Tot just fa uns mesos vaig descobrir TE (Trekearth) i ara en sóc membre. Gent de tot el món penja fotografíes de tota mena, però sempre amb un interès comú; compartir, ensenyar, aprendre, canviar opinions, poder fer workshops. No són admeses fotografíes que no tinguin un interès per aquest art i els temes són variats; natura, arquitectura, persones, paisatges, moments màgics, anècdotes de viatges. També es demana comentaris. Els vietnamites segueixen éssent uns grans fotògrafs . El millor de TE és que es pot criticar la fotografia, donar consells, suggerències, rebre felicitacions.
És també un motiu fantàstic per conèixer països, racons, indrets, paisatges, cultura. L'objectiu del fotògraf és diferent segons la persona que faci la fotografía, i és molt curiós veure imatges molt conegudes, però reproduïdes amb la càmera del fotògraf segons la seva visió en aquell moment precís.
M'agrada moltíssim aquesta fotografia de Viêt Nam. De fet ell volia fotografiar la posta del sol i una dona es va interposar; el color, tornar a casa després de treballar, la sorra que entreveu una boira; és clar que l'imatge no seria la mateixa sense la dona de camí a casa.
A Viêt Nam els agrada molt la fotografia i els vietnamites son uns fotògrafs que saben treure art d'una imatge. Quan vaig ser a Nha Trang vaig anar a veure el taller de Long Than, fotògraf conegut i tot mirant la seva exposició, haig de dir que vaig comprar-li una fotografia en blanc i negre preciosa i que tinc ara al menjador de casa. Em fa companyia. A Nha Trang existeix una Associació de Fotògrafs, com també en les altres Ciutats del país.
Llegeixo avui al diari Thanhnien que en el concurs més important del món de fotografia, en la seva 17a edició celebrat a Àustria, l'anomenat 'Trierenberg', els vietnamites han guanyat 5 medalles d'or i 1 de plata. M'he alegrat molt.
Per gentilesa de Hoang Quoc Tuan, podem admirar aquest retrat d'una dona vietnamita, que ell ha titulat ' Ulls reflectius'.
Penso que és extraordinària i una bona notícia per aquest país que poc a poc, sense presses ni sorolls, intenta que el seu poble tingui benestar i pau.
El propassat dia 14 de març, l'article d'opinió del diari Thanhnien de Hà Nôi m'ha agradat molt i penso que val la pena fer una traducció de l'anglès.
El títol ja es molt suggerent : - Donant llibres als infants els donem fortalesa-
Durant la guerra, joves periodistes i escriptors, soldats, gent del poble, estudiants, frisàven per llegir el poema de Kieu, o , entre d'altres, les obres de Faulkner o Albert Camus, i trobàven en ells la fortalesa per continuar en la lluita en aquells anys tant difícils. Durant el període de la colonització dels francesos, els vietnamites van fer traduccions en la seva llengua de les obres cabdals de la iteratura mundial i es van anar publicant al llarg dels anys.
Quan el sud es va trobar en una situació de revolució i guerra civil, el líder de la resistència Nguyen Van Linh - que seria anomenat anys més tard Secretari General del Partit - va obrir una biblioteca en una zona alliberada i la va omplir de llibres dels clàssics de la literatura de tot el món, sense excepcions.
La biblioteca era oberta les vint-i-quatre hores del dia i nosaltres els soldats i la resta de la gent ens podíem instruir i llegir els llibres que ens donàven fortalesa i confiança.
Molts dels lectors eren joves que tot just havíen acabat els estudis secundaris i van començar a llegir els llibres que els van donar sabiduria i esperances en el futur.
Thê' Gió'i Publishers és una editorial a Hà Nôi on al mestre Hu'u Ngoc li editen els seus llibres. També editen els llibres d'altres escriptors i el seu catàleg és molt complet; entre cultura, literatura, arts, història, geografia, economia, dret, medicina, memòries de guerra, guíes de viatge, llibres per l'aprenentatge de la llengua vietnamita. Els editen en vietnamita, francès, anglès, japonès, alemany i castellà (traduccions fetes per cubans ).
Les traduccions en anglès i francès són molt correctes, i totes les vegades que he comprat per internet un llibre directament a Thê' Gió', la resposta ha estat immediata i el servei excel.lent.
Quan vaig fer la comanda d'un llibre escrit per el mestre Hu'u Ngoc i Barbara Cohen ' Tê´t, the Vietnamese Lunar New Year' ja fa un mes, els vaig demanar si podria escriure alguna dedicatòria.
Dit i fet; avui he rebut el llibre i escrita amb un traç de ploma tremolós, d'home vell i savi, em desitja tota la felicitat possible per aquest any 2008 - Hà Nôi, primavera 2008, Hu'u Ngoc.
' A despit de febrer, floreix l'ametller' - és un refrany tret mentres llegia El Punt, i que t'omple d'optimisme, juntament amb aquesta dedicatòria rebuda de terres llunyanes on floreixen tants i tants arbres en aquest moment; albercoquers, presseguers, tarongers.
xin cám o'n giáo su' Hu'u Ngoc ( gràcies, professor ).
