El primer acte públic del 15è Congrés serà la Trobada de Blocs que es farà el divendres a la tarda. Aquest any i per primera vegada hem volgut obrir el Congrés a una nova realitat social: l'espai de debat en què s'ha convertit Internet amb l'aparició dels blocs i les xarxes socials. Per això convidem a participar al 15è Congrés de CDC a blocaires de dins i fora del partit.
D'una banda hem organitzat una taula rodona el primer dia del Congrés, el divendres 11, sota el títol "Política 2.0 i blocs". amb la participació Saül Gordillo [Bloc], Carles Puigdemont [Bloc], Carme-Laura Gil [Bloc] i Marc Vidal [Bloc] i que modera en David Madí. A més també hem preparat una rebuda amb el Secretari General de Convergència Democràtica de Catalunya, Artur Mas[VideoBloc] , i una visita guiada a les instal·lacions on es celebrarà el Congrés.
D'altra banda, tots els blocaires que hi ha estat interessats poden assistir a la Ponència 4, titulada "Regeneració i qualitat democràtica". En aquesta ponència s'hi debatran aspectes relacionats amb les noves tecnologies i la participació democràtica, entre d'altres, com el funcionament del partit o el dret a decidir de la ciutadania.
Els a blocaires acreditats, disposaran de connexió wi-fi gratuïta per poder navegar i actualitzar els seus blocs. A més farem difusió i recollirem una selecció dels posts més interessants des del web del Congrés.
Finalment farem seguiment via twitter pel Congrés. Es crearan altres comptes (premsa, organització, ponències...). La compta de twitter del Congrés seguirà totes les altres i això permetrà treure els followers en una pàgina via l’API de Twitter i fer un pàgina especial amb tots els twits que es reflexarà a la web del Congrés.
També al Congrés hi haurà un espai especialment pensat per als blocaires i delegats on podran actualitzar els seus blocs, es tracta de l’Espai 2.0. A veure com va però espero que hi hagi un abans i un després d'aquest congrés pel que fa a l'ús d'eines 2.0.
Ara fa uns dies hem distribuït una octaveta casa per casa per denunciar les xapusses, improvisació i manca de planificació amb la que actua el govern municipal. En aquest cas, en la única cosa de la que és bengloriaven, la via pública. El detonant ha estat la col·locació d'un semàfor a la C-59. Un semàfor innecessari i que quan governava CiU, la pròpia direcció general de trànsit ens va recomanar de no posar.
Ara un cop fet l'obra, i gastats els diners, el semàfor no es pot posar en funcionament perquè cada cop que s'engega les cues són inacabables, i això que no hi ha escoles. La mateixa instal·lació del semàfor ha estat un guió de pel·lícula de Berlanga que denota que pitjor no es poden fer les coses. Primer posen el semàfor davant de Can Trista i no es pot abaixar el toldo. Després el corren uns centímetres i ara quan s'abaixa no es veu el verd!. A l'altra banda tapen un número de portal i es queden tan amples... Vaja per sucar-hi pa.
El problema és que darrera d'aquest semàfor inncessari i que crearà molèsties als de Sant Feliu i als de fora, hi ha uns diners gastats, hi ha un cost d'oportunitat del que s'hauria pogut fer, com per exemple, avançar la circumval·lació del poble o obrir una entrada per dalt com ja estava previst.
Però s'actua per tossuderia. Com a l'Escola Bressol que no es fa per tossuderia i mala llet de l'Alcalde. Ara bé aquesta tossuderia ens costa i ens costarà molt cara.
Sóc dels que no m'agrada que guanyi Espanya, no per res, de fet em m'hauria de ser indiferent que guanyés Espanya o Alemania. Nosaltres, ahir no ens hi jugavem res. Almenys és el que jo penso. Em seria totalment indiferent si no fos per l'onada de nacionalisme espanyol que desfermen aquest tipus de celebracions: el toros, les banderes precontitucionals, alguns càntics que es podien sentir ahir en alguns carrers amb l'excusa de la victòria de la roja: "Barcelona coto nacional", o "Carod os engaña esto és Espanya". Les editorials d'alguns diaris que ja confonen el futbol amb un referèndum per l'autodeterminació. I el futbol d'entrada és futbol, és que la piloteta entri o no, i són 11 millonaris darrera una pilota.
