   |  |
 Divendres vaig acomanyar a Sant Boi, a la taula rodona sobre blocs i
política organitzada per Xarxa Santboiana al Carles Campuzano que hi
participava. I de pas aprofitar per anar coneixent aquestes xarxes de blocs
que van neixent per tot el territori i que tanta energia tenen. A més
va ser el primer del programa de la festa major. A la tertúlia,
presentada i moderada per Marc Vidal [bloc], hi han participat Lourdes
Muñoz [bloc], diputada del PSC-PSOE al Congrés; l'amic Carles Campuzano [bloc], diputat de CiU al Congrés; Carme Porta [bloc], secretària de
polítiques familiars i drets de ciutadania d'ERC; i Dolors Camats [bloc], diputada d'ICV al Parlament de Catalunya.
Camats va expressar el seu temor per mostrar-se més en l'àmbit
personal que en el polític al bloc. Porta va reconeixer que el polític que escriu un bloc s'autocensura
perquè "els blocs són poc lliures". Per mi les dues intervencions de Porta i Camats demostren el desconeixemnt i la por que internet encara suscita en molts que ho veune més com una amenaça que com una oportunitat. En canvi tant la Lourdes Muñoz com en Carles Campuzano ho van enfocar més des del punt de vista de l'oportunitta que de l'amenaça. Curíos a més tractat-se dels dos partit majoritaris PSC i CiU. Muñoz va dir que els
blocs acaben amb els intermediaris i esdevenen un espai d'aprofundiment
democràtic. I Campuzano va fet una crida perquè Internet serveixi per
canviar la manera de fer política, per acabar amb la "política vella" i
contribuir a obrir més els partits. A més és curiós també que els dos que veien internet com una oportunitat eren els que teníen un bloc més complert. El més complert des del meu puntd e vista en Carles Campuzano que fins i tot va fer un Qik en directe. Però ambdós contrastaven amb els pobres blocs de Camats i Porta que són d'aquells de cobrir l'expedient.  Ahir vam inaugurar el local de CiU amb l'Artur Mas. Molta gent, tant al local com després al centre cívic pels parlaments. Molta gent i molt diversa. L'acte nes ha portat de corcoll un dies però va sortir rodó. Al local entremig de veïns, simpatitzants i alcaldes i caps de llista de Caldes i Sant Quirze Safaja. Els presidents comarcals d'UDC i CDC i el diputat de la nostra comarca, Jordi Turull; vam descobrir l'obra que l'Ignasi Vallcorba ens ha dedicat. Per cert, una obra preciosa!. Després vam baixar al cívic on vaig fer un breu parlament i vam passar un vídeo-resum de l'any. Després l'Artur Mas ens va esperonar a seguir treballant pel poble i ens va oferir el seu recolzament i el de tot el partit davant d'un govern socialista que actua al límit de lo democraticament tolerable. Ens va dir que CiU es mantidrà ferma a Sant Feliu a les verdes i a les madures. Missatge per a navegants. Per últim fotos, salutacions contants, brindis i molta alegria i satisfacció entre els que hem organitzat l'acte. Des d'aquí vull agraïr a tots els companys de l'executiu i del grup municipal la feina... som un equip colllount!!. Ara si algú vol seguir especulant sobre dimissions i mals rotllos que ho faci... a nosaltres no ens distrauran. Ladran luego cavalgamos!. Us afegeixo el vídeo que vam projectar i que és el resm d'un any d'activitat: per cert ja tenim canal al YouTube:  Divendres 9 de maig vaig ser dels afortunats que vaig poder viure al Palau de la Música un concert històric. Es tracta