Avui fa 40 anys que va començar l'atac de l'exèrcit del Vietcong contra els invasors nordamericans. És l'anomenada 'ofensiva del Têt'. Va ser un atac per sorpresa; els americans no podíen mai imaginar que els vietnamites en unes dates tant significatives com les de l'any nou s'arrisquéssin a atacar.
Va ser tot molt cruel, horrorós i van morir milers de persones. Els vietnamites van perdre la batalla, després de la sorpresa inicial. Però mai una batalla perduda va fer guanyar una guerra, perque després de l'ofensiva del Têt va haver-hi una inflexió en aquella guerra absurda i els americans van perdre tota credibilitat.
Estic encara en 'mode supervivència', sense disc dur, ja enterrat, i esperant un de nou on tornar a arxivar tot el material que vaig treure del moribund.
Així que encara no puc penjar cap fotografia.
He començat, lentament, molt lentament a llegir el llibre de Georges Dúrrwell ( això sí que ho he après del sudest asiàtic ... ) i la meva primera impresió és que he fet una boníssima compra.
Ens ilustra molt clarament com es va colonitzar la Cochinchine i totes les seves vivències durant 30 anys.
En el post anterior, el mite de la fundació de la nació vietnamita, vaig explicar de com dels 100 ous que la fada Âu Co' va rebre, van nèixer cent nois. Bé doncs, el mite continúa i el seu espòs Lac Long Quân li va dir : 'Sóc de la raça dels dracs que viuen al mar. Tú ets de la raça de les fades que viuen a les muntanyes. Ens hem de separar. Ves-te'n amb cinquanta dels nostres fills a les terres altes i jo tornaré al mar amb la resta dels cinquanta nois. El matrimoni diví es va separar i van crear dos dominis; un on la població vivía a les muntanyes i terra endins i l'altra a la zona costanera i el mar.
El drac es relaciona sempre com un mite immemorial de la majoria dels països del sudest asiàtic. Però a Viêt Nam és diferent. Està considerat com un animal mític i és el seu veritable ancestre. Ells mateixos es fan anomenar ' fills del drac i la fada ' - '' con Rông cháu Tiên '' -.
El mitologista americà Joseph Campbell en el seu llibre ' El poder dels mites' argumenta :
'El mite no està mort en la vida moderna'. 'Els mites són veritables indicadors del nostre potencial esperitual més profond'.
Expliquem doncs la versió popular d'aquest mite, molt i molt important en el sentiment nacional del vietnamita.
En l'anterior post he escrit sobre la relació tant íntima i important entre el poble vietnamita amb la terra i l'aigua, i afegiria, la natura.
En tota la literatura vietnamita les metàfores hi són presents i ténen a veure quasi sempre amb la terra, l'aigua, la natura.
El Kieu aquest poema de 3254 versos i que és l'eina principal d'estudi de la llengua i la literatura, n'hi ha moltes de metàfores.
El vietnamita no li agraden les especulacions metafísiques o les filosofíes abstractes; el vietnamita s'acull espontàniament a la poesia.
Tot just en un angle d'Àsia ens trobem amb dos riqueses de la natura, aigua i terra, Delta del Mekong al sud on arriben les aigües de l'Himalaia al mar i al nord el delta del Riu Roig on arriben les aigües dels rius de la Xina. Així és com anomenen els vietnamites el seu país : 'dat-nuoc' / terra i aigua. Els francesos van ser més pràctics i com van veure un país entre dues potències, la Xina i la Índia, van inventar-se el nom d' Indoxina. Té doncs una característica especial, un país situat entre les dues forces religioses més importants, el confucionisme i el budisme. És així que aquest país s'ha vist sempre obligat al llarg de la seva història a defensar la seva terra, la seva identitat, la seva cultura.
A Viêt Nam hi han quatre grans religions i filosofíes; el budisme, taoisme, confucionisme i cristianisme. Al llarg dels secles els vietnamites van abraçar el budisme que va venir de la Xina, però si avui preguntes a qualsevol vietnamita quina religió profesa, no et diran obertament que són budistes, però sí que segueixen el codi i la filosofia de Confuci, passant per el taoisme i per damunt de tot, el culte absolut per els seus ancestres.
No són gent fundamentalista. El poble respecta les creences.
Si us interessen els temples, pagodes, construccions religioses, Viêt Nam no és el vostre destí. Hi han pocs edificis per veure, però hi ha moltes llegendes per escoltar.
Avui fa 40 anys que va començar l'atac de l'exèrcit del Vietcong contra els invasors nordamericans. És l'anomenada 'ofensiva del Têt'. Va ser un atac per sorpresa; els americans no podíen mai imaginar que els vietnamites en unes dates tant significatives com les de l'any nou s'arrisquéssin a atacar.
En el post anterior, el mite de la fundació de la nació vietnamita, vaig explicar de com dels 100 ous que la fada Âu Co' va rebre, van nèixer cent nois. Bé doncs, el mite continúa i el seu espòs Lac Long Quân li va dir : 'Sóc de la raça dels dracs que viuen al mar. Tú ets de la raça de les fades que viuen a les muntanyes. Ens hem de separar. Ves-te'n amb cinquanta dels nostres fills a les terres altes i jo tornaré al mar amb la resta dels cinquanta nois. El matrimoni diví es va separar i van crear dos dominis; un on la població vivía a les muntanyes i terra endins i l'altra a la zona costanera i el mar.
El drac es relaciona sempre com un mite immemorial de la majoria dels països del sudest asiàtic. Però a Viêt Nam és diferent. Està considerat com un animal mític i és el seu veritable ancestre. Ells mateixos es fan anomenar ' fills del drac i la fada ' - '' con Rông cháu Tiên '' -.
En l'anterior post he escrit sobre la relació tant íntima i important entre el poble vietnamita amb la terra i l'aigua, i afegiria, la natura.
Tot just en un angle d'Àsia ens trobem amb dos riqueses de la natura, aigua i terra, Delta del Mekong al sud on arriben les aigües de l'Himalaia al mar i al nord el delta del Riu Roig on arriben les aigües dels rius de la Xina. Així és com anomenen els vietnamites el seu país : 'dat-nuoc' / terra i aigua. Els francesos van ser més pràctics i com van veure un país entre dues potències, la Xina i la Índia, van inventar-se el nom d' Indoxina. Té doncs una característica especial, un país situat entre les dues forces religioses més importants, el confucionisme i el budisme. És així que aquest país s'ha vist sempre obligat al llarg de la seva història a defensar la seva terra, la seva identitat, la seva cultura.
A Viêt Nam hi han quatre grans religions i filosofíes; el budisme, taoisme, confucionisme i cristianisme. Al llarg dels secles els vietnamites van abraçar el budisme que va venir de la Xina, però si avui preguntes a qualsevol vietnamita quina religió profesa, no et diran obertament que són budistes, però sí que segueixen el codi i la filosofia de Confuci, passant per el taoisme i per damunt de tot, el culte absolut per els seus ancestres. 
