CiU de Sant Feliu de Codines amb I Pedalada de
Mountain Bike per la Mataró de TV3 que organitzem conjuntament les
agrupacions de CiU que formem part de la coordinadora de la Vall del
Tenes.
Es tracta d’una pedalada popular que té com a objectiu
recollir fons de cara a la Marató de TV3 d’enguany. La Pedalada
comptarà amb dos recorreguts un de popular i un més llarg. Ambdós
recorreguts arrencaran del Càmping l’esplanada de Santa Eulàlia de
Ronçana.
Aquest tipus d'iniciatives, com el Club d'atletisme de CDC amb el que hem participat a les curses de Festa Major són bones iniciatives que permeten fer política tot participant de les activitats que es fan al poble de forma ben activa. I com en el cas de la I Pedelada a més té una funció social important. Endavant doncs!
Encara estic alucinat amb la resposta de l'Alcalde a la
petició del nostre Grup Municipal d'obtenir la gravació del Ple del
passat 6 de novembre en que CiU va destapar l'informe d'Urbanisme que
deixava en suspens el projecte de l'Escletxa.
En aquell Ple l'Alcalde va
perdre els papers fent unes acusacions sense fonament a l'antic govern
de CiU.
Sorprèn de l'escrit que es pugui perdre una gravació del Ple que a més
era pública perquè s'havia de retransmetre a través de l'emissora
municipal Ona Codinenca.
També es sorprenent que justament en aquest Ple es pugui perdre
oportunament una gravació d'un Ple protagonitzat per les acusacions
fetes per l'Alcalde a CiU pel fet d'haver destapat un informe de la
Comissió d'Urbanisme deixa en suspens l'escletxa.
També sorprèn que respongui l'Alcalde una instància sobre un tema que
és potestat del Secretari de l'Ajuntament.
Ara també fa de secretrai l'Alcalde??
Restarem a l'espera de l'Acta del Ple i esperem que s'hi
reculli fidedignament totes les manifestacions que es van fer al llarg
del Ple i més ara que sembla que es vol esborrar el que es va dir en un
moment en què es van perdre els papers.
Recordem a l'equip de govern la importància de les Actes municipals
atès que són les que donen fe dels acords presos i dels debats fets en
seu municipal.
Finalment val la pena recordar a l'Alcalde que l'exercici del seu càrrec s'ha de fer amb
escrupulós respecte pel funcionament democràtic de la institució i que
episodis com aquest recorden més a una república bananera que les
pràctiques que han de caracteritzar un Ajuntament democràtic.
Avui al matí en el marc incomparable de la Pedrera s'ha fet la roda de premsa de valoració dels cinc anys de tripartit i els dos anys de Montilla. Aquí podeu informar-vos abastament de tot el que s'ha dit.
A banda dels arguments que són molt, sobretot en aquest aniversari cal fer-se uan pregunta i respondre-se-la cadascú amb sinceritat. Catalunya està millor o pitjor després de dos anys de govern Montilla i cinc anys de tripartit?. Perquè alhora de fer balanços i donar dades tothom pot mostrar allò que li interessa però les sensacions i impressions, l'ànim col·lectiu són difícilment maquillables.
De totes formes i per als amèsics aquí va un resum en vídeo del que han representat aquest dos anys de govern Montilla, dos anys "d'empremta Montilla":
Ahir vaig assistir convidat per l'amic Josep Ritort a les 3es Jornades Internacionals de Premsa Gratuïta que es celebren aquesta setmana a Barcelona. En la sessió inaugural hi va participar el publicista Lluís Bassat. A continuació recullo algunes de les idees que va exposar i que em van semblar interessants:
- La publicitat en diversos suports és més efectiva que en un de sol. - El missatge emocional és més efectiu que el racional i es pot transmetre en menys temps (o en el temps que dura un spot). - A cada missatge racional n'hi ha un d'irracional associat. (Exemple.\ Quan et diuen que un prodcute més és barat pernses que serà un mal prodcute). - La premsa gratuïta ha acostat el joves a la premsa. - Tot consumdor li toqui personalment la crisi o no, s'ajusta el cinturó. Per tant, la publicitat s'ha d'adaptar a aquesta nova realitat. - Cal fer els mitjans escrits sense oblidar que internet existeix. La complementarietat entre internet i paper és immensa. Cal convertir internet en aliat i no en enemic. - Si fos editor d'un mitjà gratuït faria: augmentar el rigor amb el que s'escriu (la confinaça és el més importnat d'un mitjà), afagiria tanta imatge com sigui possible, incoporaria el major nombre possible de firmes de prestigi i augmentaria la audiència. - El que està escrit té una major credibilitat que la transmissió oral. Les paraules se les endú el vent. L'escrit queda, es pot comparar i buscar, d'aquí l'èxit de la premsa i d'internet.
