Ahir una dona va ser trobada morta per asfíxia, lligada al llit, suposadament per el seu company mort per suicidi. Tots dos militars. Ahir també un tiroteig va causar la mort d'una altra dona i ferides greus a la seva germana. El presumpte autor un antic company de la dona morta amb sentència d'al.lunyament.
Un inici de tardor violenta, insuportable i trista, molt trista. Continuarem denunciant totes aquestes morts amb el meu sincer condol i tristor.
Flors blanques penjant de l'arbre, lluminoses. No puc dir ja res més.
Aquesta tarda, al Maresme, l'home s'ha presentat als mossos d'esquadra inculpant-se de la mort de la seva dona. Ha declarat que la va escanyar amb una corda. Quan la policia ha anat al lloc dels fets, han trobat la dona amb la corda al coll, pero miraculosament encara era viva.
No ha estat una assasinat tal i com va confessar el seu marit. La violència masclista ha tornat a actuar, pero avui ens hem d'alegrar, perque malgrat aquesta era la seva intenció, la dona viu.
Ja hem entrat al mes d'octubre. Els colors dels arbres van canviant poc a poc. Les fulles van caient al terra. Els boletaires ja es preparen. Els animals de les valls del Pirineu es preparen per viure un llarg hivern. Unes blocaires es preparen per una nova trobada. He estat fent 'experiments' i encara que la fotografia la vaig fer dels arbres amb fulles d'un color verd exhuberant, de ben segur que aquest mateix arbre el trobarem ja amb les fulles del color de la tardor.
Els colors que podeu veure no són reals; fent proves i utilitzant un programa he pensat que ha quedat bonic i la fotografia pot expressar aquesta tardor que ja va caminant en tota la seva plenitud.
Richard Fortey, paleontòleg va manifestar: Quan et trobes davant els estromatòlits és com viatjar en el temps, i si el món sapigués apreciar les autèntiques meravelles, aquestes pedres seríen tan conegudes com les piràmides de Giza. El blocaire Balances Oktoberfest el propassat 11 de juny va escriure un apunt fantàstic relacionat amb els estromatòlits, ací , explicant perfectament la importància d'aquestes pedres que ja formàven part de la Terra fa només 3.500 mil.lions d'anys. Hi estic d'acord amb el blocaire amic i la seva proposta de fundar l'Esglèsia dels estromatòlits i organitzar peregrinacions a Shark Bay.
Però com arribar a Shark Bay, Western Austràlia ? Lluny de tot arreu i que en el meu viatge ara fa un any ja no vaig tenir més temps per anar-hi. Així que tornaré a imaginar-me el viatge i explicar-vos alguns detalls.
ELS NOIS D'HISTÒRIA - un gran text i una obra de teatre excepcional amb uns actors i una actriu brillants. I per arrodonir-ho, la inauguració d'un nou Teatre Goya, absolutament reformat, còmode.
Alan Bennett, anglès, autor de textos teatrals d'èxit: - Habeas Corpus, The Madness of George III i d'altres - autor de sèries de televisió com ' Talking Heads' - escriptor de novel.les d'èxit : ''Una lectora poc corrent'' per exemple.
Josep Maria Pou, un grandíssim actor i director de teatre.
En el programa que ens donen, podem llegir :
- Els millors moments de la lectura són aquells en què et trobes amb alguna cosa - un pensament, una sensació, una manera de veure les coses - que fins aleshores et pensaves que era ínitimament personal, que només era teva. I ara ho trobes plasmat per algú altre, una persona que ni tan sols coneixes, o que fa temps que és morta, fins i tot. I és com si hagués sortit una mà i hagués agafat la teva -
Són les paraules que Alan Bennett, l'autor, fa dir a Hector, l'extravagant professor d'aquesta funció ( Josep Maria Pou ) cap al final del primer acte.
Després de llegir-les abans de començar la funció, ja sabia del cert que m'agradaria, que m'entusiasmaria ... i així va ser.
