CiU de Sant Feliu de Codines amb I Pedalada de Mountain Bike per la Mataró de TV3 que organitzem conjuntament les agrupacions de CiU que formem part de la coordinadora de la Vall del Tenes.

Es tracta d’una pedalada popular que té com a objectiu recollir fons de cara a la Marató de TV3 d’enguany. La Pedalada comptarà amb dos recorreguts un de popular i un més llarg. Ambdós recorreguts arrencaran del Càmping l’esplanada de Santa Eulàlia de Ronçana.

Aquest tipus d'iniciatives, com el Club d'atletisme de CDC amb el que hem participat a les curses de Festa Major són bones iniciatives que permeten fer política tot participant de les activitats que es fan al poble de forma ben activa. I com en el cas de la I Pedelada a més té una funció social important. Endavant doncs!

Encara estic alucinat amb la resposta de l'Alcalde a la petició del nostre Grup Municipal d'obtenir la gravació del Ple del passat 6 de novembre en que CiU va destapar l'informe d'Urbanisme que deixava en suspens el projecte de l'Escletxa.

En aquell Ple l'Alcalde va perdre els papers fent unes acusacions sense fonament a l'antic govern de CiU. Sorprèn de l'escrit que es pugui perdre una gravació del Ple que a més era pública perquè s'havia de retransmetre a través de l'emissora municipal Ona Codinenca.

També es sorprenent que justament en aquest Ple es pugui perdre oportunament una gravació d'un Ple protagonitzat per les acusacions fetes per l'Alcalde a CiU pel fet d'haver destapat un informe de la Comissió d'Urbanisme deixa en suspens l'escletxa. També sorprèn que respongui l'Alcalde una instància sobre un tema que és potestat del Secretari de l'Ajuntament. Ara també fa de secretrai l'Alcalde??

Restarem a l'espera de l'Acta del Ple i esperem que s'hi reculli fidedignament totes les manifestacions que es van fer al llarg del Ple i més ara que sembla que es vol esborrar el que es va dir en un moment en què es van perdre els papers. Recordem a l'equip de govern la importància de les Actes municipals atès que són les que donen fe dels acords presos i dels debats fets en seu municipal.

Finalment val la pena recordar a l'Alcalde que l'exercici del seu càrrec s'ha de fer amb escrupulós respecte pel funcionament democràtic de la institució i que episodis com aquest recorden més a una república bananera que les pràctiques que han de caracteritzar un Ajuntament democràtic.

Aquesta setmana comencem a repartir pel poble el Parlem-ne, el Parlem-ne l'acompanyem d'una carta explicant l'Informe de la Comissió d'Urbanisme que deixa en suspens els projecte de l'Escletxa.  L'informe ha portat molta cua, d'entrada l'Alcalde va perdre els papers muntant una cortina de fum on s'acusava a l'oposició de corrupció. La cortina la va muntar, però ara resulta que s'ha perdut la cinta del Ple on es feien les acusacions i veurem com es recull a l'acta. Sembla que a més d'amagar els informes ara es perden les cintes on es fan acusacions sense fonament a l'oposició. Quan tinguem l'acta del Ple predrem les mesures oportunes per defensar-nos d'unes acusacions sense fonament.

Però anem al tall,  l'escalfada ha arribat tant amunt que ha dut al PSC a fer un paper per primer cop després de les eleccions. El primer paper informatiu del PSC des del maig de 2007 no és per explicar que han fet, o que volen fer, si no per atacar CiU. Un paper on tot un govern amb majoria absoluta posa frases com: "cal acabar amb aquests somriures dels qui lluiten només pels eu mediocre orgull personal". O "No n'hi ha prou amb el pensament, cal que els hi diem a la cara que deixin de lluitar per impedir el progrés de tots". Més pròpies de l'Hugo Chavez i d'una república bananera que d'un alcalde que hauria d'estar corregint les mancances d'un projecte fet per ell, que li ha tombat la Comissió d'Urbanisme de Catalunya (no CiU) i que ha tingut aquest informe amagat al poble més de dos mesos.

Intentar barrejar i buscar enemics externs per suplir les pròpies mancances és un defecte molt propi dels que es creuen amb la possessió de la veritat absoluta. Però aquí hi ha un informe que han fet tècnics i que diuen que hi ha un projecte que està mal fet i punt.