Aquesta setmana comencem a repartir pel poble el Parlem-ne, el Parlem-ne l'acompanyem d'una carta explicant l'Informe de la Comissió d'Urbanisme que deixa en suspens els projecte de l'Escletxa. L'informe ha portat molta cua, d'entrada l'Alcalde va perdre els papers muntant una cortina de fum on s'acusava a l'oposició de corrupció. La cortina la va muntar, però ara resulta que s'ha perdut la cinta del Ple on es feien les acusacions i veurem com es recull a l'acta. Sembla que a més d'amagar els informes ara es perden les cintes on es fan acusacions sense fonament a l'oposició. Quan tinguem l'acta del Ple predrem les mesures oportunes per defensar-nos d'unes acusacions sense fonament.
Però anem al tall, l'escalfada ha arribat tant amunt que ha dut al PSC a fer un paper per primer cop després de les eleccions. El primer paper informatiu del PSC des del maig de 2007 no és per explicar que han fet, o que volen fer, si no per atacar CiU. Un paper on tot un govern amb majoria absoluta posa frases com: "cal acabar amb aquests somriures dels qui lluiten només pels eu mediocre orgull personal". O "No n'hi ha prou amb el pensament, cal que els hi diem a la cara que deixin de lluitar per impedir el progrés de tots". Més pròpies de l'Hugo Chavez i d'una república bananera que d'un alcalde que hauria d'estar corregint les mancances d'un projecte fet per ell, que li ha tombat la Comissió d'Urbanisme de Catalunya (no CiU) i que ha tingut aquest informe amagat al poble més de dos mesos.
Intentar barrejar i buscar enemics externs per suplir les pròpies mancances és un defecte molt propi dels que es creuen amb la possessió de la veritat absoluta. Però aquí hi ha un informe que han fet tècnics i que diuen que hi ha un projecte que està mal fet i punt.
Ni conspiracions, ni somriures, ni històries. Facin les coses ben fetes per una vegada. Facin les coses amb transparència, per una vegada. Consensuin els projectes que afecten el conjunt del poble, per una vegada. Perquè Sant Feliu no es mereix tenir un govern que amaga informes d'aquesta magnitud, que perd les cintes del Ple on es fa acusacions gravíssimes sense proves a l'oposició i que a sobre s'intenta distreure l'atenció amb pura demagògia barata.
Senyors, nosaltres no ens alegrem de res. Ans al contrari, ens fa pena veure com en una època difícil com la que atravessem un govern incompetent despilfarra diners en fer projectes inviables. Per cert, si tant els preocupa la vivenda social ara ho tenen molt fàcil votin l'esmena que ha presentat CiU als pressupostos generals de l'Estat on es demana el traspàs de la caserna al poble, a veure si són capaços de convèncer els "seus" que facin algo pel poble.
Aquí podeu escoltar el primer "Cafè de Polítics" [Bloc] a Ona Codinenca fet dissabte. Des d'aquí només vull felicitar els amics d'Ona Codinenca per la iniciativa d’acostar la informació municipal. Sobretot quan hi hagut un intent reiterat per part de l’actual govern municipal d’adormir la política municipal amb mesures com fer plens cada dos mesos enlloc de cada mes, buidar les competències al Ple i fer els plens en dissabte per evitar-ne la concurrència.
