Avui he començat a fer més fotografíes de balcons, portes, cases, racons, mercat, totes dins un mateix barri, la república independent de Gràcia. Continuaré robant imatges dels balcons, quan vagi baixant a Barcelona. Des de la Vila de Gràcia la passejada fins a Ciutat és agraïda. La plana, els camps de conreu, el parc dels Camps Elisis, es van convertir en un Eixample admirat per tothom i un passeig amb el nom de la vila et porta directament dins de muralles.
La Rambla de Prat és un carrer molt curt, però amb uns edificis magnífics i uns balcons sublims. A més en aquest carrer està situat el cinema Bosque, abans teatre, després cinema. Jo encara recordo haver vist dos pel.lícules i entre les dues feien 'varietés'. Amb l'àvia i el meu germà ens passàvem la tarda de dissabte i ens emportàvem la carmanyola amb el sopar.
Abans d'urbanitzar la finca de la família Prat, tot aquestes terres eren de conreu i teníen l'aigua de les fonts i els rierols que baixàven de Collcerola. Més amunt hi havía la petita ermita de Santa Rita, on també hi brollava aigua d'una font i la meva àvia sempre em feia anar a omplir la garrafa de l'aigua beneïda ...
Bé, ací teniu una mostra dels balcons d'un dels edificis de la Rambla de Prat.
Podeu veure un altre edifici amb els balcons i les tribunes dins l'arxiu.
Continuarà ......
Avui m'han vingut ganes, moltes, d'escoltar la cançó, una i una altra vegada: 'Grândola, vila morena' de Jose 'Zeca' Afonso. També he trobat aquesta fotografia feta en una casa on va viure (gràcies company A. Ribeiro de TE ) , a la Plaça de la catedral (Largo da Sé Velha) de Coimbra.
El viatger arriba a Yangon ( antiga Rangoon ) i el primer que vol visitar és Shwedagon, però al davant mateix es troba amb una pagoda anomenada Maha Wizaya (Vijaya). És tot just a la sortida sud i el seu accés és per un pont de vianants. Aquest complex va ser construït fa pocs anys, exactament l'any 1980 per celebrar la unificació del budisme theravada a Birmània. En aquells anys l'home fort de la dictadura militar era en Ne Win. Alguns mitjans estrangers al referir-se a Maha Wizaya Paya l'anomenàven ' la pagoda de Ne Win', ja que va ser ell que es va involucrar en el projecte, però no pas amb els seus diners. Molts birmans rebutgen el nom d'aquests general. Va ser el poble de Birmània que amb els seus diners van fer possible la construcció d'aquest zedi i ells creuen que hauria de ser conegut com 'la pagoda del poble'.
És sense dubte el monument budista més important construït en les últimes dècades i van participar artistes, artesans, pintors del país.
El sostre d'aquesta part del stupa es poden veure les constel.lacions del cel a Birmània i a dalt a la cúpula on podeu veure la llum, en aquest cas artificial, un únic dia l'any, increïblement l'any nou llunar dels birmans, la llum del sol entra per aquesta obertura perfecta i il.lumina les constel.lacions.
Estic fent 'guardiola' ... ja fa mesos, molt abans d'aquesta 'crisi'. Despeses de casa sempre n'hi han, i encara més quan vius en una comunitat de veïns i l'edifici necessita revisions. Aquestes despeses comporten l'esforç i les angunies de reunions i discusions amb veïns, uns molt coneguts i amics, d'altres desconeguts perque sempre lloguen els seus habitatges. Però, preparar viatges amb molta antelació és gratificant. Pots fer-ho tanquil.lament, sense presses, planificar bé els itineraris, les visites a amics, trobar bones tarifes aèrees, fer les reserves als hotels que creus són els millors per la seva localització i la teva butxaca. Sempre contracto una assegurança que costa molts pocs diners, i si per qualsevol motiu no puc fer el viatge, em tornen els diners. Diners ben gastats, perque voldrà dir que sí, he viatjat i he tornat .... o no.
L'acte institucional del lliurament dels XX Premi Internacional Catalunya a la Dra. Cynthia Maung i a Daw Aung San Suu Kyi va ser emocionant, emotiu, revelador, punyent. La Dra Cynthia Maung ens va parlar dels més de mil cinc-cents infants que són a la seva Clínica de Mao Sot a Tailàndia, sense papers, sense família; de les dones que arriben desde Birmània maltractades i amb ferides molt greus que han patit de l'home masclista; dels joves que són forçats a treballar; de guerrillers de les diferents ètnies amb ferides de bala gravíssimes; de camperols que són forçats a entregar part de la seva collita sense res a canvi. Dels milers de desplaçats perque l'exèrcit ha envaït i arrasat els seus pobles. La Dra. Cynthia Maung no pot tornar al seu país. Si prèn aquesta decisió, immediatament seria empresonada, jutjada i sentenciada a més de 60 anys de presó.
Daw Aung San Suu Kyi no va poder ser a Barcelona per recollir el premi. Està empresonada a casa seva. Na Zoya Phan, la jove activista, va recollir el premi en nom seu.
Una dona lluitadora i amb coratge en l'assistència mèdica i educacionals de milers i milers de refugiats que acaben entrant per la porta de la seva clínica, i una dona lluitadora, sense veu, empresonada, amb coratge i fidelitat de no renunciar als seus principis i en la defensa dels drets humans i la democràcia del seu poble. 
