La poesia
No són veus celestials, que de lluny
endins ens parlen. Són veus estimades.
Veus de dins, veus distants, veus que diuen
un camí que ningú no sap on va...
   |  |
Ricard Garcia
|
|
La poesia No són veus celestials, que de lluny endins ens parlen. Són veus estimades. Veus de dins, veus distants, veus que diuen un camí que ningú no sap on va... Ja saps que no podràs atrapar la
son i voreges els precipicis sense gosar mirar l’espai obscur de l’habitació. La
casa dorm. Sents el flux dens dels pensaments que cruix, les estelles òssies de
la nit. En silenci, de tu s’omple el buit. Només de tu i d’aquestes agulles que
se’t claven, buscant camins, al cap. Mentrestant sents com la primavera,
anòmala, vol arrencar les crostes d’un temps mort que no tornarà. Però, tot i
així, no et pots desprendre dels records, no pots esborrar els dies... Després de l’esplèndida i
generosa lloança que el Jordi Llavina va fer del meu llibre a la presentació a
L’Odissea, encara em regala -al dietari que ha encetat aquesta setmana a El 3
de vuit- el següent apunt: “[...] Cavallons de l’hort. No deixeu de llegir el llibre de poemes Els contorns del xiprer, de l’hortonenc Ricard Garcia. El trobareu a L’Odissea. Trist, sublim, com la bona poesia: “Com el plaer fals i artificiós / que neix de la carn trista / que la mà bressola”. Hi he après la paraula “cavalló”: ‘Munt de terra... Divendres al vespre, l’Odissea era plena de gent amiga que va
venir a escoltar el que el Jordi Llavina
havia de dir del meu primer llibre de
poemes. La veritat és que n’estic molt content, i tant per aquells
que hi éreu, com per aquells que no vareu poder venir i ahir i avui m’heu
demanat com havia anat la presentació, he mirat de transcriure –més o menys- el
que el Jordi va dir: Quan vaig rebre el llibre del Ricard em va cridar l’atenció
el títol, suposo que per la qüestió del títol que és molt espriuà. El xiprer és
un arbre que per raons personals, molt més enllà del que és luctuós, a mi em fa
pensar en l’estiu i en l’acolliment, és un arbre que ens convida a passar i a
estar-hi bé. Doncs bé, jo crec que aquest és un llibre hospitalari, malgrat que
també és un llibre dur i amb moltes arestes. És un llibre bell amb b alta,
perquè les imatges que conté són imatges molt belles o molt suggestives. El
Ricard forma part d’una família poètica en la qual jo també m’hi voldria
considerar encabit, per a la qual és més important la imatge que no pas la
metàfora. Jo desconfio una mica dels poetes que fan servir les metàfores. Tot i
que són el que defineix el llenguatge poètic, a mi –si voleu que us digui- cada
vegada em cansen més les metàfores; perquè? Perquè el tipus de poesia que com
més va més m’agrada, és una poesia que
troba... 
Jordi Llavina, narrador i poeta, periodista i realitzador de programes literaris com El book insígnia o l’enyorat Fum d’estampa, presentarà el meu primer llibre de poesia, Els contorns del xiprer, a la llibreria L’Odissea de Vilafranca del Penedès.
Aquest llibre, que ja va ser presentat a Martorell amb un recital a la Capella de Sant Joan el passat
novembre, es va publicar gràcies a què l’any 2005 va obtenir el XVè Premi de
Poesia Josep Fàbregas i Capell-Vila de Sallent.
La presentació, per qui hi vulgui assistir, es farà a la
llibreria l’Odissea (carrer de Passa la llum per amagats camins i arriba al cor de la tenebra: per a la llum no hi ha confins, arreu hi posa un toc de febre...
El poeta Josep Porcar acaba de
publicar un nou llibre de poesia titulat Els
estius en un format innovador, ja que es tracta d’un document PDF
interactiu que es pot llegir i descarregar des de Salms, el seu blog. A més de tirar endavant iniciatives tan interessants i útils com els Blogs de Lletres, ja fa un temps que Porcar parlava de l’edició en format electrònic; doncs bé, ara ho ha portat a la pràctica amb aquest nou llibre que, més enllà del paper i la tinta o de l’ordinador i els bits, és poesia com la d’aquest JORN LAX...
Llegeixo a El País
d’ahir que el Metro de Londres ha censurat el
cartell de
Sembla que a partir de l’experiència de
Encara sort del refugi de la
poesia o de la música que ens salven d’un entorn del tot mesquí i rònec. I ho
dic perquè, sense ni tan sols sortir al carrer, puc veure sovint com des de la
cabina d’alguns dels molts camions que entren i surten de la zona industrial
propera a casa, es llencen ampolles, llaunes i també bosses amb deixalles. Fa
temps que també s’han afegit a aquesta pràctica els conductors d’alguns cotxes
i, també, alguns vianants. Tot va començar quan després de la fira –a l’abril
ja en farà un any- ningú es va preocupar de recollir les deixalles que havien
quedat, però tampoc ningú va fer que, qui en fos responsable, fes la seva feina.
Com d’il·lús que vaig ser quan,
fa unes setmanes, vaig tenir una petita esperança al saber que tindria com a veïna
El cas és que des de fa mesos, molts mesos, això és el que em trobo... La gent que t'estima sap com omplir-te les mans d'alegria. I això és el que t'ha passat quan has arribat a la feina i a l'armari on hi deses els llapis i les carpetes, hi has trobat un peix de fusta que, en mig d'una mar tota vermella, neda entre les paraules Blai Bonet i El color. Amb prou feines has tingut el llibre a les mans -una edició magnífica del Consell de Mallorca- has alçat la mirada i has trobat qui et somreia amb complicitat des de l'altre extrem de la sala. Gràcies, li has dit en veu baixa mentre els teus dits ensopegaven amb un punt que sobresortia de les pàgines del llibre per conduir-te, directament, al poema Primavera alta...
En aquest món de blogs sabem que torna a ser dimecres
perquè a Tens un racó dalt del món
s’hi juga. I avui, en homenatge
a Mercè
Rodoreda, comença el 42è joc
literari organitzat pel Jesús M. Tibau. En aquesta iniciativa hi
col·laborem una seixantena de blogs entre els quals s'han repartit fragments de
textos inventats per l'organitzador del joc, i uns altres que pertanyen a La plaça del
diamant.
Els propers dies 8 i 9 de febrer es faran a l’Auditori del Vinseum, a Vilafranca del Penedès, les I Jornades El Lector de l’Odissea entorn a La literatura catalana després de Frankfurt.
Concretament, s’han organitzat tres taules rodones. La primera, dedicada als escriptors, serà moderada per Anna Ruiz Mestres i hi participaran Jordi Coca, Albert Mas Griera, Biel Mesquida, Josep Piera i Isabel-Clara Simó. La segona taula, moderada per Jordi Llavina, és dedicada als... L'any Rodoreda és ple d'homenatges de tota mena. Doncs bé, un ocellet diu que a Can Tibau se n'està preparant un en forma de joc literari, ja el 42è, i que es posarà en marxa el proper dimecres, 6 de febrer. Ei, poca broma, que comptant-hi aquest que llegiu, hi col·laboren...
Una amable, una trista, una petita pàtria, |
Accés de l'autorCategories
Els meus enllaçosAMB LLICèNCIA...
ELS LLIBRES:
LITERATURA
MéS BLOCS
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
