Ha estat a la Ciutat de València. El company ha assasinat a ganivetades la dona de tan sols 25 anys. La companya de pis ha avisat a la policia i l'home ha intentat suicidar-se.
I continuem amb la denúncia persistent, sense defallir. Tots hi estem implicats per poder eradicar aquesta violència brutal i irracional.
El meu sincer condol i tristor per aquesta nova mort.
Unes petites flors entre el sol i l'ombra d'un bosc llunyà.
Un home, que ja és a la presó per violència de gènere, en un permís, ha matat la dona, la seva nova parella. No havía fet cap denúncia de maltractaments. Després de l'assasinat, ha marxat a casa la seva ex dona per matar-la. No ho ha aconseguit, perque no era a casa; però ha ferit greument a dues persones, veïns, i que sembla van declarar en favor de l'ex dona en el judici. L'home hagués pogut ser novament lliure el proper 19 de desembre. Aquest matí, a Pontevedra. Ho ha explicat tot a la policia. Esgarrifós, violent, cruel. I no s'aturen les morts. La denúncia d'aquest fet amb ràbia continguda. Un esclat d'orquídies i el meu sincer condol i tristor per aquest nou crim.
Tots el països del món s'han mobilitzat avui; desde el Iemen, fins a Etiòpia, passant per Sri Lanka, Africa del Sud, Mèxic, República Dominicana, Nova Zelanda, Malaysia, Palestina, Japó, BIrmània, Iran, Turquia, Països Catalans, França, Regne Unit, Itàlia, Suècia i .... continuaríem un a un per tots els països i nacions del món. Desembre de 1.999 en la sessió plenària de les Nacions Unides, s'adopta la ressolució 54/134 i es declara el día 25 de novembre, el 'Dia Internacional per la eradicació de la violència envers les dones'; domèstica, política, sexual, guerres, violacions. Els orígens els trobem el dia 25 de novembre de 1960, quan les tres germanes Mirabal van ser assasinades per ordre del dictador Trujillo a la República Dominicana, per el seu activisme polític. Les germanes Mirabal s'han convertit en el símbol de la cruel violència envers les dones a Amèrica Llatina i el 25 de novembre va ser la data escollida.
Amb el permís d'un pèndol oscil.lant, escric el poema per donar tot el meu suport en aquest dia en el que tothom, homes i dones, hem de ser conscients per acabar amb aquesta sagnant violència que no s'atura - Dia Internacional per l'eliminació de la violència envers les dones - .
No he penjat una fotografia de flors aquesta vegada;un paratge solitari dels Pirineus, nevat, fred, gris, blanc i ...... avets tallats.
Dues fulles bessones de tisora
que no casen fan osques,
res no tallen, sino teranyines,
un caramull de rovell,
l'oxidació de les carícies.
Ella res no compren,
sinó continuar,
per si hauria
una clivella de llum
al redol del laberint
que encara no ha arribat.
De vegades, però, la tisora
s'esmola d'una fulla
i pot segar la vida.
Aquest matí, a Galizia, l'ex company ha matat a ganivetades la dona, mare de la seva filla. Havíen discutit per la custòdia de la nena de tres anys. Un nou crim sense sentit i cruel. L'home amb el cos de la dona morta s'ha entregat a la guàrdia civil.
La meva denúncia més i més ferma davant aquests actes violents i el meu sincer condol i tristor. Aquest hibiscus vermell, fotografiat en un racó de món.
Una nena de només set anys ha mort per haver estat reiteradament violada per el company de la seva mare. Així de cruel i horrible. Els metges no han dubtat ni un sol moment. L'home ha estat empresonat, un xicot jove de menys de vint-i-cinc anys. Vivíen en un poble anomenat Fortuna .... quina contradicció més gran.
Unes flors blanques i el meu sincer dol, ràbia, tristor i llàgrimes per aquesta mort tant i tant injusta i salvatge.
No gaire lluny d'aquest poble una altra dona ha estat ingressada en estat greu pels maltractaments del marit que la tenia tancada a casa. Ens queden ja paraules ???
Ahir, l'home de setanta-cinc anys va estrangular la seva dona de setanta-tres fins a la mort a la població d'Alcorcón. La dona ja havia denunciat maltractaments el mes de gener.
La meva denúncia més ferma i el meu sincer condol i tristor per aquest nou acte de violència.
