Aforismes (2008)16-20
16. L'art ens dóna energia i valor renovat; ens diu que tot és al nostre davant i depèn de la nostra visió. Però ens allunya de la superfície.
   |
  |
|
|
r.mirabete
|
|
Aforismes (2008) 16-20 16. L'art ens dóna energia i valor renovat; ens diu que tot és al nostre davant i depèn de la nostra visió. Però ens allunya de la superfície.  Aforismes (2008)11-15 11. Si ens trobem davant d'un obstacle és que estem obligats a vèncer-lo ja que sinó no estaríem davant d'un obstacle, estaríem darrere seu i mossegant la pols.  Aforismes (2008)6-10 6. És imprescindible creure-ho: fins ara, tot el que ha esdevingut és tan sols un preàmbul del que de manera innocent i quasi juganera vius. Com qui agafa un paper i viu -així, com qui l'estripa. Ricard Mirabete (2008)  CAFÈ DE LA BAUMANN Qui té neguits no viu; proclames amb la melodia trista d'una cançó antiga. Prens la gerra amb el braç dret i l'alces però no tens per a què brindar ni per a qui alçar la veu. T'empasses la cervesa i desfàs el nus de la tarda plujosa. Rere l'última ombra del Cafè et brilla als ulls la flama amiga d'un record a l'avinguda Jacquard. Estàs amb la melodia trista però tens la casa en obres i vols tornar ràpidament a casa per arrelar-te al barri d'un cop. Ricard Mirabete (Terrassa, 2003)  Aforismes (2008)1-5 1. Al llarg d'una vida iniciada sense saber com però malgrat tot plegat immediata i irrenunciable, se'ns aboca al damunt un cúmul de circumstàncies atzaroses que podem carregar-nos-les al gep o deixar-les a la vorera on tenim hostatjada la nostra ombra.  R.M.RILKEXIX Bé que es transforma el món, rabent, com mar de núvols, tot el perfet retorna al si de l'antiquíssim. Per sobre el canvi i moviment, més vast i lliure, perdura encar ton previ cant, déu de la lira. No es reconeix el sofriment ni es fa d'amor aprenentatge, i el que en la mort ens fa llunyans no se'ns revela. Sols en la terra la cançó santifica i celebra. (Trad. Joan Vinyoli)  Ricard Mirabete (Terrassa, 2003) GOTTFRIED BENNAQUELL Jo he vist la terra molt sovint i moltes vegades l'he entesa, morir, silenci i resurrecció, blat, teixir i remoreig de fulles, i aiguamolls on es trobaven. ¿Però com sembla la terra a Aquell: "Vine a la nostra casa florejada"? Un crit del migida, un estol amorós de malves als graons de les sales, del jardí, les fonts calentes, xigales revoltant vil.les d'encís, que, embriagues de sol, criden. ¿Així sembla la terra a Aquell: "Vine a la nostra casa florejada"? Jo no ho sé i tampoc no puc fiar-me del Nord ni del Migdia, jo crec que sols quan l'espai es trenca, sols quan l'hora dels somnis parla, arriben els baladres i els paons. Llavors sembla la terra a Aquell: "Vine a la nostra casa florejada". (Trad. Guillem Nadal)  Jo diria que darrera de tots els poemes hi trobem de manera manifesta el poeta, el seu caràcter, el seu ésser, la seva disposició interior, i els objectes es mostren únicament en el poema, perquè amb anterioritat van ser els seus objectes(...) Crec, per tant, que en el fons no hi ha un altre objecte per a la poesia que el mateix poeta.G.BENN (1886-1956)  FRIEDRICH NIETZSCHEMORAL D'ESTEL Predestinat al curs dels astres, ¿què t'importa, estel, la fosca? Rodola feliç a través d'aquest temps! Que la seva misèria et sigui llunyana i estranya! Pertany la teva llum al més distant dels mons! Compadir-te'n que et sigui pecat! Per a tu, només un manament: sigues pur! |
Accés de l'autorCategories
Els meus enllaçosENLLAçOS D'INTERèS
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats 
|