Ja són vuit anys que cada any vaig a Banheres de Luishon on hi faig un tractament a les Thermes de Luchon. Bé, millor dit, en S. el feia per l'artritis reumatoide que patía i jo ara per prevenir i cuidar el motor de la meva persona. Uns amics ens van recomanar d'anar-hi; ells hi van per netejar la laringe, i les vies nasals. Les aigües de Banheres són molt sulforoses. Sempre han tingut molt de renom i va ser una emperadriu, la novel.lada Eugenia de Montijo que va dur a terme el projecte de fer construir camins per interconectar les diferents estacions termals del Pirineu, com Bagnères de Bigorre, Barèges i Luishon, la futura carretera, mitica, dels Cols del Tour de France - Tourmalet, Peyresourde, Aspin, Aubisque - .
No té res a veure amb els nostres balnearis que es troben en un establiment hoteler, i a més la sanitat no fa receptes. Només la gent de més de 65 anys poden disfrutar d'una estada en un d'aquests hotels-balnearis a baix cost. A França, la sanitat pública, creuen absolutament amb el benefici que un tractament de 8, 14 o 21 díes pot donar a les persones, i el que ells estalvíen en medicaments i hospitalitzacions.
L'edifici a Luishon és espectacular i són centenars les persones que t'hi trobes quan entres dins per començar el tractament. Abans, però, has d'anar a un metge que et faci la prescripció.
Ahir pel matí, molt aviat, encara no eren 2/4 de set, el silenci era absolut a casa i al barri.
Va ser un instant; pensava com si els ocells estiguéssin amagats o marxat, com si algun fenòmen natural hagués d'arribar. Però no, uns minuts després moltes orenetes van començar a volar, les garses, dues merles, els pardals i les cotorres. Les gavines s'hi van afegir.
Quina és la màgia dels ocells ? Penso que senzillament perque poden volar i cantar, uns millor que d'altres, però les melodíes que escoltes de bon matí són fascinants, ........ o de vegades fan mal de cap.
A Oô, les cançons i els vols dels ocells eren tot un espectacle i seure damunt la gespa fresca del matí i escoltant els seus cants van ser un dels instants més plàcids i bonics de la meva llarga estada; sobretot les caderneres, que feia tant de temps que no veia.
La meva càmera, ja ho sabeu, és senzilla, i és veritablement molt difícil poder fotografiar un ocell; volen i marxen ràpid.
Però vaig poder fer aquesta desde el racó fóra de casa; no sé si era una cadernera, però sí que entonava belles melodíes.
Els amants de la muntanya, que som molts en el nostre país, conèixen perfectament el GR-10, un camí que comença a prop de Banyuls i acaba a Donosti, fent una travessa per tot el Pirineu. Recomano als turistes, no avesats a l'alta muntanya, de caminar per algún dels trams del GR-10; són bellíssims.
Per exemple, si us trobeu a la Val d'Aran o al Pallars, agafeu el cotxe, entreu per el nou túnel de Vielha ( espectacular, per cert ), continueu direcció Les-França, i abans d'arribar a Bossost, pugeu al col del Portilló. Una paradeta a dalt del col és recomanable per respirar, estirar les cames i veure i gaudir de la frondositat dels boscos. La baixada té molta pendent, però en uns minuts arribareu a Banheres de Luishon ( Bagnères de Luchon en francès ). Cal continuar per les Allées d'Etigny i tombar a l'esquerra davant mateix de l'esglèsia, direcció Col de Peyresourde i Arreau. Entrem a la Val de Larboust.
Passat Saint Aventin, novament a l'esquerra direcció Lac d'Oô creuant els pobles de Castillon i Cazeaux de Larboust.
Aquests blocaires sempre em dónen lliçons ! En la meva estada als Pirineus, llarga, quatre setmanes, a Oô, poblet de 100 habitants, a 9 kms de Banheres de Luishon en direcció al col de Peyresourde, he observat molt, he fotografiat molt, he llegit molt, he parlat amb gent gran ( jo en català i ells en gascó ), jove i infants i he anat descobrint curiositats i maneres de viure i parlar.
Una tarda plujosa, trista, va aparèixer en Marcel a casa de na Marie i en Hilaire. Parlàvem de la inexistència de fronteres al Pirineu i en Marcel ens va alegrar la tarda amb el seu acordió.
Ja són vuit anys que cada any vaig a Banheres de Luishon on hi faig un tractament a les Thermes de Luchon. Bé, millor dit, en S. el feia per l'artritis reumatoide que patía i jo ara per prevenir i cuidar el motor de la meva persona. Uns amics ens van recomanar d'anar-hi; ells hi van per netejar la laringe, i les vies nasals. Les aigües de Banheres són molt sulforoses. Sempre han tingut molt de renom i va ser una emperadriu, la novel.lada Eugenia de Montijo que va dur a terme el projecte de fer construir camins per interconectar les diferents estacions termals del Pirineu, com Bagnères de Bigorre, Barèges i Luishon, la futura carretera, mitica, dels Cols del Tour de France - Tourmalet, Peyresourde, Aspin, Aubisque - .
Ahir pel matí, molt aviat, encara no eren 2/4 de set, el silenci era absolut a casa i al barri.
Els amants de la muntanya, que som molts en el nostre país, conèixen perfectament el GR-10, un camí que comença a prop de Banyuls i acaba a Donosti, fent una travessa per tot el Pirineu. Recomano als turistes, no avesats a l'alta muntanya, de caminar per algún dels trams del GR-10; són bellíssims.
Aquests blocaires sempre em dónen lliçons ! En la meva estada als Pirineus, llarga, quatre setmanes, a Oô, poblet de 100 habitants, a 9 kms de Banheres de Luishon en direcció al col de Peyresourde, he observat molt, he fotografiat molt, he llegit molt, he parlat amb gent gran ( jo en català i ells en gascó ), jove i infants i he anat descobrint curiositats i maneres de viure i parlar.