Mentres entrem a la nostra tardor, vaig recordant els díes a Viêt Nam, una tardor una mica diferent de la nostra. A Europa, sobretot als països nòrdics, la tardor és l'entrada a uns hiverns llargs, amb molta foscor, fred i melangia per l'estiu passat i impaciència per tornar a veure la llum i el sol. Nosaltres, en el nostre petit país, la tardor és la primavera de l'hivern, com molt bé va escriure en un apunt un pèndol amb oscil.lacions variades. Ens agrada la tardor. A Viêt Nam, un país tropical, tothom espera la tardor perque la calor sofocant i les pluges mònsoniques de l'estiu marxen. De fet, ells consideren només dues estacions l'any; la seca i la humida. Comença a notar-se el canvi de temps, de la calor humida, de les pluges, a finals del mes d'agost i esperen amb delit un vent agradable i fresc que ells anomenen 'gió heo may '.
Avui novament hem de denúnciar la mort d'una dona jove, vint-i-cinc anys, morta a ganivetades per la seva ex parella, que ja tenia ordre d'al.lunyament. La dona va declarar, abans de morir, que havia estat l'home el seu agressor. Posteriorment ha estat detingut per la policia.
Queden més paraules ja per expressar la ràbia i impotència per aquestes morts violentes ?
El meu sincer condol per aquest nou assasinat. Unes flors petites arran de terra en una vall perduda dels Pirineus.
Filantropia: Amor envers als nostres semblants. Així, un filantròpic, un somiador, una bona persona, va viure vuitanta-tres anys, Paul Newman. Ahir amb la notícia de la seva mort, només vaig poder escriure un petit apunt per recordar les seves pel.lícules, la seva feina com actor que tant em van fer somiar. Tots els amants del cinema coneixem les seves pel.lícules. Avui voldria, però, retre-li un homenatge a aquesta persona que tant i tant ha fet per els més de 14.000 infants que han rebut i reben ajut gràcies a la seva filantropia. La Newman's Own Foundation, amb el seu negoci de condiments alimentaris ecològics, destina tots els guanys per col.laborar i ajudar a infants malalts del seu país i també a Àfrica, Europa i Àsia. Si no he llegit malament, en els vint-i-cinc anys d'existència de l'empresa, han destinat més de tres-cents cinquanta mil.lions de dòlars dels beneficis ( el total ) per ajudar als infants i la gent que més ho necessita. Una persona amb convenciments propis, educat i coherent amb les seves idees ( va ser enèmic acèrrim de l'ex presdident Nixon ); sempre al costat de la seva dona, la gran Joanne Woodward, ha contribuït una mica més a creure en les bones persones. Em recorda molt a la gran Audrey Hepburn. Una altra persona dins el món convuls de l'espectacle i amb un gran amor envers als seus semblants.
He trobat fotografíes dels productes de la seva empresa. També cal conèixer aquesta altra vida d'un actor famós, amb els ull blaus més encisadors del món i un veritable filàntrop.
Ens queden les seves pel-lícules i tots els videos que trobarem a la xarxa ... els productes de la seva empresa ... i saber que els guanys continuaràn ajudant a la gent més necessitada.
Un dia trist. Va voler morir a casa seva, lluny dels hospitals. Quantes hores he passat en els cinemes de barri disfrutant amb les seves pel.lícules ! Va ser l'home impossible.
Pel.lícules magnífiques. Sortir de la foscor i endinsar-te dins la màgia del cinema. Somiar. La meva admiració i petit homenatge.
rginer |
Birmània |
dissabte, 27 de setembre de 2008 | 07:05h
Novament un video molt ben fet. Els infants de Birmània són els protagonistes.
