Tornant de Henningsvaer a les Illes Lofoten, embarquem direcció a Trondheim on abarem el viatge. Hauran estat uns 2000 Km de costa. Ens quedava una excursió amb barca a visitar uns Fiords per sota el Cercle Polar Àrtic. Un cop atravessat el Cercle Polar els dies es normalitzen i ja es fa fosc de nit.
L'excusió la fem embarcant a alta mar en una vaixell més petit que ens durà a atrevssar el cercle polar i la cascada de Nat Good Nona. La casacada de la mare de la nit que es troba en el fiord de Moor. Una mica més avall de la ciutat de Bodo.
Pel camí i dis el Fiord de Moor ens trobem un grup de foques i lleons marins que busquen peix i la traquilitat de les aigües el Fiord. Ens apropem al final del Fiord on hi ha una immensa glacera que desemboca al Fiord. Les aigües de la glacera que cauen per aquesta cascada porten centenars d'anys congelades sota el glaciar. Estem sota aigua centenària que recupera la seva llibertat després de segles d'hivernació. Espectacular!
Desembarcament a la tarda del 2 de maig Svolvaer per visitar les Illes Lofoten.
Segurament és el conjunt d'Illes més impressionant del viatge. Uns paisatges brtutals que combinen l'altra muntanya amb el mar.
A Henningsvaer. Visitem el port i un assecadors de bacalla. Casetes de colors i vaixells bacallaners.
Els mateixos noruegs consideren les Lofoten el mes bonic del seu país.
Les Illes Lofoten és el paradís dels pescadors de tonyina i dels escaladors. En aquesta època de l'any que comença a ser clar tota la nit es pot anar a la muntanya en plena matinada!.
En quinze dies a Noruega hi haurà el fenòmen del sol de mitja nit. A les Lofoten veure'l és un privilegi.
L'endemà el 2 de maig vam visitar les Illes Vesteralen. Es tracta d'un conjunt d'Illes davant la costa noruega, desembarquem a Hastatir, on visitem l'església l'esglesia de Trondenes. L'esglesia de pedra
mes al nord del món. Una barreja entre fortalesa, romànic i gòtic a lo bèstia. Realment no sabem el patrimoni arquitèctonic que tenim aquí!.
Després de visitar les Illes Vesteralen anem a embarcar a Sortland. Entremig i de baixada cap a les Illes Lofoten visitem el Fiord del Troll amb el vaixell. Un Fiord de pocs metres d'amplada amb unes parets de pedra a banda i banda. L'entrada es de pocs metres d'amplada a l'entrada. Te 2'6 km de llargada i
una paret de 1000 m Espectacular!.
Al vespre tornat de l'excursió al Cap Nord vaig poder provar la carn de ren. La carn de ren era vermella i gelatinosa. A banda del salmó que el posen arreu, també vaig provar la carn de balena un altre vespre. A nivell gastronòmic els nòrdics cuinen amb moltes de salses i mantegues. També vaig provar el brown cheese que és llet amb sucre reduida fins que esdevé una espècie de formatge marró.
Pel que fa al sentiment nacional aquest és molt fort. És molt habitual veure les casestes amb el màstil i la badera noruega. De fet Noruega és un país jove, si bé va ser independent a l'edat mitja, va estar sota domini danès prop de 400 anys i més tard, passades les guerres napoleòniques sota domni suec fins que el 1905 es va independitzar.
De fet el noreuc és un danès evolucionat, és el bookmal -llengua dels llibres-, i un 15% de la població parla el New Norsk que és una llengua que van crear a partir de les diferents variants que es parlaven en els diferents Fiords. De fet els fiords marcaven molt un zona de l'altre fins i tot en l'àmbit lingüístic.
El dijous 1 de maig vam sortir a les 5 de la matinada del vaixell per anar al Cap Nord. El Cap Nord és el punt més al Nord del continent europeu es troba a 400Km per sobre del Cercle polar àrtic i a 71 Graus-10'-21''. Vam passar pel poblet de Gesbord on a les afores hi havia un petit campament Sami -Lapons- amb rens i una tenda típica.
Al cap Nord a banda d'haver-hi el penyasegat d'uns 400 metres d'alçada, també hi havia unes instal·lacions turístiques i més abans d'arribar-hi un radar de l'OTAN. En l'època d ela Guerra Freda aquest era un punt estratègic molt important per controlar el moviment de vaixells.
Aquests dies no he escrit perquè he estat de viatge a Noruega. De fet els que heu volgut m'heu pogut seguir pel twitter que era l'únic mitjà que he pogut emprar.