Unes flors brillants, trobades en un racó de jardí a les antípodes i un poema que tot just acabo de llegir de na Montserrat Abelló:
- Espera, punt cardinal de la follia,eix d'un camí sense retorn.
- Cap frontera, cap dic no detura aquesta queixa sorda que ens empeny.
- Ja no hi ha lluita, hi ha certesa, i el silenci s'ha fet tan dens que ofega.
En aquests últimes díes llegim diferents notícies, totes a veure amb la mort, assasinat, violència, fanatisme i dones mortes. Una adolescent somalí de catorze anys, lapidada, per el fanatisme religiós; el seu pecat, estimar un altre home que no el seu; una altra adolescent, a Ripollet, assasinada a ganivetades per un menor que ha confessat el seu crim i el seu company de testimoni sense fer res per aturar-ho; el seu pecat; encara per aclarir, però sembla que no volia ser parella del seu botxí; un avi de setanta-cinc anys, a Múrcia, mata a dues dones, una anciana i la seva cuidadora; el motiu: la noia cuidadora de 40 anys no va voler acceptar els desitjos de l'ancià i l'anciana va voler defensar-la de l'atac de l'individu. Seguidament, es va suicidar. Només puc denunciar fermament aquestes morts, totes elles irracionals i cruels. El meu sentit condol i tristor per aquests fets. La flor d'espígol tardana en un petit racó de pau al Montseny.
Avui l'home ha matat la seva dona a ganivetades, no només a ella sino el fill que encara no havia vist la llum de la vida. Dues vides mortes en mans de l'home.
Havíen vingut de lluny, de Xina. Violència cruel que vull denunciar novament i expressar el meu sentit condol amb aquesta flor de color brillant que vaig fotografiar a Viêt Nam, prop de la frontera amb la regió de Yunnan a la Xina.
Tot just m'he assebentat llegint un diari digital. L'home ha assasinat a la seva dona al Pais Basc. Tot seguit ha marxat a la comissaria més propera de l'ertzantza i ha confessat el seu crim. Eren parella. Ella encara no tenia trenta anys. Novament el crim cruel, violent.
El meu sincer condol i homenatge per aquesta dona jove morta en mans del seu company. La denúncia cal fer-la.
Unes flors salvatges en un racó de les muntanyes de Sa Pa prop dels camps d'arròs al nord de Viêt Nam.
Ahir una dona va ser trobada morta per asfíxia, lligada al llit, suposadament per el seu company mort per suicidi. Tots dos militars. Ahir també un tiroteig va causar la mort d'una altra dona i ferides greus a la seva germana. El presumpte autor un antic company de la dona morta amb sentència d'al.lunyament.
Un inici de tardor violenta, insuportable i trista, molt trista. Continuarem denunciant totes aquestes morts amb el meu sincer condol i tristor.
Flors blanques penjant de l'arbre, lluminoses. No puc dir ja res més.
Aquesta tarda, al Maresme, l'home s'ha presentat als mossos d'esquadra inculpant-se de la mort de la seva dona. Ha declarat que la va escanyar amb una corda. Quan la policia ha anat al lloc dels fets, han trobat la dona amb la corda al coll, pero miraculosament encara era viva.
No ha estat una assasinat tal i com va confessar el seu marit. La violència masclista ha tornat a actuar, pero avui ens hem d'alegrar, perque malgrat aquesta era la seva intenció, la dona viu.
Avui novament hem de denúnciar la mort d'una dona jove, vint-i-cinc anys, morta a ganivetades per la seva ex parella, que ja tenia ordre d'al.lunyament. La dona va declarar, abans de morir, que havia estat l'home el seu agressor. Posteriorment ha estat detingut per la policia.
Queden més paraules ja per expressar la ràbia i impotència per aquestes morts violentes ?
El meu sincer condol per aquest nou assasinat. Unes flors petites arran de terra en una vall perduda dels Pirineus.
Ahir, l'home ex parella, va entrar a casa la dona i la va assasinar. El presumpte assasí va ser detingut per la policia, poc després. Avui, aquesta tarda, el marit ha mort a ganivetades la seva dona i després ell mateix ho ha confessat a la guàrdia civil. Dues dones assasinades.
No si val defallir en la denúncia, ni tampoc en expresar el sentiment de ràbia per aquestes dues morts no desitjades i una violència que no s'atura.
Abans d'entrar a la tardor, aquesta flor, viva, brillant, oberta, en un petit jardí no gaire lluny de Ciutat. El meu petit homenatge i condol, trist.