La junta militar dels generals genocides els han arrebassat la seva infantesa i joventut. Més de 70.000 nens i nenes són soldats de l'exèrcit. Rangoon està pràcticament assetjada per l'exèrcit per evitar noves manifestacions com les de fa un any. Mary Win és una jove cantant birmana nascuda a Bangkok després que els seus pares van fugir del seu país. Ara viuen a Seattle. Seva és la música del video.
rginer |
Birmània |
divendres, 26 de setembre de 2008 | 19:51h
Avui 26 de setembre 2008. Una data per recordar. Uns fets que no es poden oblidar.
Un país que és dels més corruptes del món. Uns soldats que ténen l'ordre de disparar a matar si es troben grups de més cinc persones. Soldats que sí van matar. Monjos empresonats. En aquest món globalitzat només es parla d'economía i de crisi, sobretot del país més ric. Ningú recorda ja el que va passar ara fa un any, i per descomptat des de fa dècades.
Aquest video és un petit resum per no oblidar.
Avui fa 12 anys i 338 díes que Daw Aung San Suu Kyi està empresonada.
Ja fa un any que vaig viatjar a l'altra punta de món, a les antípodes. Un viatge molt llarg. De Barcelona a Londres, de Londres a Mumbai ( 11 hores ) i de Mumbai a Sydney ( 11 hores ). Després de les més de 22 hores de viatge, l'avió aterra a l'aeroport de Kingsford Smith de Sydney. En aquell instant no em vaig preguntar qui era el senyor Charles Kingsford Smith; només tenia ganes de trobar un llit. Díes després, quan vaig aterrar a Alice Springs, al desert, lluny de la costa, em vaig assebentar qui era aquest senyor. I torno a adonar-me que tot el que passa a Austràlia passa desapercebut. L'any 1929 tot el continent cercava un avioneta amb el nom de 'Kookaburra' que es va estavellar al desert mentres intentava trobar a un pilot perdut. Els pilots van morir i l'aviador aventurer perdut el van trobar dos díes més tard, viu: Kingsford Smith va ser el millor pilot australià que mai ha tingut aquest continent. Va acumular més rècords que ningú en el món i va desafiar la natura d'una manera increïble. Després que el famós Charles Lindbergh, nordamericà, creués l'Atlàntic en un històric vol en solitari, Kingsford Smith es va convertir en el primer en creuar el Pacífic, molt més difícil i perillós, no només perque la distància era més llarga, sino perque les condicions de vol eren més dures, difícils i molt poc estudiades.
rginer |
Birmània |
dijous, 25 de setembre de 2008 | 07:01h
Un viatger va arribar a Birmània ja fa uns deu anys i en visitar Mrauk U, antic regne dels Rakhine, es va trobar amb aquest panorama, aquests colors, aquesta pau, aquest silenci amb un cert misticisme. Explica que aquesta imatge no la oblidarà mai.
Avui, per arribar a Mrauk U s'ha de viatjar en un petit vaixell des de la ciutat de Sittwe ( al sudoest, a la costa del golf de Bengala ), envoltada de soldats, ja que la seva Universitat és el focus de revoltes dels estudiants i als temples i monestirs hi viuen monjos 'perillosos, disposats a trencar la pau i la convivència'.
És un país bellíssim, maltractat per la crueltat des de fa dècades d'un règim militar genocida; no em cansaré de denunciar-ho.
L'antic regne de Rakhine és un dels llocs més misteriosos i desconeguts, avui, de Birmània. Però durant els secles XV, XVI i XVII els seus ports eren centres comercials de primer ordre on arribàven vaixells de l'Àrabia, del centre d'Àsia, de Dinamarca, dels Països Baixos, de Portugal. L'ètnia Rakhine són actualment birmans amb sang hindú, però en aquest regne es van establir pobles tibetans i birmans. Ténen Bangla Desh com a país fronterer. Però és Mrauk U el regne poderós d'aquestes terres. Avui un petit poblet de 20.000 habitants, sense electricitat, ni aigua, ni carrers i sempre esperant les temudes inundacions.
