rginer |
Birmània |
dimarts, 23 de setembre de 2008 | 20:08h
Sobtadament, fa just una hora, he rebut la notícia de la llibertat del poeta, escriptor i periodista, fundador del partit NLD, U Win Tin. Ha estat el presoner polític que més anys (19) ha passat a la presó d'Insein. Amb 79 anys torna a veure la llum del dia i respirar llibertat. La Junta ha fet un 'gest' d'alliberar nou mil presoners (menys de deu són polítics). A les Nacions Unides ha de començar un debat sobre la situació a Birmània i aquesta setmana és l'aniversari de la revolta dels monjos. U Win Tin és una persona estimada a Birmània, però ara tots esperen que els més de dos mil presoners polítics també puguin arribar a ser lliures.
També ha aparegut publicada el llistat dels països més corruptes del món i Birmània, juntament amb Somàlia, són a la cua.
Deixaràn en llibertat a Daw Aung San Suu Kyi ?? U Win Tin va ser un estret colo.laborador i amic d'ella.
Però la bona gent d'aquest poble no hi creu massa amb aquest gest de 'bona voluntat¿?' De totes maneres és una gran notícia. U Win Tin podrà continuar la seva lluita, ara en llibertat.
En un anterior apunt meu - ací -ja vaig parlar-ne d'ell. Només circulava la fotografia dins la presó. Avui podem veure'l amb els seus 79 anys i aquest somriure feliç per retrobar-se amb la seva gent i el seu poble.
Ahir, l'home ex parella, va entrar a casa la dona i la va assasinar. El presumpte assasí va ser detingut per la policia, poc després. Avui, aquesta tarda, el marit ha mort a ganivetades la seva dona i després ell mateix ho ha confessat a la guàrdia civil. Dues dones assasinades.
No si val defallir en la denúncia, ni tampoc en expresar el sentiment de ràbia per aquestes dues morts no desitjades i una violència que no s'atura.
Abans d'entrar a la tardor, aquesta flor, viva, brillant, oberta, en un petit jardí no gaire lluny de Ciutat. El meu petit homenatge i condol, trist.
rginer |
Birmània |
dilluns, 22 de setembre de 2008 | 19:50h
Aquesta setmana fa un any. Milers i milers de monjos es van manifestar pels carrers de les ciutats de Birmània per demanar justícia, llibertat, democràcia. Més de 212 monjos són a la presó. D'altres van ser morts per els trets de l'exèrcit de la junta.
D'altres van poder fugir a l'exili. Avui, qualsevol viatger que vulgui entrar en un monestir o temple, haurà d'ensenyar la seva documentació als soldats. Tots els temples i monestirs estàn rodejats i vigilats per l'exèrcit. La por d'un govern genocida i dictador davant la possibilitat de noves revoltes.
Mentres, Daw Aung San Suu Kyi ha demanat comparèixer davant el tribunal a la nova capital del país Naypyidaw per al.legar que el seu empresonament és del tot il.legal, ja que d'acord amb les lleis del país, el mes de maig hauria d'haver estat posada en llibertat. Els generals genocides van allargar el seu empresonament un any més.
I el món occidental, les institucions, els gran políticis, segueixen discutint què fer amb el govern més cruel que existeix avui en aquest món. Jo els diría: Deixar els negocis amb els generals dictadors; petroli,gas, teka, pedres precioses, opi, mà d'obra barata dels camps de refugiats, no vendre armes al govern ...... Israel, Rússia, Xina, França, EE.UU. Japó, Índia, Tailàndia, Sudàfrica i d'altres que desconec però segur que també hi ténen interessos comercials.
Avui fa 12 anys i 334 díes que Daw Aung San Suu Kyi està empresonada.
Aquesta tarda a 3/4 de sis entrarem a la tardor, la primavera de l'hivern. El cap de setmana al Montseny va ser profitós, tranquil, plè de melangia, bona música, converses, tasts, cata de vins, sopar de fonda, cuidar l'hort i netejar el sotabosc. Nit de cinema amb 'El Gran Lebowski' dels germans Cohen. Si en D. i na M. saben aprofitar molt bé tot el que la terra els ofereix, les noves tecnologíes ajuden a aprofitar també els tresors del vinil i transportar la música en uns petits discs, dits CD, per poder escoltar la música favorita lluny de casa. De tornada a Ciutat he començat a cercar les músiques, arxivar-les en el meu ordinador i seguidament fer la gravació en un o dos CD. Impossible de fer, ara fa més de trenta anys: Michael Franks, Miles Davis, Dave Valentin, Chick Corea, Led Zeppelin, Bob Dylan, The Clash, Carmel i molts més.
