rginer |
Birmània |
dissabte, 22 de novembre de 2008 | 08:46h
Els judicis són diaris i els empresonaments de periodistes, blocaires, artistes, membres del partit polític NLD, líders de les ètnies Karen, Mon, monjos, escriptors són constants. Voldria recordar a dos persones que han estat condemnades dels que ja he escrit en el meu bloc. Zarganar, empresonant per ajudar als supervivents del desastre del cicló Nargis. Ha estat condemnat a 65 anys de presó ! U Gambira, monjo, ha estat condemnat a 45 anys de presó per haver liderat i participat en les manifestacions pacífiques del propassat setembre de 2007. Han empresonat més de 80 persones en menys de quinze díes. Dee Nyien Lin, estudiant, líder de la Federació dels sindicats d'Estudiants de Birmània, condemnat també per participar en les manifestacions de l'any 2007. De Zarganar i U Gambira ja en vaig donar notícia en apunts anteriors, però qui és Dee Nyien Lin ? El seu avi Saw Win, periodista, membre del partit NLD, va ser condemnat a presó i va morir l'any 1998 sense llibertat. El seu pare, Zaw Zaw Win, membre de la generació del 88, va ser líder de la revolta de l'any 1988 i va ser condemnat a 65 anys de presó. El seu fill Dee Nyien Lin ha entrat a la presó amb una condemna de 6 anys i sis mesos. Tres generacions d'activistes, de lluitadors pacífics per la pau i llibertat del seu país.
rginer |
Birmània |
dilluns, 17 de novembre de 2008 | 07:23h
El viatger arriba a Yangon ( antiga Rangoon ) i el primer que vol visitar és Shwedagon, però al davant mateix es troba amb una pagoda anomenada Maha Wizaya (Vijaya). És tot just a la sortida sud i el seu accés és per un pont de vianants. Aquest complex va ser construït fa pocs anys, exactament l'any 1980 per celebrar la unificació del budisme theravada a Birmània. En aquells anys l'home fort de la dictadura militar era en Ne Win. Alguns mitjans estrangers al referir-se a Maha Wizaya Paya l'anomenàven ' la pagoda de Ne Win', ja que va ser ell que es va involucrar en el projecte, però no pas amb els seus diners. Molts birmans rebutgen el nom d'aquests general. Va ser el poble de Birmània que amb els seus diners van fer possible la construcció d'aquest zedi i ells creuen que hauria de ser conegut com 'la pagoda del poble'.
És sense dubte el monument budista més important construït en les últimes dècades i van participar artistes, artesans, pintors del país.
El sostre d'aquesta part del stupa es poden veure les constel.lacions del cel a Birmània i a dalt a la cúpula on podeu veure la llum, en aquest cas artificial, un únic dia l'any, increïblement l'any nou llunar dels birmans, la llum del sol entra per aquesta obertura perfecta i il.lumina les constel.lacions. Ara bé, el que em fascina és la cúpula amb les constel.lacions. Els monjos poden encendre la il.luminació, i és el que van fer perque l'amic de Trekearth, Antonio Ribeiro pogués fer aquesta magnífica fotografía. Aquesta constel.lació que dona llum i esperança, no només a Birmània, també a tots els pobles oprimits i a qui el poder econòmic globalitzat, els nous colonitzadors, els d'avui, els que coneixem per els seus fets, però no les seves cares. Uns fets, uns crims, com el que avui a TV Vilaweb podem escoltar en paraules del camperol Victor Nzuzi, de Congo del perquè d'una guerra civil sense fí, o els aborigens australians del Northern Territory com vaig explicar en un apunt meu anterior o els tibetans o la gent de Darfur. Or, petroli, gas, mercuri, teka, cobalt, coltan, obrers .... Mentrestant, podem veure publicada en la majoria de premsa mundial una fotografia de persones que van fer una reunió per ' combatre' una crisi d'aquests colonitzadors sense cara. Les constel.lacions ..... petites, brillants, com la Terra. Avui fa 13 anys i 24 díes que Daw Aung San Suu Kyi està empresonada.
