Aquest apunt està dedicat a El pèndol...,que també té curioses relacions amb les merles que li ronden el nesprer. El cas és que tirant fotografies a Florència, n’hi va haver d’inesperades com la d’aquesta merla que em seguia pel claustre de Santa Maria Novella mentre jo provava de fotografiar tres magnífics xiprers. Mentre em movia entre les voltes de pedra em vaig adonar que...
   |  |
Ricard Garcia
|
|
Ara que la publicació de De secreta vida és imminent, des d’Edicions 3i4 m’han demanat que fes una sinopsi del llibre per penjar-la a la seva web. Però com la poesia no hi entén d’arguments ni es deixa resumir, no ha estat un exercici fàcil de fer, però sí interessant, el d’intentar explicar en una vintena de línies de què parla aquest llibre. No sé si el que he escrit servirà per guanyar algun lector –ja m’agradaria que fos així-, però això que segueix és el que he sabut dir... Mor la tarda,
dolça i lenta, com aquest múscul que es dóna. Tots els medis informatius es fan
ressò del paripé de la flama olímpica per aquests mons de déu per a
convocar-nos a la cerimònia de genuflexió quadriennal davant del televisor
amb l’excusa dels jocs de Aquest any, per primer cop, a més dels diversos premis i categories que tradicionalment es convoquen dins els Premis Vila de Martorell, també s’ha convocat un premi per a blogs. Doncs bé, quan el Martí –el meu fill- fa uns mesos va llegir les bases, va pensar que allò que ell havia començat a fer a Internet potser s’ajustava al que es demanava a la convocatòria, i sense cap mena de por ni de prejudici va decidir presentar-hi el seu blog, La fosca mirada... Em va alegrar molt saber-ho i tot
i que ja vaig felicitar el Jordi personalment, també vull celebrar des d’aquí
que li concedissin el Premi de Pel matí, a l’hora del cafè, t’has adonat com de solitari i estrany et tornes. Com si cada dia que passa et costés més compartir una estona de taula, com si d’alguna manera sentissis que ells i tu no pertanyeu a un mateix món, com si les teves misèries res no tinguessin a veure amb les seves... I solitari i estrany t’endinses per... Via Toni Ibàñez m'assabento que el llibre sobre Blogs&Literatura que es va començar a gestar a l'entorn de les Jornades de la Catosfera, ja comença a tenir cos. Ara com ara es pot veure la portada i llegir la contraportada. No només m'agrada molt el disseny que ha fet Cossetània, sinó que també em sembla molt bé la ressenya de la contraportada, sobretot l'extracte del pròleg del també blocaire Biel Mesquida... He rebut, mentre era a la feina, una trucada d’un número desconegut i quan he despenjat he sentit una veu que em deia: “-Ricard Garcia? Bon dia, sóc Ruben de 3i4...” Ha estat com un cop d’alegria. El cert és que només em volien fer una consulta sobre el títol del llibre que s’està imprimint, però aquest fet tan simple m’ha revifat la il·lusió. A finals d’aquest abril... Gràcies al Santi Borrell que ho ha lluitat fins que se n’ha sortit, aquesta setmana comença el cicle Poesia 08. El cicle es compon de sis actes que es realitzaran a diverses caves i cellers de Sant Sadurní d’Anoia tots els divendres a dos quarts d’onze de la nit des del 4 d’abril fins el 9 de maig i permetrà escoltar, amb la seva pròpia veu, la poesia d’una vintena de poetes. No cal dir que hi esteu convidats. El programa complet d’actes i de participants és el següent... Benvenuto Cellini mostra a Perseu,
encara armat amb les ales, l’espasa i el casc que el feia invisible, mentre
alça victoriós el cap de Perseu
observa la sang que raja del cos de Anàrem al Bargello convençuts que no podríem veure el David de Donatello, ja que està en procés de restauració. Per això, quan ensopegàrem amb el Mercuri de Giambologna alçant el vol sobre el seu propi eix, ja ens sentírem satisfets de la visita. Però de seguida va saltar la sorpresa, és cert que s’està restaurant el David, però s’està fent a la sala on habitualment s’exhibeix i de cara al públic. L’escultura reposava ajaguda sobre dues peces de fusta que la mantenien gairebé en l’aire. I allà mateix... Nel mezzo del cammin di nostra vita Ahi quanto a dir qual era è cosa dura Tant' è amara che poco è più morte; Davant de l'Anunciació Chi è questa che vèn, ch'ogn'om la mira,
|
Accés de l'autorCategories
Els meus enllaçosAMB LLICèNCIA...
ELS LLIBRES:
LITERATURA
MéS BLOCS
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|