No hi ha res més impresionant que una nit de lluna plena sobre la mar. La mar es torna plata i el reflex de la lluna embadaleix i omple l'ànima d'una sensació de petitesa davant la immensitat del mar, davant la immensitat de l'univers. Hauríem de mirar més sovint el cel i els estels per adonar-nos de lo insignificants que són els nostres problemes i cabòries. Hauríem d'observar més sovint el mar i deixar perdre la nostra mirada en els seus tons i colors sempre canviants.
Aquí teniu una nit de lluna plena la platja del Canadell de Calella de Palafrugell.
Fa uns dies l'amic Joan Fontseré em va fer arribar un interessant article sobre el fenòmen de Twitter que podeu llegir aquí. L'article es basa en aquest estudi fet a partir d'una extensa enquesta a usuaris del Twitter.
Bàsicament en ell s'estudia el perfil del "twittero": Home (75%), entre 21 i 30 anys (56%), blocaire (83%) i vinculat al món d'internet i les TIC's (72%) i que l'empra per inetrés professional (52%). Això contrasta amb el fet que el microbloging no hagi captat encara l'usuari mig d'Internet. El Twitter segueix sent per malalts que ens agrada aquest món.
Però l'estudi també exposa les possibilitats de futur del Twitter com a eina. Segons l'estudi aquestes possibilitats es basen en el fet que la majoria d'usaris (93%) estan satisfets de l'eina i això sumat a l'increment de la frecuencia amb que s'utilitza l'aplicació (47%) diagnostica un bon futur.
Un altre eix d'anàlisi són els usos. A mi personalment sempre m'ha costat, excepte en comptades ocasions (viatges, esdeveniments) trobar-li una gran utilitat. L'estudi explica que els usuaris de Twitter el fan servir per: posar en comú coses mentre es navega per Internet (41%), comunicar notícies o tems d'interés col·lectiu (38%) o comentar el que diuen les persones a les que segueixen (30%).
Avui a les 8 del matí he fet 36 anys!. 36 és el doble de 18... I vol dir, que ja fa mitja vida que tinc carnet de conduir, que sóc major d'edat, que vaig entrar a la JNC i CDC, que vaig conèixer l'Eva... El temps passa inexorablement, però com diuen, millor que vagi passant, oi?. Hem anat a la platja Sant Roc a Calella, perquè a més d'aniversari faig el Sant.
De fet el perquè del meu nom és força curiós, tot i que m'ho va explicar ma mare fa força temps la cosa va anar més o menys així. Es veu que havia de néixer el 15 d'agost per Santa Maria. Ma àvia es deia així i si hagués nascut nena m'haurien posat quasi segur Maria. Però vaig néixer el 16 d'agost, i els meus pares teníen tres noms ben curts pensats: Roc, Pol i crec que Oriol. En néixer el 16 d'agost per Sant Roc, enlloc del 15 la tria era fàcil... Ara, m'agrada el meu nom, n'hi molt pocs de Roc, té força personalitat, no és pot traduir o almenys la traducció sona a un altre nom... En fi 36 anys!.
Dijous passat vam nar amb la Imma Mis i en Salvador Grifell a veure l'exposició sobre spots electorals que es fa fins al setembre al Palau de la Virreina i que duu per títol "Spots electorals. L'espectacle de la Democràcia". Realment és una exposició que us recomano, hi ha spots electorals d'arreu del món i classificats per diferents tipus.
Allà vaig comprar-me el llibre de l'esposició que aprfotant les vacances estic llegint. Es tracta d'un diari de campanya de l'assessor i comunicòleg, Roberto Alfa. Alfa va morir aquest any assassinat a Guatemala durant un intent de robatori. Aquest llibre és un recull d'apunts inèdits de la seva darrera campanya, però on narra de forma directa algunes de les seves experiències i reflexions. Us en afegeixo alguna mostra interessant on es veu l'estil directe i raig dels apunts:
- "Jo sempre he dit que hi ha un únic votant amb tres perfils: el profundament superficial (de dretes), el superficialment profund (d'esquerres) i els de centre, el partit independent segons".
