Dissabte vam fer una paradeta de marterial electoral a la plaça i un
botiga abotiga pel centre acompanyats de dues de les candidates de la comarca:
la Yvonne Griley (núm. 9 per Barcelona) i la Núria Santacana (núm.
20 per Barcelona). Vam poder xerrar amb força gent i amb una bona acollida.
També amb el Leo vam anar a recollir la resposta a la tercera instància
que féiem a l'Ajuntament per poder fer l'acte de campanya a la plaça i posar-hi
un inflable i fer-hi una xocolatada. Ens l'han denegat de nou i finalment ho fem
al centre cívic que és un espai que determina la Junta electoral. A Sant Feliu com vivim en una democràcia segrestada
l'alcalde es pot permetre la xuleria de
fer una resposta com aquesta a un grup
municipal: "Suposant que la paradeta que volíeu fer a la plaça J.
Umbert Ventura ara s'ha convertit en una festa infantil a l'altra plaça, no ens toca més remei que
concedir-vos-ho". Per alguns la democràcia és un problema.
Ahir vam fer comitè electoral de CiU per acabar de preparar la campanya que porta magistralment, l'Albert Llorens. Vam comentar el actes que farem i en especial el de diumenge 2 al Centre Cívic la Festa de Campanya.
Vam comentar també, el vaibé d'instàncies per demanar la plaça per fer la Festa que el Pladevall ens ha negat. Quin alcalde menys democràtic que tenim!. Fa pena haver-se d'agafar a aquestes coses!. Però és normal, ahir nosaltres érem nou enganxant cartells, ells tres. I només fa sis mesos que va guanyar!.
Després vam sopar un entrepà al local. Molt bon ambient. Vam sortir a enganxar els cartells i les pancartes mentre escoltavem a la ràdio Ona Codinenca l'entrevista al Vinyals. Ostres, ara resulta que teníem raó. En Vinyals no plega per feina, plega fart i fastigejat d'en Pladevall. I demostra que un cop més va mentir al Ple. Un alcalde que nega fer actes en campanya i menteix al Ple on podem anar?.
Que vagi fent. Nosaltres ahir ens ho vam passar bé fent política, amb la part bona que té la política quan es fa amb il·lusió, amb ganes, amb equip i amb vocació de servei.
A la foto: Leo Martínez, Andreu Castellet, Vidal Fernàndez, Jordi Tura i jo. El Joan Fontseré que no surt perquè era qui la feia.
Acabem de posar en marxa una nova iniciativa pionnera a la xarxa. Està basada en el que ha de ser el web 2.0. I ho fem gràcies a
l'oferiment de fer una prova pilot com la que van fer al Fòrum Econòmic Mundial de Davos l'empresa Qik per posar en marxa per primera vegada mitjançant un partit polític la tecnologia live streaming sobre telefonia 3G.
Des d'aquest cap de setmana hi ha un nou estat independent a Europa, es tracta de Kosovo. El nucli fort d'Europa, França, Alemania i Gran Bretanya ja han reconegut aquest nou estat. El govern espanyol d'en Zapatero encara s'hi resisteix i abunden aquests dies les declaracions de dirigents socialistes i populars insistint en afirmar que no es pot comparar la situació de Kosovë i la seva independència amb les qüestions nacionals que es plantegen des de Catalunya o el País Basc. Les històries respectives, per sort, són molt diferents. Però si tenen raó llavors perquè els costa tant renoxèixer aquest nou estat?. Està clar que per l'Espanya del PSOE i del PP cada nou estat que apareix a Europa els posa més difícil negar-se a que catalans i bascos decidim per nosaltres mateixos. Per això tanta resistència.
Ara és demà. No escalfa el foc d'ahir
ni el foc d'avui i haurem de fer foc nou.
Del gran silenci ençà, tot el que es mou es mou
amb voluntat d'esdevenir.
I esdevindrà. Les pedres i el camí
seran el pa i la mar, i el fosc renou
d'ara mateix, el càntic que commou,
l'àmfora nova plena de bon vi.
Ara és demà. Que ploguin noves veus
pel vespre tèrbol, que revinguin deus
desficioses d'amarar l'eixut.
Tot serà poc, i l'heura i la paret
proclamaran conjuntament el dret
de vulnerar la nova plenitud
Dissabte vam anar a la Festa de difresses que es va orgaitzar a la Penya. Vaig anar convidat de la mà d'en David Baret i amb la reserva que sempre m'ha fet això d'haver-se de difressar. Vaig anar de cul mitja setmana per veure que ens podíem posar sense massa enrenou. Al final ens vam difressar dels anys 20 amb el Ferran Casamitjana i l'Antònia Castelló.