del concert de Bobby McFerrin i l'Orfeó Català. Una combinació màgica entre modernitat i tradició. Entre allò universal i allò local però en clau musical. A banda de l'espectacularitat de Bobby McFerrin, que sense emprar cap instrument és capaç d'interpretar peces d'un riquesa brutal, la interactivitat amb el públic i la improvisació constant, van fer del concert tot un espectacle. Pels que no el conegeu pel nom Bobby McFerrin és el guanyador de deu Grammy i sobretot autor d'un dels èxtis musicals dels darrers temps amb "Don't worry, be happy". L'Orfeó Català en canvi, és una institució amb més de cent anys d'història que té un gran prestigi a Catalunya i a Europa.  Dimarts a Sant Feliu de Codines es va dur a terme la jornada Enganxa't a l'esport realitzada per part de l'agrupació Barça Veterans i promoguda per la Penya els Blaugrana de Sant Feliu de Codines, i especialment per l'amic i company de CDC, Albert Llorens. La idea a més va sorgir a partir d'una visita del Senador de CiU Josep Maldonado a Sant Feliu que com a jugador de l'equip de veterans va proposar als de la Penya del Barça aquest acte
La jormada va significar un èxit de participació, especialment a l'institut on es va fer una xerrada sobre la droga a càrrec de Julio Alberto (ex jugador del Barça) i on van participar 90 alumnes de l'institut o més tard amb una xerrada sobre l'esport i el treball en equip al club de Futbol Sant Feliu. La visita del Julio Alberto també va servir per constatar que la droga és una realitat al nostre municipi, i que calen moltes sessions com aquesta, informatives i pedagògiques per evitar que els nostres fills i filles entrin en aquest pervers món. També esperem que aquesta iniciativa sorgida de la societat civil posi les piles a l'Ajuntament en aquesta qüestió fins ara tabú. Finalment es al vespre, es va fer una xerrada al Centre Civic dirigida als pares i on vam comptar amb la presència de Julio Alberto, Pere Valentí Mora (ex porter del primer equip del Barça), Sr. Prats (ex director del diari Sport), Miquel Tura president de la Penya Els Blaugrana en la que vaig poder assistir i on els pares i mares van poder expressar els seus dubtes i com abordar aquest tema amb els seus fills. Tot plegat molt interessant i esperem que es pugui repetir. Felicitats a La Penya!!  Tornant de Henningsvaer a les Illes Lofoten, embarquem direcció a Trondheim on abarem el viatge. Hauran estat uns 2000 Km de costa. Ens quedava una excursió amb barca a visitar uns Fiords per sota el Cercle Polar Àrtic. Un cop atravessat el Cercle Polar els dies es normalitzen i ja es fa fosc de nit.L'excusió la fem embarcant a alta mar en una vaixell més petit que ens durà a atrevssar el cercle polar i la cascada de Nat Good Nona. La casacada de la mare de la nit que es troba en el fiord de Moor. Una mica més avall de la ciutat de Bodo. Pel camí i dis el Fiord de Moor ens trobem un grup de foques i lleons marins que busquen peix i la traquilitat de les aigües el Fiord. Ens apropem al final del Fiord on hi ha una immensa glacera que desemboca al Fiord. Les aigües de la glacera que cauen per aquesta cascada porten centenars d'anys congelades sota el glaciar. Estem sota aigua centenària que recupera la seva llibertat després de segles d'hivernació. Espectacular!  Desembarcament a la tarda del 2 de maig Svolvaer per visitar les Illes Lofoten.