rginer |
Birmània |
divendres, 14 de novembre de 2008 | 07:36h
Després d'una setmana intensa, la Dra Cynthia Maung i els seus collaboradors, en Mui i na Eh Thwa, tornen demà a Mae Sot, el poblet on viuen a Tailàndia ( a 600 kms al nord de Bangkok) i on treballen en l'assistència mèdica i educacional amb els refugiats birmans i també entrant clandestinament al país per assistir a dones embarassades, ferits de bala o per mines anti persona, infants sense rumb, ancians que s'han quedat sols. És el que la Dra Maung anomena 'Back Pack Health Worker Team' - Els grup d'assistents mèdics i infermers amb motxilla. www.maetaoclinic.org/ La taula rodona que va organitzar el PEN català i la conferència a la Casa Àsia, van demostrar un cop més, l'esforç i la lluita d'aquestes dones, guanyadores del XX Premi Internacional de Catalunya, per aconseguir la llibertat i la democràcia en el seu país. La Dra. Maung ens ha parlat de represió, violència, aïllament, i en cap moment la seva veu ha canviat el seu to, sense cridar, com xiuxiuejant, però amb fermesa ens demana que no oblidem Birmània. Tant ella com na Zoya Phan com un periodista del diari The Irrawaddy ens han parlat de com tot ha anat empitjorant després de la revolta dels monjos de l'any passat i el desastre del cicló Nargis fa sis mesos.
rginer |
Birmània |
dimecres, 12 de novembre de 2008 | 11:20h
L'acte institucional del lliurament dels XX Premi Internacional Catalunya a la Dra. Cynthia Maung i a Daw Aung San Suu Kyi va ser emocionant, emotiu, revelador, punyent. La Dra Cynthia Maung ens va parlar dels més de mil cinc-cents infants que són a la seva Clínica de Mao Sot a Tailàndia, sense papers, sense família; de les dones que arriben desde Birmània maltractades i amb ferides molt greus que han patit de l'home masclista; dels joves que són forçats a treballar; de guerrillers de les diferents ètnies amb ferides de bala gravíssimes; de camperols que són forçats a entregar part de la seva collita sense res a canvi. Dels milers de desplaçats perque l'exèrcit ha envaït i arrasat els seus pobles. La Dra. Cynthia Maung no pot tornar al seu país. Si prèn aquesta decisió, immediatament seria empresonada, jutjada i sentenciada a més de 60 anys de presó.
Daw Aung San Suu Kyi no va poder ser a Barcelona per recollir el premi. Està empresonada a casa seva. Na Zoya Phan, la jove activista, va recollir el premi en nom seu.
Una dona lluitadora i amb coratge en l'assistència mèdica i educacionals de milers i milers de refugiats que acaben entrant per la porta de la seva clínica, i una dona lluitadora, sense veu, empresonada, amb coratge i fidelitat de no renunciar als seus principis i en la defensa dels drets humans i la democràcia del seu poble.
rginer |
Birmània |
dimarts, 11 de novembre de 2008 | 08:11h
Nay Phone Latt, 28 anys, ha estat sentenciat per la cort del Govern de Rangoon a 20 anys de presó, a Insein. Ha estat acusat i comdemnat per reiterades ofenses fetes públiques en el seu bloc, Act 505 B, sobretot un dibuix ofensiu del President de la Junta General Than Shwe.
El bloc de Nay Phone Latt va ser una finestra al món amb articles i apunts durant la revolució dels monjos el mes de setembre de 2007.
Advocats defensors dels acusats, també han estat comdemnats i empresonats amb sentències entre 6 mesos i 2 anys. Quatre advocats han estat pràcticament expulsats i no poden ja defensar a cap persona a Birmània, periodistes, civils, militants de partis, membres de grups ètnics.
Estudiants de la Generació 88 que estàn esperant el judici per protestar, no podràn ser defensats per els advocats.
rginer |
Birmània |
divendres, 7 de novembre de 2008 | 19:23h
El proper dimarts 11 de novembre, al Saló Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, es ferà el lliurament del XX Premi Internacional Catalunya 2008, excepcionalment compartit, per a Daw Aung San Suu Kyi i la Dra. Cynthia Maung.
He rebut una invitació per assistir-hi i ja friso per ser-hi. L'organització Birmània per la Pau han estat molt amables en enviarme-la.
