Clinic,
Festival Internacional de Benicàssim, 03 d’agost de 2001
Ara si
que si, totalment fora de joc i uns quants dies apartat dels esecenaris. Durant
uns dies he d’estar en una asèptica habitació del Clínic i a règim
d’absolutament tot.
Realment
els hospitals en tenen molt poc de glamour... les pelis porno ens han estat
enganyant miserablement durant molts anys!
Ningú sap
on te el pàncreas fins que no li passa alguna cosa. Ara si que se que està al
costat de l’estòmac i que fa de filtre i que genera insulina i unes quantes
coses més que es poden llegir a la wikipèdia.
Adrià, Can Mercadé (Barcelona), 6 de novembre de 2008
Deixem per un dia els bolos i les actuacions, deixem al calaix —de moment— els concerts de La Troba Kung-Fu de dimecres i el d'ahir de Pegasus, ja que avui estem d'aniversari.
Avui fa tres anys que aquest galifardeu va arribar a casa nostra. Despertar-se cada dia amb el seu somriure és una experiència difícil d'explicar.
Com a primer regal d'aniversari ha tingut aquesta gorra del Doctor Slump, cortesia de B.B. Quattro, baixista dels Suzy & Los Quattro. Als seus tres anyets l'Adrià és un veritable fan de l'Arale, la Gatchan, en Senbei Norimaki i la senyoreta Midori Yamabuki. Tenint en compte que fa uns quant anys jo m'aixecava ben d'hora els dissabtes al matí per veure-la, l'alegria és encara més gran i i mola molt poder tornar.la a veure al costat de l'Adrià i el Gerard.
Per cert, que els 240 capítols Dr. Slump me'ls he hagut de descarregar amb molta paciència. "La nostra" mai s'ha dignat a reeditar en DVD la sèrie més esbojarrada d'anime que ha emés en els seus vint-i-cinc anys.
Suzy & Los Quattro, Hangar.org (Barcelona), 1 de novembre de 2008
Per fi els Suzy & Los Quattro tenen vídeo clip. Bé, millor dit, el tindran d'aquí a poc ja que avui han estat fent el rodatge de la cançó "Donna Donna" del seu flamant disc "Stick with it". Esperem que el tinguin a punt per la gira japonesa que faran a finals d'aquest mes de novembre. ... /...
Paul Weller, FIB-Benicàssim, 3 d'agost de 2002 Calexico, FIB-Benicàssim, 10 d'agost de 2003
Avui he començat bé el dia amb un mail on anava adjuntada la doble portada del Ruta 66 que sortirà aquest mes d'octubre. I a sobre després d'haver fet també la portada de setembre amb els Hellacopters.
No trobo les emoticones necessàries per expressar lo content que m'ha deixat.
Xesco Boix, Escola del Mar (Barcelona), 12 d’abril de 1983
De manera excepcional la foto d’avui no és meva.
En Josep era el gran d’una família amb set germans. A més del meu germà, era també el meu padrí. El “Sgt Pepper's” dels Beatles i jo vam entrar el mateix any a casa. Quan vaig fer quinze anys em va regalar el “The Game” de Queen, “Flesh & Blood” de Roxy Music, “A horse with no name” d’America i el “4” de Gwendal. Una bona inversió.
Era mestre de l’Escola del Mar on hi convidava a en Xesco Boix a cantar als seus alumnes. També feia fotos, un dia em va ensenyar a la seva habitació la màgia del revelat en blanc i negre i de la fotografia en general.
Avui fa un quart de segle que va morir d’accident de trànsit. Segur hi que sonava alguna de les K7’s d’en Sisa que sempre portava al cotxe.
D’herència va deixar-me l’amor per la fotografia i la passió per la música. Crec que puc estar-ne molt agraït.
Per segon any s’ha representat a la vila de Benavarri “El ball dels salvatges”, una representació perduda en la memòria i recuperada amb les ganes i l’esforç de tot el poble amb més d’un centenar de benavarrins donant forma a aquest espectacle que en el seu moment va ressenyar el costumari de Joan Amades. Feia goig veure finestres, balcons i balconades que, d’una manera espontània, van anar decorant-se amb branques, fulles de palmes i tota mena d’estris antics trets de les golfes. La xavalada de casa s’ho van passar teta triant i remenant el polsós magatzem i buscant cordes, sacs, falçs i aixades per posar-les al balcó. (...segueix...)
Carles Rodríguez, Summercase 2008, Parc del Fòrum (Barcelona), 18 de juliol de 2008
Avui li toca el torn a en Carles Rodríguez fent el burru amb una guitarra del Guitar Hero i ensenyant a tots les estrelles del rock cóm s'ha de saltar.
Un dels millors fotògrafs que mai podreu trobar arreu del món, gran persona i, sobretot, millor amic. Company indisensable en tots els festivals, concerts i concursos que es fan i desfan. Si no existís no el podriem inventar, el motllo es va trencar quan el van parir.
Gedard i Adrià, Barcelona Harley Days-Fira de Barcelona, 12 de juliol de 2008
Aquest matí he tornat amb els guapos de la casa a veure Harleys relluents i customitzades i a quedar-nos sords amb el soroll dels motors.
Per la tarda volíem tornar per veure als Whiskyn's però la metereologia ho desaconsellava i sort que vam preferir quedar-nos a casa pel xàfeg que ha caigut. Per cert, una pluja que també ha obligat suspendre l'Acampada Jove de San Celoni.