Aquest matí, a Galizia, l'ex company ha matat a ganivetades la dona, mare de la seva filla. Havíen discutit per la custòdia de la nena de tres anys. Un nou crim sense sentit i cruel. L'home amb el cos de la dona morta s'ha entregat a la guàrdia civil.
La meva denúncia més i més ferma davant aquests actes violents i el meu sincer condol i tristor. Aquest hibiscus vermell, fotografiat en un racó de món. 
Nay Phone Latt, 28 anys, ha estat sentenciat per la cort del Govern de Rangoon a 20 anys de presó, a Insein. Ha estat acusat i comdemnat per reiterades ofenses fetes públiques en el seu bloc, Act 505 B, sobretot un dibuix ofensiu del President de la Junta General Than Shwe.
El bloc de Nay Phone Latt va ser una finestra al món amb articles i apunts durant la revolució dels monjos el mes de setembre de 2007.
Advocats defensors dels acusats, també han estat comdemnats i empresonats amb sentències entre 6 mesos i 2 anys. Quatre advocats han estat pràcticament expulsats i no poden ja defensar a cap persona a Birmània, periodistes, civils, militants de partis, membres de grups ètnics.
Estudiants de la Generació 88 que estàn esperant el judici per protestar, no podràn ser defensats per els advocats. 
Una altra dona amb molt de coratge i una gran cantant, africana, lluitadora.
Sempre m'ha semblat que veure les cares de la gent racista, feixista, superbs, amb ànsies de poder és més fàcil de lluitar contra ells, que no pas la gent que darrera unes sigles, un partit, un govern, organitzacions antiracistes, humils i col.laboradors, s'amaguen persones que viuen, treballen i lluiten com a racistes, feixistes, superbs i amb unes ànsies de poder imprevisibles. A Europa tenim un exemple clar; ningú dels que van votar els partits racistes, es pot sorprendre de tot el què passa a Itàlia (i el que pot esdevenir en altres països de la vella Europa on els partits racistes són cada vegada més nombrosos). La gent quan va votar a l'individu que presideix un d'aquests partits, ja saben el què passarà. El problema són totes les bones persones que no el van votar i que han de patir tot el que els passa o les persones que creuen donar el seu vot a persones amagades al darrera d'un partit o organització, i la realitat és una altra. Dit això, voldria viatjar novament a les antípodes, a Austràlia, on mai coneixem el què passa ... ' terra australis' - terra incògnita . També és cert que a ells tampoc els interessa molt, sobretot quan els problemes s'anomenen : 'aborígens'.
Una nena de només set anys ha mort per haver estat reiteradament violada per el company de la seva mare. Així de cruel i horrible. Els metges no han dubtat ni un sol moment. L'home ha estat empresonat, un xicot jove de menys de vint-i-cinc anys. Vivíen en un poble anomenat Fortuna .... quina contradicció més gran.
Unes flors blanques i el meu sincer dol, ràbia, tristor i llàgrimes per aquesta mort tant i tant injusta i salvatge.
El proper dimarts 11 de novembre, al Saló Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, es ferà el lliurament del XX Premi Internacional Catalunya 2008, excepcionalment compartit, per a Daw Aung San Suu Kyi i la Dra. Cynthia Maung.
He rebut una invitació per assistir-hi i ja friso per ser-hi. L'organització Birmània per la Pau han estat molt amables en enviarme-la.
La Dra. Cynthia Maung va nèixer a Rangun, Birmània, l'any 1959 i és de l'ètnia karen. Estudia Medicina. Treballa en diversos hospitals i finalment l'any 1987, s'incorpora a una clínica a Eain Du Village, en territori Karen. Va poder comprovar la immensa pobresa de molta gent, sense atencions i les dificultats dels infants per poder sobreviure. El 19 de setembre de 1988 els militars prenen el poder, i molts activistes deixen el país o són obligats a amagar-se. Milers de persones se'n van cap a la frontera amb Tailàndia.
Vaig veure aquesta fotografia i tot una reacció de ràbia i tristor em va fer sentir malament. La vaig veure el propassat dia 4 de novembre. La seva mirada em diu que té por, gana, incertesa, enfonsat, no sap on anar. Un home desconegut, anònim, desplaçat, fugint de la mort, esperant rebre ajut. República Democràtica del Congo. La paraula 'democràtica' fa mal.
Els australians del sud s'enorgulleixen de ser l'únic territori en tot el continent que no va acollir convictes. És cert, però no del tot, ja que el senyor Edward Gibbon Wakefield, l'any 1830 va promoure una colònia planificada per homes i dones lliures que volguéssin marxar a Austràlia, però ell mateix era un convicte a la seva Anglaterra natal ! El seu plà no va funcionar, però el resultat va significar una nova colònia a l' Austràlia Meridional i una Ciutat agradable com és Adelaide. Vaig passar dos díes en aquesta Ciutat; em va agradar; molts parcs, carrers amples, un centre comercial molt bonic, escultures al carrer, moltes esglèsies, edificis colonials bonics. Però el seu mercat majorista, obert a partir de les cinc del matí, em va recordar vells temps.