Al
Ple Municipal d’ahir CiU va destapar l’Informe de Comissió d’Urbanisme
de Barcelona celebrada el passat 25 de setembre que deixava en suspens
el projecte de l’Escletxa. Es dona el fet que l’Alcalde, Pere Pladevall
no va informar ni als ciutadans , ni als grups municipals sobre
l’existència d’aquest informe malgrat haver-li preguntat per la seva
existència en la passada comissió informativa de 28 d’octubre.
CiU a través del seu representant a la Comissió
d’Urbanisme de Barcelona hem obtingut l’informe sobre el Projecte de
l’Escletxa. El projecte emblemàtic del govern PSC i ERC que va ser
aprovat al Ple Municipal el 9 de Febrer de 2008 i que la Comissió
d’Urbanisme ha deixat en suspens.
L’informe que va fer la Comissió d’Urbanisme de Barcelona depenent del
Departament de PTOP de la Generalitat el 25 de setembre en que fa una
sèrie de consideracions. L’informe es recolza en dos informes previs un
de Medi Ambient i Habitatge de 7 de juliol de 2008 i l’altre de la
Direcció General de Promoció i Habitatge de 18 de juliol.
Els informes fan les següents consideracions:
1.- Que “cal sol·licitar informe de l’Agència Catalana de l’Aigua pel que fa al Torrent de l’Escletxa”. És a dir, la Generalitat diu que l’Escletxa és un Torrent i no un claveguera com ens ha dit diversos cops l’Alcalde.
2.- “En
relació amb l’antiguitat i interès de conservació i protecció de les
arcades que sostenen el carrer Vic caldrà sol·licitar un informe al
Departament de Cultura de la Generalitat”.
3.- Pel que fa al sistema viari diu que “la
prolongació de l’Av. Generalitat fins a la plaça de l’Escletxa,
s’observa que generen importants moviments de terres amb reblerts de
fins a 6 metres per sobre la torrentera” degut a l’haver de “connectar un desnivell d’11 metres es genera en el nou tram de l’Av. Generalitat un pendent d’un 13%”. I afegeix “que
no s’aporta un estudi de mobilitat que justifiqui la necessitat de
prolongar aquesta avinguda que genera un important moviment de vehicles
en la plaça Josep Umbert i que la pendent del 13% és superior a la
fixada en el Codi Tècnic que fixa per als carrers un màxim del 12%”.
“Caldria modificar la proposta de connectar la plaça Josep Umbert amb
la plaça de l’Escletxa i retornar a la proposta fixada per les normes
subsidiàries on es preveia la finalització de l’Av. Generalitat amb un
girador”.
Tant el pendent que vam denunciar que era excessiu, com la manca
d’estudi viària van ser denunciats per CiU. Igual que la intenció
encoberta de dur trànsit a la plaça i condicionar-ne el seu traçat
futur, i reconeguda pel propi Alcalde en una entrevista a El 9 Nou el
passat 16 de juny de 2008 on deia “La plaça és un eix d’unió històric i s’hi ha de poder passar en cotxe”.
4.- També es diu, tal i com va preveure en el seu dia el govern de CiU la necessitat “d’ampliar
el carrer Roure Gros fins un màxim de 9 metres d’amplada en el tram des
d’on hi conflueix el carrer Creus fins a la Pl. De l’Escletxa”
5.- Finalment l’informe es carrega el famós “Parc feréstec” quan diu que “es
proposa un parc urbà amb terrasses a diferents nivells que implica
reblerts de 5m de fondària. Si bé en l’article 7 de la pròpia normativa
urbanística es fixa s’hauran de respectar les visuals del tall vertical
de les roques i les arcades existents a sota el carrer Vic”. I acaba dient que “Caldria reconsiderar la proposta del Parc urbà de l’Escletxa de manera que es respecti el perfil natural del terreny”. I diu “tampoc
es garanteix l’accessibilitat al nou Parc de l’Escletxa ni des de la
prolongació de l’Av. Generalitat amb un pendent del 13% ni des del
carrer Vic que es força elevat respecte l’espai lliure”. Concloent que “caldria fer accessible el Parc de l’Escletxa per tal de garantir el seu ús públic”.