Gedard, Barcelona Harley Days-Fira de Barcelona, 11 de juliol de 2008
Fa cinc anys ja vaig anar amb el Gerard als actes del 100 aniversari de Harley-Davidson que es van fer al voltant del Palau Sant Jordi. Aleshores tenia tres anys i es va convertir gairebé en una mascota pels motards que el convidaven a pujar a les seves màquines.
Ara ja amb vuit anys ho ha gaudir tant que fins i tot ha compartit amb mi la petita decepció d'haver de tornar a casa amb la nostra Honda Two Fifty, sense cromats i sense fer tant soroll com les Harleys.
Els que tocàven al fons sota un sol que fonia les pedres eren el Filippo Landini.
Bo Diddley, Estadio Riazor (A Coruña), 10 de juliol de 1993
Un altre que ens ha deixat, i en aquest cas tot un clàssic com Bo Diddley als seus 80 anys.
Si algú te cap mena de dubte de qui era Bo Diddley, només cal reconèixe’l com l’autor de cançons tan egocèntriques com “Bo Diddley”, “Bo Diddley is crazy”, “Bo Diddley is loose”, Bo Diddley put the rock in rock’n’roll”, “Bo Diddley’s dog”, “Bo Diddley’s hottnany”, “Bo meets the monster”, “Bo’s beat”, “Bo pop shake”, “Bo twist”, “Diddley daddy”, “Diddling”, “Do Diddley”, “Just like Bo Diddley”, “Oops! Bo Diddley”, “Run Diddley daddy”, “Story of Bo Diddley” i, es clar, el clàssic “Hey! Bo Diddley”.
Metallica, Palau Sant Jordi (Barcelona), 24 de setembre de 1996
No, avui no parlaré de Metallica. Fa temps que volia posar aquesta foto i no sabia en quin context ho podia fer. Aquesta imatge va fer la portada de la versió francesa del meu llibre "Pasión por el Rock" (Editorial la Máscara, 1999) i que en francès va passar a dir-se "Rock on stage" (Editorial Semic, 1999) i van canviar a Mick Jagger per Kirk Hammett.
Però el títol del seu quart disc, "... And Justice for All" m'anava de conya per parlar del duet francés Justice i el punyent video-clip de la cançó "Stress" dirigit per Domain Gavras. Una excusa com qualsevol altre.
Feu-li una ullada, paga la pena sempre i quan no sigueu susceptibles a la ultraviolència:
L’intrusisme — les discogràfiques que cada cop paguen menys — els aficionats que malvenen (i fins i tot regalen) les fotos molt per sota del preu de mercat — el vell mite de les alfombres vermelles — la banalització de la foto en viu — l’efecte de les càmeres digitals i la deslleial competència del públic — les misèries que es paguen en les revistes — la discreció (una virtut?) vs els fotògrafs que es creuen estrelles del rock — les noves generacions digitals — els límits, drets i deures dels fotògrafs durant el concert — la premsa gratuïta — els grups que volen que els hi regalis les imatges —jpg, tif o raw — es pot viure de fer fotos de concerts? — la vocació o l’oportunisme? —el fum: aliat o enemic? — a qui es pot considerar com a professional? — Festivals, el gran misteri de les acreditacions o la síndrome del camarot dels germans Marx.
Tres primeres sense flaix! La cinquena, sisena i el primer bis des de la taula de so. Trenta segons del principi del show (això és cert, ha passat). Avui toca des del primer pis del Razz. Existim pels músics? Perquè a les sales de Barcelona no hi ha llum? Hi ha barra lliure, qui té les copes? Tenim accés a la zona VIP?
Ariel Santamaria, Senglar Rock (Lleida), 30 de juny de 2006
Avui m'ha estranyat veure que als comptadors interns del bloc i a les estadísitques externes d'Stat Counter m'ha aparegut una aclaparadora quantitat de visites i recerques al google relacionats amb el regidor reusenc Ariel Santamaria (CORI) en la seva activitat rockera. En concret dues fotos del Senglar Rock 2006.
Tot ve d'aquesta notícia publicada avui a E-Noticies i explicat en aquest vídeo pel regidor. Però ahir ja se'n va fer ressó el company blocaire Xavier Bagés.
Pel que es veu els partits contraris a la CORI a l'Ajuntament de Reus
no juguen net: al darrer ple del consistori una ma negre va
distribuïr cinquanta-quatre còpies de dues fotos del polític de Reus
publicades en
el seu moment en aquest bloc (per davant i pel darrere).
Rosa-Luxemburg i una poc-moderna, Col·legi de Periodistes (Barcelona), 08 d'abril de 2008
L'altre dia ja deia que amb el festi d'aquesta nit a la sala Razzmatazz voliem fer callar als que diuen "es que sempre toquen els mateixos" quan veuen un cartell amb música cantada en català.
Però també n'hi ha que, assumint la seva manca d'interés i/o ignorància, diuen "pufff, és que no conec a ningú", "a aquest no el conèxien ni a casa seva a l'hora de dinar" o bajanades per l'estil.
Per una vegada aquest bloc farà de servei públic i informatiu i en aquest llistat teniu l'enllaç directe a cada myspace dels grups que actuaran aquesta nit a la Razz per celebrar el 150 aniversari d'Enderrock i els 15 números de la revista (o era al revés?). Per que veieu lo macu que soc, també us poso les hores i la sala on actuen:
