En un comentari al Cupressus..., la Victòria
-a qui algun dia m'agradaria saludar de debò- em diu que no m'aturo. És
cert que no ho faig, però tot i que aquest invent d'internet i els
blogs convida a fer-ho, tampoc no vull córrer. Perquè el que a mi més
m'agrada d'aquest giny virtual, és l'anar teixint a poc a poc una xarxa
de coneixences i de paraules que ens abriguin prou quan el fred fa mal...
   |  |
Ricard Garcia
|
|
Castells de cartes Fa uns dies, la Laura Dalmau em va enviar una tanka que havia escrit a partir d'un vers meu que li havia agradat. Del vers, que diu En cada minut nou es corca la tarda,
ella va estirar el fil del verb 'corcar' que -m'explica- la va dur a
escriure aquest poema que segueix. Curiosa experiència aquesta dels
versos enllaçats que... Poesia en temps de crisi és el títol que el Martí Ribas va posar a la presentació que, ahir al
vespre a I dit això, entendreu que la seva hagi estat
una presentació molt personal, plena de les complicitats que durant més de vint
anys s'han instal·lant entre ell i jo, entre aquestes vides nostres que
s'acompanyen i es nodreixen l'una a l'altra d'una forma que a mi -no sé si ell
hi estarà d'acord- em sembla exquisida. Quan jo encara tenia recança de dir-me poeta i ensenyar el que escrivia m'era difícil, ell era allà com un autèntic espàrring, encoratjant-me a seguir escrivint i convencent-me del valor de la meva poesia. Probablement el Martí ha estat qui més esborranys meus ha llegit i corregit, d'aquí doncs que a mi em fes il·lusió que ell ens parlés d'aquesta poesia de la qual també n'és una mica responsable. I això és el que va dir... Abans que no arreli entre nosaltres l'oblit, mentre els travessa encara la tarda perden, els plàtans del carrer de casa, els pàmpols, ja secs i esgrigueïts. Abans que no es desplomin el fred i la nit sobre els meandres de la memòria...
A les 8 del vespre del dimarts 18 de novembre, a la Biblioteca Municipal Ramon Bosch de Noya de Sant Sadurní d'Anoia, presentarem el llibre de poesia De secreta vida que es va publicar a l'Editorial 3i4 després d'obtenir el XXVIIè Premi de Poesia Senyoriu d'Ausiàs March (2007). Aquesta vegada la presentació anirà a càrrec de Martí Ribas,
un dels meus lectors més... Algunes tardes, quan sense donar raons el mal tot ho somou, t'acostes
buscant remei a la poesia dels clàssics. La seva música t'agombola i la
perfecció dels seus versos et fa sentir -mentre els llegeixes- segur
com quan et refugies en silenci sota les voltes gòtiques de les
catedrals. Avui, després d'acabar la feina, has tornat a... Fa dies que no estàs per orgues. Fa dies, també, que escriure res se't fa difícil -de fet no ho fas ni gens ni mica- i que llegir s'ha convertit en un esforç costós més enllà dels diaris. Amb urgència la vida et reclama fora d'aquesta... Veus, des
del tren, com la llum s’esllavissa. ...i el nostre preu és l'infinit. Aquest és el vers de David Jou que ha estat triat com a lema de la KINZENA·POETIKA 2008. I és que un any més, i ja en són vuit, la Sílvia Amigó, el Jordi Ribas i el Santi Borrell han presentat el programa de la Kinzena Poètika que cada octubre es fa a Vilafranca del Penedès. El Santi Borrell i l'Anna Llach s'encarregaran d'encetar, el dilluns 13, els actes de la Kinzena d'enguany. Després d'ells hi ha una llarga llista de poetes que aniran passant per diversos racons de Vilafranca per deixar-hi l'empremta... Fa tres o quatre setmanes, l'Assumpta Mera em va proposar
entrevistar-me i jo hi vaig accedir encantat perquè m'oferia la
possibilitat de parlar de la meva poesia. L'entrevista es va publicar
abans d'ahir a l'aMartorell
i encara que... Llegit a Rebel·lió de la sal: "Hem arribat a sentir fins i tot el brandar sigil·lós de les palmeres, l'hem pogut dir, descriure, explicar, contar a quines hores quina llum... "Tota la resta és mentida." Amb aquest vers extret de De secreta vida sintetitza, el Josep Manel Vidal de Filant prim, la ressenya del llibre que, com un magnífic regal per a mi, fa avui al seu blog. La
seva mirada s'ha afegit, d'aquesta manera, a la d'altres lectors i
lectores que han volgut explicar les seves sensacions quan han llegit
el llibre. Cadascú ha aportat matisos nous que si d'una banda t'ajuden
a conèixer millor els retombs de la teva escriptura, també et permeten
conèixer millor... Pensava, quan vaig tenir ocasió de publicar Els contorns del xiprer i De secreta vida,
que el millor seria allò de poder tenir els poemes a les mans en forma
de llibre. Després, però, he descobert que el més agradable són les
relacions que s'estableixen amb tothom qui ha llegit els llibres, des
de lectors que et coneixen des de fa molts anys i als quals ara et
presentes d'una manera nova, fins a lectors a qui no coneixes
personalment però que fan una lectura molt acurada del que has escrit.
En tot cas, escoltar el que uns i altres han vist... Sé que si mai hem de marxar de la casa on vivim, una de les coses que
em sabrà més greu serà allunyar-me dels arbres que he plantat en el que
havia estat l'hort dels avis. Poques vegades em sento tan bé, tan feliç
puc dir, com quan planto un arbre. Obrir la terra, airejar-la,
adobar-la i deixar-la reposar, i després colgar el pa de les arrels i
calçar bé la soca de l'arbre, regar-lo... Amb els arbres he après a
estimar els llocs i a fer unes arrels que havien estat molt fràgils.
Probablement és per això que m'agrada tan mirar-los en silenci, els que
jo he plantat i... Dies enrera el Joan Calsapeu, d'Ucronies, es va interessar per llegir els meus llibres de poesia. Davant la dificultat de trobar Els contorns del xiprer,
el primer dels dos, jo el vaig ajudar a localitzar-lo. I ahir em va
obsequiar amb un post molt elogiós d'aquest llibre, que jo li agraeixo
i que us convido a llegir... |
Accés de l'autorCategories
Els meus enllaçosAMB LLICèNCIA...
ELS LLIBRES:
LITERATURA
MéS BLOCS
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|