L'amic Antoni Gutiérrez-Rubí [Bloc]acaba de publicar un llibretitulat "Políticas: mujeres protagonistas de un poder diferenciado", a la colecció Planta 29 i que em va fer saber el dimarts. El
llibre recull artícles sobre Condoleezza Rice, Angela Merkel, Nancy
Pelosi, Hillary Clinton, Cristina Fernández, Michelle Bachelet,
Ségolène Royal, Pratibha Patil y Benazir Bhutto, entre altres i que són les protagonistes polítiques del món. Els articles són una anàlisi sobre les seves estratègies per sobreviure en un món emminetment dominat per homes. Bona feina Antoni.
També aprofito per agraïr al Saül Gordillo [Bloc] el comentari que fa avui al seu bloc titulat Artur Mas, més 2.0.
Agraeixo també el dinar de treball amb l'Albert Medran [Bloc] i l'intercanvi d'impressions que vam fer sobre Internet i Política. Així com les idees i aportacions que en diferents cafès vam intercanviar amb en Xavier Peytibi [Bloc], amb en Rubèn Novoa [Bloc] i en Xavier Tomàs [Bloc].
Fa mesos ja vaig escriure un petit article titulat "L'hipòcrita debat de l'aigua", però vistos els debats semàntics d'aquests dies entre transvassament o captació temporal d'aigua -que podria ser un escupinada-, encara arribo més a aquesta conclusió.
Al meu poble el mateix Alcalde que t'envia una octaveta dient que no pots regar el jardí, resulta que deixa perdre l'aigua de la piscina pública per estalviar-se el clor i si volem tenir piscina pública aquest estiu, el propi Ajuntament haurà d'incomplir la seva normativa. També hi ha un Pla director d'aigües que està ben desat a un calaix.
A Catalunya els mateixos que et diuen que cal estalviar aigua en porten despilfarran amb fuites incontrolades -i algunes ben detectades- litres i litres. La veritat és que ningú s'ha preocupat d'aquest problema, semblava lluny i no donava rèdits.
Fins i tot ara mesures de sentit comú no s'estan ni parlant. Perquè no es potencia la recollida d'aigües pluvials. Fins i tot si ets un particular sensibilitzat tens problemes per saber com i qui et pot proveir d'un sistema de recollida d'aigües pluvials. Avui he fet uan petita cerca d'empreses, haver-n'hi, n'hi ha. La majoria foranes, com: Schütz o GRAF en països que plou més però que són ecologistes de debò -no com la ICV del Conseller Baltasar-. Fins i tot he trobat una empresa GRAF que ofereix en un PDF un sistema per calcular la capacitat del dipòsit que has de posar en funció de la climatologia, l'extensió de teulada que recull l'aigua i els usos que donaràs (jardí, rentadora, WC).
Un exemple, amb una pluja de 25 litres d'aigua per metre quadrat i en una superfície de teulada de 20 metres quadrats es pot arribar a omplir un contenidor de 500 litres. Penseu la de milers de litres que es perden en cada pluja i no només a teulades de particulars si no també d'equipaments públics. Ara mateix, perquè no s'incentiva -via subvencions o desgravacions o ordenances- que la gent faci aquestes instal·lacions de recollida d'aigues pluvials?.
Dissabte vam entrar a registre de l'Ajuntament les al·legacions que presentem al Reglament Orgànic Municipal de Sant Feliu. Un Reglament d'aquest tipus en qualsevol Ajuntament "normal" s'hauria aprovat per unanimitat dels grups municipals després d'arribar a un consens. Aquí un cop més no ha estat possible.
Es va presentar el ROM de forma unilateral, sense ni una reunió amb cap grup municipal, ni entitat. Ens el vam trobar directament al darrer Ple i el rodet de la majoria absoluta socialista el va fer aprovar. Però després perquè a més conté greus il·legalitats i mancances: 1.- Il·legalitats perquè es confereix un poder a l'Alcalde que ni la Llei de bases de règim local li atorga. Per exemple s'intenta restingir el dret a la informació fent-lo discrecional de l'alcalde, o fins i tot establint un plaç d'entrega d'informació d'un mes quan la Llei estableix quatre dies. Fets aquests que a més de ser il·legals constitueixen una vulneració dels drets del ciutadà.
2.- Greus mancances, no sabem fins a quin punt malintencionades, com exemple, no es regula el funcionament del Ple, ni d eles comissions informatives, o d'òrgans de participació ciutadana com l'audiència pública. deixant tota la capacitat de regular aquests a l'alcalde.
