Sant Joan, el 24 de juiny, és l'única festa que se celebra de forma conjunta arreu dels Països Catalans: són les festes de Perpinyà, les fogueres d'Alacant, la flama del Canigó, els salts de cavall a Ciutadella de Menorca, les baixades de falles al Pirineu i Andorra, les revetlles populars a Catalunya i el País Valencià... És una jornada lligada al foc i al caràcter mediterrani del poble català, que simbolitza el final de la sega dels camps ("Pel juny, la falç al puny") i la celebració del solstici d'estiu.
Per això, des de fa temps, s'ha considerat aquesta data com la Festa Nacional dels Països Catalans, independentment de reconeixements oficials. Els anys 80, per exemple, la Crida a la Solidaritat va fer una campanya i una recollida de signatures perquè el 24 de juny fos festiu (abans no ho era), i diverses entitats han mantingut viva la iniciativa de la flama del Canigó, que escampa el foc de la llengua des del Nord per les fogueres de tots els pobles i ciutats.
Per tant, cal celebrar el 24 de juny com la nostra festa. I cal sortir al carrer, viure-la i gaudir-la, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. Bona Festa!
Segons va informar "El Periódico de Catalunya" el passat dijous 2 de juny, el President Maragall, el dia abans, desprès de la seva visita a l'Hospitalet va tornar a Bacelona per assistir a un dinar privat en un restaurant de la ciutat. Aliè a la polèmica sobre l'aparcament a la ciutat a causa de la zona verda, Maragall va optar per la via ràpida i va deixar el cotxe oficial i el de l'escorta estacionats sobre la vorera fins que va acabar l'àpat. A pocs metres d'allà una parella de la Guàrdia Urbana multava diligentment altres vehicles mal aparcats. Tot un exemple de civisme per part d'en Pasquis.
rogermestre |
dilluns, 30 de maig de 2005 | 16:41h
Nota de Premsa, 21.00 h. 29/05/2005
A tots els mitjans de comunicació:
En relació a les informacions publicades durant les darreres hores sobre l'assassinat del jove berguedà Josep Maria Isanta el passat divendres 27 de maig, les entitats juvenils de Berga, com a testimonis presencials de primera mà, volem manifestar els següents punts:
La situació política de Catalunya fa pena. Comença a ser preocupant que la tònica habitual d'aquest país siguin els gags humorísitics que ens ofereix setmanalment el trispartit. El darrer episodi de la sèrie "Pasqual ja no viu sol" va ser un capítol especial fet a Israel. En Maragall va fer posar a en Carod-Rovira una corona d'espines i per més "INRI" li va fer una foto. Costa d'entendre com en Carod-Rovira, que aspira a que Catalunya sigui un país normal perquè ara no ho és (i aquest pas no ho serà mai), aguanti aquestes Maragallades. Carod, els països seriosos com el Regne Unit o Suècia fan aquest ridícul quan fan viatges oficials? Vols que Catalunya sigui un país normal o ja et va bé que continuí sent una simple "Comunidad Autonoma"? De veritat et penses que en Maragall, màxim representant de l'esquerra caviar antinacional-catalana, farà avançar nacionalment i social Catalunya? Carod, si vols continuar fent el ridícul endavant, però no ens el facis fer a la resta dels catalans que ambicionem que Catalunya sigui un país plenament lliure i espiritualment gloriós. President Pujol, com et trobem a faltar!
La presidència d'en Joan Laporta ha fet recuperar al F.C. Barcelona, a part dels èxits esportius, la dignitat. Ja era hora que el club esportiu més important de Catalunya tingui una junta directiva i un president amb cara i ulls. En Laporta ha fet bandera de valors com el civisme, l'esport i la catalanitat, valors que les anteriors juntes directives havien deixat totalment de banda. Un club com el Barça no solament ha de destacar pels èxits esportius sinó per ser un referent cívic i de país, només així pot ser "més que un club". President Laporta, moltes felicitats pel títol de Lliga i endavant! Tots units fem força!
