VilaWeb.cat
ricard99 | diaris | diumenge, 22 de juny de 2008 | 18:29h

Poeta i assagista alemany. Influït per Nietzsche, les primeres poesies pertanyen al moviment expressionista, dins el qual fou radicalment renovador. La seva lírica es basa en la negació de tot element científic, sociològic o psicològic dins el poema i intenta de considerar els aspectes ignots de l'home i del món: Morgue (1913), Söhne ('Fills', 1913), Fleisch ("Carn", 1917), Schutt ("Runa", 1924). Lebensweg eines Intellektualisten ("Vida d'un intel·lectual", 1934). Considerava que l'elaboració del material líric i lingüístic hauria de posseir una autonomia absoluta enfront de qualsevol altra activitat intel·lectual. Publicà altres llibres de poemes, com Fragmente ("Fragments", 1951), Aprèslude (1955), etc, i també d'assaig, com Probleme der Lyrik ("Problemes de la lírica", 1951), d'una decisiva influència en la lírica alemanya de la postguerra.
ricard99 | diaris | diumenge, 22 de juny de 2008 | 11:46h

GOTTFRIED BENN

EPÍLEG 1949

V

Les moltes coses que ben segellades
per als teus dies, portes en tu sol,
que tu en converses no has mai desclòs
i no has ficat en cap lletra ni esguard,

les callades, les bones i dolentes,
les tan sofertes, allà on tu vas,
les pots sols deslliurar en aquella esfera,
aquella on mors i, acabant, ressuscites.

    (Trad. Guillem Nadal)

ricard99 | diaris | divendres, 20 de juny de 2008 | 19:19h

Paul Celan

ENVERS L'ILLA

Envers l'illa, al costat dels morts,
relligats a la barca des del bosc,
els cels com gralles voltejant els braços,
les ànimes anellades per Saturn:

així remen els lliures i els estranys,
els mestres del gel i els de la pedra:
voltats pel so de boies que s'enfonsen,
pel grinyolar d'una mar blau tauró.

Remen, remen, remen-:
Vosaltres morts, nedadors, avanceu!
Cercleu això també amb la nansa!
I evaporeu a l'alba el nostre mar!

    (Trad. Karen Müller i Andreu Vidal)

ricard99 | diaris | dijous, 29 de maig de 2008 | 17:47h
BLAI BONET (1952)
ricard99 | diaris | divendres, 23 de maig de 2008 | 15:01h
40. Des de fora sempre es podrà triomfar impressionant al món amb teories, i tot seguit caure a la fossa amb els demés, però només des de dins és possible mantenir-se a un mateix i mantenir el món en la pau i la veritat.
   Franz Kafka (1918)

40a Hi ha alguna cosa dins nostre impertorbable: la confiança en què no ens traïrem a nosaltres mateixos.   Ricard Mirabete (2008)
ricard99 | diaris | dijous, 22 de maig de 2008 | 17:29h
Aforismes (1918-2008)

39. Què he de fer? Per a què ho he de fer? No són preguntes d'aquesta terra.    Franz Kafka (1918)

39a Som un artefacte preparat per desitjar; de fet no desitgem res en concret, tan sols desitgem sempre -en moviment i en repòs- a gran velocitat o lentament.    Ricard Mirabete (2008)
ricard99 | diaris | divendres, 16 de maig de 2008 | 13:18h
Aforismes (1918-2008)

38. Les multiplicitats que giren múltiples en les multiplicitats de l'instant únic en el qual vivim. ¡I fixa't, l'instant encara no ha acabat!
    Franz Kafka (1918)

38a La múltiple projecció del que s'esdevé al nostre entorn ens abassega per tanta desmesura indòmita que ens pot subjugar a ser més i més petits.
    Ricard Mirabete (2008)
ricard99 | diaris | dijous, 15 de maig de 2008 | 10:57h
Aforismes (1918-2008)

37. El món se t'oferirà per ser desemmascarat, no ho pot evitar; extasiat, serpentejarà davant teu.
   Franz Kafka (1918)

37a L'espera és l'actitud vital que t'honora; cap promesa acomplerta, cap intenció premeditada: una solitud honrosa que et manté expectant al que fos.
    Ricard Mirabete (2008)
ricard99 | diaris | dimecres, 14 de maig de 2008 | 21:12h
Aforismes (1918-2008)

36. El tracte amb les persones mena a l'autoobservació.    Franz Kafka (1918)

36a L'altre és un reflex d'allò que som. Els seus comportaments -poc o molt- ens són propers, massa i tot.    Ricard Mirabete (2008)
ricard99 | diaris | dimarts, 13 de maig de 2008 | 10:08h
Aforismes (1918-2008)

35. Corre darrere els fets com un patinador principiant que, a més, practica en qualsevol lloc on està prohibit de fer-ho.    Franz Kafka (1918)

35a Fa un a un el recompte dispers de manies enllaçades per una incapacitat de veure-hi a fons; la llunyania dibuixa trets del que va ser quan era jove i no obstant no pot capir-ho -es troba per sempre enfangat a la superfície salada de la temporalitat.    Ricard Mirabete (2008)

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Categories

Últims 40 canvis

Arxiu

« Desembre 2008 »
dl dt dc dj dv ds dg
1234567
891011121314
15161718192021
22232425262728
293031    
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
RSS 2.0 RSS Comentaris