Després d’exposar-ho al Ple i demanar explicacions l’Alcalde Pere
Pladevall, que va perdre els papers va amenaçar i acusar de corruptes
els exregidors de CiU, i va dir al Ple Municipal que faria un
contenciós administratiu contra la Comissió d’urbanisme per tal de
poder tirar endavant el projecte tal i com ell l’ha definit i malgrat
les importants mancances expressades en l’informe. Per CiU, Pladevall
ha ocultat aquest informe amb la clara voluntat de tirar pel dret cos
que suposaria una important lesió al centre de la nostra vila i un dany
irreparable a Sant Feliu.
Barack Obama és finalment president dels EUA. Ha estat una llarga campanya d'ençà que el 2004 Obama feia el seu primer discurs a la convenció democràta que va proclamar Jonh Kerry, com explica Artur Mas [Videobloc] en el següent vídeo:
Obama és un candidat que alguns diuen que ha nascut de res, no és cert, no ha nascut de res és un candidat que ha nascut de la xarxa i de la capacitat d'aprofitar a fons les potencialitats que les noves tecnologies tenen per salvar la distància que tant sovint hi ha entre la gent i els polítics. Obama passarà a la història ja d'entrada per ser el primer president negre dels EUA, però el canvi profund que representa Obama és en la nova forma de fer política explotant a fons les tecnologies. Obama ha fet una campanya més que boca a boca, mur a mur del Facebook i amb una mobilitzacó increïble. Això combinat amb un talent impresionant alhora de comunicar i amb gadgets tant potents com el vídeo Yes We Can que al mes de gener ja va arribar al número 1 de You Tube, O el vídeo amb el lema HOPE. Obama és el canvi o el canvi comença amb Obama?.
També us recomano de seguir les cròniques que sobre la campanya americana han fet diferents convergents que per motius diversos han estat aquests dies seguint la campanya i que hem recollit en aquest bloc col·laboratiu, una iniciativa única. Entre els que hi han estat hi ha amics com en David Madí, l'Ima Mis, en Lluís Recoder [Bloc], en Carles Campuzano [Bloc] o la Marta Subirà. Espero que em duguin tot el que els hi he encarregat!.
Ja tenim semàfor. De fet és l'única promesa electoral realitzada pel govern socialista en el que va de legislatura i ha resultat una pífia monumental:
- Ara tenim un semàfor que no sabem quan ens ha costat però que no va mai. Sempre està en ambar. Segons el govern municipal és pels vianants però genera tanta confusió que encara fa més perillós travessar. A més els conductors que passen per Sant Feliu no entenen el semàfor. Potser el motiu és que tots els semàfors arreu tenen verd, ambar i vermell. Però les normes universals de la conducció funcionen arreu execepte a Sant Feliu.
- Tenim un semàfor que cada cop que l'engeguen les cues arriben fins a la rotoda de l'entrada del poble. I hem de pagar hores extres de policia per vigilar el semàfor intel·ligent.
- I finalment tenim un semàfor desctalogat perquè tots els que es posen ara van amb leds (es veuen millor i no es fonen les bombetes). Però el nostre, que deu ser de saldo, va amb bombetes tot i que el 2010, és dir d'aquí menys de 2 anys, s'haurà hagut d'adaptar a la directiva europea que imposa el canvi de bombetes per leds.
El semàfor intel·ligent ha despertat tanta indignació que fins i tot s'ha creat un grup al Facebook sota el títol eloqüent de "Aixafem el semàfors de Sant feliu de Codines!" I el grup, d'aquesta setmana ja compta amb 56 persones inscrites!!.
Vaig ser dels privilegiats que vaig assitir al concert d'Al Green [web oficial] [Wikipedia] que es feia en el marc del Festival de Jazz de Barcelona. El concert va ser espectacular, Al Grenn va emocionar el públic que va acabar ballant de peu amb peces superconegudes. Era el primer cop que veina a Barcelona però va deixar un bon regust. Només al final del concert que en acabar tothom esperava un bis que no va arribar. Segons he pogut llegir a través d'un comentari al bloc del Festival es veu que Al Green sempre fa el mateix, fa un concert curt i no fa mai visos. Es veu que als EUA fins i tot fa concerts de 35 minuts!. Així i tot us asseguro que va valdre la pena!