Aquesta tarda (dijous, 28 d'abril), s'ha mort Raimon Galí (Barcelona, 1917-2005), antropòleg, escriptor, i considerat una de les referències polítiques de Jordi Pujol. Galí ha mort a l'Hospital Clínic de Barcelona a l'edat de 88 anys, segons ha confirmat a VilaWeb l'Associació Conèixer Catalunya. Galí va estudiar Filosofia i Lletres a Barcelona i Mèxic, i va lluitar en la guerra del 36 al 39 en el bàndol republicà. En acabar la guerra va viatjar a França, Cuba i Mèxic, on finalment es va establir. Allà es va dedicar a mantenir viva la cultura catalana, amb col·laboracions a Full Català, una publicació dels catalans a Mèxic, i va ser un dels editors dels prestigiosos Quaderns de l'Exili. En la seva activitat professional també va tocar l'arqueologia. El 1948 va tornar a Barcelona, on va iniciar el grup Catòlics Catalans i l'Acadèmia de la Llengua Catalana de la Congregació Mariana, i es va dedicar a promoure valors com el voluntarisme, la disciplina, l'esperit de servei i l'estima al país. Ha publicat 'Senyals de camí' (1963), 'Els camins de l'estimar' (1981), 'Recalada' (1984) i 'La Catalunya d'en Prat' (1985), primer volum de la trilogia 'Signe de contradicció', entre altres. Recentment, Jordi Pujol va presentar les memòries de Galí: 'Raimon Galí, entre la innocència i l'heroisme'.
rogermestre |
dissabte, 23 d'abril de 2005 | 01:48h
Senyor Sant Jordi (pregària de Salvador Espriu)
Senyor sant Jordi, patró, cavaller sense por, guarda'ns sempre del crim de la guerra civil. Allibera'ns dels nostres pecats d'avarícia i enveja, del drac de la ira i de l'odi entre germans, de tot altre mal. Ajuda'ns a merèixer la pau i salva la parla de la gent catalana. Amén.
rogermestre |
dimecres, 20 d'abril de 2005 | 08:52h
El conclave cardenalici va escollir ahir, dimarts 19 d'abril, el cardenal Joseph Ratzinger com a nou cap de l'església catòlica. La premsa apunta que el nou papa, Benet XVI , representa la continuïtat del regnat de Joan Pau II. No vull fer cap judici a priori, per tant, cal donar-li temps perquè vagi marcant les línies del seu pontificat, només així, és podrà realitzar un judici equilibrat de la seva gestió al capdavant de la Santa Seu. Espero que segueixi l'esperit de l'aggiornamiento iniciat pel Concili Vaticà II i que el fet de ser fill d'una realitat nacional com la bavaresa afavoreixi una millor entesa amb l'església catalana.
rogermestre |
dimecres, 6 d'abril de 2005 | 22:39h
A partir del dia 18 d'abril els cardenals inicien el conclave per escollir un nou Sant Pare. Com a catòlic català desitjaria que el nou Sant Pare segueixi l'esperit de "l'aggiornamiento" del Concili Vaticà II, iniciat pel Papa Joan XXIII, i que sigui proper a la realitat nacional catalana, fet pel qual el pontificat finit no s'ha destacat gens, ans al contrari...
rogermestre |
dimarts, 29 de març de 2005 | 00:04h
Josep Pla "Les hores OC 20".
"EN EL CALENDARI GREGORIÀ, PASQUA ÉS UNA DATA IMPORTANT. Socialment parlant, Pasqua és important perquè quan arriba aquest dia els pagesos poden tornar a ballar. Els han tinguts fermats durant tota la llarga i magra Quaresma, i ara els donen llibertat. Poden tornar a alçar la cama i poden tornar a cantar. Després d'una temporada d'immobilitat, la distensió és la cosa que s'assembla més a la felicitat.