La primera feina en sortir el sol és encendre el foc per escalfar les cases. Les fotografíes a la sortida del sol ténen aquest aire místic del fum, la boira, la primera llum del dia.
rginer |
Birmània |
dimecres, 24 de setembre de 2008 | 11:45h
U Win Tin ha declarat: ' No vaig ser alliberat; vaig ser coaccionat a sortir de la presó'.
- Quan em van informar que era lliure, vaig dubtar. Els vaig dir que jo només traspassaría la porta de la llibertat per força, no per pròpia voluntat. Per aquest motiu no em vaig canviar de roba. No puc acceptar la forma en que he estat posat en llibertat. No és una bona senyal. Res de bò pot esdevenir amb aquest fet.
Sempre he manifestat que només sortiría de la presó per el mateix motiu pel que vaig entrar: polític.
Continuaré amb la meva lluita per aconseguir la democràcia en aquest país i la llibertat de tots els presoners polítics. No puc acceptar la nova constitució que la Junta ha aprovat, bàsicament perque en l'article no 6 es pot llegir que l'exèrcit tindrà el protagonisme més alt en la política nacional'.
Dels 9003 presoners que ha alliberat la Junta, només s'han trobat els noms de 9 presoners polítics. Encara en queden més de dos mil.
En la fotografia es pot veure U Win Tin encara amb la roba de presoner a Insein; samarreta de color blau clar.
Avui fa 12 anys i 336 díes que Daw Aung San Suu Kyi està empresonada.
Ahir una dona va ser trobada morta per asfíxia, lligada al llit, suposadament per el seu company mort per suicidi. Tots dos militars. Ahir també un tiroteig va causar la mort d'una altra dona i ferides greus a la seva germana. El presumpte autor un antic company de la dona morta amb sentència d'al.lunyament.
Aquesta tarda, al Maresme, l'home s'ha presentat als mossos d'esquadra inculpant-se de la mort de la seva dona. Ha declarat que la va escanyar amb una corda. Quan la policia ha anat al lloc dels fets, han trobat la dona amb la corda al coll, pero miraculosament encara era viva.
Ja hem entrat al mes d'octubre. Els colors dels arbres van canviant poc a poc. Les fulles van caient al terra. Els boletaires ja es preparen. Els animals de les valls del Pirineu es preparen per viure un llarg hivern. Unes blocaires es preparen per una nova trobada. He estat fent 'experiments' i encara que la fotografia la vaig fer dels arbres amb fulles d'un color verd exhuberant, de ben segur que aquest mateix arbre el trobarem ja amb les fulles del color de la tardor.
Richard Fortey, paleontòleg va manifestar: Quan et trobes davant els estromatòlits és com viatjar en el temps, i si el món sapigués apreciar les autèntiques meravelles, aquestes pedres seríen tan conegudes com les piràmides de Giza. El blocaire Balances Oktoberfest el propassat 11 de juny va escriure un apunt fantàstic relacionat amb els estromatòlits, 
ELS NOIS D'HISTÒRIA - un gran text i una obra de teatre excepcional amb uns actors i una actriu brillants. I per arrodonir-ho, la inauguració d'un nou Teatre Goya, absolutament reformat, còmode.
Mentres entrem a la nostra tardor, vaig recordant els díes a Viêt Nam, una tardor una mica diferent de la nostra. A Europa, sobretot als països nòrdics, la tardor és l'entrada a uns hiverns llargs, amb molta foscor, fred i melangia per l'estiu passat i impaciència per tornar a veure la llum i el sol. Nosaltres, en el nostre petit país, la tardor és la primavera de l'hivern, com molt bé va escriure en un apunt un pèndol amb oscil.lacions variades. Ens agrada la tardor. A Viêt Nam, un país tropical, tothom espera la tardor perque la calor sofocant i les pluges mònsoniques de l'estiu marxen. De fet, ells consideren només dues estacions l'any; la seca i la humida. Comença a notar-se el canvi de temps, de la calor humida, de les pluges, a finals del mes d'agost i esperen amb delit un vent agradable i fresc que ells anomenen 'gió heo may '.