3.- Aspectes que tot i no ser il·legals, ni ser uan mancança fan mal als ulls. Per exempel que a Sant Feliu per demanar una audiència pública calguin 1.000 signatures de ciutadans, denota la nul·la voluntat de que la gent participi i impossibilita que ningú pugui emprar aquesta fórmula, a excepció és clar, del propi Alcalde.
En definitiva un ROM per coartar, condicionar i impossibilitar el control i seguiment del govern, un ROM per frenar i evitar canals i mecanismes de participació ciutadana, un ROM fet de forma unilateral i a sobre mal fet. Per tot això CiU hem presentat aquesta bateria d'al·legacions amb la voluntat de que s'esmeni i es corregeixi. Però tant el fons com les formes denoten un cop més que estem davant d'un govern amb una nul·la voluntat de diàleg i de consens amb els altres grups i amb els ciutadans.
Des
de Multiplica, l'equip del David Bonorat[Bloc] han analitzat de nou les estratègies a
la xarxa dels partits polítics que es presentaven a les eleccions
generals. L’estudi - que podeu descarregar aquí -
ens no ens deixa gaire bé a cap dels partits i torna a posar l'èmfasi en que la majoria segueixen veient Internet com un
espai de promoció electoral més. Des del meu punt de vista l'estudi ens porta a reflexionar com combinar l'estructura jeràrquica dels partits i organitzacions, amb l'estructura en xarxa de les xarxes socials.
També avui l'amic Xavier Peytibi [Bloc] en el seu bloc destaca un intressant post que ve a reafirmar aquesta tendència a utilitzar internet i les xarxes socials com a "moda passatgera electoral" per alguns polítics. El titular del post es prou significatiu quan explica que el 54% dels candidats han abadonat el seu bloc després de les eleccions. I posa exemples flagrants com Carme Chacón .
Uns comentaris que van el la línia contrària del que va fer ahir Artur Mas [Vídeobloc] que va posar en marxa un canal de participació a través del seu vídeobloc on els ciutdans li podran fer arribar preguntes en vídeo titulat Digues la teva. Fer això tant lluny d'eleccions i d'aquest oportunisme hauria de ser normal però en els temps que corren és glòria. L'amic Rubèn Novoa [Bloc] ja se'n feia ressò ahir.
Una vergonya la resposta internacional amb el que està passant al Tibet. Només els de reporters sense fronteres han estat capaços de fer alguna cosa durant la celebració d'aquest cap de setmana i menre es feia la ceremònia d'encesa de la torxa olímpica a Olímpia.
Com es nota que Xina, és Xina i és una potencia militar, econòmica i demogràfica. I quan ets tot això, ets com en James Bond amb llicència per matar. També fa fàstic veure tots els "progres" que en qualsevol altre cas ja hauríen fet 100 plataformes i quan es tracta de Xina i Rússia... ja se sap. Anar d'esquerres, encara que siguis un feixista ven molt.
Us recomano la web de reporters sense fronteres on expliquen la censura informativa xinessa. Diumege mateix van censurar tranquilament totes les imatges de protestes que es van fer a Olímpia amb talls d'emissió inclosos. Vaja el somni d'en Bolaño i la tropa d'aquí.
Retorn polític mogut de vacances. La mort d'un patriota Josep Benet, el segon que ens deixa en pocs dies després de la mort del Pare Abad de Montserrat, Cassià Maria Just. Dos buits difícils d'omplir per un catalanisme que travessa hores més aviat baixes.
A ERC, el viacrucis el fan passades les pasqua. Avui mateix la renúncia enverinada de Carod a la Presidència d'ERC, una renúncia que la fa quan es veu perdedor. I sobretot amb la intenció que sota l'excusa de la renovació es forci a la renuncia al seu principal contricant, Joan Puigcercós. La generositat forçada per les circumstàncies adverses i mantenint el càrrec i el cotxe oficial, no és generositat. No sé com acabarà tot plegat però pinta malament.
Penso que la reflexió que ha de fer ERC i catalanisme en general, és al marge de les situacions personals particulars, si no tenim una masses hipoteques... Ens falta aprendre de la generositat autèntica dels dos patriotes que ens han deixat aquests dies.
PS. Felicitats a la Pastisseria Can Bosch de Sant Feliu per aquesta "mona" de Pascua que us afegeixo. L'han clavada!
Ahir sortia l'Avui un article de l'esriptor Jaume Cabré sobre la censura. Cabré va ser a Sant Feliu fa uns mesos just passades les eleccions municipals, en un acte programat abans de les mateixes.