No m'agrada que guanyi Espanya perquè es posa en marxa tota la brunete mediàtica per exaltar i també per silenciar, sino aquí us adjunto un comunicat que no podreu veure a cap telenotícies ni català, ni espanyol però que és real: La Direcció General de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments informa que els Bombers de la Generalitat han realitzat aquesta passada matinada 91 actuacions per apagar incendis urbans. La majoria d'aquestes actuacions han estat concentrades entre les 00.00 i les 02.00 hores, període de celebració de l'obtenció del títol futbolístic de l'Eurocopa per part de la Selecció Espanyola. D'aquestes 91 sortides, més de 80 han estat per apagar focs a contenidors d'escombraries. A la Regió d'Emergències de Girona s'han dut a terme 8 actuacions, a Lleida 3 i a Tarragona 6. A la Regió d'Emergències Metropolitana Nord s'han fet 44 sortides (15 de les quals a Terrassa), mentre que a la Sud s'han comptabilitzat 22 actuacions. A la Regió d'Emergències Centre s'han realitzat 7 actuacions per a focs urbans i a les Terres de l'Ebre només 1. Hem de descatar que cap persona no ha resultat ferida a conseqüència d'aquests incendis.
Cerdanyola del Vallès, 30 de juny de 2008 06.52 hores
Algú s'imagina com hauríen obert els Telenoticies si això hagués passat amb motiu de la diada de l'11 de setembre?. Per això no vull que guanyi Espanya, si no que facin el que vulguin perquè no va amb mi.
L'amic Quim Jou, em fa arribar un mail amb un altre muntatge que han fet després del Rècord Ginness amb vespa. Es tracta del BIKE TRIAL LEGENDS 2008. Una cursa de trial amb bicicletes "clàssiques" que es farà el proper 13 de juliol -a mi m'agafarà en ple Congrés de Convergència-.
De moment em diu que ja tenen confirmats a trialistes com l'amic Andreu Codina (primer campió d'Europa de Trialsín el 1980), en Marc Colomer, l'Ot Pi, en Jordi Tarrés o en Cèsar Cañas. Vaja el millor del trial de tots els temps junts a Sant Feliu.
Aquesta cusra l'han presentat avui l'amic Quim Jou, l'amic Andreu Codina i l'incansable Josep Figueras que són els que organitzen la moguda.
Com ja us vaig avaçar dissabte cava tenir lloc en el marc del Congrés comarcal de CDC la taula Catalunya 2.0 en la que em van acompanyar el
diputat de CiU al Parlament, Carles Puigdemont [Bloc], l'amic Toni Ibañez [Bloc] i en Jordi Roigé, Director del portals Comunicació21 i Cultura 21.
En Toni Ibañez [Bloc] va fer una descripció del 2.0 com a intel·ligència col·lectiva, i va destacar que la societat civil ha fet una revifalla gràcies a les noves tecnologies. Ibañez també va dir que a Catalunya la força de la xarxa molt sovint permet suplir les mancances de la Catalunya real i va posar com exmples la reacció davant Air Berlín o el .cat.
Carles Puigdemont [Bloc] va començar la seva intervenció pronosticant que en a les eleccions municipals de 2011 serà decisives les campanye si cadidatures 2.0. Per Puigdemont la xarxa combat tot allò que ha distanciat el ciutadà d ela política: rapidesa, honestetat, agilitat, transparència i horitzontalitat. És un entorn immillorable per trobar a darrera de cada polític una veu pròpia i una oportunitat per aplicar allò que prediques. El 2.0 és allò que la gent ha demanat sempre dels polítics.
Per Puigdemont el polític 2.0 té riscos evidents: està exposat, rep comentaris, ha de donar resposta i es fàcil de trobar-hi contradiccions; però el polític 0.0 està exposat a la extinció.
El 2.0 és una oportunitat perquè permet trencar barreres socials -a la xarxa no hi ha categories, meritocràcia-, és universal, i represneta la transformació no messiànica de la societat.
Finalment en Jordi Roigé va dir que a Catalunya li ha sentat molt bé el món digital. Internet és la gran democràcia de la informació. Però va posar alguns pros a periodisme ciutadà, dient que les TIC permeten que tot ciutadà sigui un periodista en potencia. Va destacar la que el periodista té una responsabilitat i un codi deontològic (contrast informació, separació opinió d'informació i citació de les fonts).