Vam començar el viatge el dimecres 30 d'abril. El vol que vam agafar no va poder aterrar a Kirkeness per falta de visibilitat fins a mig matí. L'avió es va haver de desviar a Romanievi (Findlàndia). Al cap d'unes hores ho va tornar a provar i finalment va poder arribar a Kirkeness.
Kirkeness és el darrer poble norueg abans de la frontera Russa. De fet Rússia és només a 15 Km. Un punt calent durant la guerra freda ja que era l'única frontera que l'OTAN tenia directament amb l'antiga URSS.
A Kirkeness va pendre el vaixell Finmarken de la companyia Hurtigruten que havia de dur 2000 Km avall fins a Trondheim.
Arribada a l'Estany Negre a 2350 metres d'alçada. Al fons el Refugi que està enmmig d'una península dins el llac. Avui el llac era del tot glaçat i hi feia un vent i aiguaneu.
Sort que en arribar al Refugi Josep M. Blanc ens esperava una llar de foc i vam poder pendre l'entrepà al costat.
Avui hem anat d’excursió a l’Estany Negre que es troba dins el Parc d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Vam Anar amb un 4x4 que ens ha permès apropar-nos fins on ha estat posible. Era el primer cop que anava en un 4x4 per una pista forestal amb tant de pendent. Vam atravessar un bosc on fins i tot ens hem creuat un família de porcs senglars. A les 11 del matí hem arribat a la central de lladres on hem deixat el cotxe. Des d’allà a l’Estany Negre posava en un cartell que hi havia dues hores a peu. Hem enfilat amunt fins que hem deixat la cara des d’on veiem la Pica d’Estats, el Monteixo i els Pics de Noris fronterers amb Andorra tots nevats. A l’altre cara mentre baixavem cap als llacs de Trescuro podiem veure damunt nostre la Pala d’Ereixe i el Pic de Mainera. Tots ben nevats.
Estany Negre, el nostre destí es troba a la falda d’aquesta pala. A mesura que hem començat l’ascens hem començat a trobar neu i glaç que ens obligava a alentir la marxa. El camí era ple de gel i no duiem gampons. Al final cap les dues del migdia arribavem al refugi de Josep M. Blanc. Menjar l’entrepà al costat d’una llar de foc encesa a 2.350 metres d’alçada i mentre començava a nevar a fora ha estat esplèndid. Llàstima que ens quedava tornar a passar fred per arribar a cotxe i el descens amb el glaç ens va obligar a fer alguna caiguda.
Al final veure la posta de sol sobre el Moteixo i el Montaut (el pic que us poso a la foto) va valdre la pena.
Ahir a la tarda ben dinat vam pujar a les bordes d’Isil amb el David Gràcia. El David porta uns mesos vivint i treballant al Pallars i es coneix força bé aquestes terres. Des de les bordes vam poder veure el Montroig mentre començava fosquejar i com els pics blacs de neu es tornaven rosats amb els darrers raigos de sol.
Les bordes són construccions d’estiu, cases que no tenien xemeneia, d’aquí bé el nom de casa borda. Aquestes cases s’empraven a l’estiu en època de sega i quan calia pujar el bestiar dalt del cim per trobar pastures més més fresques. Un cop acabat l’estiu la gent tornava al poble que és a la vall.
Ja al vespre vam pujar pel port de la Bonaigua fins a Vielha o vam sopar en un restaurant de cuina aranesa.
Diumenge vam anar d'excursió a la muntanya de Sant Sadurní, vaja al costat de casa, però pels que no l'heu fet us la recomano. Hi ha dos itineraris un de més suau (el camí dels feliuans) i l'altre més abrupte (el salt de la guineu).
Nosaltres diumenge vam pujar pel camí dels feliuans, va ser una pujada tranquil·la amb un dia esplèndid. El bosc el vaig trobar preocupantment sec i pel gorg de baix no baixa gens d'aigua. Mala senyal a mes de novembre.
Un cop a dalt la vista esplèndida, llàstima d'una mica de boirina que no ens deixava veure més enllà del pla del Vallès, però la Mola, el Montcau, el Puig de la Creu, el Farell, Gallifa a la dreta i Sant Feliu a l'esquerra valen la pena. Vam esmorçar a dalt mentre a Sant Feliu se sentien les campanes de l'angelus. Tot plegat agradable.
A dalt vam coincidir amb uns ciclistes i una parella que veina a veure l'ermita que hi ha al cim. Al didell de sobre una de les portes de l'ermita hi posa "Pera Sobregrau, any 1714". Quin any més fatídic!.
