Avui he llegit que el propassat dia 22 de febrer, els tres jutges de Nova York, de la Cort d'Apelació, els senyor Miner, Sack i Hail, han dictaminat en una sentència de 35 pàgines, que les empreses Dow Chemical i Monsanto, entre d'altres, no van fabricar la dioxina mortal per matar gent; tot va ser a conseqüència de la guerra. Han dictaminat, doncs, en favor de les empreses químiques, i no hi haurà judici per demanar justícia per a totes les víctimes afectades per l'agent orange de nacionalitat vietnamita. Es podrà creure en la justícia alguna vegada ??
Ara començarà novament una batalla perque el judici es pugui fer i els vietnamites de perseverants ho són molt, i com sempre diuen, 'podem perdre batalles, però mai hem perdut una guerra'.
Len Aldis, Secretari de 'Britain-VIetnamese friendship' ha fet unes declaracions molt significatives, que val la pena de llegir-les. 'Aquesta és novament una sentència terrible per a tots els vietnamites que han sofert i pateixen les conseqüències dels efectes de l'Agent Orange. En aquests moment hi han tres milions de persones vives, víctimes d'aquesta mortífera arma química; milers i milers han mort desde el dia que van començar a utilitzar les armes químiques a Viêt Nam amb la dioxina, l'any 1961 i no van parar fins l'any 1971. www.lenaldis.co.uk
En un altre post he explicat la festa del solstici de la tardor a Viêt Nam, una de les més importants de l'any, i dedicada exclusivaments als infants.
Vaig enviar un correu al Dr Nhan del Hue Medical College amb el meu desig d'una festa amb llum i alegria per a tots els infants amb malformacions físiques i psíquiques, majoritàriament degudes a l'agent orange-dioxina, una crueltat de la guerra i que encara pateixen milers d'infants.
La sorpresa ha estat rebre un correu del Dr Nhnan amb vuit fotografíes de la festa que van celebrar a l'hospital amb tots els infants.
Us presento a Thanh amb la seva llanterna de paper.
Davant l'allau d'articles, opinions, forums que aparèixen publicats en els diferents diaris del món ( EE.UU., U.K., Austràlia, Nova Zelanda, Canada i molts més ) estic fent un recull dels que crec són importants i interessants, per poder rebatre, cosa molt fàcil, no cal dir-ho, a les manifestacions fetes fa uns díes per el senyor Bush comparant la guerra a l'Irak amb Viêt Nam.
Però jo avui decideixo penjar aquest somriure de timidesa d'una adolescent de Viêt Nam, regió de Yên Bài, al nord de Hà Nôi, perque és el que m'ha dit el Dr Nhan del Hue Medical College: 'Hem de mantenir els somriures dels infants'.
Mentres anava preparant el post d'una representació teatral-musical de chèo, em trobo amb una pàgina amb informació del Hue Medical College Hospital, un dels molts hospitals on ténen cura dels infants afectats amb l'agent orange-dioxina i amb greus deficiències i, en definitiva, on viuran la resta de la seva vida.
Heus ací que ara tinc la oportunitat d'ajudar de forma directa, sense intermediaris i amb una seriositat fóra de dubtes.
I només amb una donació de 10, 20, 30 Euros, per ells és un tresor i poden dur a terme els seus objectius.
Aquestes paraules les va dir el comandament militar dels EE.UU. Un alt comandament de la Força Aèria va declarar:
'És necessari destruïr la Ciutat per poder salvar-la'. Els danys colaterals que va provocar la guerra han estat i són terribles.
Els grups que estàn lluitant perque els Tribunals dels EE.UU. considerin que hi ha d'haver un judici contra les empreses químiques que van cometre un autèntic ecocidi i genocidi al Viêt Nam estàn de dol.
Dues víctimes de la dioxina que van anar a Nova York el propassat 18 de juny, han mort, uns díes després del seu retorn a casa.
En diferents països hi han col.lectius que dónen suport a totes les persones afectades per la temible dioxina durant la guerra del Viêt Nam. He insistit en diversos posts de la importància del judici del proper dilluns a New York.
Els efectes colaterals de la dioxina en la guerra han estat i són encara terribles.
És un avís al món sencer. Després dels efectes que aquest herbicida Orange va provocar, la dioxina ha estat molt controlada, però EE.UU. continúa sense veure la causa-efecte i acceptar les seves responsabilitats.
Una resposta que he llegit en un intent de judici anterior:
'Es va llençar per destruïr la terra, no a les persones'.
Llegeixo avui una carta al Director de Vietnam News del propassat 6 de juny 2007, signada per Mr Landis, Secretari de la Britain-Vietnamese Friendship que no puc deixar de fer-ne una petita traducció, per el seu contingut, per la seva denúncia, per l'actitud vergonyosa i hipòcrita d'una empresa com Dow Chemical.
És una prova més del món en el que vivim, de les injustícies existents als continents més pobres, de com intenten, els autors de tot el que passa al món, netejar les seves conciències.
Gràcies per tots aquells que heu signat perque es faci justícia.
Mr Landis de l'associació ' Britain-Vietnamese Friendship' promotor i cap visible del suport internacional perque aquest judici es pogués dur a terme va ser present a Hà Nôi en una conferència de premsa amb els afectats per l'herbicida orange que es presentaràn a New York el proper dia 18 de juny.
Paradoxalment, el President de Viêt Nam, farà la primera visita a EE.UU. i serà rebut per el senyor Bush, el dia 22 de juny.
El proper 18 de juny es celebra, per fí, el judici contra les empreses d'EE.UU. i el mateix Govern per el llençament de l'herbicida orange durant la guerra a Viêt Nam amb més de 3.000.000 de vietnamites afectats. La Britain-Vietnam Friendship Society són els que porten l'acusació i Mr Len Aldis representarà l'acusació popular. Ell i 3 víctimes afectades tindràn 45 mis de temps. Els laboratoris 1 hora.
Els seus advocats d'EE.UU. 1 hora. Les víctimes vietnamites 45 mis. Els advocats vietnamites 45 mis. Mr Aldis té més de 700.000 signatures d'arreu del món reclamant justícia.
Podeu entrar a la web www.petitiononline.com/AOVN. Jo ja he signat. Tinc el no. 697.770.