Les fulles comencen ja a caure dels arbres i els colors apunten a un esclat de bellesa. En unes tres o quatre setmanes el paisatge ja no serà el mateix.
Del petit hort he agafat uns espinacs que s'han multiplicat provinents d'unes llavors que vaig portar de l'altra banda de món.
La fotografia correspòn al jardí, una cadira, unes flors ja amb un color diferent.
Fa un temps vaig fer un apunt on es podia veure la mateixa cadira amb la flor d'un color púrpura i la tija i les fulles verdes, de primavera.
Deixo també una cançó, ' Time after Time' en la versió de Miles Davis i un poema de'n Joan Maragall escrit l'any 1893 i que penso és un bon pròleg per passar uns dies de tardor a les muntanyes:
Aquest anunci sempre ha estat un referent i no em canso de veure'l. A casa vam començar amb el primer Mac, aquell de la pantalla petita i han anat passat els anys.
Ara tinc ja un iMac amb una pantalla de 20'' i és una meravella, bé com sempre, però aquest encara més. No sóc gens imparcial, ens al contrari. Però aquest anunci .... sempre m'ha robat el cor. Què hi farem !!
rginer |
Birmània |
divendres, 19 de setembre de 2008 | 10:03h
He rebut un correu del diari The Irrawaddy, com a subscriptora, en el que m'informen de l'atac sofisticat i sever que han patit, amb el resultat de l'inutilització del seu servidor i en conseqüència de la pàgina web d'aquest diari i d'altres. Els seus técnics van estar treballant tota la nit per intentar posar novament en funcionament la web, però sense resultats. Informen, que els generals de la Junta van enviar un batalló de joves birmans a Rússia, arrel les manifestacions dels monjos l'any passat i les repercusions per la xarxa, on van ser entrenats en aquest nou sistema de ciber atacs a les webs que denuncien als governs. Els alumnes han après ràpid i amb sistemes, com he dit, sofisticats. Avui són als EE.UU., Japó i Europa i ja han començat els seus atacs.
Els tècnics els han informat que no intentin obrir la web novament, ja que immediatament patiran un nou atac i tornarà a ser inservible.
Ens adrecen a un blogspot on podrem anar llegint de tot el què passa a Birmània.
Aquest acudit és el que he rebut amb el correu. Com sempre, els birmans, amb el seu sentit de l'humor. De fet, es podríen veure reflectits altres països del món, on també disposen d'aquests exèrcits especials.
Però internet té poder i no aconseguiran fer callar a la gent.
Aquests fets em recorden les paraules de Daw Aung San Suu Kyi:
Si us plau utilitzeu la vostra llibertat per promoure la nostra.
rginer |
Birmània |
divendres, 19 de setembre de 2008 | 06:34h
Dia a dia organitzacions de tot el món preparen mobilitzacions per donar suport als monjos de Birmània, els que van ser assasinats, els que són a la presó, els exiliats, els que continuen dins els temples sense poder sortir.
Aquesta és la convocatòria davant les Nacions Unides per el proper 26 de setembre.
U Gambira, empresonat del que ja vaig escriure un apunt, va deixar escrit :
- La revolució dels monjos a Birmània és només el principi. Les accions menyspreables dels generals, assasinats, tortures, presó, van aconseguir neutralitzar el nostre desig de llibertat que ens ha estat robada durant dècades. Els hem robat la seva força. Ara són els generals que han de superar la seva por davant les conseqüències de les seves accions. Nosaltres creiem en els actes de no violència, però la nostra columna vertebral és d'acer.. No existeix ja una marxa enrera. -
Avui fa 12 anys i 331 díes que Daw Aung San Suu Kyi està empresonada.
rginer |
Birmània |
dijous, 18 de setembre de 2008 | 06:58h
L'últim dia que vaig rebre les noticies per correu del diari birmà a l'exili 'The Irrawaddy' va ser el diumenge. Desde aleshores no puc entrar a la web del diari ni he rebut cap noticia. Avui he rebut notícies de Burma News: Myanmar/Tibet i he llegit el que em temia: Tres diaris editats fora de Birmània, a l'exili, The Irrawaddy, The Democratic Voice of Burma i New Era Journal, han patit un atac simultani, i les seves webs ara per ara són inaccesibles. No hi ha respostes, ni ells poden seguir treballant. No tenen cap prova, i no saben qui és al darrera d'aquest atac, però tots sabem que aquest ha estat un clar objectiu per fer callar aquests diaris.
