Tot va començar l'any 2002 i durant aquest temps els mots discapacitat i dependència han estat i són motius essencials tots els díes.Ahir tarda en una xerrada anomenada 'Curs de formació per a les persones cuidadores' em van demanar de fer una col.laboració per explicar les meves experiències.
El discurs dels professionals ja no és el mateix de l'any 2002. Ara han après molt i molt de les milers de persones en situacions molt difícils; han après molt de les dificultats, dels canvis en la vida; de la mala gestió de les institucions, governs, polítics; de les intransigències familiars; de la manca d'amor ....
Davant meu hi havíen persones de 60, 70 i 80 anys que teníen al seu càrrec mares, pares, germans quasi centenaris i amb unes discapacitats greus.
Moltes il.lusions, les seves vides, les seves professions, els seus talents s'han vist interromputs per cuidar a persones dependents, però ho fan amb amor i moltes vegades oblidant-se que ells existeixen i que necessiten uns minuts, una mitja hora, un dia per a ells.
Aquest era el motiu principal .... mesurar el temps, no deixar-lo escapar, viure diferent, perque són moltes les hores que han de ser al costat de la persona dependent i perque necessiten paraules i afecte.
Ahir tarda hi havíen quaranta heroïnes i herois escoltant les paraules.
Avui l'home ha matat la seva dona a ganivetades, no només a ella sino el fill que encara no havia vist la llum de la vida. Dues vides mortes en mans de l'home.
Havíen vingut de lluny, de Xina. Violència cruel que vull denunciar novament i expressar el meu sentit condol amb aquesta flor de color brillant que vaig fotografiar a Viêt Nam, prop de la frontera amb la regió de Yunnan a la Xina. 
Del Montseny, feta amb temps i amor, hem tornat amb una ratafia esplèndida. Una aiguardent adobada i reposada durant 68 díes a sol i serena per els cellerers de Can Fufluns amb diferents mesures, unça, gotes, grà, dracma, escrúpol, grapat, arroba, branca, fulla, de seixanta-vuit tresors de la natura; espígol, nous verdes, poniol en flor, menta, fonoll, marduix en flor, flors de gessamí, pètals de gerani, flor d'hibiscus, farigola en flor, castanya verda, flor d'àrnica de Can Noguereta, canyella en rama, vainilla, clau, pela de llimona, pela de taronja, cireres dolces del Pla de la Calma, pinyons, pera de Sant Joan, fulla de lledoner de Can Cervera, Islay mist Scotch Whisky, molsa de soca de bruc, flor d'ortiga blanca, mel de bruc del Pla de la Calma ... i més, però això ja és secret.
Avui la FAO celebra el dia en que desitgen que tots pensem en la fam que pateixen mil.lions de persones al món.Són aquestes iniciatives que no saps si el seu resultat serà positiu. No ho crec. Però sí crec que encara que sigui uns instants i ens posem a pensar quants infants del món no arribaran mai a l'adolescència per no haver tingut res per menjar, ens pot fer escoltar la veu de la nostra consciència.La fotografia és d'un noi d'11 anys. Viu a Madagascar i es pot dir que és un privilegiat, ja que forma part d'un projecte on els ensenyen a conrear la terra. Són les lliçons que aprenen a l'escola, a més de escriure i llegir en la seva llengua. Manisa Ranarijaona confessa que no li agrada gens la classe de francès ...
Avui, un 15 d'octubre de 1940, dia de Santa Teresa, de matinada, va ser afusellat a Montjuïc, el President de la Generalitat de Catalunya després d'un simulacre de judici, Lluís Companys i Jover. No hem d'oblidar mai aquest fet ni a la persona. En tots i cadascún dels nostres fets hem d'honorar la memòria d'aquelles persones que, com ell, van morir per Catalunya, amb l'esperança d'un futur millor en llibertat, pau i amor. Mentres el judici no sigui declarat nul, no valen els gestos impropis, més aviats vergonyants, d'aquestes últimes setmanes. On són els veritables polítics ?
En aquest món convuls vaig cercant fotografíes, o mots, que ens facin riure davant aquesta crisi ..
Avui, fa 99 anys, un 13 d'octubre de 1909, va ser afusellat al castell de Montjuïc el pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia. L'any vinent serà el centenari de la seva mort. Se'l va acusar, sense proves, de ser l'instigador dels fets de la Setmana Tràgica, però també en el fons, se'l relacionava amb en Mateo Morral, que va treballar a l'Escola Moderna, en l'atemptat amb bomba al rei d'Espanya. Va ser considerat un perill per la nació per les seves teoríes i estil pedagògic. El seu afusellament va provocar la repulsa i el desprestigi internacional. George Bernrd Shaw, H.G. Wells, Sir Arthur Conan Doyle van ser presents en les manifestacions convocades a Londres, per exemple.
- Si volem ajudar a salvar el planeta, hem de menjar carn de cangur -. Així de clar ha parlat el Dr. George Wilson, President de 'Australian Wildlife Services'. Amb una població de més de 30 mil.lions de cangurs ( els habitants d'Austràlia no arriben als 22 mil.lions ! ), aquests animalons de diferents espècies, fins a 60 i que viuen majoritàriament a Austràlia, no produeixen ni una mica de gas metà després de les seves digestions, perque el seu sistema digestiu és diferent de les vaques i ovelles, i els seus pets no polucionen l'ambient! El gas metà produït per les flatulències dels bous, vaques, ovelles, cabres, és molt més potent que el diòxid de carboni que tant de mal fa en el medi ambient.
Avui fa cent anys del naixement de na Mercè Rodoreda.
Per casualitat, cercant una informació del Museu Marítim de la petita ciutat de Geraldton, a 1.000 kms al nord de Perth, vaig llegir una interessantíssima història de l'avalot en un vaixell holandés anomenat Batavia embarrancat a les Illes Abrolhos l'any 1629. Vaig continuar la recerca dins la xarxa i va resultar una veritable explosió d'històries, notícies, coneixements. Exemples: Batavia, antic nom que els romans van posar als territoris del nord d'Europa on avui es troba Holanda; Batavia antic nom de la Ciutat de Jakarta; Batavia el nom d'un gran vaixell construït l'any 1628 que va pertànyer a la 'Dutch East India Company' la companyia holandesa més important en la comercialització i transport de les espècies; nom de la costa de l'est d'Austràlia ja que va ser aquest vaixell el primer en tocar terres australianes l'any 1629; l'avalot del Batavia que podem llegir en llibres i cròniques quan es vol aprofondir en la història de la 'ruta de les espècies'. Resumint, penso que ha estat la paraula o el nom que més informació m'ha proporcionant cercant a la xarxa.
Tot just m'he assebentat llegint un diari digital. L'home ha assasinat a la seva dona al Pais Basc. Tot seguit ha marxat a la comissaria més propera de l'ertzantza i ha confessat el seu crim. Eren parella. Ella encara no tenia trenta anys. Novament el crim cruel, violent.
Ens podem imaginar una Birmània sense Aung San Suu Kyi ? La Junta de generals segur que ho desitgen, és com un somni que podía fer-se realitat. Però per la majoria del poble birmà sería un cop molt fort perdre aquesta dona fràgil i forta a la vegada, la líder indiscutible que pot fer que la llibertat arribi d'una vegada per totes al seu país.
Aquest és un apunt senzill, curtet. Penso que és molt adient. L'any nou llunar que va entrar el mes de febrer 2008 - Têt Màu Ty -, és l'any de 'la rata' i llegeixo :