La Dra. Cynthia Maung va nèixer a Rangun, Birmània, l'any 1959 i és de l'ètnia karen. Estudia Medicina. Treballa en diversos hospitals i finalment l'any 1987, s'incorpora a una clínica a Eain Du Village, en territori Karen. Va poder comprovar la immensa pobresa de molta gent, sense atencions i les dificultats dels infants per poder sobreviure. El 19 de setembre de 1988 els militars prenen el poder, i molts activistes deixen el país o són obligats a amagar-se. Milers de persones se'n van cap a la frontera amb Tailàndia.
rginer |
Birmània |
dimarts, 4 de novembre de 2008 | 06:26h
Si mirem el mapa de Birmània i veiem l'extensió de la zona del delta de l'Irrawaddy, podem entendre la magnitud de la tragèdia i el desastre. Era una zona bellíssima, un més dels deltas del sudest asiàtic, veritables paradisos. Sis mesos després del desastre, els supervivents (més de 130.000 persones mortes) intenten sobreviure amb la manca d'ajut del seu propi Govern i aprofitant el material que els va arribar de països de tot el món i que el govern va autoritzar la seva entrada; van vivint gràcies als monjos, el mateix poble birmà desobeint les ordres del govern de no anar-hi sense la seva autorització. Algunes ONG poden arribar-hi i metges i personal qualificat va ajudant com pot, ara sense haver de demanar cap autorització a la Junta. La collita d'arròs s'ha perdut i en prou feines tindràn menjar. L'aigua del mar ha envaït els camps d'arròs, i els arrossaires saben el que això significa. La fotografia ens ensenya l'arròs malmès.
La cimera UE i Àsia ja és història. Crisi financera, pidolar, fanfarronejar, països emergents, països corruptes, dictadors, cap conclusió, cap acord, preocupacions per continuar tenint la bossa plena i una fotografia on tots riuen .... és important no perdre les formes, els contractes amb els dictadors, voler ser el protagonista...
La fotografia de l'apunt, no somriu ...
Avui fa 13 anys i 1 dia que Daw Aung San Suu Kyi està empresonada.
Aquest instrument que podem veure, anomenat 'pat waing', està format per 21 timbals petits i com podeu escoltar, amb escala musical. El senyor Ta Bon, saing saya (mestre) és un music extraordinari. He anat cercant més informacions referides a la música tradicional birmana i l'orquestra tradicional anomenada 'Saing Waing'. Precisament un del musics joves més interessants del nostre país, en Guillamino, en el seu últim disc ' Les minves de gener' (molt recomanable)en algunes de les cançons, s'ha inspirat en aquesta música, amb un resultat magnífic.
Daw Aung San Suu Kyi, avui, 24 d'octubre, fa 13 anys que va ser empresonada a casa seva, a l'avinguda University no. 54 a Yangon (Rangoon). Premi Nobel de la Pau, Premi Sakharov, Medalla per la Llibertat, Premi Catalunya, i molts reconeixements arreu del món. Les flors que es posa al seu cabell no perden mai la seva frescor, ni tampoc perd la seva força i amor per el seu poble. Potser aquests últims anys ha perdut salut física, però la seva ment està intacta. - No n'hi ha prou de demanar la llibertat, la democràcia i els drets humans. Som una nació i hem d'estar junts, units, per preservar la nostra lluita -
- No és el poder que corromp, és la por. La por de perdre el poder corromp a tots aquells que el tenen, i la por de l'abús del poder corromp dels qui viuen sota aquest poder - Aquestes són dues de les moltes frases que ha escrit. Avui no hauríem d'oblidar aquest país, Birmània, que pateix un dels governs més cruels de la terra. Avui fa 13 anys que Daw Aung San Suu Kyi està empresonada.
El proper dia 24 d'octubre, divendres, es celebra una cimera a Beijing molt important : ASEM - Asia-Europe Meeting. Participen nou països del sudest asiàtic - Tailàndia, Viêt Nam, Laos, Cambodja, Filipines, Brunei, Malaysia, Singapur, Indonèsia .... i Birmània. Aquesta reunió es va programar l'any 2004 i es va decidir d'incloure Birmània, membre de l'ASEAN ( Association of Southeast Asian Nations ). Europa tenia l'esperança que durant aquests quatre anys, el règim dictatorial de la Junta dels generals haguéssin fet alguna cosa més que manifestacions amables amb bones paraules i començar un procés per tornar al país la seva llibertat i democràcia. Res d'això ha passat. De fet encara hi han més presoners polítics i no podem oblidar el paper que va fer la Junta davant l'ajut internacional per les víctimes del desastre del cicló Nargis.