Vam ser a Pisa el dimarts 7 d'agost. Pisa com a ciutat pel meu gust no té gaire cosa, però el conjunt monumental de la catedral, el baptsiteri i la famosa torre inclinada és una passada.
De fet una cosa que fa reflexionar en general sobre la Toscana és la quantitat de monuments impressionants que hi ha que demostra la riquesa de lazona sobretot durant el renaixement. Riquesa no només econòmica si no també intel·lectual i artística. En els pocs quilometres que hi ha entre el triangle que formen Pisa, Florència i Siena s'hi han mogut genis com Miquel Àngel, Leonardo da Vinci, Galileu, Donatello i fins i tot Maquiavel que era florentí.
Siena i Florència eren les dues ciutats rivals, però si hagués de triar entre una i l'altre sens dubte em quedo amb Siena. És més petita i menys famosa que Florència, però és una ciutat mitja amb preciosa o es respira història per totes bandes.
D'entrada la Catedral de Siena, per mi és de les millors del món, en ella hi ha treballat des d'un jove Miquel Àngel, fins als millors artistes de renaixement i això es nota.
Siena es divideix en barris i parròquies i cada barri parròquia té un símbol i un equip que es disputen en una cursa de cavalls a peu a la Festa del Palio (era el 16 d'agost però vam poder veure tots els praparatius previs) que es realitza a la Piazza dell Campo. Aquest símbol de l'equip i del barri (per exemple el Grup de la Lupa) es troba en tot el mobiliari urbà d'aquell barri, com per exemple en els fanals.
Aquests dies no he tingut connexió a casa i no he pogut actualitzar el Bloc amb tot el que volia apuntar del viatge a la Toscana. Ara que puc ho afegeixo com a exercici per no oblidar-ho. De la Toscana em va encantar el pasisatge, vinyes en reglera, oliveres, camins vorejats per xipres i magnolies.
El dilluns 6 d'agost vam ser a San Giminiano per la tarda. San Giminiano és un poblet encantador enmmig d'aquest paisatge que us describia abans. Encara es respira el caràcter medieval però actualment és un població turística amb molt encant (em recorda a Pals i l'Empordanet d'en Pla).
El dimecres també vam baixar fins a un poble del sud de la Toscana, Motalcino. El sud de la Toscana és més sec i al pasiatge anteriorment descrit s'hi afegeixen extensions de camps de blat. Però el paisatge és igualment impressionant. Motalcino és un poblet també medieval, amb una fortificacició a l'entorn de la qual va créixer el poble. Actualment em semblar un poble d'estiueig, i sobretot, és terra de vi. Allà s'hi fan un dels millors vins d'Itàlia, el Brunello. És prop d'una altra regió vinicola important per la que també vam passar, el Chanti. És aquell vi que et porten amb aquella ampolla característica de vidre i palla.
Motalcino està ple de petites bodeges i tendes on venen vi. Vam ser en una tenda -degustació que hi ha a l'antic Castell on pot provar una bona copa de Brunello. Tot plegat encantador i amb ganes de tornar-hi.
He estat uns dies sense actualitzar el Bloc perquè estem passant uns dies a la Toscana. Diumenge vam anar a Florència, vam poder visitar el Duomo i el Baptisteri. També vam dinar prop del Ponte Vecchio. A la tarda vam visitar Santa Croce, l'església on hi ha les tombes de floretins il.lustres com: Miquel Àngel o Maquiavel. També vam veure la plaça de la signora on hi ha una copia del David de Miquel àngel -l'original es troba a l'Academia- pero on hi ha altres obres com uns lleons de Donatello.
Florència és una ciutat que combina decadència i esplendor pots trobar un Palau precios al costat d'una casa mig en runes. Em va agradar especilament la visio del riu Arno al pas de Florència, i el Ponte Vecchio em recorda molt a Girona amb les cases amb tonalitats terroses.
Aquests dies d'estiu aprofitem per fer trobades amb amics. Dissabte van vam anar amb l'amic Jordi Xuclà[Bloc] i família. El Jordi jo ens coneixem de l'etapa en que ell va ser secretari general de la JNC i amb la Mireia de l'etapa de l'Àrea d'Acció Nacionalitzadora que duia a la JNC . Recordo encara moltes de els campanyes que vam impulsar com de l'estiu d'informació als turistes "This is Catalonia, an nation of Europe", la del Carnet de Conduir en català -aquesta va donar els seus fruits-... Va ser una etapa política molt intensa.
