Bunbury, Palau Sant Jordi (Barcelona), 11 d’octubre de 2008
La retirada dels escenaris d’Enrique Bunbury ha estat una de les més estranyes del rock estatal ja que pocs mesos després de deixar penjats als fans i a la seva banda a Zuera, va tornar a pujar als escenaris amb Nacho Vegas per presentar “El tiempo de las cerezas” i no cal oblidar la gira de l'impossible ressurgiment d’Héroes del Silencio.
Acompanyat per una banda gairebé catalana (el baix i les guitarres Jordi Mena i la bateria de Jorge Rebenaque juntament amb el baix de Roberto Castellanos i Álvaro Suite, ambdós del grup barceloní Suite) que encara està per engreixar per fer funcionar el concepte de banda de rockandroll. Un concepte com el que està portant Calamaro en la seva darrera gira o que va acunyar fa anys Loquillo. No són la màquina de precissió que era El Huracán Ambulante, però dota al repertori de Bunbury un caràcter més rocker.
Quan va presentar la cançó “Porque las cosas cambian” va recordar les vegades que havia trepitjat el Sant Jordi: una juntament amb l’Adrià Puntí per celebrar el 25 aniversari de l’Avui el 23 d’abril de 2001 ("vaig cantar en català, però ho vaig fer molt malament") i una altre que, segons va dir, compartint escenari amb Marc Parrot. Per aquells més desmemoriatsi com que soc així de punyetero, recordar-los que aquest concert el van fer els Héroes del Silencio la vigilia de la Mercé de l’any 1993, juntament amb Parrot i, també, amb Sangtraït!
Pep Gimeno "Botifarra", Centre Artesà Tradicionarius (Barcelona), 10 d'octubre de 2008
El Botifarra, geni i figura, va inaugurar ahir al CAT una nova edició del Circuit Folc. Preneu-ne nota i després no digueu que no us han avisat. Tota la programació aquí.
Kevin Johansen, sala Bikini (Barcelona), 10 d’octubre de 2008
Tot i que ja havia vist a Kevin Johansen un parell de vegades (2005 i 2006), no ha estat fins aquest 2008 en que li he donat l'atenció merescuda a aquest músic alaskoargentí. Va ser posar el seu darrer disc “Logo” al cotxe quan tota la tropa anàvem cap la Fira de Música al Carrer de Vila-Seca i entrar de ple en el seu univers. Allà a Vila-Seca va oferir un concert de traca i mocador que encara em va acabar de convèncer més.
Ahir vaig tornar a repetir l’experiència a la Bikini i de nou va valer la pena. Per desgràcia no em vaig poder quedar el concert sencer, altres escenaris m’esperaven a l'altre banda de la ciutat. Això si, vaig aguantar tot el possible per poder escotar aquesta meravella de cançó:
Lexu’s, Espacio Movistar (Barcelona), 9 d’octubre de 2008
Com si fos una norma no escrita, quan a l’entrada d’un concert l’encarregat/da de premsa et diu que aquells nit és diferent, que al grup no l’importa que facis fotos durant tot el concert i que si vols usar el flash que ho facis amb discreció, doncs resulta que justament en aquell concert les condicions tècniques seran perfectes i òptimes com per deixar-ho ja tot enllestit des de les primeres cançons i sense haver d’utilitzar il·luminacions externes.
Fa una miqueta de ràbia que això passés ahir amb un lloc com és l’Espacio Movistar on -tot i tenir un voluminós equip de llums-, per regla general semblen voler-se estalviar les bombetes utilitzant una il·luminació tènue i sempre envoltat d’una estranya i inexplicable boirina.
Doncs ahir amb les Lexu’s el cantant brillava sota un potent focus mentre que la resta de la banda també se’ls podia fotografiar amb un nivell acceptable. Hauran fet cas de les reiterades queixes del gremi de foteros o serà només una excepció?
Extremoduro, Parc del Fòrum (Barcelona), 4 d’octubre de 2008
Tot i que Extremoduro es van lluir de veritat quan li van dir al seu disc en directe “Iros todos a tomar por culo”, sempre m’agradat més la samarreta que han difós amb la frase “No quiero ser como tu” (18 euros al lloc de merchandising). Un missatge gairebé entranyable sobretot quan el veus que el porten grups de més de dues persones.
Ahir al Fòrum era maco veure com arribaven colles de joves que no volien ser com el seu veí, vestits tots amb la mateixa samarreta i armats amb la seva Xibeca sota el braç disposats a convertir l’entrada al recinte en el botellón més gran i popular que s’ha vist mai a la ciutat de Barcelona.
Robe Iniesta, atent a aquest públic tant fidel —alguns en estat de coma etílic quan estaven tocant els Doctor Deseo (“La chica del batzoki”!!!)—, va voler ser també fidel als seus principis sortint a escena amb una hora de retard.
Amaral, Palau Sant Jordi (Barcelona), 3 d’octubre de 2008
El mes de febrer de 2002 la revista valenciana FM em va demanar que fes una sessió al duet saragossà per la portada de la revista. Un bon encàrrec però jo no l’acabava d’entendre. El grup tot just estava publicant el seu tercer disc, “Estrella del mar”, i amb els dos anteriors discos no havia passat res de res. Amb els anys he vist que aquella portada va ser tot un encert ja que el grup va petar de debó amb les cançons d’aquell disc gràcies a uns quants exponents clars de cançó popular.
