Amb la mort, aquest diumenge, d’en Josep Maria Huertas Claveria desapareix un cronista de la nostra ciutat. Huertas Claveria ha estat un protagonista i cronista excepcional dels darrers esdeveniments de la història contemporània de Barcelona i de Catalunya. En un temps on només preval la immediatesa, Huertas ens ha deixat la seva mirada personal sobre el dia a dia de la ciutat i les històries particulars que la fan viva. En un temps on una imatge val més que mil paraules, Huertas ha estat un notari de la realitat que convertit les mil paraules en una fotografia exacte d’un temps i d’un país. A continuació reprodueixo la seva biografia.
rogermestre |
diumenge, 24 de desembre de 2006 | 15:54h
Camí pelat i esqueixat, ple de vent dalt de la coma, camí de la soledat, tots els camins van a Roma, tots els camins, ja ho sabem!, tots els camins van a Roma, però no van a Betlem!
Pots triar-te tu el camí! Pots triar-te el vent que eslloma, l'arada, la forca, el rem! Tots els camins van a Roma, però no van a Betlem!
rogermestre |
dijous, 23 de novembre de 2006 | 08:58h
Ahir amb l’amic Ferran em vaig permetre un petit luxe: sopar entre setmana a la Fonda Europa de Granollers. El sopar va ser senzill, exquisit i molt nostrat: pa amb tomàquet i pernil, patates d’Olot, ous ferrats amb trossets de botifarra negre i cansalada i pastis de xocolata. Amb en Ferran vàrem fer una bona sobretaula i vàrem tenir una conversa tranquil•la i relaxant sobre la situació política de Granollers i Catalunya. En Ferran és d’aquelles persones que té una conversa elegant, que ha trepitjat el país i que coneix i estima la seva ciutat. Sempre he pensat que pot ser un gran Alcalde per Granollers, llàstima que qui s’ha n’ha d’adonar no ho vegi, però ja sé sap, en aquest país les coses abans les veuen els forans que no els de casa. En Ferran té uns coneixements excel•lents sobre geografia i història i això traspua quan la conversa versa sobre com estan canviant les nostres ciutats i el nostre País. Personalment, crec que hauria de recuperar la seva faceta d’articulista, ja que els seus articles el 9 Nou eren una reflexió lúcida i valenta sobre l’actualitat política. Com diria en Pla, assidu a la Fonda Europa, en Ferran és un Senyor de Granollers: coneix a la seva gent i és conegut i té aquell aire de fill del Vallès: senyor, elegant i amb seny, però de tant en tant té cops de rauxa tot ben embolcallat d'una pregona catalanitat. Com he dit abans, ahir em vaig permetre un luxe: sopar a la Fonda Europa amb un Senyor de Granollers.
rogermestre |
dilluns, 13 de novembre de 2006 | 11:34h
Enguany, el temps ha fet el que ha volgut. Fins aquest cap de setmana hem tingut una tardor primaveral, però coincidint amb Sant Martí ens ha visitat el primer fred.
rogermestre |
dilluns, 6 de novembre de 2006 | 10:04h
A continuació reprodueixo el post del bloc d'en Sebastià Homs, l'Alcalde de Viladecavalls, referent a la formació d'un nou trispartit. Estic totalment d'acord amb la seva reflexió.
Aquests han estat uns dies tensos i alhora intensos que a cap de nosaltres en han deixat indiferents. Ens trobem davant d’un escenari ple de contradiccions i sense sentits, al meu entendre les més evidents són aquestes:
rogermestre |
dilluns, 16 d'octubre de 2006 | 11:11h
1. Perquè necessitem un Govern no sucursalista, no supeditat al govern espanyol. Catalunya necessita un Govern que defensi els interessos del país i que sigui capaç de relacionar-se de tu a tu amb el govern de l’Estat, i no amb una actitud de submissió, tal i com ha fet el tripartit.
Us recomano el llibre del amic i periodista Toni Aira "La Veu de l'experiència" (Dèria Editors). El llibre conté un conjunt de 10 entrevistes amb catalans que sobrepassen la vuitantena i que han destacat en diferents àmbits professionals. Bàsicament són gent que ha viscut intensament el segle XX, que en alguns casos han viscut dues dictadures (Primo i Franco) i que van abraçar la República majoritàriament amb entusiasme, que van gaudir dels seus encerts i que van patir tràgicament les seves errades. Després vindria la Guerra Civil espanyola i alguns d'ells la viurien al front, d'altres a ciutat, entre les bombes, d'altres a l'exili... I després, quan alguns d'ells van haver-se d'instal·lar a la Catalunya Nord o més enllà, per la victòria de Franco, van patir en primera persona les conseqüències d'una altra guerra (la Segona Guerra Mundial). El retorn al país, el franquisme, la recuperació de la democràcia... Tantes coses! I viscudes tan intensament! El llibre de l'amic Aira és de lectura obligatòria per la gent interessada en la història de la Catalunya contemporània.