Per una d'aquelles coincidències, el proper dia 24 d'octubre, dia d'aquesta cimera a Beijing, Daw Aung San Suu Kyi complirà 13 anys d'empresonament en el seu domicili. (24 d'octubre de 1995 les portes de casa seva es van tancar sota la vigilància de l'exèrcit)
Ens podem imaginar una Birmània sense Aung San Suu Kyi ? La Junta de generals segur que ho desitgen, és com un somni que podía fer-se realitat. Però per la majoria del poble birmà sería un cop molt fort perdre aquesta dona fràgil i forta a la vegada, la líder indiscutible que pot fer que la llibertat arribi d'una vegada per totes al seu país.
Aung San Suu Kyi està empresonada, cert, però encara té un immens poder. Ella colpeja directament als cors dels homes armats amb una por constant, mentres envia tota la seva força moral a la gent. És la esperança dels birmans per poder passar pàgina a més de 46 anys de dictadura militar ferotge i cruel.
Recentment va rebutjar rebre aliments i ha passat per moments perillosos i difícils, ja que no és el mateix fer una vaga de fam com ja va fer una altra vegada l'any 1989; els anys passen i una vaga de fam és un risc per una dona de 63 anys. L'any 1989 va arribar a pesar 40 kilos, va perdre cabell i també visió. Jo em pregunto què passaria si ella no pogués continuar donant la cara i lluitar per el seu poble ? Ha passat més de 19 anys empresonada a casa seva, amb un interval de llibertat, sense un accés regular amb el seu metge, ni comunicacions exteriors.
rginer |
Birmània |
dissabte, 27 de setembre de 2008 | 07:05h
Novament un video molt ben fet. Els infants de Birmània són els protagonistes.
La junta militar dels generals genocides els han arrebassat la seva infantesa i joventut. Més de 70.000 nens i nenes són soldats de l'exèrcit. Rangoon està pràcticament assetjada per l'exèrcit per evitar noves manifestacions com les de fa un any. Mary Win és una jove cantant birmana nascuda a Bangkok després que els seus pares van fugir del seu país. Ara viuen a Seattle. Seva és la música del video.
rginer |
Birmània |
divendres, 26 de setembre de 2008 | 19:51h
Avui 26 de setembre 2008. Una data per recordar. Uns fets que no es poden oblidar.
Un país que és dels més corruptes del món. Uns soldats que ténen l'ordre de disparar a matar si es troben grups de més cinc persones. Soldats que sí van matar. Monjos empresonats. En aquest món globalitzat només es parla d'economía i de crisi, sobretot del país més ric. Ningú recorda ja el que va passar ara fa un any, i per descomptat des de fa dècades.
Aquest video és un petit resum per no oblidar.
Avui fa 12 anys i 338 díes que Daw Aung San Suu Kyi està empresonada.
rginer |
Birmània |
dijous, 25 de setembre de 2008 | 07:01h
Un viatger va arribar a Birmània ja fa uns deu anys i en visitar Mrauk U, antic regne dels Rakhine, es va trobar amb aquest panorama, aquests colors, aquesta pau, aquest silenci amb un cert misticisme. Explica que aquesta imatge no la oblidarà mai.
Avui, per arribar a Mrauk U s'ha de viatjar en un petit vaixell des de la ciutat de Sittwe ( al sudoest, a la costa del golf de Bengala ), envoltada de soldats, ja que la seva Universitat és el focus de revoltes dels estudiants i als temples i monestirs hi viuen monjos 'perillosos, disposats a trencar la pau i la convivència'.
És un país bellíssim, maltractat per la crueltat des de fa dècades d'un règim militar genocida; no em cansaré de denunciar-ho.
L'antic regne de Rakhine és un dels llocs més misteriosos i desconeguts, avui, de Birmània. Però durant els secles XV, XVI i XVII els seus ports eren centres comercials de primer ordre on arribàven vaixells de l'Àrabia, del centre d'Àsia, de Dinamarca, dels Països Baixos, de Portugal. L'ètnia Rakhine són actualment birmans amb sang hindú, però en aquest regne es van establir pobles tibetans i birmans. Ténen Bangla Desh com a país fronterer. Però és Mrauk U el regne poderós d'aquestes terres. Avui un petit poblet de 20.000 habitants, sense electricitat, ni aigua, ni carrers i sempre esperant les temudes inundacions.