Segurament és el conjunt d'Illes més impressionant del viatge. Uns paisatges brtutals que combinen l'altra muntanya amb el mar. A Henningsvaer. Visitem el port i un assecadors de bacalla. Casetes de colors i vaixells bacallaners. Els mateixos noruegs consideren les Lofoten el mes bonic del seu país. Les Illes Lofoten és el paradís dels pescadors de tonyina i dels escaladors. En aquesta època de l'any que comença a ser clar tota la nit es pot anar a la muntanya en plena matinada!. En quinze dies a Noruega hi haurà el fenòmen del sol de mitja nit. A les Lofoten veure'l és un privilegi.  L'endemà el 2 de maig vam visitar les Illes Vesteralen. Es tracta d'un conjunt d'Illes davant la costa noruega, desembarquem a Hastatir, on visitem l'església l'esglesia de Trondenes. L'esglesia de pedra
mes al nord del món. Una barreja entre fortalesa, romànic i gòtic a lo bèstia. Realment no sabem el patrimoni arquitèctonic que tenim aquí!. Després de visitar les Illes Vesteralen anem a embarcar a Sortland. Entremig i de baixada cap a les Illes Lofoten visitem el Fiord del Troll amb el vaixell. Un Fiord de pocs metres d'amplada amb unes parets de pedra a banda i banda. L'entrada es de pocs metres d'amplada a l'entrada. Te 2'6 km de llargada i una paret de 1000 m Espectacular!.  Al vespre tornat de l'excursió al Cap Nord vaig poder provar la carn de ren. La carn de ren era vermella i gelatinosa. A banda del salmó que el posen arreu, també vaig provar la carn de balena un altre vespre. A nivell gastronòmic els nòrdics cuinen amb moltes de salses i mantegues. També vaig provar el brown cheese que és llet amb sucre reduida fins que esdevé una espècie de formatge marró.Pel que fa al sentiment nacional aquest és molt fort. És molt habitual veure les casestes amb el màstil i la badera noruega. De fet Noruega és un país jove, si bé va ser independent a l'edat mitja, va estar sota domini danès prop de 400 anys i més tard, passades les guerres napoleòniques sota domni suec fins que el 1905 es va independitzar. De fet el noreuc és un danès evolucionat, és el bookmal -llengua dels llibres-, i un 15% de la població parla el New Norsk que és una llengua que van crear a partir de les diferents variants que es parlaven en els diferents Fiords. De fet els fiords marcaven molt un zona de l'altre fins i tot en l'àmbit lingüístic.  El dijous 1 de maig vam sortir a les 5 de la matinada del vaixell per anar al Cap Nord. El Cap Nord és el punt més al Nord del continent europeu es troba a 400Km per sobre del Cercle polar àrtic i a 71 Graus-10'-21''. Vam passar pel poblet de Gesbord on a les afores hi havia un petit campament Sami -Lapons- amb rens i una tenda típica.Al cap Nord a banda d'haver-hi el penyasegat d'uns 400 metres d'alçada, també hi havia unes instal·lacions turístiques i més abans d'arribar-hi un radar de l'OTAN. En l'època d ela Guerra Freda aquest era un punt estratègic molt important per controlar el moviment de vaixells.  Aquests dies no he escrit perquè he estat de viatge a Noruega. De fet els que heu volgut m'heu pogut seguir pel twitter que era l'únic mitjà que he pogut emprar. Vam començar el viatge el dimecres 30 d'abril. El vol que vam agafar no va poder aterrar a Kirkeness per falta de visibilitat fins a mig matí. L'avió es va haver de desviar a Romanievi (Findlàndia). Al cap d'unes hores ho va tornar a provar i finalment va poder arribar a Kirkeness. Kirkeness és el darrer poble norueg abans de la frontera Russa. De fet Rússia és només a 15 Km. Un punt calent durant la guerra freda ja que era l'única frontera que l'OTAN tenia directament amb l'antiga URSS. A Kirkeness va pendre el vaixell Finmarken de la companyia Hurtigruten que havia de dur 2000 Km avall fins a Trondheim. Dijous de la setmana passada, els tres membres de CiU denunciats per
l'Alcalde Pere Pladevall, vam rebre la sentència absolutòria. Fins ara,
no hem dit res, hem deixat treballar la justícia, segurs que una