- "la gent vota per la seva identitat i pels seus valors, la qual cosa no coincideix necessàriament amb els seus interesos".
- "la política es perceb com a positiva quan no causa problemes i com a negativa quan es fica amb la vida de la gent"
-"tot es basa a repetir l'slògan fins que quedi adherit a la pell del públic com un assecat"
Us recomano el llibre que a més inclou els 250 millors spots i també l'exposició.
Ahir uns quants de l'agrupació de CiU de Sant Feliu de Codines vam anar a visitar el nou esplai de Sant Feliu. L'esplai Makalu format per una vintena de joves monitors i monitores que amb empenta i moltes ganes ha posat en marxa el nou esplai.
També els vam anar a dur una televisió i un vídeo que és la nostra modesta aportació i ajuda i ens vam posar a la seva disposició pel que creguin convenient.
I perquè?. Primer perquè costa trobar joves que vulguin destinar unes hores a col·lectivitat, fent en aquest cas de monitors. Segon perquè a Sant Feliu una oferta com la seva és fonamental en un poble mancat d'oferta ludico-formativa pels nois i noies. I tercer perquè en una societat en que els pares cada cop tenim menys estona pels nostres fills, l'educació en el lleure adquireix una importància cabdal.
Em sembla absolutament curiós, que havent al nostre poble un Pla educatiu d'entorn en marxa -pla que es va aconseguir en etapa de CiU- no s'hagi inclós i aprofitat aqust esplai en aquest Pla. També em sembla curiós que aquest esplai hagi de buscar-se la vida quan el pobl disposa d'instal·lacions, com el Can Buixó, adecuades com a centre obert que podríen posar-se a disposició d'aquest esplai.
Malgrat tot espero que l'Ajutament entengui i valori la funció d'aquesta entitat i l'ajudi a tirar endavant perquè feia i fa falta un esplai com el Makalu. Endavant Makalu!
Aquesta setmana l’agrupació de CiU de Sant Feliu de Codines estem repartint casa a casa la nostra revista trimestral Parlem-ne. La revista exposa amb un article de la regidora de CiU, Anna Vilarrasa
la postura de CiU davant d’un pressupost de 2008 inflat i irreal,
tenint en compte la conjuntura actual. El pressupost de l’actual
Ajuntament preveia un increment d’un 7% dels ingressos. També exposa la incomprensible negativa de l’actual govern
a dur a terme la construcció de la nova escola Bressol municipal,
malgrat ser un projecte que disposava d’un finançament de 575.000 € de
la Generalitat i haver estat aprovat per unanimitat en la passada
legislatura. A més el no a l’Escola Bressol representa un altre
incompliment electoral de l’actual govern i ens situa a la cua de
pobles de l’entorn.
Finalment la revista fa un resum dels dos actes més importants que ha
fet la federació aquest trimestre. Per una banda, la inauguració del
local de CiU a càrrec d’Artur Mas, el passat 14 de maig. I de l’altra
la presentació del llibre “Memòries 1930-1980” a càrrec del President
Jordi Pujol. Actes que van tenir una gran afluència de persones.
La revista es distribueix abans del proper Ple del dissabte 26 de juliol. Un Ple en que plega un altre Tinent d'Alcalde, en Joan Puig. Deixeu-me que doni doblement les gràcies al Joan Puig. Una per la feina feta aquest any i escaig que ha estat al capdavant de via pública i sobretot pel seu tarannà dialogant i afable. Això en un govern encapçalat per una persona que confón els adversaris amb enemics té encara més mèrit.
Però dimissió d'en Joan Puig, l'home fort d'aquest goven feble, se suma a una cadena de despropòsits. L'Alcalde ens diu que entrarà l'Eric Blancafort que fa un any i mig va plegar perquè deia que tenia molta feina. A més ara acaba de tenir bessons, a mi almenys m'haurà d'explicar com ha sabut reorganitzar-se el temps en un any i mig i amb bessonada!. Entremig d'això les persones que havien d'entrar no han volgut entrar... i ja som al final de la llista del PSC que va presentar a les passades eleccions.