Va fer una xerrada a la Biblioteca sobre els seus llibres, amb una Biblioteca plena de gom a gom. A algú no li va agradar que vingués.
Cabré que és un home constant i té memòria ahir va publicar un article a la secció de Cultura del diari Avui sobre la censura.
Un dels seus paràgrafs explica que: "hi ha un alcalde català que no vol que jo vagi al seu municipi a parlar perquè
no penso com ell. Estic esperant amb deler el dia que algú d'aquest poble em convidi a parlar-hi. ¿serà capaç de negar-me l'entrada com si fos un burot?.
A veure si adivineu el nom de l'alcalde i del municipi a que es refereix Cabré. Malauradament comencem a ser famosos.
Després de les eleccions m'he entretingut a fer un gràfic comparatiu entre les diferents eleccions per comparar cicles electorals i veure les tendències. El gràfic que us adjunto crec que és prou explícit del que està passat. Si comparem elecció a elecció els percentatges de vot. Només CiU és l'única força que té un lleuger increment elecció rera elecció.
El PSC baixa en totes les eleccions excepte en les generals. ERC accentua elecció rera elecció la pèrdua de vots, el PP es comporta com l'altre gran partit estatal baixa en totes excepte en les generals que puja i ICV només puja a les del Parlament.
ERC va justificar l'acord del tripartit, el primer i el segon, dient que era una forma de pendre vots al PSC i evitar que esdevingués més PSOE. Sota aquesta errònia estratègia ERC, ha fet de cavall de troia del catalanisme que ha dut a un enfornatment fraticida entre els dos partits catalanistes, la fragmetació i desmovilizació del vot nacionalista i ha donat pedigrí catalanista a un PSC cada cop més PSOE.
Amb el Tripartit de Maragall potser hi havia la justificació del canvi pel canvi, però amb el Tripartit de Montilla, on ERC ha fet president de la Generalitat una persona d'estricta obediència espanyola la contradicció ha esdevingut absoluta.
Vull pensar que l'objectiu inicial d'ERC era bo i fins i tot lloable. Ingenu i pueril, però lloable. Des de CiU, potser perquè coneixem millor el PSC, ja sabíem que acostar-s'hi és cremar-se. Però els resultats de diumenge, són la constatació palpable del fracàs de la seva estratègia. Per la via d'intentar catalanitzar el PSC, l'únic que aconseguirant és "normalitzar" i "espanyolitzar" el mapa polític amb una dinàmica dreta-esquerra. Han volgut prioritzar l'eix esquerra-dreta sobre l'eix nacional. Però el 9 de març ha demostrat que per fer d'escolanets del PSC la gent ja els vota a ells. Per sacsejar el vot de la por al PP, és millor votar els altres, el PSOE.
Crec que ara toca fer autocrítica des del catalanisme. I corregir allò que hem fet malament plegats. Algú s'imagina que hauria passat amb una candidatura conjunta a Madrid d'ERC i CiU, per exemple, al Senat?. Estic convençut que un gest així hauria desfermat una il·lusió i mobilització entre el catalanisme capaç de frenar la dinàmica de la bipolarització i l'espanyolització.
L'aspecte més positiu dels resultats del 9 de març és que vulguem o no hi ha una abans i un després. I no tàctic, sión estratègic. Toca revisar l'estratègia del catalanisme polític i deixar de banda la guerra fratícia que ha dut a disminir en conjunt els escons dels partits d'obediència no estatal. Ja no toca aguantar enrrocats cadascú amb la seva posició. Toca revisar estratègies, tocar revivar el sentiment nacional. Toca deixar-se d'experiments amb gaseosa entre aquells que tenim Catalunya com a prioritat.
Espero que tots siguem prou generosos per veure-ho.
Si haguéssim de posar un titular als resultats de CiU a Catalunya i a Sant Feliu, per mi seria, ahir vam aguantar. Vam aguantar el tsunami de la bipolarització que es va emnportar per davant tot el que va trobar, començant pels seus socis d'ERC i ICV. Un tsunami que ens porta a un estat espanyol poc plural i divers i basat en el bipartidisme clàssic de països jacobins com França.
També va passar a Sant Feliu. No us vull amagar que ahir al vespre ho veia més cru que avui. Ahir amb el resultat només de Sant Feliu a la mà, no era un bon resultat. Però veient com ha anat la cosa hem aguantat. A Sant Feliu el guanyador ha estat el PSC, com practicament arreu, amb
1.085 vots. CiU n'hem ontingut 788, el Partit Popular 297, ERC
296 i ICV-EUiA 125 vots.