El primer contacte que vaig tenir amb Amaral s'ha de reconèixer que va començar amb mal peu però amb un resultat exitós.
Dictators, sala La [2] (Barcelona), 1 d’octubre de 2008
Com ja he comentat alguna vegada, les darreres setmanes he estat retirat d’alguns escenaris per qüestions de salut. He anat només al que era imprescindible i de la meva agenda han caigut concerts com els de Living Colour, Mother Superior, el comiat de Hellacopters, Blind Guardian o Killing Joke. Però he fet bondat i em mereixia un premi en forma de clàssic com són els Dictators, pur punk de la vella escola.
Tota una experiència per una rentrée com cal: una sala atapeïda fins les vigues, a primera filera amb les cames immobilitzades per la pressió del públic, mig cos dins de l’escenari, vigilant l’esquena no sigui que cap eixelebrat del pogo salvatge em cardi la càmera i/o el flaish, i vigilant també el que passa a la escena no sigui cas que Ross The Boss, tot un Manowar històric, em faci menjar el màstil de la seva guitarra.
Si, força distret, però jo estava una mica desentrenat i vaig haver de passar a la reraguarda a la quarta cançó.
Cancerberos, La [2] (Barcelona), 1 d’octubre de 2008
Cancerberos és d’aquells grups que viuen de i pel rock. Inconcebible que dels seus instruments surti cap acord que no tingui a veure amb el rockandroll més greixós, fumejant i autèntic. Lluitant com herois sense futur des de temps llunyans (El Legado, Los Guarriors, Snobs, Discípulos de Dionisios), són els hereus per dessignació directa de La Banda Trapera del Rio.
Un clar exemple del rock en al seu màxim nivell de testosterona, sonant a vinil gastat, amb un parell de pebrots i sortint-se’n amb dignitat fins i tot quan se’ls peta el bombo de la bateria.
No cal a dir que grups amb l’actitut de Cancerberos resulten absolutament imprescindibles.
rockviu |
Concerts |
diumenge, 28 de setembre de 2008 | 10:22h
Les Folles Nuits Berbères, Arc de Triomf (Barcelona), 27 de setembre de 2008
Uns en diuen human towers i nosaltres els hi diem castells. Aquí teniu en acció als minyons berebers d'Akalay Troupe dins de l'espectacle Les Folles Nuits Berbères que van actuar en el marc de Les Nits de Ramadà.
rockviu |
Crònica |
dissabte, 27 de setembre de 2008 | 12:48h
Gerard Quintana, Plaça Catalunya (Barcelona), 23 de setembre de 2008
Vota'm!!!!!
A tots aquells que passeu per tafanejar el que passa en la música en directe del país, a aquells que veniu a piratejar-me les fotos, a tots els que casualment treieu el nas a veure que és això, als amics, enemics, familiars, amants i companys que us preneu la molèstia (d'aquí poques setanes en sereu 200.000) d'entrar a aquest humild bloc... siusplau feu també un click AQUÍ per que Rockviu tingui alguna petita engruna del pastís dels Premis Blocs Catalunya. Us estaré molt agraït!
rockviu |
Concerts |
dijous, 25 de setembre de 2008 | 19:51h
Splac, Plaça Catalunya (Barcelona), 23 de setembre de 2008
Tenen raó aquells que s'han queixat de l'oblit dels Splac en el post dedicat a la galàxia de Jaume Sisa. Tot va ser culpa de la verticalitat: totes les fotos que tenia d'ells eren horitzontals i l'espai era vertical. I com que s'ho van currar al concert i segur que són molt macos i bona gent, aquí els teniu.
Jaume I el conquistador En Gerard s'ha currat un vídeo de la vida, obra i miracles de Jaume I amb els seus Clicks i Legos. Feu-li una ullada que val la pena:
Vota'm!!!!!
A tots aquells que passeu per tafanejar el que passa en la música en directe del país, a aquells que veniu a piratejar-me les fotos, a tots els que casualment treieu el nas a veure que és això, als amics, enemics, familiars, amants i companys que us preneu la molèstia (d'aquí poques setanes en sereu 200.000) d'entrar a aquest humild bloc... siusplau feu també un click AQUÍ per que Rockviu tingui alguna petita engruna del pastís dels Premis Blocs Catalunya. Us estaré molt agraït!
rockviu |
Concerts |
dimecres, 24 de setembre de 2008 | 17:28h
Sisa & Friends, Plaça Catalunya, 23 de setembre de 2008
Fa una nit clara i tranquil·la, hi ha la lluna que fa llum, els convidats van arribant i van omplint tota la casa de colors i de perfums.
Heus aquí a
Oh, benvinguts, passeu passeu, ara jo ano falta ningú, o potser sí, ja me n'adono que tant sols hi faltes tu. També pots venir si vols, t'esperem hi ha lloc per tots. El temps no conta, ni l'espai, qualsevol nit pot sortir el sol.