Per no parlar d'algunes coses que estan passant, per exemple els hi acaben de tombar l'estudi viari que van presentar -semàfor inclós-, ara en plena recessió ens tanquen la borsa de treball dient que costava masses diners quan venia tot subvencionat. I ens diuen que han obtingut de la Llei de Barris 2'5 M€ però no expliquen que l'Ajuntament n'ha de posar 2'5M€ més. D'on els treuran quan han dit que no podien fer l'Escola Bressol on només n'havien d'afegir 600.000€?
En definitiva, arribem a un any de la pressa de possessió amb un desgavell considerable. Tant de carteres com en temes. Algú encara es pot creure que el que passa a Can PSC és normal?. Que en un any arribem al final d'una llista de 13!.
Ha acabat el Congrés de CDC. Al final hem editat 26 vídeos, hem fet uns 260 apunts de twitter, hem penjat 139 fotografies que resumeixen el Congrés, i 190 apunts de blocs a més de les 26 notícies generades sobre el Congrés. En definitiva un cap de setmana molt intens però que espero que marqui un abans i un depsrés en el tractament polièdric i multimèdia dels esdeveniments. Ara tenim feina a posar a punt la web en base a l'experiència que ha representat el Congrés.
Tamvbé vull agrair espacialment l'equip de get que m'ha ajudat i que hem treballat plegats i els nombrosos blocaires amics que han gauidt amb l'esdeveniment i han ajudat amb la seva participacó afer entendre milor el 2.0 dins i fora de CDC. Un d'ells en Toni Ibañez [Bloc] que em va fer aquest vídeo que us afegeixo i que ha estat els tres dies amb nosaltres.
Ara que tinc una estona escrit una mica sobre la trobada de blocaires que hem fet al Congrés de CDC. D'entrada cal destacar que era el primer acte del Congrés i el primer cop que en convidavem a la trobada i a participar del mateix. També m'ha agradat molt el nivell del debat, i el bon clima catosfèric que hi hagut. I per últim m'ha encantat compartir l'estona amb blocaires amics com Saül Gordillo, Marc Vidal, Xavier Paytibi, Rubén Novoa, Marc Pallarès, Carles Campuzano o en Carles Puigdemont i altres que segur que em deixo.
Pel que fa a la taula que ha tingut lloc a l'espai 2.0 del Congrés i que moderava en David Madí, ha estat molt profitosa i amb contrastos en la manera de veure l'impacte que tindrà el 2.0 al món de la política. Llàstima del xivarri que pujava de la cafeteria.
Us afegeixo un breu resum de la taula:
El blocaire Saül Gordillo [Bloc]
ha començat fent una repassada als defectes i virtuts dels blocs
polítics: massa sectarisme, que són previsibles i s'abandonen. Gordillo
també ha parlat de les virtuts del polític que té un bloc: la
transparència, l’exigència i compromís. Per Gordillo els blogs són el
pal de paller de les eines 2.0
L'exconsellera i blocaira, Carme-Laura Gil [Bloc].
Es presenta com una becària en haches nou món en que està aprenent. I
encenta un debat sobre la diferència entre els blocs dels polítics i
els blocs polítics. També diu que ella fa opinió política i recreació
literària amb una intenció de fer pedagògia. Però per Carme-Laura els
blocs són una eina individualista on a vegades es pot fer difícil
distingir la informació veraç de l'infundi.
A cotinuació l’impulsor de les Jornades de la Catosfera, Marc Vidal [Bloc]
polemitza dient que no està d'acord amb gairebé res del que ha dit la
Carme-Laura. Diu que el que es fa a la xarxa és real i esposa aquesta presentació
on fa un elogi del que comenta a ser el ciutadà 2.0. Marc Vidal diu que
cal un compromís per part dels partits per aceptar les regles del joc
del 2.0.Per ell aceptar aquestes regles passen per acceptar el
cibermilitant com entitat real, promoure la representació electrònica i
aportar iniciatives legislatives socials. Per Vidal la democràcia
s’està mutant i anem cap a una democràcia deliberativa.