Ara, en el sistema del calendari gregorià, de la situació de Pasqua depenen les dates de totes les festes anomenades mòbils. Aquestes festes i festetes són solidàries de Pasqua i, segons quina sigui la situació de la festivitat pasqual, varia la situació de les altres festes en el calendari.
-Vejam... -em diu un senyor que està amoïnat perquè troba que aquest any les festes van molt avançades- . ¿Vol fer el favor d'explicar-me aquesta confusió de les festes mòbils? De què es tracta? Això és un galimaties...
Sant Joan, el 24 de juiny, és l'única festa que se celebra de forma conjunta arreu dels Països Catalans: són les festes de Perpinyà, les fogueres d'Alacant, la flama del Canigó, els salts de cavall a Ciutadella de Menorca, les baixades de falles al Pirineu i Andorra, les revetlles populars a Catalunya i el País Valencià... És una jornada lligada al foc i al caràcter mediterrani del poble català, que simbolitza el final de la sega dels camps ("Pel juny, la falç al puny") i la celebració del solstici d'estiu.
Segons va informar "El Periódico de Catalunya" el passat dijous 2 de juny, el President Maragall, el dia abans, desprès de la seva visita a l'Hospitalet va tornar a Bacelona per assistir a un dinar privat en un restaurant de la ciutat. Aliè a la polèmica sobre l'aparcament a la ciutat a causa de la zona verda, Maragall va optar per la via ràpida i va deixar el cotxe oficial i el de l'escorta estacionats sobre la vorera fins que va acabar l'àpat. A pocs metres d'allà una parella de la Guàrdia Urbana multava diligentment altres vehicles mal aparcats. 
Nota de Premsa, 21.00 h. 29/05/2005
La situació política de Catalunya fa pena. Comença a ser preocupant que la tònica habitual d'aquest país siguin els gags humorísitics que ens ofereix setmanalment el trispartit. El darrer episodi de la sèrie "Pasqual ja no viu sol" va ser un capítol especial fet a Israel. En Maragall va fer posar a en Carod-Rovira una corona d'espines i per més "INRI" li va fer una foto. Costa d'entendre com en Carod-Rovira, que aspira a que Catalunya sigui un país normal perquè ara no ho és (i aquest pas no ho serà mai), aguanti aquestes Maragallades. Carod, els països seriosos com el Regne Unit o Suècia fan aquest ridícul quan fan viatges oficials? Vols que Catalunya sigui un país normal o ja et va bé que continuí sent una simple "Comunidad Autonoma"? De veritat et penses que en Maragall, màxim representant de l'esquerra caviar antinacional-catalana, farà avançar nacionalment i social Catalunya? Carod, si vols continuar fent el ridícul endavant, però no ens el facis fer a la resta dels catalans que ambicionem que Catalunya sigui un país plenament lliure i espiritualment gloriós. 
El conclave cardenalici va escollir ahir, dimarts 19 d'abril, el cardenal Joseph Ratzinger com a nou cap de l'església catòlica. La premsa apunta que el nou papa, Benet XVI , representa la continuïtat del regnat de Joan Pau II. No vull fer cap judici a priori, per tant, cal donar-li temps perquè vagi marcant les línies del seu pontificat, només així, és podrà realitzar un judici equilibrat de la seva gestió al capdavant de la Santa Seu. Espero que segueixi l'esperit de l'aggiornamiento iniciat pel Concili Vaticà II i que el fet de ser fill d'una realitat nacional com la bavaresa afavoreixi una millor entesa amb l'església catalana.
A partir del dia 18 d'abril els cardenals inicien el conclave per escollir un nou Sant Pare. Com a catòlic català desitjaria que el nou Sant Pare segueixi l'esperit de "l'aggiornamiento" del Concili Vaticà II, iniciat pel Papa Joan XXIII, i que sigui proper a la realitat nacional catalana, fet pel qual el pontificat finit no s'ha destacat gens, ans al contrari...