Aviat farà un any de les grans manifestacions dels monjos a Birmània, i fer callar la boca als periodistes i posar dificultats als diaris digitals, és l'objectiu.
Tots aquests diaris són editats a Tailàndia, aliat fidel del govern dels generals.
No poden, però, fer callar als milers de blocs escampats per el món, ni altres publicacions. Qualsevol notícia podrà sempre ser escrita i publicada en aquest mitjà extraordinari que s'anomena internet.
Com les que he rebut aquest matí on es pot llegir com els monjos de Sittwe per tres vegades no han pogut sortir al carrer perque els soldats els ho ha impedit; com ja són més de 200 persones, activistes pacífics, que han estat engarjolades sense cap càrrec en concret; com més de 5.000 persones refugiats en un camp per haver perdut totes les seves pertenences en el desastre del cicló han estat obligats a tornar a casa; com els camps de refugiats en les fronteres amb Tailàndia o Malaysia van arribant més i més birmans, fugint, com les barques que arriben a Europa desde Àfrica.
Avui fa 12 anys i 330 díes que Daw Aung San Suu Kyi està empresonada.
Ha estat una sorpresa alliberadora. Desitjo que l'Enric sigui ja fora del país i gràcies per aquesta actitud cívica que has dut a terme. Aquestes insubmissions són les que deixen un alenar fresc.
No sé si trobaré aquest diari avui - Crisi -, però espero que algú me'l pugui facilitar.
La mateixa història de sempre, el petit enganya al poderós, i es pot fer i fins i tot guanyar la partida.
Aquests últims díes hem llegit notícies colpidores, que fan mal, tristes. Un fill mata al seu pare quan maltractava la mare, encara que no està del tot clar. Un home ha mort a ganivetades, presumptament en mans de la dona. Ahir ens vam assebentar la mort de la filla de sis anys i posterior suicidi del pare en llençar-se al buit desde el Santuari del Far. Aquest matí he escoltat que el mòbil de l'home hi havíen missatges de la seva dona pregant que no fes mal a la filla.
Aquest matí he llegit la notícia d'una altra dona assasinada a L'Hospitalet de Llobregat per el seu ex marit, a casa seva, davant el fill menor d'edat que també ha estat apunyalat greument. El noi està greu, la mare ha mort. El presumpte autor del crim ha estat detingut hores després.
Ja sé que sempre han existit morts violentes, de gènere, domèstiques, crims execrables, però mai els acabaré d'entendre, mai podré deixar de pensar en aquestes morts violentes. No ho sé. La societat ajuda prou ?
El meu sincer dol i tristor amb aquestes violetes per aquestes noves morts.
rginer |
Birmània |
dimecres, 17 de setembre de 2008 | 06:49h
U Gambira (pseudònim) va nèixer el 19 de juny de 1979 (curiosament la mateixa data de naixement del meu fill). El seu nom real és U Sandawbartha, però també se'l coneix per el nom de Nyi Nyi Lwin.Va ser el cap visible dels monjos durant les manifestacions del mes de setembre de 2007. Existeixen poques fotografíes d'ell. Aquesta l'he trobat a la xarxa en un moment de les manifestacions. És el que porta la bandera budista de Birmània. Va promoure l'ABMA (Burma Monks Alliance). És el 5è de 7 germans. Als 5 anys va començar l'escola i als 12 anys, sense el coneixement dels seus pares, va marxar a Rangoon i va ingressar a l'exèrcit. Quan els seus pares es van assebentar, van viatjar immediatament a Rangoon i se'l van emportar novament a casa.