Finalment, intervé el blocaire i diputat Carles Puigdemont [Bloc]
que diu que aquesta revolució tecnològica és impossible aturar i que
els canvis afecten a la forma de fer les coses i també al fons. Per
Puigdemont la política que es fa avui encara és molt semblant a la que
es feia abans, però ara els canvis l’afectaran de veritat. I els
partits que no facin anar les TIC patiran i s'empetitiran. Finalment
Puigdemont diu el 2.0 fa possible "el plebiscit permanent".
Des d'ahir ja tenim online la nova web del Congrés de CDC. Es tracta d'una web que intenta combinar les darreres novetats i usos de la xarxa. Des de l'ús intensiu del vídeo fins a eines 2.0 com ara el twitter, flickr o els blocs.
Pel que fa al vídeo, ens hem pres el Congrés com un assaig de la IPTV. Hem volgut a més fer una aposta per un nou servei gratuït que permet crear el propi cana i gestionar-lo. Es tracta de Mogulus que ens ofereix aquesta possibilitat i que estan tan contents que haguem apostat per ells que ens han dit que posaran el nostre Congrés a la seva portada durant el cap de setmana. Però junt amb Mogulus oferim vídeo a la carta de manera ue cadascú pugui anar veient els vídeos que li intressin. I finalment spreaming en directe en els moments més importants del Congrés.
Realment, per l'equip que som és tot un repte i una aposta de futur. Crec sicerament que ben avat això que fem ara durant 3 dies serà ben aviat el nostre dia a dia.
Finalment, hem fet un twitter del Congrés entre la gent que estem a difernts àmbits de l'organització on la idea és anar explicant minut a minut el Congrés des dels diferents àmbits.
El primer acte públic del 15è Congrés serà la Trobada de Blocs que es farà el divendres a la tarda. Aquest any i per primera vegada hem volgut obrir el Congrés a una nova realitat social: l'espai de debat en què s'ha convertit Internet amb l'aparició dels blocs i les xarxes socials. Per això convidem a participar al 15è Congrés de CDC a blocaires de dins i fora del partit.
D'una banda hem organitzat una taula rodona el primer dia del Congrés, el divendres 11, sota el títol "Política 2.0 i blocs". amb la participació Saül Gordillo [Bloc], Carles Puigdemont [Bloc], Carme-Laura Gil [Bloc] i Marc Vidal [Bloc] i que modera en David Madí. A més també hem preparat una rebuda amb el Secretari General de Convergència Democràtica de Catalunya, Artur Mas[VideoBloc] , i una visita guiada a les instal·lacions on es celebrarà el Congrés.
D'altra banda, tots els blocaires que hi ha estat interessats poden assistir a la Ponència 4, titulada "Regeneració i qualitat democràtica". En aquesta ponència s'hi debatran aspectes relacionats amb les noves tecnologies i la participació democràtica, entre d'altres, com el funcionament del partit o el dret a decidir de la ciutadania.
Els a blocaires acreditats, disposaran de connexió wi-fi gratuïta per poder navegar i actualitzar els seus blocs. A més farem difusió i recollirem una selecció dels posts més interessants des del web del Congrés.
Finalment farem seguiment via twitter pel Congrés. Es crearan altres comptes (premsa, organització, ponències...). La compta de twitter del Congrés seguirà totes les altres i això permetrà treure els followers en una pàgina via l’API de Twitter i fer un pàgina especial amb tots els twits que es reflexarà a la web del Congrés.
També al Congrés hi haurà un espai especialment pensat per als blocaires i delegats on podran actualitzar els seus blocs, es tracta de l’Espai 2.0. A veure com va però espero que hi hagi un abans i un després d'aquest congrés pel que fa a l'ús d'eines 2.0.
Ara fa uns dies hem distribuït una octaveta casa per casa per denunciar les xapusses, improvisació i manca de planificació amb la que actua el govern municipal. En aquest cas, en la única cosa de la que és bengloriaven, la via pública. El detonant ha estat la col·locació d'un semàfor a la C-59. Un semàfor innecessari i que quan governava CiU, la pròpia direcció general de trànsit ens va recomanar de no posar.
