rockviu |
Crònica |
divendres, 8 d'agost de 2008 | 13:25h
Charles Aznavour, Les Méditerranéennes-Leucate (Rosselló), 5 d'agost de 2008
“Je suis désolé” es potser la frase que més vam sentir els tres dies del festival. El primer dia per un error les nostres acreditacions no apareixien per enlloc, finalment només vam tenir una acredita per poder entrar a la zona Vip. Sort que en Gerard va aprendre el rudimentari funcionament del “truco del almendruco” i va estar entrant i sortint contínuament amb el passi de son pare ben amagat per que sa mare pogués entrar al jardí de les delícies. Al final el tema es va solucionar i vam tornar a casa amb set acreditacions diferents!
rockviu |
Crònica |
diumenge, 20 de juliol de 2008 | 11:48h
Summercase, Parc del Fòrum (Barcelona), 19 de juliol de 2008
Realment era macu veure a jovenalla amb samarretes de Chemical Brothers aixecant el puny i ballant mentre cantaven “soc l’anticrist, soc un anarquista, soc un antifeixista”. A la foto, una xicota que estava aprenent gestos i maneres en el concert dels Stranglers envoltada d’un munt d’anglesos cinquentons (borratxos, es clar) expulsats de Lloret.
Sex Pistols Quan l’any 1986 Johny Rotten (aleshores John Lydon) va trepitjar la sala Studio 54 al capdavant de PIL va ser rebut una memorable pluja d’escopinades. Les coses han canviat, ahir només li tiraven gots reciclables, pulseres fluorescents i ampolles d’aigua, actuaven en un escenari patrocinat per una marca telefònica i les samarretes prèviament destenyides amb Isabel II amb un imperdible es venien a 25 eurus. Al menys la de Sex Pistols ha estat un retorn honrat: mai negaran que ho han fet única i exclusivament per la pasta. Ah! i els concert va ser la bomba, el millor del Summercase amb el permís de Nick Cave i els seus Grinderman. Antònia Font Si, això que es veu a la foto és el que passa quan poses a un grup cantant en català en un festival internacional. La gent hi va, es posa a primera filera i canta les cançons, porten pancartes i ballen a gust encara que sigui sota un sol amb el que es podrien fregir ous ferrats a sobre de la calba de Joan Miquel Oliver. Més o menys el mateix que passaria si cantessin en anglès o castellà. Ja va sent hora que es perdin les pors i els complexos.
Los Campesinos! Ni ells mateixos es podien creure la quantitat de gent que tenien al davant i que ja s’havien baixat les seves cançons de la mula i se les havien aprés. Escenari col·lapsat i bogeria entre el públic: heus aquí el the next big thing del festival.... i el premi a la baixista més guapa.
Mishima L’extrany (cançó que, per cert, no van tocar... ja em vaig encarregar de fotre-li la bronca a David Caraben) va creixent dia a dia. Tot i la calda insofrible i ser dos quart de sis, els Mishima van apuntar-se un nou trumfo al seu historial omplint la carpa Levi’s de gom a gom. N’hi ha qui els diu “els Mishetes”, i tenen raó, són com uns gatets que s’arraulen quan volen carinyo però també saben treure les ungles i esgarrapar.
The Breeders Quan l’any 2002 The Breeders van fer el seu darrer concert a Barcelona a la sala Bikini van sortir a l’escenari amb una xufla fenomenal. Era l’aniversari d’una de les dues germanetes Deal i un quants litres d’alcohol corrien per les seves venes. Ahir, en canvi Kim Deal es passejava abans de començar el seu concert amb una San Miguel 0,0 a les mans... com canvien les coses. El concert no va ser tan divertit com l’any 2002. No fun.
King of Leon Els fills del predicador han crescut i s’han tornat més professionals pero alhora també més avorrits. Per cert, el predicador estava a l’esquerra de l’escenari vigilant als nens.
Kaiser Chiefs Previsibles? totalment, el cantant va tornar a acostar-se al públic a la primera cançó i pel mateix lloc que ho va fer en la seva darrera actuació al Summercase. A sobre aquest any fins i tot ens ho van avisar. La resta? pop de garrafa per tancar nits festivaleres d’estiu.
rockviu |
Crònica |
dissabte, 19 de juliol de 2008 | 11:48h
Summercase 2008, Parc del Fòrum (Barcelona), 18 de juliol de 2008
L'any passat al FIB van aparèixer grupets que portaven escrites frases
com "temazo" o "esta es buena" per cridar l'atenció. Ara s'ha institucionalitzat i una marca
cotxes se n'ha apropiat de la idea.
Grinderman Podria deixar anar frases com “les portes de l’infern van obrir una escletxa al Summercase”, “el predicador de l’apocalipsi”, “Nick Cave va omplir de foscor el festival”, tot de tòpics quan la realitat va ser única: Cave i els seus Grinderman van fer un concert de la hòstia, una bomba que va esclatar a primera hora de la nit i que va fer desaparèixer als que van tocar abans i als que tocarien després.