Els timbals comencen a sonar i els espectadors contesten:
'da' - 'sí, tots preparats'. Els músics criden a la gent a venir i a veure la funció. Dos joglars comencen a ballar per obrir espai entre els espectadors indisciplinats i tornar a deixar l'escenari lliure per retornar-lo als actors.
L'instrument essencial del chèo són els tambors. Els timbals de bronze són extraordinaris i ja en tenim constància de la cultura vietnamita del Dông So'n. Les cançons tradicionals i la música també formen part de la representació i moltes d'aquestes cançons són del secle Xè on descriuen la vida diària del camperol.
És evident que viatjar com a turista en qualsevol país absolutament desconegut pots treure'n una primera impresió, sobretot dels paisatges o monuments. Jo vaig voler, només arribar-hi, conèixer a fons Viêt Nam. Missió impossible només en 25 díes d'estada i veure i viure uns primers instants, hores i díes.
És per aquest desconeixement que només tornar a casa vaig començar a cercar i aprofondir , en els llibres i per internet , la història i cultura d'aquest poble.
Això m'ha permés preparar-me bé per un segon viatge i saber exactament el que vull veure, viure i respirar.
El que no deixaré de fer: Veure i escoltar chèo en un poble.
És sorprenent veure que el post més visitat és el que vaig escriure sobre el mestre, escriptor, periodista, Hu'u Ngoc .
El recull dels seus articles al diari Vietnam News en el llibre 'Wandering through Vietnamese Culture' és la meva font principal per entendre i conèixer, millor dit, d'endinsar-me en tot el que vaig veure, sentir, escoltar, menjar, respirar durant el meu viatge per aquest país.
Parlem-ne una mica més d'aquest mestre de la cultura, nascut a Hà Nôi l'any 1918 i que camina tots els matins els 5 kms que separen de casa seva fins la redacció del diari.
En aquesta fotografia podeu veure com la dona artista utilitza els trocets petitíssims de les closques dels ous per donar forma a la seva petita obra d'art.
Una vegada la pintura està acabada és molt difícil endevinar que el color blanc està pintat amb trocets dels embolcalls calcaris d'ous blancs !
La laca és la matèria única i a Viêt Nam els arbres amb aquesta resina es troben a la regió central del nord, a Tuyen Quang i Phu Tho. El nom científic de l'arbre és Rhus Succedanea.
La senyora Nguyen Thi Tuyet Mai és la propietària i responsable de la fàbrica Tayson Co.
La laca no és res més que una resina d'un cert tipus d'arbre que creix a l'Àsia. A Viêt Nam se'l coneix per el nom de 'so'n'. És una tècnica que tant a Xina com a Japó vé de lluny, fa uns tres mil anys i és utilitzada sobretot en estris de decoració i d'ús diari. A Viêt Nam també coneixen aquesta tècnica, però com sempre he explicat en els meus posts, aprofiten els coneixements que aprenen dels seus colonitzadors i els hi dónen el seu toc personal, diferent i artístic.
A l'Ecole des Beaux Arts de Hà Nôi, els seus professors i directors, van esperonar als seus alumnes a utilitzar aquesta tècnica en la pintura, en els paisatges, en els retrats.
L'any 2010 hi haurà festa gran a Hà Nôi, celebren el seu mil.leni com a Ciutat. De fet ja estàn avançant molts aconteixements, sobretot, culturals per celebrar aquest fet important.
Els artistes pintors, els escriptors, els poetes, els artisans, els músics, la gent del poble, tots formaran part d'aquest exèrcit de pau per festejar aquest esdeveniment.
Entre els artistes pintors he escollit un de molt significatiu i desconegut per a la majoria de la gent que sóm fóra del circuit de les galeríes d'art: Bùi Xuân Phái ( 1920 - 1989 ).
A Viêt Nam se'l coneix com Phái Pho o simplement Phai, el pintor dels carrers del barri antic de Hà Nôi.
Viatjant en direcció a Tayminh, nord de Sài Gòn.
Institut de secundària d'un poblet.
Venda de llibres a la sortida dels alumnes.
N'hi havíen de tota mena; literatura, poesia, geografia, història, ciències, art, còmics, matemàtiques, novel.la.
Curiosament vaig veure llibres d'obres de Shakespeare, Corneille, Marx, Goethe, Molière, Gide, traduïdes al vietnamita.
Al poble no hi han llibreries, i em van explicar que tres dies a la setmana, venia un venedor de llibres on els alumnes podíen triar i remenar.
Desconec si en els pobles encara es representen els espectacles dels putxinel.lis a l'aigua, als camps d'arròs.
Segurament sí que hi són presents en les festes populars
d'avui. Però jo vaig anar al Teatre de Hà Nôi a veure aquest espectacle cultural tant bonic com sorprenent.
M'agrada el fet que la cultura rural del delta del Sông Hông, el riu Roig, es representi a les Ciutats.
Es coneix amb exactitud que ja es feien representacions als pobles del delta al secle XII del nostre calendari.
Però no va ser fins l'any 1969 que es va 'importar' els putxinel.lis d'aigua del món rural a la Ciutat de Hà Nôi.