Ara un cop fet l'obra, i gastats els diners, el semàfor no es pot posar en funcionament perquè cada cop que s'engega les cues són inacabables, i això que no hi ha escoles. La mateixa instal·lació del semàfor ha estat un guió de pel·lícula de Berlanga que denota que pitjor no es poden fer les coses. Primer posen el semàfor davant de Can Trista i no es pot abaixar el toldo. Després el corren uns centímetres i ara quan s'abaixa no es veu el verd!. A l'altra banda tapen un número de portal i es queden tan amples... Vaja per sucar-hi pa.
El problema és que darrera d'aquest semàfor inncessari i que crearà molèsties als de Sant Feliu i als de fora, hi ha uns diners gastats, hi ha un cost d'oportunitat del que s'hauria pogut fer, com per exemple, avançar la circumval·lació del poble o obrir una entrada per dalt com ja estava previst.
Però s'actua per tossuderia. Com a l'Escola Bressol que no es fa per tossuderia i mala llet de l'Alcalde. Ara bé aquesta tossuderia ens costa i ens costarà molt cara.
Sóc dels que no m'agrada que guanyi Espanya, no per res, de fet em m'hauria de ser indiferent que guanyés Espanya o Alemania. Nosaltres, ahir no ens hi jugavem res. Almenys és el que jo penso. Em seria totalment indiferent si no fos per l'onada de nacionalisme espanyol que desfermen aquest tipus de celebracions: el toros, les banderes precontitucionals, alguns càntics que es podien sentir ahir en alguns carrers amb l'excusa de la victòria de la roja: "Barcelona coto nacional", o "Carod os engaña esto és Espanya". Les editorials d'alguns diaris que ja confonen el futbol amb un referèndum per l'autodeterminació. I el futbol d'entrada és futbol, és que la piloteta entri o no, i són 11 millonaris darrera una pilota.
No m'agrada que guanyi Espanya perquè es posa en marxa tota la brunete mediàtica per exaltar i també per silenciar, sino aquí us adjunto un comunicat que no podreu veure a cap telenotícies ni català, ni espanyol però que és real: La Direcció General de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments informa que els Bombers de la Generalitat han realitzat aquesta passada matinada 91 actuacions per apagar incendis urbans. La majoria d'aquestes actuacions han estat concentrades entre les 00.00 i les 02.00 hores, període de celebració de l'obtenció del títol futbolístic de l'Eurocopa per part de la Selecció Espanyola. D'aquestes 91 sortides, més de 80 han estat per apagar focs a contenidors d'escombraries. A la Regió d'Emergències de Girona s'han dut a terme 8 actuacions, a Lleida 3 i a Tarragona 6. A la Regió d'Emergències Metropolitana Nord s'han fet 44 sortides (15 de les quals a Terrassa), mentre que a la Sud s'han comptabilitzat 22 actuacions. A la Regió d'Emergències Centre s'han realitzat 7 actuacions per a focs urbans i a les Terres de l'Ebre només 1. Hem de descatar que cap persona no ha resultat ferida a conseqüència d'aquests incendis.
Cerdanyola del Vallès, 30 de juny de 2008 06.52 hores
Algú s'imagina com hauríen obert els Telenoticies si això hagués passat amb motiu de la diada de l'11 de setembre?. Per això no vull que guanyi Espanya, si no que facin el que vulguin perquè no va amb mi.
L'amic Quim Jou, em fa arribar un mail amb un altre muntatge que han fet després del Rècord Ginness amb vespa. Es tracta del BIKE TRIAL LEGENDS 2008. Una cursa de trial amb bicicletes "clàssiques" que es farà el proper 13 de juliol -a mi m'agafarà en ple Congrés de Convergència-.
De moment em diu que ja tenen confirmats a trialistes com l'amic Andreu Codina (primer campió d'Europa de Trialsín el 1980), en Marc Colomer, l'Ot Pi, en Jordi Tarrés o en Cèsar Cañas. Vaja el millor del trial de tots els temps junts a Sant Feliu.
Aquesta cusra l'han presentat avui l'amic Quim Jou, l'amic Andreu Codina i l'incansable Josep Figueras que són els que organitzen la moguda.
Com ja us vaig avaçar dissabte cava tenir lloc en el marc del Congrés comarcal de CDC la taula Catalunya 2.0 en la que em van acompanyar el
diputat de CiU al Parlament, Carles Puigdemont [Bloc], l'amic Toni Ibañez [Bloc] i en Jordi Roigé, Director del portals Comunicació21 i Cultura 21.