Els Pets “Benvinguts al ball de tarda d'Els Pets, en el qual transformarem el món indie d'una vegada i per sempre”. Poques vegades he passat tanta calor en un concert d’Els Pets, pitjor estava en Gavaldà al final de l’actuació vermell com un tomàquet i fent la competència a les gambes guiris que corrien per allà. Per ser primera hora de la tarda, l’afluència de públic al seu concert no va ser gent menyspreable.
Ian Brown A aquest filldeputa li tinc mania des de que en un concert dels Stone Roses el 8 de maig de l’any 1995 a la sala Zeleste li va buidar una llaura de birra a l’objectiu d’una càmera d’un company. Doncs, això, aquest cretí ahir va tornar a Barcelona per fer de nou el gilipolles a sobre d’un escenari sense cap gràcia ni classe de cap mena. Però ja no li cal tocar els collons amb les cerveses per cridar l’atenció. Ara hi ha altres imbécils, com algú que hi havia a primera filera de Maxïmo Park que em va tirar un RedBull a sobre. Quina pringada més fastigosa.
Edwin Collins Sabia que Edwin Collins havia patit una embòlia que per poc no ho explica. El que no sabia era que quedés tant tocat. El seu aspecte, amb crosses i part del cos paralitzar, està més a prop d’Ian Dury que no del nen maco i rosset que cantava “A girl like you”.
Blondie La senyora no volia que la fotografièssin les arrugues i als mitjans de comunicació els hi van oferir fotos fetes des de la taula de so. Així que amb l’impacte als tímpans encara de la descàrrega de Grinderman, vam haver de buscar-nos lloc a les atapeïdes primeres fileres. Qui obria el trencagels per travessar carregats de bosses i càmeres la marea humana? l’alt (Luís Lecumberry, 1,90 d’alçada) o el gordo (un servidor que no pensa dir el pes)? Si, com és habitual li va a tocar obrir el pas al fati passar al davant, apartar les criatures i deixar el camí lliure a la resta de companys.
Primal Scream Sembla que Primal Scream s’han oblidat de la tasca d’escriure la banda sonora per la tercera guerra mundial. Ahir van sonar, com ho diria, previsibles? domesticats?
The Verve He de reconèixer que mai han estat sants de la meva devoció, però ahir em van agradar força.
Interpol Tot un fenòmen de fans a base de fer un buidatge al llegat de Joy Division.
rockviu |
Crònica |
dimecres, 9 de juliol de 2008 | 10:06h
Lenny Kravitz, Pavelló Olímpic (Badalona), 8 de juliol de 2008
Un altre pinxo en menys d'una setmana. Però no és la mateixa xuleria de Willie DeVille, la de Kravitz fa una mica més de ràbia. Si un és un fatxenda del Bronx i dels barris baixos, l'altre ho és de Manhattan, sempre envoltat de guapes senyoretes i cantant des del seu micro d'or. Si, el micro amb el que va cantar ahir deien que estava fet d'or, com el que tenia Frank Sinatra.
rockviu |
Crònica |
divendres, 4 de juliol de 2008 | 14:00h
Senglar Rock-Lleida, 3 de juliol de 2008
Teràpia de Shock Sempre he tingut una especial estimació amb els grups que obren els festivals. Toquen davant dels arbres i ningú els hi fa ni cas, però sempre surten citats als diaris per començar les cròniques en una bonica tradició que no s’ha de perdre.
Amaral + Gerard Quintana Hi ha segurates que els hi agrada tocar els pebrots. Surt en Gerard a fer el “Camins” i la foto resulta obligada. Però n’hi ha un que diu que no, que amb una càmara de butxaca i amb el flash descontrolat i emprenyador, si que es poden fer fotos, però amb una “cámara de verdad” (així m’ho va dir) ni parlar-ne. Li vaig haver de demanar que s’apartés, que no em tapava per fer la foto i que tot això m’ho expliqués després.
rockviu |
Crònica |
divendres, 20 de juny de 2008 | 09:14h
Sònar-Gran Via II (L'Hospitalet de Llobregat), 19 de juny de 2008
Goldfrapp, decebedors
Terry Hall: Enjoy yourself
Evidentment aquest senyor no és Leila, la xicota estava massa atrafegada al fons de l'escenari, sense llum i envoltada de maquinetes i teclat. És Terry Hall, el que fora cantant dels The Specials i que va fer de vocalista convidat. Llàstima que estigués més pendent en encendre la cigarreta que no pas en afinar.
rockviu |
Crònica |
dimarts, 22 d'abril de 2008 | 09:34h
Jean Michel Jarre, Gran Teatre del Liceu (Barcelona), 21 d'abril de 2008
Primer de tot demanar disculpes a Jotajotai per haver-li robat el títol del seu bloc. Quan sortia del Liceu he sentit algú que comentava “vaja un totxo de concert” i en una associació d’imatges m’ha vingut el títol per aquest post.
Jean Michel Jarre ha tret la pols a tota la seva col·lecció de ferralla analògica per treure-la de gira i interpretar de principi a fi el seu Oxygène i ahir el va presentar en un Liceu que sobtava al veure el seu escenari ple de trastus analògics solcats per milers de cables.
Quin sentit te treure totes les joguines velles de l’altell per reconstruir una obra que, avui en dia al Sòn
