resdenou |
dimecres, 30 de novembre de 2005 | 19:41h
No sé si l'expressió que encapçala aquest comentari és correcta en català, però és que em va de perles per explicar el penúltim guirigai que s'ha muntat als passadissos de l'Ajuntament de Barcelona. Com ja sabreu, Clos prepara una nova normativa, no sense molta polèmica, que entre d'altres coses regula l'oferta de serveis sexuals al carrer i la pràctica de la mendicitat. Doncs bé. El document es va presentar només unes hores després que la Comissió de Govern de Barcelona --PSC, ERC i ICV-EUiA- aprovés la seva tramitació. A la palestra, és a dir, davant dels mitjans, van sortir Assumpta Escarp --mà dreta de Clos i, en gran part, autora del document--, l'alcalde i el cap dels serveis jurídics del consistori. Clos, però, tenia l'agenda apretada i una inoportuna cita a la Índia el va fer absentar-se de Barcelona. Aprofitant l'escapada de la comitiva municipal, Imma Mayol cita els periodistes per dir-los que a ICV no li agrada el document i que farà tot el possible per canviar-ho. Sé que la compareixença de la tercera tinenta d'alcalde davant dels mitjans ha caigut com una pedra a les files socialistes. No li perdonen que convoqués a la premsa per fer-se ressò del que havien quedat que discutirien via interna, com moltes altres coses.
El divorci PSC-ICV està servit. I és que Imma Mayol ha vist l'oportunitat d'or de desembarcar-se del vaixell que s'enfonsa i ha enviat el seu missatge al seu "target" que sap que no li fallarà mai. A les files d'ICV i ERC els falten cames per sortir de la foto de Clos, el pitjor valorat pels ciutadans després d'Alberto Fernández Díaz (PP).
Sé que hi ha regidors d'ERC que retreuen Mayol haver començat la campanya abans d'hora, però, de fet, ells també ho han fet. Si no per activa, per passiva. ERC suma vots sense moure's de la cadira, literalment. Fa molt de temps que Portabella no es fotografia amb l'alcalde, fixeu-vos. El segon tinent d'alcalde republicà està capficat en passar-se el que resta de mandat sense destacar gaire. Només ha de jeure i disfrutar veient que la fuga de vot socialista omple el sac dels republicans.
En el teu llibre Mentiras.Viaje de un periodista a la desinformación. assegures que, en els fets del Carmel, els mitjans de comunicació ens vam limitar a reproduir la versió oficial dels fets, a repetir la declaració, la roda de premsa de torn...Així, dius, la comunicació va guanyar la informació durant uns quants dies. Sí, aqueset és un bon exemple de desinformació.
Els fets d'aquest barri barceloní van ser vertiginosos. De fet, un diari ja estava caducat a poques hores d'haver arribat a la rotativa. Tot es movia molt ràpid fora, i la maquinària periodística encara és massa lenta en aquests casos, però aquesta és una altra discussió. Aquells dies, a més els mitjans no vam poder --alguns no van voler-- trobar la font adeqüada per poder encarrilar definitivament una altra versió que no fós l'oficial. I,d'això, els únics beneficiats en van ser els polítics, sens dubte.
Dius, també, que no va ser fins que El País va publicar a portada que el mètode austríac --l'utilitzat al Carmel-- havia estat prohibit a Madrid per insegur, que els mitjans no van aconseguir canviar comunicació per informació. I ho justifiques assegurant que aquesta notícia va fer que el govern sortís anunciant que a Barcelona tampoc s'utilitzaria més. Perdona que discrepi, Xavier, però vols dir que va ser El País qui va guanyar a la roda de la comunicació? O el diari va ser tansols la eina que va fer servir el govern per apuntar-se un tanto i guanyar una mica més d'avantatge als mitjans?
Per què no expliques qui va passar aquesta informació a El País? (com moltíssims altres informes i dictàmens posteriors a l'esfondrament) Vols dir que d'un dia per l'altre un govern pot descartar un mètode de construcció i admetre que no és el més segur pel fet que un diari publica una notícia? O és al revés? Es filtra una notícia de la que ja es té una resposta i ens colen dos gols en un?
He de puntualitzar, en honor a la veritat, a més, que el que el conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal, va descartar utilitzar a Barcelona va ser el mètode que, en aquells moments, s'estava utilitzant per a l'ampliació de la línia 5 al Carmel, una tècnica que permet perforar i, més tard, quan la màquina torna pel forat que ja ha excavat a l'anada, reforçar. No es va descartar mai el mètode austríac, ja que un túnel com el del Carmel no es pot fer de cap altra manera. Una tuneladora --com la que fan servir a Madrid i, per exemple a la construcció de la línia 9 a Barcelona--, pel tamany de l'arc, no hi cabria mai, allà.
Bé. Segueixo a l'espera que algun dia llegeixis això.
T'escric des d'aquí pensant que algun dia llegiras aquestes línies. Vés a saber però tinc l'esperança que la màgia del Google podria portar-te algun dia fins aquí, fent allò que els periodistes fem de tant en tant però que no expliquem mai a ningú: posar el nostre nom a Cerca i apretar l'enter. El teu llibre Mentiras.Viaje de un periodista a la desinformación. ha sigut el que m'ha animat a obrir aquest bloc. Tingues paciència. Sóc novell en aquest mitjà i també en el que tú i jo compartim. El periodisme escrit.