Ni conspiracions, ni somriures, ni històries. Facin les coses ben fetes per una vegada. Facin les coses amb transparència, per una vegada. Consensuin els projectes que afecten el conjunt del poble, per una vegada. Perquè Sant Feliu no es mereix tenir un govern que amaga informes d'aquesta magnitud, que perd les cintes del Ple on es fa acusacions gravíssimes sense  proves a l'oposició i que a sobre s'intenta distreure l'atenció amb pura demagògia barata.

Senyors, nosaltres no ens alegrem de res. Ans al contrari, ens fa pena veure com en una època difícil com la que atravessem un govern incompetent despilfarra diners en fer projectes inviables. Per cert, si tant els preocupa la vivenda social ara ho tenen molt fàcil votin l'esmena que ha presentat CiU als pressupostos generals de l'Estat on es demana el traspàs de la caserna al poble, a veure si són capaços de convèncer els "seus" que facin algo pel poble.

Aquí podeu escoltar el primer "Cafè de Polítics" [Bloc] a Ona Codinenca fet dissabte. Des d'aquí només vull felicitar els amics d'Ona Codinenca per la iniciativa d’acostar la informació municipal. Sobretot quan hi hagut un intent reiterat per part de l’actual govern municipal d’adormir la política municipal amb mesures com fer plens cada dos mesos enlloc de cada mes, buidar les competències al Ple i fer els plens en dissabte per evitar-ne la concurrència.

 

Primer "cafè de polítics" a Ona Codinenca

Al Ple Municipal d’ahir CiU va destapar l’Informe de Comissió d’Urbanisme de Barcelona celebrada el passat 25 de setembre que deixava en suspens el projecte de l’Escletxa. Es dona el fet que l’Alcalde, Pere Pladevall no va informar ni als ciutadans , ni als grups municipals sobre l’existència d’aquest informe malgrat haver-li preguntat per la seva existència en la passada comissió informativa de 28 d’octubre.

CiU a través del seu representant a la Comissió d’Urbanisme de Barcelona hem obtingut l’informe sobre el Projecte de l’Escletxa. El projecte emblemàtic del govern PSC i ERC que va ser aprovat al Ple Municipal el 9 de Febrer de 2008 i que la Comissió d’Urbanisme ha deixat en suspens.

L’informe que va fer la Comissió d’Urbanisme de Barcelona depenent del Departament de PTOP de la Generalitat el 25 de setembre en que fa una sèrie de consideracions. L’informe es recolza en dos informes previs un de Medi Ambient i Habitatge de 7 de juliol de 2008 i l’altre de la Direcció General de Promoció i Habitatge de 18 de juliol.

Els informes fan les següents consideracions:

1.- Que “cal sol·licitar informe de l’Agència Catalana de l’Aigua pel que fa al Torrent de l’Escletxa”. És a dir, la Generalitat diu que l’Escletxa és un Torrent i no un claveguera com ens ha dit diversos cops l’Alcalde.

2.- “En relació amb l’antiguitat i interès de conservació i protecció de les arcades que sostenen el carrer Vic caldrà sol·licitar un informe al Departament de Cultura de la Generalitat”.

3.- Pel que fa al sistema viari diu que “la prolongació de l’Av. Generalitat fins a la plaça de l’Escletxa, s’observa que generen importants moviments de terres amb reblerts de fins a 6 metres per sobre la torrentera” degut a l’haver de “connectar un desnivell d’11 metres es genera en el nou tram de l’Av. Generalitat un pendent d’un 13%”. I afegeix “que no s’aporta un estudi de mobilitat que justifiqui la necessitat de prolongar aquesta avinguda que genera un important moviment de vehicles en la plaça Josep Umbert i que la pendent del 13% és superior a la fixada en el Codi Tècnic que fixa per als carrers un màxim del 12%”. “Caldria modificar la proposta de connectar la plaça Josep Umbert amb la plaça de l’Escletxa i retornar a la proposta fixada per les normes subsidiàries on es preveia la finalització de l’Av. Generalitat amb un girador”.

Tant el pendent que vam denunciar que era excessiu, com la manca d’estudi viària van ser denunciats per CiU. Igual que la intenció encoberta de dur trànsit a la plaça i condicionar-ne el seu traçat futur, i reconeguda pel propi Alcalde en una entrevista a El 9 Nou el passat 16 de juny de 2008 on deia “La plaça és un eix d’unió històric i s’hi ha de poder passar en cotxe”.