Podeu veure la crónica oficial a través del Bloc del Festival una bona inciatica d'aquest any!. Per cert si algú que hi va anar també em llegeix i sap les peces que van tocar i me les pot dir?. Em sonen totes però no sé els títols... Gràcies
Ahir al vespre vaig tornar a veure l'excel·lent film de George Clonney, Good Night, and Good Luck un film que és un elogi a la independència dels mitjans de les pressions polítiques. El film es basa en l'enfrontament d'un periodista Edward R. Murrow al senador Joseph McCarthy en plena guerra freda i persecució de comunistes als EUA.
Suposo que el subsconscient em va portar a veure el film el mateix dia que un altre director de diari, aquest cop l'AVUI, anunciava que plega per discrepàncies amb la direcció, formada per Planeta i l'Institut Català de Finances, és a dir, la Generalitat.
No és el primer. En pocs mesos hem vist plegar en Antoni Bassas de Catalunya Ràdio amb un programa líder, en Jordi Basté temps abans, en Vicent Sanchís també a l'AVUI i ara en Xavier Bosch. Tots ells, periodistes de l'anomenada "crosta nacionalista". D'ençà que el diputat McCarthyià, Joan Ferran va obrir la veda de l'etiquetatge, la substitució i l'eliminació de periodistes desafectes al règim, la puga és a l'odre del dia. I ho és amb la passivitat i complicitat d'ERC i malgrat la caiguda dels índexs d'audiència de la ràdio i TV públiques. Un exemple la substituta d'en Bassas que està enfosat el Matí de Catalunya Ràdio.
Vist això arribo a la conclusió que com Joseph McCarthyno importa el mètode mentre s'assoleixi l'objectiu. I si el sistema de mitjans públics catalans se'n va en orris millor mort que amb "crosta nacionalista". Ja tenim el sistema dual PSOE-PP de mitjans espanyols que ens va de conya a Cataluya. Molts cops es crítica la manca de coratge de la classe política i és cert, però també es flagrant la manca de coratge de la classe periodística que no sap posar límits a aquesta caçera de bruixes pròpia de l'època de McCarthy. Quina enveja el periodista Edward R. Murrow de la pel·lículaGood Night, and Good Luck.
Ara fa uns dies l’alcalde ens explicava a través del programa de Festa Major (emprant el programa de Festa Major per fer propaganda) que Sant Feliu havia obtingut una subvenció per la Llei de Barris de 2’97 M€. I que això permetria donar un tomb molt important i a més invertir en altres zones on no es tenia previst.
Tot això sorprèn sobretot quan aquella mateixa setmana El Periódico de Catalunya publicava publicava un article el passat 22 de setembre on el titular era “Municipis catalans ajornen la Llei de Barris per falta de recursos” i afegia “Mentre les grans capitals, cobertes per grans pressupostos, no han tingut excessius problemes per culminar amb èxit les obres de rehabilitació urbanística projectades, ajuntaments més petits han topat amb traves administratives i, sobretot, de caràcter financer per executar les tasques a les quals s'havien compromès”.
Però que és el projecte de la Llei de Barris que ha presentat l’Ajuntament?
És un projecte integral que es basa en aquest eixos: Consolidar la plaça Umbert ventura, superar els dèficits urbanístics endèmics originats per la orografia com la cobertura incompleta dels torrents del Tura i de l’Escletxa i relligar serveis i equipaments avui dispersos. El cost total d’aquest projecte és de 5.533.428’88 € dels quals la Generalitat aporta el 50% i l’Ajuntament l’altre 50%. És a dir l’Ajuntament de Sant Feliu també ha de posar en els mateixos cinc anys 2’766.714’44€. Un detall que l’Alcalde se li ha passat d’explicar.
Però a més la Llei de Barris no inclou tres intervencions que com el mateix projecte diu “resulten essencials per al desenvolupament d’aquest objectius”, es tracta de “3 grans inversions no finançables” per aquest projecte: l’obertura de l’Avinguda Generalitat (valorat en 2.500.000 €), la construcció d’un aparcament públic a la mateixa avinguda (per al qual s’han demanat ajut al POUSC i que està valorat en 1.059.354€). I l’arc viari que ha de connectar l’Av. Escoles amb la carretera de Moià per tal de descongestionar els carrers del centre vila (Creus, Roure Gros, Vic...).