Demà tinc el plaer de moderar una de les taules rodones que es faran al Congrés Comarcal de Convergència del Vallès Oriental. La taula que modero porta el suggerent de Catalunya 2.0 i es tracta de parlar del repte que tenim com a país davant dels canvis tecnologics. A la taula m'acopanyaran el diputat de CiU al Parlament, Carles Puigdemont [Bloc] un dels diputats més 2.0 el Parlament i crec que ja un punt de referència necessari en l'ús de les noves tecnologies al servei de les noves formes de fer política. També estaré acompanyat de l'amic Toni Ibañez [Bloc], blocaire de referència i impulsor de la catosfera literària i finalment d'en Jordi Roigé, Director del portals Comunicació21 i Cultura 21.
A continuació us afegeixo la presentació que vull posar per emmarcar el tema i que estic fent a partir d'una interessant sessió que vam fer amb l'Antoni Gutiérrez-Rubí [Bloc] sobre "La Política davant les noves xarxes socials" i que en va presentar un dades inicials força impactants que espero que serveixi per obrir el debat.
Avui baixava de Sant Feliu amb el dipòsit quasi sec... la benzinera de Sant Feliu fa tres dies que duu el cartell penjat d'esgotat. Anava allargant a veure si omplien els dipòsits però avui m'he hagut de buscar la vida.
He passat per 3 benzineres de baixada, totes sense benzina. Al final n'he trobat una que només li quedava 98. He volgut omplir el dipòsit i al final he omplert 18'67 €. He estat l'última ànima de posar benzina!. Darrera meu un altre cartell d'esgotat.
És increïble el que ens està passant d'ençà dos anys. L'any passat amb les cues e l'Aeroport de Preat, després la llum -un servei bàsic- amb la gran apagada de Barcelona, al llarg de l'any les Rodalies de RENFE i les obres de l'AVE, ara la Sequera i l'aigua que al final ho ha resolt la Moreneta i seguidament la benzina i la manca de subnistraments... On volem anar així?. Fins quan hem d'aguantar aquestes situacions encadenades... Quants diners, llocs de treball, quants turistes deixaran de venir, quantes empreses decidiran nom posar els peus aquí?. Penseu-hi...
Quina imatge donem al món?. Com volem competir enlloc amb aquest panorama?. Realment crec que aquestes reflexions la gent se les hauria de començar a fer en serio, perquè no n'hi ha prou en acostumar-se i anar tirant... això no es para... i en un món tant competitiu aquestes escenes i situacions continuades des de fa dos anys ens fan molt de mal, econòmicament, però sobretot moralment.
Crec que cal una reacció definitiva, tenim un país quasi tercermundista, perquè tenim un govern de mediocres... fins quan?. Aquesta Catalunya no la reconec, ni amb la de fa 20 anys ni amb la de fa un segle...
Ara que comencen els congressos potser és el moment d'encetar una nova etapa de reconciiació entre els nacionalistes.
Potser és l'hora d'iniciar una nova etapa. Una etapa que faci que les institrucions catalanes tinguin l'accent que han de tenir, que no estiguem tant sotmesos als designis de Mardid. Cal un nou cicle polític basat en la reconciliació catalanista que permeti que el govern de Catalunya estigui en mans de partits d'obediència catalana.
Ahir vam tenir el President Jordi Pujol a Sant Feliu de Codines. Venia a fer la Presentació del seu llibre de "Memòries 1930-1980" que va ser un èxit d'afluència i de públic. La Biblioteca va quedar petita per escoltar les vivències dels inicis de Jordi Pujol.
A més vam comptar amb un presentador de luxe, en Joan Anton Cararach. Director del Festival de Jazz de Barcelona i del Festival de Guitarra i amic, que va fer una presentació vinculant les vivències de Pujol a la música que al propi President li va agradar molt. Vam buscar un home de la cultura en majúscules, d'aquella que implica tenir un model cultural sòlid.
Després vam fer un sopar a la Penya esportiva de Solanes amb joves emprenedors de Sant Feliu. Van ser una cinquantena que van poder intercanviar impressions amb el President Pujol. Des del meu punt de vista va ser un debat força interessant i en que es va tocar una mica tot: economia, lideratge, el món de l'educació, política...
Dilluns vam fer una roda de premsa amb l'Anna Vilarrasa per explicar el nostre posicionament i comentar el pressupost municipal de 2008. Uns pressupostos moguts perquè d'entrada es va convocar el Ple sense comissió informativa tal i com explicava en aquest apunt fa uns dies. També aquest dies hem rebut la notificació tant del Síndic de Greuges com de la Direcció General d'Administració Local que han requeit a l'Ajuntament sobre la convocatòria del Ple.