4.- També es diu, tal i com va preveure en el seu dia el govern de CiU la necessitat “d’ampliar el carrer Roure Gros fins un màxim de 9 metres d’amplada en el tram des d’on hi conflueix el carrer Creus fins a la Pl. De l’Escletxa”

5.- Finalment l’informe es carrega el famós “Parc feréstec” quan diu que “es proposa un parc urbà amb terrasses a diferents nivells que implica reblerts de 5m de fondària. Si bé en l’article 7 de la pròpia normativa urbanística es fixa s’hauran de respectar les visuals del tall vertical de les roques i les arcades existents a sota el carrer Vic”. I acaba dient que “Caldria reconsiderar la proposta del Parc urbà de l’Escletxa de manera que es respecti el perfil natural del terreny”. I diu “tampoc es garanteix l’accessibilitat al nou Parc de l’Escletxa ni des de la prolongació de l’Av. Generalitat amb un pendent del 13% ni des del carrer Vic que es força elevat respecte l’espai lliure”. Concloent que “caldria fer accessible el Parc de l’Escletxa per tal de garantir el seu ús públic”.

Després d’exposar-ho al Ple i demanar explicacions l’Alcalde Pere Pladevall, que va perdre els papers va amenaçar i acusar de corruptes els exregidors de CiU, i va dir al Ple Municipal que faria un contenciós administratiu contra la Comissió d’urbanisme per tal de poder tirar endavant el projecte tal i com ell l’ha definit i malgrat les importants mancances expressades en l’informe. Per CiU, Pladevall ha ocultat aquest informe amb la clara voluntat de tirar pel dret cos que suposaria una important lesió al centre de la nostra vila i un dany irreparable a Sant Feliu.

Ja tenim semàfor. De fet és l'única promesa electoral realitzada pel govern socialista en el que va de legislatura i ha resultat una pífia monumental:

- Ara tenim un semàfor que no sabem quan ens ha costat però que no va mai. Sempre està en ambar. Segons el govern municipal és pels vianants però genera tanta confusió que encara fa més perillós travessar. A més els conductors que passen per Sant Feliu no entenen el semàfor. Potser el motiu és que tots els semàfors arreu tenen verd, ambar i vermell. Però les normes universals de la conducció funcionen arreu execepte a Sant Feliu.

- Tenim un semàfor que cada cop que l'engeguen les cues arriben fins a la rotoda de l'entrada del poble. I hem de pagar hores extres de policia per vigilar el semàfor intel·ligent.

- I finalment tenim un semàfor desctalogat perquè tots els que es posen ara van amb leds (es veuen millor i no es fonen les bombetes). Però el nostre, que deu ser de saldo, va amb bombetes tot i que el 2010, és dir d'aquí menys de 2 anys, s'haurà hagut d'adaptar a la directiva europea que imposa el canvi de bombetes per leds.

El semàfor intel·ligent ha despertat tanta indignació que fins i tot s'ha creat un grup al Facebook sota el títol eloqüent de "Aixafem el semàfors de Sant feliu de Codines!"
I el grup, d'aquesta setmana ja compta amb 56 persones inscrites!!.

Ara fa uns dies l’alcalde ens explicava a través del programa de Festa Major (emprant el programa de Festa Major per fer propaganda) que Sant Feliu havia obtingut una subvenció per la Llei de Barris de 2’97 M€. I que això permetria donar un tomb molt important i a més invertir en altres zones on no es tenia previst.

Tot això sorprèn sobretot quan aquella mateixa setmana El Periódico de Catalunya publicava publicava un article el passat 22 de setembre on el titular era “Municipis catalans ajornen la Llei de Barris per falta de recursos” i afegia “Mentre les grans capitals, cobertes per grans pressupostos, no han tingut excessius problemes per culminar amb èxit les obres de rehabilitació urbanística projectades, ajuntaments més petits han topat amb traves administratives i, sobretot, de caràcter financer per executar les tasques a les quals s'havien compromès”.

Però que és el projecte de la Llei de Barris que ha presentat l’Ajuntament?

És un projecte integral que es basa en aquest eixos: Consolidar la plaça Umbert ventura, superar els dèficits urbanístics endèmics originats per la orografia com la cobertura incompleta dels torrents del Tura i de l’Escletxa i relligar serveis i equipaments avui dispersos. El cost total d’aquest projecte és de 5.533.428’88 € dels quals la Generalitat aporta el 50% i l’Ajuntament l’altre 50%. És a dir l’Ajuntament de Sant Feliu també ha de posar en els mateixos cinc anys 2’766.714’44€. Un detall que l’Alcalde se li ha passat d’explicar.

