ricard99 |
diaris |
divendres, 9 de maig de 2008 | 20:36h
Aforismes (1918-2008)
33. El nostre art és un ser enlluernats per la veritat: la llum damunt el rostre que es fa enrere amb una ganyota és l'única cosa certa. Franz Kafka (1918)
33a Sembla insuportable aquesta estança davant la intempèrie; de vegades som una petita llavor de llum que no troba terra on arrelar, i l'aigua dels canals es perd sense tocar-nos. Ricard Mirabete (2008)
32. Hi ha qüestions que no podríem deixar enrere si no ens n'haguéssim desprès per naturalesa. Franz Kafka (1918)
32a Al llarg de tot el temps que fa que estem abocats a l'escena del risc haurem pogut adonar-nos que allò que semblava infranquejable era tan sols una creació de la imaginació: una mena de perill irreal. Ricard Mirabete (2008)
ricard99 |
diaris |
dimarts, 29 d'abril de 2008 | 09:57h
Aforismes (1918-2008)
30. La vida és una distracció permanent que ni tan sols permet de prendre consciència d'allò de què distreu. Franz Kafka (1918)
30a El que m'expliques de ben segur que seria millor que ho escriguessis; el que dius passa com una exhalació i no deixa pòsits de realitat. Ricard Mirabete (2008)
ricard99 |
diaris |
dimarts, 29 d'abril de 2008 | 09:44h
Aforismes (1918-2008)
29. Ho va sentir en la templa, com la paret sent la punta del clau que van a introduir-l'hi. És a dir, no ho va sentir. Franz Kafka (1918)
29a Acostumar-se a rebre puntades de peu, punyalades, traïcions. I no per resignació acostumar-s'hi, sinó per fortalesa i indiferència envers aquella patuleia de maleducats. Ricard Mirabete (2008)
ricard99 |
diaris |
dilluns, 28 d'abril de 2008 | 16:17h
Aforismes (1918-2008)
28. En quina indiferència poden caure les persones, en quina profunda convicció d'haver perdut per sempre el bon camí. Franz Kafka (1918)
28a Un home arriba a les portes dels seus quaranta anys i no la vol travessar perquè ha de recórrer de nou les quaranta passes precedents a aquell moment; rectificar el camí? No, només equivocar-se amb més força. Ricard Mirabete (2008)
ricard99 |
diaris |
diumenge, 27 d'abril de 2008 | 17:13h
Aforismes (1918-2008)
26. Per poder confessar es menteix. El que un és no pot expressar-se, precisament perquè som allò que som; només es pot comunicar el que un no és, és a dir, la mentida. Franz Kafka (1918)
26a Transcriure un sentiment per mitjà de paraules és sempre una transmissió incompleta, errònia, imprecisa i tan inútil com poètica. Tanmateix transmetre-ho forma part del sentiment que un viu. Ricard Mirabete (2008)
ricard99 |
diaris |
diumenge, 27 d'abril de 2008 | 01:07h
Aforismes (1918-2008)
25. No s'ha de negar a ningú allò que li correspon, i tampoc al món la seva victòria. Franz Kafka (1918)
25a Tots maldem perquè allò que podem arribar a ser sigui, i allò que no reeixi no ens pertanyi; una rosa escapçada és un atemptat, un mal vers. Ricard Mirabete (2008)