Els militars, aleshores, van començar a investigar la família, i amb la por al cos per un possible empresonament del fill o un retorn a l'exèrcit, el van portar a un monestir on es va convertir en novici.
rginer |
Birmània |
dimarts, 16 de setembre de 2008 | 08:48h
Les fotografíes que es van publicar arreu del món de les manifestacions dels monjos budistes pels carrers de Yangon (Rangoon) i les altres Ciutats del país van ser el catalitzador per començar a escriure en el meu bloc (22.09.07), apunts i més apunts amb el propòsit de mantenir en la memòria les circumstàncies d'un país amb el govern més cruel del planeta des de fa ja més de tres dècades. També per anar denunciant una vegada rera altra la no acció dels països defensors de la democràcia i les llibertats, i d'altres, per redreçar el govern militar i fer valer els resultats de les eleccions de l'any 1990 que els generals dictadors van perdre estrepitosament. Tampoc el desastre del cicló Nargis del mes de maig van 'commoure' el govern i no va deixar entrar cap ajut. El principi de responsabiitat de protecció no va servir de res. Ningú va forçar al govern militar i més de 140.000 persones van morir. I tota aquesta situació cruel i molt dura per la supervivència d'un poble, amb els més de 2.000 presoners politics, milers de refugiats als camps amb la frontera de Tailàndia, l'extermini de les ètnies i atacs als seus pobles, setanta mil nens soldat, i Aung San Suu Kyi empresonada a casa seva, incomunicada.
Avui el matí és més lluminós que mai. En un article a la revista Presència de'n Josep Camprubí, ens explica com una història de tenacitat, d'encerts i d'amor al país han fet possible arribar a un final feliç. El que ens van arrabassar i destrossar, s'ha tornat a reconstruïr. Aquest és el catalitzador per arribar a ser un país lliure.
Quan va acabar l'Exposició de Barcelona de l'any 1929, el pavelló de Suècia, un edifici construït en fusta amb una torre molt singular, va ser regalat a l'Ajuntament de Barcelona per finalitats socials. Així el pavelló va ser desmuntat l'any 1930 i va ser muntat a Berga, on va ser la seu permanent d'una colònia escolar de l'Ajuntament de Barcelona, inaugurada per el President Francesc Macià l'agost de 1932.
He conegut persones que van passar les colònies de 3 o 4 setmanes a Berga i és molt emotiu escoltar tot el que t'expliquen. Van trobar-hi una felicitat immensa i van aprendre tant, que aquelles estades han estat sempre el seu més gran record.
Sobtadament, fa just una hora, he rebut la notícia de la llibertat del poeta, escriptor i periodista, fundador del partit NLD, U Win Tin. Ha estat el presoner polític que més anys (19) ha passat a la presó d'Insein. Amb 79 anys torna a veure la llum del dia i respirar llibertat. La Junta ha fet un 'gest' d'alliberar nou mil presoners (menys de deu són polítics). A les Nacions Unides ha de començar un debat sobre la situació a Birmània i aquesta setmana és l'aniversari de la revolta dels monjos. U Win Tin és una persona estimada a Birmània, però ara tots esperen que els més de dos mil presoners polítics també puguin arribar a ser lliures.
Ahir, l'home ex parella, va entrar a casa la dona i la va assasinar. El presumpte assasí va ser detingut per la policia, poc després. Avui, aquesta tarda, el marit ha mort a ganivetades la seva dona i després ell mateix ho ha confessat a la guàrdia civil. Dues dones assasinades.
Aquesta setmana fa un any. Milers i milers de monjos es van manifestar pels carrers de les ciutats de Birmània per demanar justícia, llibertat, democràcia. Més de 212 monjos són a la presó. D'altres van ser morts per els trets de l'exèrcit de la junta.
He rebut un correu del diari The Irrawaddy, com a subscriptora, en el que m'informen de l'atac sofisticat i sever que han patit, amb el resultat de l'inutilització del seu servidor i en conseqüència de la pàgina web d'aquest diari i d'altres. Els seus técnics van estar treballant tota la nit per intentar posar novament en funcionament la web, però sense resultats. Informen, que els generals de la Junta van enviar un batalló de joves birmans a Rússia, arrel les manifestacions dels monjos l'any passat i les repercusions per la xarxa, on van ser entrenats en aquest nou sistema de ciber atacs a les webs que denuncien als governs. Els alumnes han après ràpid i amb sistemes, com he dit, sofisticats. Avui són als EE.UU., Japó i Europa i ja han començat els seus atacs.