A la festa hi van participar prop d'un centenar de disfresses, algunes d'elles realment molt treballades i soprenents!!.
El Ple de dissabte es va formalitzar la dimissió del regidor Joan Vinyals. De fet la seva dimissió és la crònica d'una mort anunciada. D'ençà les eleccions vivim Ple rera Ple moviment de cartipassos per amagar una realitat, no hi ha equip i tot s'ho manega una mateixa persona: en Pere Pladevall.
I també fa temps que se sap del caràcter autoritari de l'alcalde. N'hem tingut nombroses mostres:
- l'Assemblea ciutadana que ha estat una presa de pèl a la participació,
- la nul·la comunicació amb la resta de grups municipals ni el que protocolariament és obligat,
- les pressions a funcionaris, i treballadors,
- l'intent d'acoso i derribo de l'oposició, fins i tot se'ns vol negar el dret a consultar la informació dels plens, i ens restringeix l'accés a l'Ajuntament
- o la darrera, un ROM que s'ha fet sense ni una reunió amb cap grup municipal. Se l'ha fet soleta la regidora...
Tot això ens ha dut que ja tenim una primera víctima a només sis mesos de les eleccions municipals. Al Ple l'alcalde ho va maquillar com va poder, però la realitat és que en Vinyals plega, tal i com va escriure per desmotivació. Una desmotivació fruit de les desavinences, fruit de la destitució encoberta que va patir arran d el'episodi de la caiguda de la casa del costat de Can Xifreda.
Ha estat la primera conseqüència d'un model de gestió unipersonal, amb un equip gens travat i improvisat i que constament es va modificant i alterant. I no passaria res, si no fos que darrera d'aquest fet hi van els interessos de poble. I va el fet que ara resulta que per caprici de l'alcalde de modificar el pati del SES ens costarà 153.000 € quan és una obra que havia d'assumir la Generalitat que es qui ha de fer l'equipament. O que ens hem de veure en un Ple acceptant l'herència d'un mort que es va enterrar en una fosa comuna per deixadesa de l'Ajuntament i ara resulta que ens fa hereus. O retirant un projecte per fer un carrer que no té cap estudi, ni el d'impacte ambiental, ni el permís d el'ACA per tapar el torrent, ni un estudi de trànsit que l'avali. Però que el greu és que hipoteca el futur del centre de vila condemnant-nos a una plaça amb trànsit rodat. Destrueix, ara sí, un "patrimoni sentimental" documentat fa ara 800 anys per Jaume I, el congost de Codines, i ens pren l'única opció de fer un parc al costat mateix de la plaça, de la Biblioteca i de l'Ajuntament.
Aquest Ple, ara que han de començar a governar i que jo no poden viure de la renta d'inauguracions d'obres iniciades per CiU, és la punxa de l'Iceberg. La punxa d'un Iceberg que ha començat a destruïr el poc equip que hi havia, que ha demostrat que no és té un projecte clar del que és vol fer i que actua sense saber on va.
Ja fa uns anys que CiU de Sant Feliu de Codines aprofitant la Festa de l'Escudella fem pujar algú del partit a participar de la festa, trobar-nos i participar de la mejada d'escudella sense estovalles a la plaça. Ahir vam convidar a pujar el portaveu de CiU al Senat i número dos de la candidatura al Congrés, Pere Macias. Per part nostra vam ser un bona colla, l'Andreu Castellet, la Cristina Buj, el Ramon Serra, el Jordi Tura, l'Anna Vilarrasa, el Vidal Fernàndez, l'Albert Llorens (a la foto), el president comarcal de CDC, Carles Segura, i el president local d’UDC, Joan Sagalés.
Durant la seva visita, Macias s’ha interessat per les inversions que calen per cobrir les necessitats de la població en infraestructures i temes socials com ara la construcció de la tercera escola i del centre d’assistència primària, o el traspàs al municipi de la caserna de la Guàrdia Civil, així com per l’estat de les negociacions de l’execució de la futura variant de Sant Feliu de Codines que, actualment, es troba paralitzada ja que no figura en cap partida pressupostària d’aquest 2008. Macias va demanar al Govern de la Generalitat “que desbloquegi aquest projecte, de màxima importància per la gent del territori, ja que lliuraria a Sant Feliu del trànsit de pas contribuint, d’aquesta manera, a una millora qualitat de vida als habitants d’aquest municipi”.
Tots ells que l'actual Ajuntament, tot i tenir "governs amics" arreu té més encallats que mai.
