar per diferents punts del Pirineus, on ha estat rebutjada a banda i banda, Euskadi, Aragó, Vall d'Aran i ara Girona.

3a. França està pagant una indemnització a España perquè el 1996 el govern francès decideix no complir els acords davant l'oposició popular a la connexió.

Per tot això, recomano a tothom que, abans de prendre posició sobre qualsevol tema, hi hagi un contrast d'idees. És la millor forma de no acabar sent un ninot en mans de vés a saber qui.

En tot cas, no vull caure en el negacionisme absolut, sinó que existeixen alternatives viables, que suposen la millora del subministrament d'energia a empreses i particulars. En les següents adreces podrem trobar informació i alternatives.

www.salvem-emporda.org

Doncs tens tota la raó! L'última entrada d'aquest bloc té un llenguatge massa recargolat i ostentós. Si és que ens donen la possibilitat d'escriure en un bloc i ens pensem, Josep Pla.

Tens raó en allò que haig de ser una mica més mesurat a l'hora d'escriure, per què de fet no vaig parlant així pel carrer!

És en aquests moments que un és dóna compte de la importància que hi siguis al costat, que existeixis per què et pugui gaudir. Veus, ho he tornat a fer.

Després d'assistir a tres homenatges a l'Ovidi Montllor, he de dir que m'he fet fidel evangelitzador, o millor dit ambaixador, del seu llegat. Tant és així, que he fet Cd's amb les cançons que més m'agraden amb la intenció d'escampar el seu caràcter per les generacions, que com jo, no hem tingut la oportunitat de fruir en directe de les seves cançons.

De tots aquests homenatges, l'últim al CAT, hi ha un denominador comú, i és el seu caràcter no governamental. Aquests homenatges han sorgit com bolets de les associacions, de les coordinadores, dels amics i coneguts. I aquest fet, en els dies que ens ha tocat viure, és d'una importància cabdal i ens dóna una imatge del palpitar de la societat del nostre país.

Sincerament, ja sé que aquest bloc sencer sembla que estigui dedicat a l'Ovidi, però no ha sigut la meva intenció. El fet que hi hagi tantes entrades al bloc parlant del cantant / actor d'Alcoi demostra l'impacte que ha causat sobre la meva consciència nacional.

Finalment, donar l'enhorabona al País Valencià per tenir un dels millors trobadors que han cantat en català, a la manera de valència, en els últims temps.

Avui he disposat d'una hora lliure entre dues ocupacions, i em trobava en el centre de Barcelona. Sense tenir cap premeditació als 5 minuts m'he trobat fent el turista per la plaça del Pi. Una vegada m'he adonat de la situació, he volgut que fos intencionat i m'he assegut en el bar de la plaça demanat un tallat. De sobte, la llum d'un dia de primavera, pròxim a l'estiu m'ha esclatat en el ulls, sense que fos conscient he pogut comprovar que la vida barcelonina a les 12:00 del migdia era reposada i turística, sense aglomeracions, almenys a aquella hora i en aquella zona.

He constatat que allò que fem durant les primeres vacances que disposem, surt car, ja que un tallat m'ha costat 1,45 €, però resulta molt reconfortant. És per això, que animo als barcelonins i als metropolitans, si poden, que s'aproximin com a turistes a la ciutat que ha vist néixer i morir el Fòrum. Podran observar com, aponats en un bar sota un tebi sol i una brisa primaverenca, el temps s'alenteix i aquelles figures cremades pel sol que passen al voltant nostre, tenen un passejar tranquil i contemplatiu. Sorprenentment, els edificis recuperen la solemnitat que el fum i la contaminació els neguen.

Espero que no hagi estat un rollo, però tampoc no volia fer comentaris sobre el manifest de `Els Intel·lectuals', ja que durant 100 anys prou periodistes els han rebatut. I a mi això d'explicar-me, com a l'Ovidi, em cansa!!!!

Ara mateix estava escoltant la cadena SER, perdoneu-me la relliscada, i en El Larguero ens explicaven les possibilitats que Madrid fos seu olímpica. Algunes afirmacions, il·lusions que s'han manifestat, de sobte, m'han recordat vells temps.

Us en donaré algunes frases que s'han dit:

- "... la votació serà secreta, per tant podem tenir moltes possibilitats ..."

-"... passat les primeres eliminacions podem tenir l'or ..."

-"...tenim vots afirmatius confirmats de molts països ..."

A mi totes aquestes afirmacions em recorden a les esperances que vam tenir molts catalans durant l'assemblea de la FIRS per la confirmació com a selecció nacional de ple dret de la selecció catalana de hoquei.

És per això, que vull recordar la injustícia que es va produir llavors, així com també, per que no dir-ho, qui va ser qui ens va negar la possibilitat que la votació fos secreta o que tinguéssim dret a defensar-nos.

Tot esperant la resolució del TAS (Tribunal Arbitral du Sport / TAS - CAS), agrair a Jordi Basté i RAC-1 la nit llarguíssima que ens va fer passar tot esperant il·lusionats que tot es desenvolupés com provablement es desenvoluparà l'elecció de la ciutat olímpica pel 2012, amb serietat.

Després de no escriure durant unes quantes setmanes m'he decantat per comentar l'últim llibre que he llegit.

Durant aquest temps han aparegut temes d'actualitat per opinar, però tots estaven relacionats amb el complex d'inferioritat que patim els catalans i entre nosaltres, cansa. Per cert, escolteu 'La cançó del Cansat' de l'Ovidi Montllor.

És per això, que després de llegir un llibre tan deliciós com el de la Najat El Hachmi m'he decidit a fer-hi un comentari i aprofitar per recomanar-ho.

'Jo també sóc catalana' està especialment adreçat a aquelles persones que, com jo, som conscients de la realitat que s'amaga darrera d'una jornada de 12 hores per aconseguir treballar legalment, però que sovint ens quedem amb la superficialitat del fet.

En canvi, aquest llibre ens aprofundeix sobre totes les desil·lusions, decepcions, dificultats afegides i sorpreses, sovint desagradables, que pateixen homes i dones només pel fet de tenir la pell més fosca que la nostra (com diu l'autora gairebé transparent) però sobretot trenca amb tòpics desafortunats que per desgracia encara campen pels carrers i avingudes del nostre país.

Vaig fruir, sobretot, amb els capítols dedicats a la seva vida a Nador fins als 8 anys, ja que obria una finestra a una realitat i costums diferents, encara que no tant aliens, ja que vaig poder reconèixer sentiments i sensacions pròpies.

Per tot això, i esperant rebre opinions sobre el llibre el meu agraïment a l'autora del llibre i a la meva xicota, que me'l va regalar per Sant Jordi.

Fins la propera