Però mentre es resolt el tema, i com un cop més el govern municipal socialista va tirar pel dret i va aprovar els pressupostos, dimarts passat vam entrar unes al·legacions que caldrà discutir i votar en el proper Ple ordinari. Les al·legacions recullen algunes observacions sobre el pressupost que us afegiexo a continuació:
- Són uns pressupostos mal fets en que s'inflen els ingressos per quadra-los. No es té en compte la repercussió de la crisi immobiliaria i es comptabilitzen subvencions que no es tenen atorgades.
- Es redueix en 375.000€ l'inversió de l'Ajuntament respecte l'any 2007 (un 30% menys). I a més la partida més important d'inversió que posen són projectes tècnics, quan segons la nova instrucció comptable els projectes tècnics van a despesa corrent de l'Ajuntament.
- Ens gastem un 10% de la despesa corrent en festes, amb una festa menys. El pressupost de la Festa Major es de
111.911,11 eur, que comparat amb un municipi com Sant Celoni, tenen un
pressupost de 190.000,00 eur amb 16.500,00 habitants (3 vegades més que Sant
Feliu), i dura una setmana.
- Els sous dels regidors s'increment el doble que els ajudes socials. Hi ha un increment del 36% del sou dels regidors.
- La despesa en parcs i jardins s'incrementa en 60.000€ en un any de sequera i sense cap nova plaça o nou parc.
- Hi ha un increment del 150% en la parrida de personal laboral temporal, en termes absoluts s'ha incrementat en 250.000€ i encara no s'ha fet cap conbcurs públic de selecció de personal en el què va de legislatura. Tot va a dit.
- Una altra despesa mimportant és la Brigada on hi ha un increment del 105%. I no inclou cap carrer nou.
- Un capítol a banda mereix l'absència en el pressupost de 2008 de cap partida destinada a la construcció de la nova Escola Bressol Municipal, quan ja hi havia una previsió de 435.000€ en el pressupost de 2007. I a més hi ha una subvenció otorgada de la Generalitat de 575.000€ que caduca a finals de 2008. Aquí es veu clarament que no hi ha volutat política de fer l'obra i nosaltres ne demanarem explicacions.
En definitiva, són el pressupostos del govern de les xapusses i dels pedaços, del govern del pa i circo, del govern de les petites coses i de l'oblidar els reptes que tenim com a poble. Del dia a dia i deixar de banda equipaments absolutament necessaris pel poble com l'Escola Bressol o la Tercera Escola. I sobretot és un govern que prometia un canvi i que es va presentar a unes eleccions amb unes promeses que clarament incompleix amb els pressupostos, que és el que compta, perquè les paraules se les endú el vent.
Divendres vaig acomanyar a Sant Boi, a la taula rodona sobre blocs i
política organitzada per Xarxa Santboiana al Carles Campuzano que hi
participava. I de pas aprofitar per anar coneixent aquestes xarxes de blocs
que van neixent per tot el territori i que tanta energia tenen. A més
va ser el primer del programa de la festa major. A la tertúlia,
presentada i moderada per Marc Vidal [bloc], hi han participat Lourdes
Muñoz [bloc], diputada del PSC-PSOE al Congrés; l'amic Carles Campuzano [bloc], diputat de CiU al Congrés; Carme Porta [bloc], secretària de
polítiques familiars i drets de ciutadania d'ERC; i Dolors Camats [bloc], diputada d'ICV al Parlament de Catalunya.
Camats va expressar el seu temor per mostrar-se més en l'àmbit
personal que en el polític al bloc. Porta va reconeixer que el polític que escriu un bloc s'autocensura
perquè "els blocs són poc lliures". Per mi les dues intervencions de Porta i Camats demostren el desconeixemnt i la por que internet encara suscita en molts que ho veune més com una amenaça que com una oportunitat. En canvi tant la Lourdes Muñoz com en Carles Campuzano ho van enfocar més des del punt de vista de l'oportunitta que de l'amenaça. Curíos a més tractat-se dels dos partit majoritaris PSC i CiU. Muñoz va dir que els
blocs acaben amb els intermediaris i esdevenen un espai d'aprofundiment
democràtic. I Campuzano va fet una crida perquè Internet serveixi per
canviar la manera de fer política, per acabar amb la "política vella" i
contribuir a obrir més els partits.
A més és curiós també que els dos que veien internet com una oportunitat eren els que teníen un bloc més complert. El més complert des del meu puntd e vista en Carles Campuzano que fins i tot va fer un Qik en directe. Però ambdós contrastaven amb els pobres blocs de Camats i Porta que són d'aquells de cobrir l'expedient.