Però a més la Llei de Barris no inclou tres intervencions que com el mateix projecte diu “resulten essencials per al desenvolupament d’aquest objectius”, es tracta de “3 grans inversions no finançables” per aquest projecte: l’obertura de l’Avinguda Generalitat (valorat en 2.500.000 €), la construcció d’un aparcament públic a la mateixa avinguda (per al qual s’han demanat ajut al POUSC i que està valorat en 1.059.354€). I l’arc viari que ha de connectar l’Av. Escoles amb la carretera de Moià per tal de descongestionar els carrers del centre vila (Creus, Roure Gros, Vic...).

Però n’hi més, la Llei de Barri tampoc contempla el finançament d’equipaments com l’ampliació de l’Escola Bressol “El Follet” (valorat en 180.000€), o el nou Centre d’Atenció Primària (valorat en 900.000€) o la Tercera Escola o l’ampliació del SES Carrasco i Formiguera (aquests darrers ni tan sols estan previstos al projecte).

És a dir al marge de la Llei de Barris l’Ajuntament hauria d’afegir en aquest cinc anys com a mínim: 4.639.354 €. Sense incloure projectes com l’arc viari o la reforma de la Plaça Dr. Robert. I cedir els terrenys necessaris i forçar a la Generalitat per fer els equipaments com el Centre d’Atenció Primària, Tercera Escola o ampliació del SES. I iniciar les obres de la variant.

Un altre problema de la Llei de Barris és l’abast de la mateixa. Ja que delimita unes zones d’actuació però deixa fora la resta del municipi. El projecte de la Llei de Barris com ell mateix estableix afectarà de forma directa només 1.286 residents al nucli antic (és a dir un 22’79% del poble). I l’alcalde ens diu que els que ens pagui la Llei de Barris servirà per fer coses als altres llocs. Quines coses? Amb quins diners?. Quins equipaments podrem fer? Com quedaran les finançes de l’Ajuntament?. En aquest moment actual el nostre Ajuntament es pot plantejar un projecte així?.

Per últim hi ha aspectes formals de la Llei de Barris que denoten una clara contradicció amb les intencions expressades per l’equip de govern. Un exemple clar és la plaça on la Llei de Barris preveu la “Urbanització conjunta de la plaça Umbert Ventura i Dr.Miquel Vila”. Quan l’alcalde va expressar en Ple el passat 26 de juliol i e una entrevista a El 9 Nou la conveniència de mantenir la plaça amb trànsit rodat. És a dir, la pròpia Llei de Barris contradiu el que l’alcalde pretén.

També veiem amb preocupació el fet que a aquestes alçades no s’hagi constituït la comissió assessora que reclama la Llei de Barris, i que està formada per membres de cada partit polític representat a l’Ajuntament.

En definitiva, hem centrat tots els projectes d’aquesta legislatura en la Llei de Barris que és posar tots els ous en una mateixa cistella i és un projecte que ens lliga de mans i peus en un moment delicadíssim per les finances municipals.

Divendres a la Biblioteca muicipal de Sant feliu es va fer la presnetació munidial del Llibre Festival Internacional de Jazz de Barcelona. 40 edicions d’un festival únic.. Va ser "mundial" perquè el llibre encara no s'ha presentat a Barcelona. L'acte va comptar amb l'amic i autor del llibre, Joan Anton Cararach, l'altre autor Guillem Vidal i el cuiner Isma Prados.

L'acte va comptar amb força gent, tot i que n'esperava molta més, atès que es tractava d'un acte cultural potent. Cararach i Vidal van explicar diferents anècdotes del Festival al llarg de la seva història i van destacar que el llibre relata la vida del festival però també de la ciutat i del país.

Aprofito l'avinentesa per donar-vos a conèixer el bloc del Festival de Jazz que neix per primer cop i ens anirà explicant dia a dia com evoluciona.

Divendres abans de baixar a l'Assemblea comracl de CDC on escollíem en Feliu Guillaumes com a president, vam annar junt amb la Cristina Buj i l'Andreu Castellet a la presnetació de la nova temporda d'Ona Codinenca. Un cop més els amics Quim Martínez, Àlex Mir, Pau Ibars i Ton Falqués entre altres ens han preparat una bona programació de ràdio. Una ràdio que vam iniciar fa uns anys un quants i que es consolida i creix des de la bese de ser una entitat d'entitats.

