Aquesta setmana una molt bona amiga deixarà Hà Nôi després d'una estada de tres anys i tornarà a la seva Ciutat d'origen a Europa. Va prendre una decisió valenta; marxar a treballar a una Ciutat i un país desconegut, amb la seva família, espòs i filla de nou anys. Quan vaig ser a Hà Nôi no vaig poder veure-la; en aquells moments una germana seva estava molt malalta i era al seu costat, però sí vaig ser amb l'A. i la filla A. Els vaig veure feliços, molt feliços. La filla estudiava en una escola internacional juntament amb nens i nenes de diferents nacionalitats, i amb els seus veïns, vietnamites, jugava al carrer i als parcs. El seu pare feia tot tipus de feines. El xoc de cultures a la seva arribada a Hà Nôi, es va anar convertint poc a poc en una integració total a la ciutat poble. Ara ha arribat el moment de tornar a casa.   |  |
Impressions de viatges i més coses
|
|
Hà Nôi Aquesta setmana una molt bona amiga deixarà Hà Nôi després d'una estada de tres anys i tornarà a la seva Ciutat d'origen a Europa. Va prendre una decisió valenta; marxar a treballar a una Ciutat i un país desconegut, amb la seva família, espòs i filla de nou anys. Quan vaig ser a Hà Nôi no vaig poder veure-la; en aquells moments una germana seva estava molt malalta i era al seu costat, però sí vaig ser amb l'A. i la filla A. Els vaig veure feliços, molt feliços. La filla estudiava en una escola internacional juntament amb nens i nenes de diferents nacionalitats, i amb els seus veïns, vietnamites, jugava al carrer i als parcs. El seu pare feia tot tipus de feines. El xoc de cultures a la seva arribada a Hà Nôi, es va anar convertint poc a poc en una integració total a la ciutat poble. Ara ha arribat el moment de tornar a casa. No voldria acabar aquests seguit de posts que he escrit sobre Hà Nôi ( n'hi hauràn més ..... ) sense incloure una fotografia d'aquest edifici; el Palau Presidencial del Governador General de la Conxinxina, construït l'any 1909 i molt ben restaurat, després de les guerres.Avui és utilitzat per les recepcions oficials del Govern de Hà Nôi i no és obert al públic. És al costat mateix de la senzilla casa on va viure l'Oncle Ho i a uns metres del seu mausoleu.  És una ciutat calorosa, humida, amb un tràfic ensordidor de les milers de motocicletes. Durant els díes que vaig ser-hi no vaig veure el sol, cobert per unes brumes constants, però ..... veus la gent somrient; passeges per els parcs i la vorera dels diferents llacs; veus la gent gran com tranquil.lament juguen als escacs; les dónes amunt i avall tractant de vendre els seus productes; llegir un llibre dins el recinte del Temple de la Literatura o senzilamment badant, és tot un plaer; seure en un carrer qualsevol del barri vell sota l'ombra impagable dels arbres, i mirar, observar.Què us sembla aquest hotel de tres estrelles situat al carrer Hàng Duong del barri vell ??  Aquesta fotografia reflecteix una situació molt difícil de poder veure a Hà Nôi. Un 21 de setembre de 2006, migdia.Sorprenentment els conductors de motocicletes van fer cas dels semàfors i van parar. Aleshores vaig poder fer la fotografía del carrer Hàng Dû'ong, un dels principals del barri vell. Vaig haver de fugir ràpidament del centre del carrer; la 'marea mecànica' ja estava arribant ......  Els vietnamites sempre han sapigut treure'n profit de tot el que els colonitzadors van portar al seu país. Durant la colonització francesa, en els primers anys, penso que havia de ser trist veure com aixecàven edificis 'occidentals' en mig dels barris del vell Hà Nôi.Avui aquest barri se'l coneix com 'el barri occidental o barri de l'oest'. El cert és que et trobes amb uns edificis molt bonics i amb una arquitectura molt personal i que avui en dia són seu d'ambaixades, de museus, de ministeris. També pots trobar cases particulars colonials molt boniques.  Els arbres a Hà Nôi sempre són verts, durant tot l'any.És una visió captivadora de la Ciutat. Per influència dels colonitzados francesos van començar a plantar arbres al paviment, a les voreres. Però a qualsevol pati interior, raconet, al bell mig d'un passatge, sempre trobes arbres. Amb tantes illes de color verd, les flors de lotus flotant al llacs, les avingudes amb els seus arbres en flor, Hà Nôi desprèn un subtil i discret encant, màgic diria jo. No és una Ciutat motiu d'admiració, ni per trobar-hi belleses excepcionals, ni monuments històrics, ni palaus. Jo diría que Hà Nôi et sedueix lentament, sense adonar-te'n.  Després de la meva estada a Sa Pa i com vaig explicar en un altre post, vaig tornar a Hà Nôi on vaig allargar la meva estada uns díes més. Cap visitant d' aquesta Ciutat no deixa d'anar a veure el mausoleu de Ho Chi Minh - l'Oncle Ho. Jo el vaig veure només de fora i un canvi de guàrdia. Durant els mesos de setembre i octubre és tancat. No sé si hagués entrat. Em va agradar molt més veure la caseta on vivía, que no pas un palau, i sobretot el llac i el jardí. A més en el seu testament va dir explícitament que no volia cap mausoleu ni grans funerals i penso que s'ha de respectar.Els vietnamites ténen una veritable adoració per l'Oncle Ho i així ho expressen constantment.  Sorpresa, i de les grans, quan entres a la sala dels pintors vietnamites.Sóc davant uns quadres d'arrels europees, impressionistes o són veritablement artistes vietnamites ? El Museu de les Arts es troba al districte de Ba Dinh a Hâ Nói, no gaire lluny de l'Hotel Metropol i del barri colonial francès.  És curiós com una ciutat o un país et sedueix a l'instant.Quan tornes a casa vols saber més i més d'aquesta ciutat o país on has estat viatjant durant 25 díes. Molt poquets, si tenim en compte que Viêt Nam és un país plè d'història, cultura i arts , paisatges.  És relaxant, interessant, curiós, de vegades fa vergonya,fer el turista en una Ciutat forana i desconeguda.  Canvi de nom del meu bloc. No era coherent el nom que tenia si estic escrivint sobre les meves impresions d'un viatge a Viêt Nam. Hâ Nói - Ciutat rural o Poble urbà ? Hâ Noi : La ville à l'intérieur du fleuve.3.5 milions d'habitants. Una Ciutat que evoca memòries de guerres i destrucció, però la realitat és que és molt més que això; capital del comunisme vietnamita , bressol de l'antiga casa reial, centre de l'imperi colonial francès a Indoxina i finalment el lloc de naixement de la independència de Viêt Nam. |
Accés de l'autorCategories
Els meus enllaçosBLOCS AMB VIDA
CONèIXER WEBS INTERESSANTS
PAU I NO VIOLèNCIA
PER DISFRUTAR
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|