Avui novament hem de denúnciar la mort d'una dona jove, vint-i-cinc anys, morta a ganivetades per la seva ex parella, que ja tenia ordre d'al.lunyament. La dona va declarar, abans de morir, que havia estat l'home el seu agressor. Posteriorment ha estat detingut per la policia.
Filantropia: Amor envers als nostres semblants. Així, un filantròpic, un somiador, una bona persona, va viure vuitanta-tres anys, Paul Newman. Ahir amb la notícia de la seva mort, només vaig poder escriure un petit apunt per recordar les seves pel.lícules, la seva feina com actor que tant em van fer somiar. Tots els amants del cinema coneixem les seves pel.lícules. Avui voldria, però, retre-li un homenatge a aquesta persona que tant i tant ha fet per els més de 14.000 infants que han rebut i reben ajut gràcies a la seva filantropia. La Newman's Own Foundation, amb el seu negoci de condiments alimentaris ecològics, destina tots els guanys per col.laborar i ajudar a infants malalts del seu país i també a Àfrica, Europa i Àsia. Si no he llegit malament, en els vint-i-cinc anys d'existència de l'empresa, han destinat més de tres-cents cinquanta mil.lions de dòlars dels beneficis ( el total ) per ajudar als infants i la gent que més ho necessita. Una persona amb convenciments propis, educat i coherent amb les seves idees ( va ser enèmic acèrrim de l'ex presdident Nixon ); sempre al costat de la seva dona, la gran Joanne Woodward, ha contribuït una mica més a creure en les bones persones. Em recorda molt a la gran Audrey Hepburn. Una altra persona dins el món convuls de l'espectacle i amb un gran amor envers als seus semblants.
Avui a València una dona ha estat estrangulada per el seu ex marit. El presumpte assasí ha estat detingut per la policia.
Un dia trist. Va voler morir a casa seva, lluny dels hospitals. Quantes hores he passat en els cinemes de barri disfrutant amb les seves pel.lícules ! Va ser l'home impossible.
Ja fa un any que vaig viatjar a l'altra punta de món, a les antípodes. Un viatge molt llarg. De Barcelona a Londres, de Londres a Mumbai ( 11 hores ) i de Mumbai a Sydney ( 11 hores ). Després de les més de 22 hores de viatge, l'avió aterra a l'aeroport de Kingsford Smith de Sydney. En aquell instant no em vaig preguntar qui era el senyor Charles Kingsford Smith; només tenia ganes de trobar un llit. Díes després, quan vaig aterrar a Alice Springs, al desert, lluny de la costa, em vaig assebentar qui era aquest senyor. I torno a adonar-me que tot el que passa a Austràlia passa desapercebut. L'any 1929 tot el continent cercava un avioneta amb el nom de 'Kookaburra' que es va estavellar al desert mentres intentava trobar a un pilot perdut. Els pilots van morir i l'aviador aventurer perdut el van trobar dos díes més tard, viu: Kingsford Smith va ser el millor pilot australià que mai ha tingut aquest continent. Va acumular més rècords que ningú en el món i va desafiar la natura d'una manera increïble. Després que el famós Charles Lindbergh, nordamericà, creués l'Atlàntic en un històric vol en solitari, Kingsford Smith es va convertir en el primer en creuar el Pacífic, molt més difícil i perillós, no només perque la distància era més llarga, sino perque les condicions de vol eren més dures, difícils i molt poc estudiades.
Un viatger va arribar a Birmània ja fa uns deu anys i en visitar Mrauk U, antic regne dels Rakhine, es va trobar amb aquest panorama, aquests colors, aquesta pau, aquest silenci amb un cert misticisme. Explica que aquesta imatge no la oblidarà mai.
U Win Tin ha declarat: ' No vaig ser alliberat; vaig ser coaccionat a sortir de la presó'.