A més enguany comptarem amb uan terúlia política cada dos mesos, els mesos que no hi ha plena, que permetrà com a mínim recuperar la normalitat democàtica de poder parlar del poble cada mes, que és quan toca. No serà a la casa gran però podrem parlar i debatre més i millor. Felicitats doncs.

Divendres a la tarda vam tenir sessió de formació a l'agrupació de CiU de Sant Feliu de Codines. Aquest cop féiem un curs d'oratòria amb en Ferran Ramon Cortés, publicista i comunicòleg i autor del llibre l'Illa dels cinc fars.

El curs va sortir del clàssic curs d'oratòria va resultar, almenys per a mi, enormement inetressant. Ferran Ramon Cortés va comparar els cinc fars de l'illa de Menorca (Far de Cavalleria, Far de Favàrich...) amb les claus de la comunicació. La teoria dels fars proposa cinc claus senzilles per aconseguir un únic objectiu: millorar la nostra comunicació i fer-la més memorable, persuasiva i convincent.

"Un únic gran missatge... explicat de forma memorable... amb un llenguatge que connecti... tenint en compte que el missatge que val és el que capta la gent (no el que nosaltres volem dir)... convidant en lloc d'intentar convèncer. I, tot plegat, essent capaços de moure emocions!".

Ahir uns quants de l'agrupació de CiU de Sant Feliu de Codines vam anar a visitar el nou esplai de Sant Feliu. L'esplai Makalu format per una vintena de joves monitors i monitores que amb empenta i moltes ganes ha posat en marxa el nou esplai.

També els vam anar  a dur una televisió i un vídeo que és la nostra modesta aportació i ajuda i ens vam posar a la seva disposició pel que creguin convenient.

I perquè?. Primer perquè costa trobar joves que vulguin destinar unes hores a col·lectivitat, fent en aquest cas de monitors. Segon perquè a Sant Feliu una oferta com la seva és fonamental en un poble mancat d'oferta ludico-formativa pels nois i noies. I tercer perquè en una societat en que els pares cada cop tenim menys estona pels nostres fills, l'educació en el lleure adquireix una importància cabdal.

Em sembla absolutament curiós, que havent al nostre poble un Pla educatiu d'entorn en marxa -pla que es va aconseguir en etapa de CiU- no s'hagi inclós i aprofitat aqust esplai en aquest Pla. També em sembla curiós que aquest esplai hagi de buscar-se la vida quan el pobl disposa d'instal·lacions, com el Can Buixó, adecuades com a centre obert que podríen posar-se a disposició d'aquest esplai.

Malgrat tot espero que l'Ajutament entengui i valori la funció d'aquesta entitat i l'ajudi a tirar endavant perquè feia i fa falta un esplai com el Makalu. Endavant Makalu!

Aquesta setmana l’agrupació de CiU de Sant Feliu de Codines estem repartint casa a casa la nostra revista trimestral Parlem-ne. La revista exposa amb un article de la regidora de CiU, Anna Vilarrasa la postura de CiU davant d’un pressupost de 2008 inflat i irreal, tenint en compte la conjuntura actual. El pressupost de l’actual Ajuntament preveia un increment d’un 7% dels ingressos. També exposa la incomprensible negativa de l’actual govern a dur a terme la construcció de la nova escola Bressol municipal, malgrat ser un projecte que disposava d’un finançament de 575.000 € de la Generalitat i haver estat aprovat per unanimitat en la passada legislatura. A més el no a l’Escola Bressol representa un altre incompliment electoral de l’actual govern i ens situa a la cua de pobles de l’entorn.

Finalment la revista fa un resum dels dos actes més importants que ha fet la federació aquest trimestre. Per una banda, la inauguració del local de CiU a càrrec d’Artur Mas, el passat 14 de maig. I de l’altra la presentació del llibre “Memòries 1930-1980” a càrrec del President Jordi Pujol. Actes que van tenir una gran afluència de persones.

La revista es distribueix abans del proper Ple del dissabte 26 de juliol. Un Ple en que plega un altre Tinent d'Alcalde, en Joan Puig. Deixeu-me que doni doblement les gràcies al Joan Puig. Una per la feina feta aquest any i escaig que ha estat al capdavant de via pública i sobretot pel seu tarannà dialogant i afable. Això en un govern encapçalat per una persona que confón els adversaris amb enemics té encara més mèrit.