Sempre que ve algun amic de fora de Sant Feliu acostumo dur-los al Cim d'Àligues a més de fer-los un volt pels racons més interessants del nostre poble. Des del meu punt de vista el Cim d'Àligues té la virtut de combinar natura, espectacle i un missatge educatiu. I té com alicient que malgrat que, malgrat ja hi dec haver anat com a deu o dotze, cops sempre és una mica diferent. Pels que no hi heu anat és un espai que us recomano. Bones vacances!.
Tornant de Henningsvaer a les Illes Lofoten, embarquem direcció a Trondheim on abarem el viatge. Hauran estat uns 2000 Km de costa. Ens quedava una excursió amb barca a visitar uns Fiords per sota el Cercle Polar Àrtic. Un cop atravessat el Cercle Polar els dies es normalitzen i ja es fa fosc de nit.
Desembarcament a la tarda del 2 de maig Svolvaer per visitar les Illes Lofoten.
L'endemà el 2 de maig vam visitar les Illes Vesteralen. Es tracta d'un conjunt d'Illes davant la costa noruega, desembarquem a Hastatir, on visitem l'església 
Al vespre tornat de l'excursió al Cap Nord vaig poder provar la carn de ren. La carn de ren era vermella i gelatinosa. A banda del salmó que el posen arreu, també vaig provar la carn de balena un altre vespre. A nivell gastronòmic els nòrdics cuinen amb moltes de salses i mantegues. També vaig provar el brown cheese que és llet amb sucre reduida fins que esdevé una espècie de formatge marró.
El dijous 1 de maig vam sortir a les 5 de la matinada del vaixell per anar al Cap Nord. El Cap Nord és el punt més al Nord del continent europeu es troba a 400Km per sobre del Cercle polar àrtic i a 
Aquests dies no he escrit perquè he estat de viatge a Noruega. De fet els que heu volgut m'heu pogut seguir pel 
Arribada a l'Estany Negre a 2350 metres d'alçada. Al fons el Refugi que està enmmig d'una península dins el llac. Avui el llac era del tot glaçat i hi feia un vent i aiguaneu.
Avui hem anat d’excursió a l’Estany Negre que es troba dins el Parc d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Vam Anar amb un 4x4 que ens ha permès apropar-nos fins on ha estat posible. Era el primer cop que anava en un 4x4 per una pista forestal amb tant de pendent. Vam atravessar un bosc on fins i tot ens hem creuat un família de porcs senglars. A les 11 del matí hem arribat a la central de lladres on hem deixat el cotxe. Des d’allà a l’Estany Negre posava en un cartell que hi havia dues hores a peu. Hem enfilat amunt fins que hem deixat la cara des d’on veiem la Pica d’Estats, el Monteixo i els Pics de Noris fronterers amb Andorra tots nevats. A l’altre cara mentre baixavem cap als llacs de Trescuro podiem veure damunt nostre la Pala d’Ereixe i el Pic de Mainera. Tots ben nevats. 
Ahir a la tarda ben dinat vam pujar a les bordes d’Isil amb el David Gràcia. El David porta uns mesos vivint i treballant al Pallars i es coneix força bé aquestes terres. Des de les bordes vam poder veure el Montroig mentre començava fosquejar i com els pics blacs de neu es tornaven rosats amb els darrers raigos de sol. 
Diumenge vam anar d'excursió a la muntanya de Sant Sadurní, vaja al costat de casa, però pels que no l'heu fet us la recomano. Hi ha dos itineraris un de més suau (el camí dels feliuans) i l'altre més abrupte (el salt de la guineu).
Vam ser a Pisa el dimarts 7 d'agost. Pisa com a ciutat pel meu gust no té gaire cosa, però el conjunt monumental de la catedral, el baptsiteri i la famosa torre inclinada és una passada.
He estat uns dies sense actualitzar el Bloc perquè estem passant uns dies a la Toscana. Diumenge vam anar a Florència, vam poder visitar el Duomo i el Baptisteri. També vam dinar prop del Ponte Vecchio. A la tarda vam visitar Santa Croce, l'església on hi ha les tombes de floretins il.lustres com: Miquel Àngel o Maquiavel. També vam veure la plaça de la signora on hi ha una copia del David de Miquel àngel -l'original es troba a l'Academia- pero on hi ha altres obres com uns lleons de Donatello.
Aquests dies d'estiu aprofitem per fer trobades amb amics. Dissabte van vam anar amb l'amic 