Ahir vam inaugurar el local de CiU amb l'Artur Mas. Molta gent, tant al local com després al centre cívic pels parlaments. Molta gent i molt diversa. L'acte nes ha portat de corcoll un dies però va sortir rodó.
Al local entremig de veïns, simpatitzants i alcaldes i caps de llista de Caldes i Sant Quirze Safaja. Els presidents comarcals d'UDC i CDC i el diputat de la nostra comarca, Jordi Turull; vam descobrir l'obra que l'Ignasi Vallcorba ens ha dedicat. Per cert, una obra preciosa!.
Després vam baixar al cívic on vaig fer un breu parlament i vam passar un vídeo-resum de l'any. Després l'Artur Mas ens va esperonar a seguir treballant pel poble i ens va oferir el seu recolzament i el de tot el partit davant d'un govern socialista que actua al límit de lo democraticament tolerable. Ens va dir que CiU es mantidrà ferma a Sant Feliu a les verdes i a les madures. Missatge per a navegants.
Per últim fotos, salutacions contants, brindis i molta alegria i satisfacció entre els que hem organitzat l'acte. Des d'aquí vull agraïr a tots els companys de l'executiu i del grup municipal la feina... som un equip colllount!!.
Ara si algú vol seguir especulant sobre dimissions i mals rotllos que ho faci... a nosaltres no ens distrauran. Ladran luego cavalgamos!.
Us afegeixo el vídeo que vam projectar i que és el resm d'un any d'activitat: per cert ja tenim canal al YouTube:
Divendres 9 de maig vaig ser dels afortunats que vaig poder viure al Palau de la Música un concert històric. Es tracta del concert de Bobby McFerrin i l'Orfeó Català. Una combinació màgica entre modernitat i tradició. Entre allò universal i allò local però en clau musical. A banda de l'espectacularitat de Bobby McFerrin, que sense emprar cap instrument és capaç d'interpretar peces d'un riquesa brutal, la interactivitat amb el públic i la improvisació constant, van fer del concert tot un espectacle.
Pels que no el conegeu pel nom Bobby McFerrin és el guanyador de deu Grammy i sobretot autor d'un dels èxtis musicals dels darrers temps amb "Don't worry, be happy". L'Orfeó Català en canvi, és una institució amb més de cent anys d'història que té un gran prestigi a Catalunya i a Europa.
Ara fa uns dies 
Sóc dels que no m'agrada que guanyi Espanya, no per res, de fet em m'hauria de ser indiferent que guanyés Espanya o Alemania. Nosaltres, ahir no ens hi jugavem res. Almenys és el que jo penso. Em seria totalment indiferent si no fos per l'onada de nacionalisme espanyol que desfermen aquest tipus de celebracions: el toros, les banderes precontitucionals, alguns càntics que es podien sentir ahir en alguns carrers amb l'excusa de la victòria de la roja: "Barcelona coto nacional", o "Carod os engaña esto és Espanya". Les editorials d'alguns diaris que ja confonen el futbol amb un referèndum per l'autodeterminació. I el futbol d'entrada és futbol, és que la piloteta entri o no, i són 11 millonaris darrera una pilota. 
L'amic Quim Jou, em fa arribar un mail amb un altre muntatge que han fet després del 
Com ja us vaig avaçar dissabte cava tenir lloc en el marc del Congrés comarcal de CDC la taula Catalunya 2.0 en la que em van acompanyar el
diputat de CiU al Parlament, Carles Puigdemont [
Ahir vam tenir el President Jordi Pujol a Sant Feliu de Codines. Venia a fer la Presentació del seu llibre de "Memòries 1930-1980" que va ser un èxit d'afluència i de públic. La Biblioteca va quedar petita per escoltar les vivències dels inicis de Jordi Pujol.
Divendres vaig acomanyar a Sant Boi, a la taula rodona sobre blocs i
política organitzada per 
Ahir vam inaugurar el local de 
Divendres 9 de maig vaig ser dels afortunats que vaig poder viure al Palau de la Música un concert històric. Es tracta del concert de Bobby McFerrin i l'Orfeó Català. Una combinació màgica entre modernitat i tradició. Entre allò universal i allò local però en clau musical. A banda de l'espectacularitat de Bobby McFerrin, que sense emprar cap instrument és capaç d'interpretar peces d'un riquesa brutal, la interactivitat amb el públic i la improvisació constant, van fer del concert tot un espectacle. 