En Toni Ibañez [Bloc] va fer una descripció del 2.0 com a intel·ligència col·lectiva, i va destacar que la societat civil ha fet una revifalla gràcies a les noves tecnologies. Ibañez també va dir que a Catalunya la força de la xarxa molt sovint permet suplir les mancances de la Catalunya real i va posar com exmples la reacció davant Air Berlín o el .cat.
Carles Puigdemont [Bloc] va començar la seva intervenció pronosticant que en a les eleccions municipals de 2011 serà decisives les campanye si cadidatures 2.0. Per Puigdemont la xarxa combat tot allò que ha distanciat el ciutadà d ela política: rapidesa, honestetat, agilitat, transparència i horitzontalitat. És un entorn immillorable per trobar a darrera de cada polític una veu pròpia i una oportunitat per aplicar allò que prediques. El 2.0 és allò que la gent ha demanat sempre dels polítics.
Per Puigdemont el polític 2.0 té riscos evidents: està exposat, rep comentaris, ha de donar resposta i es fàcil de trobar-hi contradiccions; però el polític 0.0 està exposat a la extinció.
El 2.0 és una oportunitat perquè permet trencar barreres socials -a la xarxa no hi ha categories, meritocràcia-, és universal, i represneta la transformació no messiànica de la societat.
Finalment en Jordi Roigé va dir que a Catalunya li ha sentat molt bé el món digital. Internet és la gran democràcia de la informació. Però va posar alguns pros a periodisme ciutadà, dient que les TIC permeten que tot ciutadà sigui un periodista en potencia. Va destacar la que el periodista té una responsabilitat i un codi deontològic (contrast informació, separació opinió d'informació i citació de les fonts).
No hi ha res més impresionant que una nit de lluna plena sobre la mar. La mar es torna plata i el reflex de la lluna embadaleix i omple l'ànima d'una sensació de petitesa davant la immensitat del mar, davant la immensitat de l'univers. Hauríem de mirar més sovint el cel i els estels per adonar-nos de lo insignificants que són els nostres problemes i cabòries. Hauríem d'observar més sovint el mar i deixar perdre la nostra mirada en els seus tons i colors sempre canviants.
Fa uns dies l'amic Joan Fontseré em va fer arribar un interessant article sobre el fenòmen de 
Avui a les 8 del matí he fet 36 anys!. 36 és el doble de 18... I vol dir, que ja fa mitja vida que tinc carnet de conduir, que sóc major d'edat, que vaig entrar a la JNC i CDC, que vaig conèixer l'Eva... El temps passa inexorablement, però com diuen, millor que vagi passant, oi?. Hem anat a la platja Sant Roc a Calella, perquè a més d'aniversari faig el Sant. 
Ahir uns quants de l'agrupació de
Aquesta setmana l’agrupació de 
Des d'ahir ja tenim online la nova 
Ara fa uns dies 
Sóc dels que no m'agrada que guanyi Espanya, no per res, de fet em m'hauria de ser indiferent que guanyés Espanya o Alemania. Nosaltres, ahir no ens hi jugavem res. Almenys és el que jo penso. Em seria totalment indiferent si no fos per l'onada de nacionalisme espanyol que desfermen aquest tipus de celebracions: el toros, les banderes precontitucionals, alguns càntics que es podien sentir ahir en alguns carrers amb l'excusa de la victòria de la roja: "Barcelona coto nacional", o "Carod os engaña esto és Espanya". Les editorials d'alguns diaris que ja confonen el futbol amb un referèndum per l'autodeterminació. I el futbol d'entrada és futbol, és que la piloteta entri o no, i són 11 millonaris darrera una pilota. 
L'amic Quim Jou, em fa arribar un mail amb un altre muntatge que han fet després del 
Com ja us vaig avaçar dissabte cava tenir lloc en el marc del Congrés comarcal de CDC la taula Catalunya 2.0 en la que em van acompanyar el
diputat de CiU al Parlament, Carles Puigdemont [