Però dimissió d'en Joan Puig, l'home fort d'aquest goven feble, se suma a una cadena de despropòsits. L'Alcalde ens diu que entrarà l'Eric Blancafort que fa un any i mig va plegar perquè deia que tenia molta feina. A més ara acaba de tenir bessons, a mi almenys m'haurà d'explicar com ha sabut reorganitzar-se el temps en un any i mig i amb bessonada!. Entremig d'això les persones que havien d'entrar no han volgut entrar... i ja som al final de la llista del PSC que va presentar a les passades eleccions.

Per no parlar d'algunes coses que estan passant, per exemple els hi acaben de tombar l'estudi viari que van presentar -semàfor inclós-, ara en plena recessió ens tanquen la borsa de treball dient que costava masses diners quan venia tot subvencionat. I ens diuen que han obtingut de la Llei de Barris 2'5 M€ però no expliquen que l'Ajuntament n'ha de posar 2'5M€ més. D'on els treuran quan han dit que no podien fer l'Escola Bressol on només n'havien d'afegir 600.000€?

En definitiva, arribem a un any de la pressa de possessió amb un desgavell considerable. Tant de carteres com en temes. Algú encara es pot creure que el que passa a Can PSC és normal?. Que en un any arribem al final d'una llista de 13!.

Ara fa uns dies hem distribuït una octaveta casa per casa per denunciar les xapusses, improvisació i manca de planificació amb la que actua el govern municipal. En aquest cas, en la única cosa de la que és bengloriaven, la via pública. El detonant ha estat la col·locació d'un semàfor a la C-59. Un semàfor innecessari i que quan governava CiU, la pròpia direcció general de trànsit ens va recomanar de no posar.

Ara un cop fet l'obra, i gastats els diners, el semàfor no es pot posar en funcionament perquè cada cop que s'engega les cues són inacabables, i això que no hi ha escoles. La mateixa instal·lació del semàfor ha estat un guió de pel·lícula de Berlanga que denota que pitjor no es poden fer les coses. Primer posen el semàfor davant de Can Trista i no es pot abaixar el toldo. Després el corren uns centímetres i ara quan s'abaixa no es veu el verd!. A l'altra banda tapen un número de portal i es queden tan amples... Vaja per sucar-hi pa.

El problema és que darrera d'aquest semàfor inncessari i que crearà molèsties als de Sant Feliu i als de fora, hi ha uns diners gastats, hi ha un cost d'oportunitat del que s'hauria pogut fer, com per exemple, avançar la circumval·lació del poble o obrir una entrada per dalt com ja estava previst.

Però s'actua per tossuderia. Com a l'Escola Bressol que no es fa per tossuderia i mala llet de l'Alcalde. Ara bé aquesta tossuderia ens costa i ens costarà molt cara.

L'amic Quim Jou, em fa arribar un mail amb un altre muntatge que han fet després del Rècord Ginness amb vespa. Es tracta del BIKE TRIAL LEGENDS 2008. Una cursa de trial amb bicicletes "clàssiques" que es farà el proper 13 de juliol -a mi m'agafarà en ple Congrés de Convergència-.

De moment em diu que ja tenen confirmats a trialistes com l'amic Andreu Codina (primer campió d'Europa de Trialsín el 1980), en Marc Colomer, l'Ot Pi, en Jordi Tarrés o en Cèsar Cañas. Vaja el millor del trial de tots els temps junts a Sant Feliu.

 Aquesta cusra l'han presentat avui l'amic Quim Jou, l'amic Andreu Codina i l'incansable Josep Figueras que són els que organitzen la moguda.

Ahir vam tenir el President Jordi Pujol a Sant Feliu de Codines. Venia a fer la Presentació del seu llibre de "Memòries 1930-1980" que va ser un èxit d'afluència i de públic. La Biblioteca va quedar petita per escoltar les vivències dels inicis de Jordi Pujol.

A més vam comptar amb un presentador de luxe, en Joan Anton Cararach. Director del Festival de Jazz de Barcelona i del Festival de Guitarra i amic, que va fer una presentació vinculant les vivències de Pujol a la música que al propi President li va agradar molt. Vam buscar un home de la cultura en majúscules, d'aquella que implica tenir un model cultural sòlid.

Després vam fer un sopar a la Penya esportiva de Solanes amb joves emprenedors de Sant Feliu. Van ser una cinquantena que van poder intercanviar impressions amb el President Pujol. Des del meu punt de vista va ser un debat força interessant i en que es va tocar una mica tot: economia, lideratge, el món de l'educació, política...