Però vist amb mnés perspectiva el resultat no és gens dolent. D'entrada el PSC, en les seves millors eleccions i amb el millor cadidat (en Zapatero) obté a Sant Feliu 1085 vots. És a dir 200 menys que a les municipals. I nosaltres no siguent les nostres millors eleccions n'hem obtingut 788, que venen a ser un 300 més que les passades municipals.
Tot i això el més positiu d'aquesta campanya a nivell local ha estat que hem assajat l'equip i l'hem començat a posar a prova. Tenim encara tres anys i molta feina per davant. D'entrada d'aquí uns dies farem una valoració i estudi dels resultats i planificarem noves activitats i tasques. Vinga tornem-hi que això és una cursa de fons!.
Sóc dels massoques que em vaig empassar els dos cara a cara entre Rajoy i Zapatero. La meva sensació dels dos és d'un pim, pam pum en que no hi hagut n una sola idea fresca per cap d eles dues parts. A més s'han embarrancat en els mateixos temes de sempre: ETA, el model lingüístic, el model territorial...
Molt preocupant i ofensives les paraules de Rajoy respecte Catalunya. Lo de la multeta de l'API de Vilanova va ser brutal, en aquell moment estava revisant el correu de 10 cartes: 9 en castellà d'empreses amb seu a Catalunya. Per no parlar de la trucada de l'altre dia de telefònica que vaig haver de fer una lliçó pedagògica a una persona sobre on trucava. I mentres els del PP ens expliquen lo amenaçat que està el castellà!. Que m'expliquin a on.
Però si l'atac del PP va ser patètic, la fredor i la inseguretat de Zapatero en respondre aquests atacs és quasi més perocupant que els atacs en si. Era com si estigués d'acord i només volgués esquivar l'embestida!!!. Qualsevol persona que visqui aquí ens hauria defensat millor!.
Aquest cara a cara ha posat de manifest que per uns i altres, Catalunya és municició i prou. El debat en si és una falta de respecte vers la pròpia realitat política de Catalunya on hi ha 5 partits i no dos. Però exeplifica perfectament la voluntat d'uns i altres per bipolaritzar i "normalitzar" el mapa polític a Catalunya, Euskadi i Gal·lícia on hi ha altres realitats.
Aquest cara a cara reafirma que tant el PSC, com el PP Català han enfocat les seves campanyes els uns contra els altres i espanyolitzant les eleccions.
Aquest cara a cara només té una virtut. Com és que es pot fer un cara a cara Zapareto-Rajoy a les eleccions a corts generals. I no un Mas-Montilla a les catalanes?.
Diumenge vam fer l'acte central de campanya de Sant Feliu. Vam voler fer un acte diferent, molt més fresc i enfocat de cara a la gent jove i a les famílies amb canalla. Per ser un nou format i malgrat els intents de l'alcalde d'evitar que es fes va venir força gent al llarg del matí.
La gent de l'agrupació s'hi va volcar el l'organització de l'acte i em va agradar veure com l'equip que formem treballa en xarxa. Toca agraïr la feina feta, especialment a l'Albert Llorens, que ha coordinat la campanya, al Joan Fontseré, a la Cristina Buj, a l'Andreu Castellet, al Vidal, el Jordi Tura i l'Anna Vilarrassa i al Ramon Serra... També al Joan Segalés que ens hem fet un fart de voltar amb el cotxe i el lloro anuciant l'acte. Era un acte que sortia del que hem fet sempre i això sempre té un risc. A més hem topat amb les injustificables pegues que ens ha posat un alcalde que té un sentit peculiar de la democràcia i de l'ús dels espais públics. A la plaça una xurreria si però un inflable gratuït per la canalla no. Perquè? perquè el munta CiU.
Pel que fa als Parlaments van pujar a Sant Feliu la Ivonne Griley, que ja ens va acompanyar el dissabte passat al mercat i al Botiga a Botiga i en Josep Rull. Conec el Josep des de fa molts anys, de les primeres campanyes a Terrassa voltant amb el seu 2CV groc. De l'etapa d'Estudiants Nacionalistes a la Universitat i després a l'executiu de la JNC. Sempre m'ha agradat sentir-lo perquè parla amb passió i això en una època que fins i tot els que es presenten a president del govern han de llegir papers per parlar 3 minuts, té un valor.
En definitiva encarem la recta final d'aquesta campanya amb la sensació haver assolit el que volíem fer. Mirar d'assajar a Sant Feliu un altre manera de fer campanya i de fer política. Una manera més propera i a peu de carrer.