Dia a dia organitzacions de tot el món preparen mobilitzacions per donar suport als monjos de Birmània, els que van ser assasinats, els que són a la presó, els exiliats, els que continuen dins els temples sense poder sortir.
L'últim dia que vaig rebre les noticies per correu del diari birmà a l'exili 'The Irrawaddy' va ser el diumenge. Desde aleshores no puc entrar a la web del diari ni he rebut cap noticia. Avui he rebut notícies de Burma News: Myanmar/Tibet i he llegit el que em temia: Tres diaris editats fora de Birmània, a l'exili, The Irrawaddy, The Democratic Voice of Burma i New Era Journal, han patit un atac simultani, i les seves webs ara per ara són inaccesibles. No hi ha respostes, ni ells poden seguir treballant. No tenen cap prova, i no saben qui és al darrera d'aquest atac, però tots sabem que aquest ha estat un clar objectiu per fer callar aquests diaris.
Ha estat una sorpresa alliberadora. Desitjo que l'Enric sigui ja fora del país i gràcies per aquesta actitud cívica que has dut a terme. Aquestes insubmissions són les que deixen un alenar fresc.
Aquests últims díes hem llegit notícies colpidores, que fan mal, tristes. Un fill mata al seu pare quan maltractava la mare, encara que no està del tot clar. Un home ha mort a ganivetades, presumptament en mans de la dona. Ahir ens vam assebentar la mort de la filla de sis anys i posterior suicidi del pare en llençar-se al buit desde el Santuari del Far. Aquest matí he escoltat que el mòbil de l'home hi havíen missatges de la seva dona pregant que no fes mal a la filla.
U Gambira (pseudònim) va nèixer el 19 de juny de 1979 (curiosament la mateixa data de naixement del meu fill). El seu nom real és U Sandawbartha, però també se'l coneix per el nom de Nyi Nyi Lwin.Va ser el cap visible dels monjos durant les manifestacions del mes de setembre de 2007. Existeixen poques fotografíes d'ell. Aquesta l'he trobat a la xarxa en un moment de les manifestacions. És el que porta la bandera budista de Birmània. Va promoure l'ABMA (Burma Monks Alliance). És el 5è de 7 germans. Als 5 anys va començar l'escola i als 12 anys, sense el coneixement dels seus pares, va marxar a Rangoon i va ingressar a l'exèrcit. Quan els seus pares es van assebentar, van viatjar immediatament a Rangoon i se'l van emportar novament a casa.
Les fotografíes que es van publicar arreu del món de les manifestacions dels monjos budistes pels carrers de Yangon (Rangoon) i les altres Ciutats del país van ser el catalitzador per començar a escriure en el meu bloc (22.09.07), apunts i més apunts amb el propòsit de mantenir en la memòria les circumstàncies d'un país amb el govern més cruel del planeta des de fa ja més de tres dècades. També per anar denunciant una vegada rera altra la no acció dels països defensors de la democràcia i les llibertats, i d'altres, per redreçar el govern militar i fer valer els resultats de les eleccions de l'any 1990 que els generals dictadors van perdre estrepitosament. Tampoc el desastre del cicló Nargis del mes de maig van 'commoure' el govern i no va deixar entrar cap ajut. El principi de responsabiitat de protecció no va servir de res. Ningú va forçar al govern militar i més de 140.000 persones van morir. I tota aquesta situació cruel i molt dura per la supervivència d'un poble, amb els més de 2.000 presoners politics, milers de refugiats als camps amb la frontera de Tailàndia, l'extermini de les ètnies i atacs als seus pobles, setanta mil nens soldat, i Aung San Suu Kyi empresonada a casa seva, incomunicada.
Ahir ho vaig llegir, però ara sempre espero que passi un dia, per expresar el meu sincer dol i tristor per aquesta nova mort.
Avui el matí és més lluminós que mai. En un article a la revista Presència de'n Josep Camprubí, ens explica com una història de tenacitat, d'encerts i d'amor al país han fet possible arribar a un final feliç. El que ens van arrabassar i destrossar, s'ha tornat a reconstruïr. Aquest és el catalitzador per arribar a ser un país lliure.