Paul Weller, FIB-Benicàssim, 3 d'agost de 2002 Calexico, FIB-Benicàssim, 10 d'agost de 2003
Avui he començat bé el dia amb un mail on anava adjuntada la doble portada del Ruta 66 que sortirà aquest mes d'octubre. I a sobre després d'haver fet també la portada de setembre amb els Hellacopters.
No trobo les emoticones necessàries per expressar lo content que m'ha deixat.
rockviu |
Concerts |
dilluns, 22 de setembre de 2008 | 08:50h
Teenage Fanclub, Espacio Movistar (Barcelona), 21 de setembre de 2008
Porto ja quinze anys veient cíclicament als Teenage Fanclub, exactament des d'un 11 de novembre de 1993 en que van compartir cartell amb els Posies en un memorable concert a la sala Zeleste II. Amb els anys ells han envellit físicament però la seva música continúa amb l'elixir de l'eterna joventut sense que els anys semblin passar per les seves cançons.
rockviu |
Concerts |
diumenge, 21 de setembre de 2008 | 09:33h
Festes de la Mercè (Barcelona), 20 de setembre de 2008
Manel als Jardinets de Gràcia
Ja s’ha dit molts cops però no va malament tornar-ho a repetir: els Manel estan condemnats a ser the next big thing, no els perdeu la pista. A més mola més dir que t’agradaven més quan eren un grup maquetero i tocaven davant d’un número exponencialment creixent de quatre gats, que no pas quan van treure el disc, van destronar als Antònia Font i es van convertir en un fenòmen de masses. Antònia Font a la Damm
Els Antonieta van tornar a viure una nit de glòria davant de la casa Damm. No voldria ser agosarat però crec que van atraure a moltíssima més gent que els Primal Scream. El moment “Wah Yeah” va tornar a ser estremeidor. Per cert, algú sap dir-me qui era el personatge amb samarreta d’Entropia que va pujar a rapejar al final d’“Astronauta rimador”?
Els Primal Scream repetint al BAM
A part de la seva actuació a la sala KGB l’any 1990, els Primal Scream han tocat a Barna en format de pagament? Es que només els recordo tocant a tota mena de festivals. Al BAM ja hi van ser a l’estació de França l’any 1997.
rockviu |
Concerts |
dissabte, 20 de setembre de 2008 | 11:33h
Festes de la Mercè, Barcelona, 19 de setembre de 2008
A quin savi se l'hi ha ocorregut fer coincidir el MMVV i la Mercè per primer cop en vint anys? Dels vint anys de Mercat de Música Viva de Vic potser he fet campana en unes cinc edicions però la Mercè ja fa més d'un quart de segle que la gaudeixo any rera any, així que (entre altres causes) aquest any he decidit no estar present de la capital d'Osona.
Sidonie + Lory Meyers
Als Facto Delafé se’ls hi està acabant el bon rotllet. Just quan estaven entonant aquells versos de “La metavolante” que diuen “va a caer un chaparrón en lo más profunto de tu corazón” va començar a caure una pluja molesta, cardant i punyetera que va aigualir el primer dia de les festes de la Mercè
(Per cert, senyora mànager de Facto Delafé y las Flores Azules, abans de donar la tarja i demanar que li enviem les fotos, hauria de preocupar-se per que els seus reperesentats tinguin un mínim de llum per poder-los fotografiar en unes condicions mínimament decents i no haver de penjar fotos tan fluixes com aquesta en que vaig haver d'usar el flash i a l'Òscar se li marca tota a suor de l'aixella.)
Facto Delafé y las Flores Azules
La pluja en plan més puta em va enxampar ja a la plaça de la Catedral a la presentació de Giulia y los Tellarini, si, aquells que li van deixar una demo a Woody Allen i ha acabat sonant a “Vicky Cristina Barcelona”. Dues cançons, la càmera mullada i temps més que suficient que aixó dels espaguetis aquests és un bluf encara molt verd i molt fred a sobre de l’escenari. Potser la cosa milloraria més endavant però jo ja no hi era per comprovar-ho.
Giulia y los Tellarini
En un error de càlcul em vaig dirigir fins plaça Catalunya pel concert de Sidonie. Dic error de càlcul ja que el concert va començar una hora més tard del programat, una hora que em vaig haver de quedar allà parat sota una carpa resguardant-me de la pluja i em vaig perdre dos dels concerts més interessants que hi havia en altres escenaris: The New Raemon i el canadenc Sam Roberts.
rockviu |
Crònica |
dijous, 18 de setembre de 2008 | 08:19h
Mónica Naranjo, Pavelló Olímpic (Badalona), 17 de setembre de 2008
A nivell de dives, Catalunya no en va especialment sobrada, per això es tot un luxe que la figuerenca Mónica Naranjo hagi volgut tornar als escenaris. Amb un públic fidel que en alguns moments feia que en cançons com "Perra enamorada" la pista semblés la discoteca Salvation dissabte de matinada, contrastava amb un espectacle gòtic i elegant. Si, elegant encara que a "Amor y lujo" surti asseguda a una tassa de vàter. D'or, això sí.