Aprofito aquest post per enviar i donar tota la meva solidaritat al nostre Circ Cric. És trist i penós com les nostres arts van perdent protagonisme davant la cultura 'fashion'.
En aquest post podeu veure el Circ estable a Hà Nôi. I de ben segur que n'hi han més. És tot just al costat d'un parc meravellós, el Lenin, i un dels moltíssims llacs. Fan funcions tots els díes i sempre es plè.
A Hà Nôi també es pot anar a veure el teatre de titelles dins l'aigua, únic en el món. De fet tant el circ com les titelles han estat l'art dels pobles i de la gent del camp desde fa molts secles.
Vaig descobrir els escrits de Hû'u Ngoc a la Casa Àsia en un llibre prestat de la biblioteca. Un llibre de 1120 pàgines i només obrir la primera pàgina pots llegir :
'I wander lonely as a cloud - That floats on high o'er vales and hills - When all at once I saw a crowd - A host of golden daffodils - ' - William Wordsworth. El títol del llibre 'Wandering Through Vietnamese Culture' és un recull dels articles que Hû'u Ngoc escriu al diari Vietnam News. Jo ja li batejat com el 'Josep Maria Espinàs' vietnamita. Tots els meus apunts fets durant el meu viatge són una nimietat al costat dels articles de Hû'u Ngoc, però evidentment m'ajuden a poder conèixer aquest país millor.
Tot just fa uns mesos vaig descobrir TE (Trekearth) i ara en sóc membre. Gent de tot el món penja fotografíes de tota mena, però sempre amb un interès comú; compartir, ensenyar, aprendre, canviar opinions, poder fer workshops. No són admeses fotografíes que no tinguin un interès per aquest art i els temes són variats; natura, arquitectura, persones, paisatges, moments màgics, anècdotes de viatges. També es demana comentaris. Els vietnamites segueixen éssent uns grans fotògrafs . El millor de TE és que es pot criticar la fotografia, donar consells, suggerències, rebre felicitacions.
A Viêt Nam els agrada molt la fotografia i els vietnamites son uns fotògrafs que saben treure art d'una imatge. Quan vaig ser a Nha Trang vaig anar a veure el taller de Long Than, fotògraf conegut i tot mirant la seva exposició, haig de dir que vaig comprar-li una fotografia en blanc i negre preciosa i que tinc ara al menjador de casa. Em fa companyia. A Nha Trang existeix una Associació de Fotògrafs, com també en les altres Ciutats del país.
El propassat dia 14 de març, l'article d'opinió del diari Thanhnien de Hà Nôi m'ha agradat molt i penso que val la pena fer una traducció de l'anglès.
Thê' Gió'i Publishers és una editorial a Hà Nôi on al mestre Hu'u Ngoc li editen els seus llibres. També editen els llibres d'altres escriptors i el seu catàleg és molt complet; entre cultura, literatura, arts, història, geografia, economia, dret, medicina, memòries de guerra, guíes de viatge, llibres per l'aprenentatge de la llengua vietnamita. Els editen en vietnamita, francès, anglès, japonès, alemany i castellà (traduccions fetes per cubans ).
Els timbals comencen a sonar i els espectadors contesten:
És evident que viatjar com a turista en qualsevol país absolutament desconegut pots treure'n una primera impresió, sobretot dels paisatges o monuments. Jo vaig voler, només arribar-hi, conèixer a fons Viêt Nam. Missió impossible només en 25 díes d'estada i veure i viure uns primers instants, hores i díes.
És sorprenent veure que el post més visitat és el que vaig escriure sobre el mestre, escriptor, periodista, Hu'u Ngoc .
En aquesta fotografia podeu veure com la dona artista utilitza els trocets petitíssims de les closques dels ous per donar forma a la seva petita obra d'art.
La laca no és res més que una resina d'un cert tipus d'arbre que creix a l'Àsia. A Viêt Nam se'l coneix per el nom de 'so'n'. És una tècnica que tant a Xina com a Japó vé de lluny, fa uns tres mil anys i és utilitzada sobretot en estris de decoració i d'ús diari. A Viêt Nam també coneixen aquesta tècnica, però com sempre he explicat en els meus posts, aprofiten els coneixements que aprenen dels seus colonitzadors i els hi dónen el seu toc personal, diferent i artístic.
L'any 2010 hi haurà festa gran a Hà Nôi, celebren el seu mil.leni com a Ciutat. De fet ja estàn avançant molts aconteixements, sobretot, culturals per celebrar aquest fet important.
Viatjant en direcció a Tayminh, nord de Sài Gòn.
Desconec si en els pobles encara es representen els espectacles dels putxinel.lis a l'aigua, als camps d'arròs.
Aprofito aquest post per enviar i donar tota la meva solidaritat al nostre Circ Cric. És trist i penós com les nostres arts van perdent protagonisme davant la cultura 'fashion'.
Vaig descobrir els escrits de Hû'u Ngoc a la Casa Àsia en un llibre prestat de la biblioteca. Un llibre de 1120 pàgines i només obrir la primera pàgina pots llegir :