M'assabento gràcies a l'amic i prediodista Eduard Batlle [bloc] de l'aparició de L'associació STIC.CAT fundada per un grup de blocaires catalans, que ha anunciat la creació dels primers premis de blocs en català, els premis BLOCS CATALUNYA. L'entitat preveu que el lliurament dels guardons es farà a l'octubre en un gal·la a Girona. La finalitat d'aquests guardons és fomentar la participació i la divulgació dels blocs en català de la xarxa. Properament es donaran conèixer les bases dels premis i tot el sistema d'elecció.
Una altra bona inciativa a la catosfera que ultimament bull.
Aquest cap de setmana estem distribuint per Sant Feliu un nou Parlem-ne de CiU on expliquem en aquest número les activitats realitzades recentment per la nostra agrupació, com ara la presnetació del llibre "Catalunya sota Espanya" d'Alfons López Tena, la visita a les entitats esportives amb Josep Maldonado o la roda de premsa sobre els pressupostos de la Generalitat amb en Jordi Turull.
També es fa balanç de mig any de govern socilaista de la mà del portaveu de CiU, Leo Martínez.
I inclou un article del diputat Jordi Turull parlant de les esmenes que
CiU va presentar al pressupost de la Generalitat sobre inversions a
Sant Feliu i que van ser denegades.
Finalment fem un balanç de l'activitat municipal del grup amb les diferents mocions presentades que podeu trobar aquí.
Les ecoparides són les propostes que ens fan alguns per diferenciar-se en un govern mediocre i que tenen com a única finalitat toca el vora viu al personal. Un ecoparida ha estat la limitació a 80 Km/h imposada a l'àmbit metropolità. Diuen que per motius ecològics, però el problema ambiental és que un trajecte que habitualment fas en mitja hora, en hora punta n'hi estas entre una hora i quart. El motiu les caravanes, i els embussos diaris a que estem sotmesos els que baixem a treballar a Barcelona diariament.
Embussos no només als accesos de la ciutat, si no perquè per exemple a Sant Feliu disposem de la mateixa carretera de fa anys i el mateix transport públic. O fins i tot menys transport públic que abans, fa decades ja hi havia un trenet que en deien el calderí de Caldes a Mollet.
Aquests mateixos que ha fet la proposta dels 80 Km/h, idavant el fracàs de la mesura -la gent no és tonta encara que el tripartit s'ho pensi- es depengen amb la proposta d'estrenyer els carrils. El drama és que aquesta proposta a més d'ecoparida és perillosa. I té l'agreujant que surt del mateix director general de trànsit que té el trist rècord de que els morts del gener d'enguany siguin el doble dels de fa un any.
El RACC, una entitat amb solvència contrastada, s'ha oposat a les dues mesures i sobretot ha alertat de la perillositat d'alguna d'elles. Contrasta aqust interès en aplicar ecopardes, amb el opoc inetrès per resoldre i analitzar el punts negres de les carreteres que fa uns dies va publicar el mateix RACC. I on per exemple, el tram de Caldes a Moià figura entre un dels més perillosos. Però es clar resoldre embussos i resoldre punts negres no acontenta els que van en cotxe oficail i quatre que els aplaudeixen mentre els que els mantenim ens fem cua.
A mig matí hi hagut a les Jornades de la Catosfera la taula sobre "blocs i política". El primer a destacar és l'habitual campana del PP que com és habitual en aquests fòrums quan arriba el moment anul·la. També m'ha avorrit soberanament la Lourdes Muñoz [Bloc] amb el discurs facilongo sobre la xarxa i el que representa i power point ple de faltes en català adhuc d'en Montilla. A més cop ha acabat de fotre'ns el rotllo sobre participació s'aixeca i se'n va a fer una entrevista mentre la resta de la taula intervenia. Bravo noia, potser fas un bloc però no has entès res.
En Carles Puigdemont [Bloc] m'ha agradat molt, primer perquè m'hi uneix una afinitat ideològica evident, però sobretot perquè és un blocaire complert que després ha esdevingut polític. Ha deixat de banda els tòpics i ha parlat clar i explicant les eines que usa i perquè les usa. En Ridao [Bloc] ha fet de candidat a les generals i ens ha tret els programes i ha fet el que ja es habitual en ERC, veure qui la té més llarga. En Raul Romeva [Bloc], m'ha agradat se'l veu un tio sense pretesions, ha dit que era usuari i ha parlat de la seva experiència. Però d'això es tracta no, en una trobada de blocs?.