Però n’hi més, la Llei de Barri tampoc contempla el finançament d’equipaments com l’ampliació de l’Escola Bressol “El Follet” (valorat en 180.000€), o el nou Centre d’Atenció Primària (valorat en 900.000€) o la Tercera Escola o l’ampliació del SES Carrasco i Formiguera (aquests darrers ni tan sols estan previstos al projecte).
És a dir al marge de la Llei de Barris l’Ajuntament hauria d’afegir en aquest cinc anys com a mínim: 4.639.354 €. Sense incloure projectes com l’arc viari o la reforma de la Plaça Dr. Robert. I cedir els terrenys necessaris i forçar a la Generalitat per fer els equipaments com el Centre d’Atenció Primària, Tercera Escola o ampliació del SES. I iniciar les obres de la variant.
Un altre problema de la Llei de Barris és l’abast de la mateixa. Ja que delimita unes zones d’actuació però deixa fora la resta del municipi. El projecte de la Llei de Barris com ell mateix estableix afectarà de forma directa només 1.286 residents al nucli antic (és a dir un 22’79% del poble). I l’alcalde ens diu que els que ens pagui la Llei de Barris servirà per fer coses als altres llocs. Quines coses? Amb quins diners?. Quins equipaments podrem fer? Com quedaran les finançes de l’Ajuntament?. En aquest moment actual el nostre Ajuntament es pot plantejar un projecte així?.
Per últim hi ha aspectes formals de la Llei de Barris que denoten una clara contradicció amb les intencions expressades per l’equip de govern. Un exemple clar és la plaça on la Llei de Barris preveu la “Urbanització conjunta de la plaça Umbert Ventura i Dr.Miquel Vila”. Quan l’alcalde va expressar en Ple el passat 26 de juliol i e una entrevista a El 9 Nou la conveniència de mantenir la plaça amb trànsit rodat. És a dir, la pròpia Llei de Barris contradiu el que l’alcalde pretén.
També veiem amb preocupació el fet que a aquestes alçades no s’hagi constituït la comissió assessora que reclama la Llei de Barris, i que està formada per membres de cada partit polític representat a l’Ajuntament.
En definitiva, hem centrat tots els projectes d’aquesta legislatura en la Llei de Barris que és posar tots els ous en una mateixa cistella i és un projecte que ens lliga de mans i peus en un moment delicadíssim per les finances municipals.
Divendres a la Biblioteca muicipal de Sant feliu es va fer la presnetació munidial del Llibre Festival Internacional de Jazz de Barcelona. 40 edicions d’un festival únic.. Va ser "mundial" perquè el llibre encara no s'ha presentat a Barcelona. L'acte va comptar amb l'amic i autor del llibre, Joan Anton Cararach, l'altre autor Guillem Vidal i el cuiner Isma Prados.
L'acte va comptar amb força gent, tot i que n'esperava molta més, atès que es tractava d'un acte cultural potent. Cararach i Vidal van explicar diferents anècdotes del Festival al llarg de la seva història i van destacar que el llibre relata la vida del festival però també de la ciutat i del país.
Aprofito l'avinentesa per donar-vos a conèixer el bloc del Festival de Jazz que neix per primer cop i ens anirà explicant dia a dia com evoluciona.
CiU de Sant Feliu de Codines amb I Pedalada de
Mountain Bike per la Mataró de TV3 que organitzem conjuntament les
agrupacions de CiU que formem part de la coordinadora de la Vall del
Tenes.
Avui al matí en el marc incomparable de la Pedrera s'ha fet la roda de premsa de valoració dels cinc anys de tripartit i els dos anys de Montilla.
Ahir vaig assistir convidat per l'amic Josep Ritort a les 
Ja tenim semàfor. De fet és l'única promesa electoral realitzada pel govern socialista en el que va de legislatura i ha resultat una pífia monumental:
Vaig ser dels privilegiats que vaig assitir al concert d'Al Green [
Divendres a la Biblioteca muicipal de Sant feliu es va fer la presnetació munidial del Llibre 