La primera feina en sortir el sol és encendre el foc per escalfar les cases. Les fotografíes a la sortida del sol ténen aquest aire místic del fum, la boira, la primera llum del dia.
Els judicis són diaris i els empresonaments de periodistes, blocaires, artistes, membres del partit polític NLD, líders de les ètnies Karen, Mon, monjos, escriptors són constants.
El viatger arriba a Yangon ( antiga Rangoon ) i el primer que vol visitar és Shwedagon, però al davant mateix es troba amb una pagoda anomenada Maha Wizaya (Vijaya). És tot just a la sortida sud i el seu accés és per un pont de vianants. Aquest complex va ser construït fa pocs anys, exactament l'any 1980 per celebrar la unificació del budisme theravada a Birmània. En aquells anys l'home fort de la dictadura militar era en Ne Win. Alguns mitjans estrangers al referir-se a Maha Wizaya Paya l'anomenàven ' la pagoda de Ne Win', ja que va ser ell que es va involucrar en el projecte, però no pas amb els seus diners. Molts birmans rebutgen el nom d'aquests general. Va ser el poble de Birmània que amb els seus diners van fer possible la construcció d'aquest zedi i ells creuen que hauria de ser conegut com 'la pagoda del poble'.
És sense dubte el monument budista més important construït en les últimes dècades i van participar artistes, artesans, pintors del país.
El sostre d'aquesta part del stupa es poden veure les constel.lacions del cel a Birmània i a dalt a la cúpula on podeu veure la llum, en aquest cas artificial, un únic dia l'any, increïblement l'any nou llunar dels birmans, la llum del sol entra per aquesta obertura perfecta i il.lumina les constel.lacions.
L'acte institucional del lliurament dels XX Premi Internacional Catalunya a la Dra. Cynthia Maung i a Daw Aung San Suu Kyi va ser emocionant, emotiu, revelador, punyent. La Dra Cynthia Maung ens va parlar dels més de mil cinc-cents infants que són a la seva Clínica de Mao Sot a Tailàndia, sense papers, sense família; de les dones que arriben desde Birmània maltractades i amb ferides molt greus que han patit de l'home masclista; dels joves que són forçats a treballar; de guerrillers de les diferents ètnies amb ferides de bala gravíssimes; de camperols que són forçats a entregar part de la seva collita sense res a canvi. Dels milers de desplaçats perque l'exèrcit ha envaït i arrasat els seus pobles. La Dra. Cynthia Maung no pot tornar al seu país. Si prèn aquesta decisió, immediatament seria empresonada, jutjada i sentenciada a més de 60 anys de presó.
Daw Aung San Suu Kyi no va poder ser a Barcelona per recollir el premi. Està empresonada a casa seva. Na Zoya Phan, la jove activista, va recollir el premi en nom seu.
Una dona lluitadora i amb coratge en l'assistència mèdica i educacionals de milers i milers de refugiats que acaben entrant per la porta de la seva clínica, i una dona lluitadora, sense veu, empresonada, amb coratge i fidelitat de no renunciar als seus principis i en la defensa dels drets humans i la democràcia del seu poble. 
Nay Phone Latt, 28 anys, ha estat sentenciat per la cort del Govern de Rangoon a 20 anys de presó, a Insein. Ha estat acusat i comdemnat per reiterades ofenses fetes públiques en el seu bloc, Act 505 B, sobretot un dibuix ofensiu del President de la Junta General Than Shwe.
El bloc de Nay Phone Latt va ser una finestra al món amb articles i apunts durant la revolució dels monjos el mes de setembre de 2007.
Advocats defensors dels acusats, també han estat comdemnats i empresonats amb sentències entre 6 mesos i 2 anys. Quatre advocats han estat pràcticament expulsats i no poden ja defensar a cap persona a Birmània, periodistes, civils, militants de partis, membres de grups ètnics.
Estudiants de la Generació 88 que estàn esperant el judici per protestar, no podràn ser defensats per els advocats. 