Una anècdota que ha estat curiosa ha estat TV3, ha entrat a gravar la Lourdes Muñoz (PSC), ha sortit mentre xerraven la resta, i ha tornat ha entrar quan parlava en Joan Ridao (ERC) . Poster és una explicació del perquè calen blocs per donar els punts de vista que la TV3 plural ja ni grava.
Avui és la plat fort de les Jornades de la Catosfera, des de primera hora del matí hi hagut un munt de taules sobre diferent temàtica. M'ha agradat especialment la taula sobre "blocs i negocis" i d'aquesta les intervencions de Dídac Lee i d'en Genís Roca.
Dídac Lee [Bloc] ha fet una interessant comparativa entre empreses 1.0 i les 2.0. Per Lee l'empresa 1.0 es caracteritza per una ubicació entre quatre parets, una jeraquia militar i una comunicació dirigida de dalt a baix. La 2.0 en canvi es una empresa en xarxa, amb una organització horitzontal i amb un sistema de comunicació basat en la "intel·ligència col·laborativa".
Lee també ha destacat les claus d'una empresa 2.0: la participació activa de les persones, la cultura de la col·laboració, lús de les TIC i certa tolerància al caos (generació espontània i millora continua).
Un altre dels ponents en Genís Roca [Bloc], ha detacat els problemes de les empreses: l'amor propi de les perones (el que jo en dic la misèria humana), la desconexió de les èlits (ha afirmat i hi coincideixo que les èlits estan desconectades i són els primers analfabets digitals) i per últim entendre que segueix existint una realitat analògica i cal anar pas a pas.
Ara a la tarda també hi havia una taula sobre els blocs territorials, en representació dels blocs de Terrassa hi ha internigut l'amiga Núria Másdeu [Bloc]. Bravo Núria amb la teva inciativa. També de Sant Feliu de Codines ha baixat en Leo Martínez [Bloc] i m'he trobat de nou forces amics i companys, l'Albert Batalla [Bloc], el Quim Fernàndez [Bloc], en Rubèn Novoa [Bloc] a més dels que ja van venir ahir i algun que em deixo.
Il·lustro aquest post amb una foto de la taula de la Núria.
Ara mateix arribo a casa de participar en el primer dia de les Jornades de la Catosfera. Unes Jornades que han desbordat les millors de les previsions i que hem dagrair a la idea i la iniciativa d'en Marc Vidal [Bloc]. Avui les xerrades han anat a càrrec d'en Cèsar Calderón sobre ciberactivisme, i del propi Marc Vidal sobre els blocs i que representen. Després hi hagut un interessant debat sobre l'ètica als blocs i si cal o no un codi ètic pels blocs amb en Vicent Partal i en Juan Varela.
Tant Partal com Varela han defensat la llibertat dels blocs alhora d'escriure, perquè un bloc anònim o no ha de ser inetressant pel que hi diu. També hi hagut un debat sobre si cal o no acceptar comentaris. El meu parer és molt semblant al defensat per en Vicent. Un bloc pot ser anònim o no, pot acceptar comentaris o no i en tots els casos és lícit. També hi hagut un interessant debat sobre si els blocs són o no mitjans de comunicació.
Ha estat interessant i profitós, sobretot per participar en un esdeveniment que és el primer cop que es fa i desvirtualitzar molts dels blocaires que acostumo a llegir i que avui he pogut saludar. També he coincidit amb bons amics i comapnys, el Martí Cabré, la Núria Másdeu, el Carles Campuzano, el Xavier Tomàs, en Rafael Yzaguirre, en Toni Ibañez, en Saül Gordillo, en Vicent Partal o la Pilar Pifarré.
Us afegeixo el power point de la xerrada de Cèsar Calderón sobre ciberactivisme:
Pels que vulgeu seguir les Jornades minut a minut ho podeu fer al twiter de les Jornades, especialment el Pau Ibars -l'altre blocaire de Sant Feliu- que m'ha dit que volia venir però que està engripat.
Ahir vam fer comitè electoral de 
Des d'aquest cap de setmana hi ha un nou estat independent a Europa, es tracta de 
Dissabte vam anar a la Festa de difresses que es va orgaitzar a la Penya. Vaig anar convidat de la mà d'en David Baret i amb la reserva que sempre m'ha fet això d'haver-se de difressar. Vaig anar de cul mitja setmana per veure que ens podíem posar sense massa enrenou. Al final ens vam difressar dels anys 20 amb el Ferran Casamitjana i l'Antònia Castelló.
Ja fa uns anys que 
Aquest cap de setmana estem distribuint per Sant Feliu un nou Parlem-ne de CiU on expliquem en 
A mig matí hi hagut a les 
Avui és la plat fort de les 