Des de la restauració de la Generalitat de Catalunya, mai, la nostra institució d'autogovern havia patit el desprestigi i la degradació que s'està produint des de que governa el tripartit. ERC, PSC i ICV son els responsables d'aquest desastre i el president Maragall ha estat incapaç de cohesionar i liderar un govern que l'únic objectiu que ha tingut és esborrar l'obra realitzada per CIU. I per més surrealisme, Convergència i Unió, des de l'oposició ha hagut de liderar el tema cabdal d'aquesta legislatura: la reforma de l'Estatut. Senyor Maragall, si us plau, convoqui eleccions. El trispartit no s'aguanta per enlloc.
rogermestre |
dissabte, 4 de març de 2006 | 15:51h
Aquesta setmana s'ha produït la notícia que RTVE i el govern Zapatero tenen la intenció de tancar Ràdio 4, la primera emissora de ràdio que va emetre íntegrament en català, l'any 1976, desprès de la guerra civil. Sobte que els criteris esgrimits pel govern espanyol i RTVE siguin que és una emissora inviable econòmicament, quan precisament, els criteris que regeixen els mitjans de comunicació públics no és la seva viabilitat econòmica sinó el servei públic que realitzen. Aquesta emissora, al llarg de 30 anys, ha sofert la manca de recolzament polític del govern espanyol presidit pel PSOE i el PP, que és el titular d'aquest cadena de ràdio, però tot i això, els professionals de l'emissora han substituït aquesta desídia política per una excel·lent tasca professional en el dia a dia de la història de l'emissora. Sobte que ara siguin els defensors de "l'Espanya Plural" qui vulguin tancar aquesta emissora en català. On està la progessia d'aquest país que defensa tot tipus de causes menys la catalana? Potser no surten perquè qui ha tancat la radio son els "amics" del PSOE? Hauria d'haver estat el PP qui tanques la ràdio perquè defensessin Ràdio 4? Espero que pel bé dels mitjans de comunicació en català no es tanqui aquesta emissora. El meu suport als professionals de Ràdio 4.
Amb la mort, aquest diumenge, d’en Josep Maria Huertas Claveria desapareix un cronista de la nostra ciutat. Huertas Claveria ha estat un protagonista i cronista excepcional dels darrers esdeveniments de la història contemporània de Barcelona i de Catalunya. En un temps on només preval la immediatesa, Huertas ens ha deixat la seva mirada personal sobre el dia a dia de la ciutat i les històries particulars que la fan viva. En un temps on una imatge val més que mil paraules, Huertas ha estat un notari de la realitat que convertit les mil paraules en una fotografia exacte d’un temps i d’un país. A continuació reprodueixo la seva biografia.
Ahir amb l’amic Ferran em vaig permetre un petit luxe: sopar entre setmana a la Fonda Europa de Granollers. El sopar va ser senzill, exquisit i molt nostrat: pa amb tomàquet i pernil, patates d’Olot, ous ferrats amb trossets de botifarra negre i cansalada i pastis de xocolata. Amb en Ferran vàrem fer una bona sobretaula i vàrem tenir una conversa tranquil•la i relaxant sobre la situació política de Granollers i Catalunya. En Ferran és d’aquelles persones que té una conversa elegant, que ha trepitjat el país i que coneix i estima la seva ciutat. Sempre he pensat que pot ser un gran Alcalde per Granollers, llàstima que qui s’ha n’ha d’adonar no ho vegi, però ja sé sap, en aquest país les coses abans les veuen els forans que no els de casa. En Ferran té uns coneixements excel•lents sobre geografia i història i això traspua quan la conversa versa sobre com estan canviant les nostres ciutats i el nostre País. Personalment, crec que hauria de recuperar la seva faceta d’articulista, ja que els seus articles el 9 Nou eren una reflexió lúcida i valenta sobre l’actualitat política. Com diria en Pla, assidu a la Fonda Europa, en Ferran és un Senyor de Granollers: coneix a la seva gent i és conegut i té aquell aire de fill del Vallès: senyor, elegant i amb seny, però de tant en tant té cops de rauxa tot ben embolcallat d'una pregona catalanitat. Com he dit abans, ahir em vaig permetre un luxe: sopar a la Fonda Europa amb un Senyor de Granollers.
1. Perquè necessitem un Govern no sucursalista, no supeditat al govern espanyol. Catalunya necessita un Govern que defensi els interessos del país i que sigui capaç de relacionar-se de tu a tu amb el govern de l’Estat, i no amb una actitud de submissió, tal i com ha fet el tripartit.
Us recomano el llibre del amic i periodista Toni Aira "
Des de la restauració de la Generalitat de Catalunya, mai, la nostra institució d'autogovern havia patit el desprestigi i la degradació que s'està produint des de que governa el tripartit. ERC, PSC i ICV son els responsables d'aquest desastre i el president Maragall ha estat incapaç de cohesionar i liderar un govern que l'únic objectiu que ha tingut és esborrar l'obra realitzada per CIU. I per més surrealisme, Convergència i Unió, des de l'oposició ha hagut de liderar el tema cabdal d'aquesta legislatura: la reforma de l'Estatut. 