acusació sense proves i amb la única finalitat de judicialitzar la
política no podia dur enlloc. Molt diferent del que va fer l'Alcalde
que va córrer amb la denúncia a tots els mitjans possibles, acusant amb
nom i cognoms a tres persones, que per coses de la vida, som del partit
de l'oposició. Ara que ha sortit la sentència ens toca parlar, alt i clar. Ens toca explicar que la sentència ens absolt no només reflexant que “No ha quedado justificada, de otra parte, la autoría en la redacción de comentarios, ni la titularidad del blog”, sinó que a més puntualitza “lo cual es irrelevante dada la ausencia de tipicidad penal de los hechos objeto de acusación”. I més endavant acalareix que “no existiendo infracción penal, no cabe hablar de autoría alguna, ni de circumstancias modificativas de la responsabilidad”. Podeu lleguir un resum aquí i veure lleguir la sentència completa. El que no podeu veure és la reacció del senyor batlle quan sortint del judici li vaig anar a dir que potser prou d'aquest color i em va proferir davant d'un atònit Toni Verdaguer i la resta de companys meus de CiU, "No em toquis!!!... Això és la guerra". La guerra? Quina guerra Pere?. La política justament serveix per evitar les guerres. O sigui que tenim un alcalde que denuncia sense proves fets que no són denunciables... vaja que té la pell molt fina i que no adment cap diferència d'opinió i criteri. A algú tot aquest episodi li pot fer més o menys gràcia. Als que l'hem patit en la pròpia pell no ens en fa gens. I als que facin el bloc anònim en qüestió es deuen estar fotent un fart de riure. Però el preocupant és que siguem l'únic municipi on menys d'un any ens haguem trobat amb un períple de fets que ratllen el límit de lo democràticament acceptable: - Sen's ha denegat la plaça per fer-hi una acte electoral. - No s'ha fet un sol concurs d'elecció de personal. - L'utilització impudica i partidista dels mitjans de comunicació municipal amb episodis com el de Can Xifeda. - Es fa un ROM sense ni una sola reunió amb cap grup polític per consensuar-lo. - Als 8 mesos plega un regidor pel "tracte inhumà de l'alcalde al personal i regidors" - El Pressupost es presenta sense comissió informativa prèvia i ara n'hem d'impugnar els acords - Es denúncia a tres membres de l'oposició sense fonaments ni proves... I si a un grup municipal que estem a l'oposició ens passa tot això, que no li pot passar a un ciutadà que estigui atrevessat amb aquest Alcalde i que no tingui tots els recursos i mecanismes de que disposem per defensar-nos i per fer complir la Llei?. Preguntint-s'ho. O sigui que el tema no és per riure. Jo em pregunto que més ha de passar perquè algú li pari els peus a aquest senyor?. No estem parlant d'una dictadura d'un país africà, estem parlant de Sant Feliu de Codines. Si a CiU hi hagués una persona amb aquest tarannà, a mi em faria remouria l'estòmac. Perquè per sobre de les diferències ideològiques ha d'haver-hi les conviccions democràtiques. El entendre que el diàleg és la base del sistema i que a més estem en un poble on tots ens trobem pel carrer. Només esperem que aquest lamentable episodi serveixi per tornar a la política i deixar "la guerra" del senyor Pladevall. Segur que el poble hi sortiria guanyant!. Dilluns en el Ple extraordinari sobre Pressupostos, CiU va marxar del Ple. Ho vam fer perquè dies abans vam entrar a l'Ajuntament un escrit demanant que es convoqui la Comissió Informativa i se'ns fes arribar tota la informació que la Llei determina que ha de comprendre els pressupostos municipals. No es va fer i com ja ens té acostumats l'Alcalde, va voler saltar-se a la torera, les formes establertes per la Llei. Des de CiU vam ser al Ple al principi per demanar que aquest no es celebrés, que es desconvoqués i es convoqués la Comissió informativa i el Ple correctament. Que se'ns facilités la informació que falta: la platilla de personal, les subvencions atorgades, el pla d'inversions, l'endeutament