Ja fa uns dies vaig fer un post sobre l'aplicatiu que estem utilitzant aquesta campanya a través de l'empresa Qik ahir vaig tenir l'ocasió d'acopanyar en Carles Campuzano [Bloc] a fer una entrevista a Vilaweb TV on l'amic Vicent Partal [Bloc] ha iniciat l'emissió d'un reportatge diari sobre les eleccions del 9 de març que es fa cada dia en un lloc diferent. L'entrevista que vam fer ahir s'emetrà demà.
De totes formes ahir vam estar reflexionant sobre les possibilitats que ofereix el video blogging en directe, les possibilitats i alhora els problemes que pot representar el seu mal ús.
Només a nivell polític ofereix mostrar aspectes totalment amagats o desconeguts i fer un seguiment absolutament real i directe de que es fa. Per exemple, el vídeo de més amunt podeu veure com maquillen en Carles a TV3 abans del debat d'ahir.
Però no només això, sino que permet convertir qualsevol persona en un càmera de Televisió. Només penseu una cosa, quantes coses heu vist que haurieu gravat en directe si haguessiu pogut?. Simplement fascinant i alhora preocupant a la velocitat que abvança tot plegat!.
Avui una amiga m'ha fet arribat la següent notícia que crec que pot ser un del millors antídots per combatre la bipolarització asfixiant entre PP i PSOE. Segurament a més farà reflexionar a més d'un ingenu que encara pensa en el vot útil i no en qui el defensarà a ell.
La notícia diu:
Los españoles que no votan ni al PP ni al PSOE están más satisfechos sexualmente
Así se desprende de los resultados de una encuesta realizada por Sigma Dos
Los españoles que no votan ni al Partido Popular ni al Partido Socialista y los que se declaran agnósticos y no practicantes son los que más disfrutan de sus relaciones sexuales. Así se desprende de los resultados de una encuesta realizada por Sigma Dos, presentados en rueda de prensa por Miguel Ángel Cueto, presidente del X Congreso Español de Sexología que se celebrará en León el próximo mes de abril.
Según expusieron Cueto y Miren Larrazábal, presidenta del Comité Científico de este congreso, los hombres que votan a partidos distintos del PP y el PSOE obtienen mucho placer en las relaciones sexuales (42%), frente al 31% de los que votan al PSOE y un 29% de los que votan al PP. En las mujeres se iguala esa proporción: un 33% de las que votan al PP afirman obtener "mucho placer" en las relaciones sexuales, frente al 28% de las que se decantan por el PSOE. "Las mujeres no nos podemos ir a la izquierda para estar satisfechas", bromeó Larrazabal.
No sé si és un motiu prou de pes per esgrimir en un míting però...
L'amic Antoni Gutiérrez-Rubí [Bloc]acaba de publicar un llibretitulat "Políticas: mujeres protagonistas de un poder diferenciado", a la colecció Planta 29 i que em va fer saber el dimarts. El
llibre recull artícles sobre Condoleezza Rice, Angela Merkel, Nancy
Pelosi, Hillary Clinton, Cristina Fernández, Michelle Bachelet,
Ségolène Royal, Pratibha Patil y Benazir Bhutto, entre altres i que són les protagonistes polítiques del món. Els articles són una anàlisi sobre les seves estratègies per sobreviure en un món emminetment dominat per homes. Bona feina Antoni.
Fa mesos ja vaig escriure un petit article titulat 
Una vergonya la resposta internacional amb el que està passant al Tibet. Només els de 
Retorn polític mogut de vacances. La mort d'un patriota Josep Benet, el segon que ens deixa en pocs dies després de la mort del Pare Abad de Montserrat, Cassià Maria Just. Dos buits difícils d'omplir per un catalanisme que travessa hores més aviat baixes.
Després de les eleccions m'he entretingut a fer un gràfic comparatiu entre les diferents eleccions per comparar cicles electorals i veure les tendències. El gràfic que us adjunto crec que és prou explícit del que està passat. Si comparem elecció a elecció els percentatges de vot. Només CiU és l'única força que té un lleuger increment elecció rera elecció. 
ERC va justificar l'acord del tripartit, el primer i el segon, dient que era una forma de pendre vots al PSC i evitar que esdevingués més PSOE. Sota aquesta errònia estratègia ERC, ha fet de 
Si haguéssim de posar un titular als resultats de CiU a 
Diumenge vam fer l'acte central de campanya de Sant Feliu. Vam voler fer un acte diferent, molt més fresc i enfocat de cara a la gent jove i a les famílies amb canalla. Per ser un nou format i malgrat els intents de l'alcalde d'evitar que es fes va venir força gent al llarg del matí.