El proper dimarts 11 de novembre, al Saló Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, es ferà el lliurament del XX Premi Internacional Catalunya 2008, excepcionalment compartit, per a Daw Aung San Suu Kyi i la Dra. Cynthia Maung.
He rebut una invitació per assistir-hi i ja friso per ser-hi. L'organització Birmània per la Pau han estat molt amables en enviarme-la.
La Dra. Cynthia Maung va nèixer a Rangun, Birmània, l'any 1959 i és de l'ètnia karen. Estudia Medicina. Treballa en diversos hospitals i finalment l'any 1987, s'incorpora a una clínica a Eain Du Village, en territori Karen. Va poder comprovar la immensa pobresa de molta gent, sense atencions i les dificultats dels infants per poder sobreviure. El 19 de setembre de 1988 els militars prenen el poder, i molts activistes deixen el país o són obligats a amagar-se. Milers de persones se'n van cap a la frontera amb Tailàndia.
Si mirem el mapa de Birmània i veiem l'extensió de la zona del delta de l'Irrawaddy, podem entendre la magnitud de la tragèdia i el desastre. Era una zona bellíssima, un més dels deltas del sudest asiàtic, veritables paradisos. Sis mesos després del desastre, els supervivents (més de 130.000 persones mortes) intenten sobreviure amb la manca d'ajut del seu propi Govern i aprofitant el material que els va arribar de països de tot el món i que el govern va autoritzar la seva entrada; van vivint gràcies als monjos, el mateix poble birmà desobeint les ordres del govern de no anar-hi sense la seva autorització. Algunes ONG poden arribar-hi i metges i personal qualificat va ajudant com pot, ara sense haver de demanar cap autorització a la Junta.
La cimera UE i Àsia ja és història. Crisi financera, pidolar, fanfarronejar, països emergents, països corruptes, dictadors, cap conclusió, cap acord, preocupacions per continuar tenint la bossa plena i una fotografia on tots riuen .... és important no perdre les formes, els contractes amb els dictadors, voler ser el protagonista...
La fotografia de l'apunt, no somriu ...
Daw Aung San Suu Kyi, avui, 24 d'octubre, fa 13 anys que va ser empresonada a casa seva, a l'avinguda University no. 54 a Yangon (Rangoon). Premi Nobel de la Pau, Premi Sakharov, Medalla per la Llibertat, Premi Catalunya, i molts reconeixements arreu del món.
El proper dia 24 d'octubre, divendres, es celebra una cimera a Beijing molt important : ASEM - Asia-Europe Meeting. Participen nou països del sudest asiàtic - Tailàndia, Viêt Nam, Laos, Cambodja, Filipines, Brunei, Malaysia, Singapur, Indonèsia .... i Birmània. Aquesta reunió es va programar l'any 2004 i es va decidir d'incloure Birmània, membre de l'ASEAN ( Association of Southeast Asian Nations ). Europa tenia l'esperança que durant aquests quatre anys, el règim dictatorial de la Junta dels generals haguéssin fet alguna cosa més que manifestacions amables amb bones paraules i començar un procés per tornar al país la seva llibertat i democràcia. Res d'això ha passat. De fet encara hi han més presoners polítics i no podem oblidar el paper que va fer la Junta davant l'ajut internacional per les víctimes del desastre del cicló Nargis.
Per una d'aquelles coincidències, el proper dia 24 d'octubre, dia d'aquesta cimera a Beijing, Daw Aung San Suu Kyi complirà 13 anys d'empresonament en el seu domicili. (24 d'octubre de 1995 les portes de casa seva es van tancar sota la vigilància de l'exèrcit)
Ens podem imaginar una Birmània sense Aung San Suu Kyi ? La Junta de generals segur que ho desitgen, és com un somni que podía fer-se realitat. Però per la majoria del poble birmà sería un cop molt fort perdre aquesta dona fràgil i forta a la vegada, la líder indiscutible que pot fer que la llibertat arribi d'una vegada per totes al seu país.
Un viatger va arribar a Birmània ja fa uns deu anys i en visitar Mrauk U, antic regne dels Rakhine, es va trobar amb aquest panorama, aquests colors, aquesta pau, aquest silenci amb un cert misticisme. Explica que aquesta imatge no la oblidarà mai.