de l'Ajutament a 31 de desembre... A més no vam fer-ho sols, el grup dels Independents també va demanar el mateix. Però l'alcalde va voler fer el Ple igualment, motiu pel qual ens hi vam absentar i a llarg d'aquesta setmana presentarem la impugnació del Ple i dels acords del Ple, així com l'ampara de la Direcció General de l'Administració Local i del Síndic de Greuges. Estem farts, d'aquest mal estil d'anar tirant pel dret i sense respectar les més mínimes formes de funcionament democràtic. Per això ho fem. Volem que es facin les coses bé d'un cop. Que hi hagi diàleg. Que se'ns convoqui al que se'ns ha de convocar. Tots els grups formem part de l'Ajuntament i representem, cadascú d'una forma o altre, el conjunt dels ciutadans de Sant Feliu. Tant costa fer les coses ben fetes? El dissabte passat va haver-hi de nou Ple municipal. Un dels punts que s'hi va tractar éren les al·legacions que vam presentar al Reglament Orgànic Municipal (ROM). Després d'un diàleg i una negociació amb la Laia Jordana ha estat possible consensuar un text prou encertat i que corregeix bona part de les mancaces que hi havia. En aquest sentit, encara que a pilota passada, vull agraïr l'esforç personal de la Regidora per trobar-nos, parlar discutir i arribar a punts d'entesa. Aquest és el tarannà que ens agradaria des de CiU i que va portar a que s'aprovessin 22 de les 25 al·legacions que vam fer. A part d'això també vam poder aprovar una moció que reclama l'elaboració d'una ordenança sobre l'estalvi d'aigua i que s'incenti la instal·lació de sistemes de recollida d'aigua pluvial. Fa uns dies en parlava. També vam presentar una altra moció sobre la rebaixa de la taxa d'escombraries, en que demanem la revisió d'una taxa que considerem abusiva i que s'ampliï el plaç per acollir-se als descomptes que ara només se'n beneficien un centenar de famílies. A part d'això, l'Anna Vilarrasa va preguntar pel projecte de l'Escola Bressol. Projecte que vam deixar a punt per iniciar-se les obres i que l'alcalde va dir que començarien a principis d'any -debia referir-se a l'any xinès-. Ara ens diu que no hi ha diners, i el més greu potser enlloc de nova Escol Bressol acabem tenint barracons. Cal recordar que fa pocs dies es va presentar la sol·licitud de subvencions del PUOSC i que l'Ajuntament no va demanar res per la nova Escola Bressol. El Ple demostra que allà on es parla i es dialoga s'arriba entesa, sobretot en funció del tarannà de la gent que va davant. I a on no es parla i es va per la via de la imposició les coses no avancen. Hi ha una dita que ho resumeix tot, parlant la gent s'entén.  Divendres a les vespre a les 10, un grup de Sant Feliu van marxar cap a Montserrat des de la plaça de Sant Feliu sota la pluja. Jo m'hi he afegit a la matinada a la serra de l'Obac. És un costum i tradició força arrelat a Sant Feliu i diverses colles, en arribar la primavera organitzen aquesta sortida. Ahir la beneida pluja va fer més difícil la travessa.Es fa una mica dur i cansat, però té les seves satisfaccions, la nit atravessant el bosc fins arribar a Sant Sebastià de Montmajor, la coca i el vi bo de la barraca del boter al Pla dels Ocells. La taronja ja ben entrada la nit a Sant Feliu de Racó, l'Esmorçar i sortida del sol a la Serra de l'Obac, el camí dels romans arribant a Monistrol que se't fa etern i finalment el trencames final de l'ascens a la muntanya de Montserrat. No sé si per la pluja o què però aquest any a les 12 del matí ja érem a dalt!. Aquest any, a més, els que heu volgut heu pogut seguir el tros de travessa que he fet a través del meu meu twitter. Amb la intenció de concertir la travessa en 2.0. |
Accés de l'autor
Categories
Els meus enllaçosAMICS AMB BLOC
LINKS D'INTERèS
SANT FELIU DE CODINES
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
RellotgeComptadorAquest comptador mostra el nombre de pàgines vistes des del 6 d'agost de 2007. |
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats |
