rogermestre |
dissabte, 26 de març de 2005 | 00:52h
M'agrada molt el programa "El favorit", presentat per en Toni Soler, que emet TV3 cada dijous. Penso que és una exel·lent eina per difondre la trajectòria dels personatges que han forjat la història de Catalunya. En Toni Soler té un estil planer i directe i l'Oriol Junqueras il·lustra el programa amb explicacions i exemples que ajuden a comprendre i a reviure l'època en que van viure els candidats a "favorit". Hi han 13 candidats a "favorit" i personalment, no sé quin triar entre Jaume I, Macià, Companys...
rogermestre |
dimecres, 23 de març de 2005 | 02:29h
A continuació reprodueixo la carta que m'ha publicat el diari "El Punt" sobre el deficient servei que presta correus a Sant Andreu de Palomar.
Els veïns del sector de la Rambla de Fabra i Puig del districte de Sant Andreu rebem un servei de correus deficient. Darrerament, el carter ens deixa a la nostra bústia cartes dels veïns que viuen en un altre carrer i les nostres a les bústies que no corresponen. Pregaria a Correus que faci una bona distribució de la correspondència
rogermestre |
dimecres, 9 de març de 2005 | 23:38h
Cada dia que passa en Maragall la diu més grossa: el famós 3%, compara el govern tripartit amb una dona maltractada, fa creure a la gent que hi ha un ambient pre-guerra civil...ja ho diuen que qui no té feina (i en Maragall en deu tenir poca) el gat pentina. Però si en Maragall és president de Catalunya és pel recolzament que ERC li va donar. ERC va trencar la seva famosa equidistància a favor d'en Maragall i per tant són corresponsalies de l'actual atzucac que viu Catalunya en aquests dies. Respecte ICV...no mereixen cap comentari.
A continuació reprodueixo l'exel·lent article del diputat de CIU, Jordi Xuclà, publicat al diari AVUI el 26/02/2005.
Un president indigne
És sota pressió quan es coneixen les persones. Quan tot va sobre rodes les punxes del caràcter i de les actituds mentals queden emmascarades. És quan van mal dades que sabem de veritat com és cadascú. Aquests dies ho hem vist, arran de l'enfonsament d'un túnel de maniobres de la línia 5 del metro al Carmel. Perquè d'això es tracta, tot i que alguns ho volen oblidar. Es tracta de 1.057 persones que s'han quedat sense casa per la negligència en la construcció d'una obra pública amb unes responsabilitats polítiques, patrimonials i administratives evidents (¿com pot ser que com a conclusió de la investigació el conseller de Política Territorial afirmi "tothom i ningú és responsable de la modificació del traçat"?).
rogermestre |
dimarts, 15 de febrer de 2005 | 16:49h
El diari "El Periódico de Catalunya" està distribuint la sèrie "Dies de transició" produïda per TV3 i emesa l'any passat. "Dies de transició" és una sèrie documental sobre els anys de la transició política a Catalunya, des del tardofranquisme fins a la recuperació de la democràcia. Dirigida per l'actual director de TV3, en Francesc Escribano, quan va ser emesa constava de 16 episodis.
A través de la narració, en cada capítol, d'uns fets concrets que van ser notícia al seu dia 'una vaga, una manifestació, un concert de rock, una detenció massiva, una protesta cívica, etc.-, la sèrie intenta aprofundir en els canvis polítics i socials, col·lectius i individuals, que van tenir lloc en aquells anys. Els fets, documentats exhaustivament, són sempre explicats pels seus protagonistes directes, sovint ciutadans anònims, amb la càrrega d'emotivitat i immediatesa del record personal.
En l'actual distribució dels documentals la sèrie consta de catorze capítols, dos menys que l'emissió de TV3. Un dels que hi manca és el resum de la sèrie, aquest fet és perfectament comprensible perquè no altera el contingut històric d'aquesta, però l'altre és el titulat "L'aparició de l'Avui i la recuperació de l'ús social del català". Com és que aquest episodi no hi és? Per què hi ha els altres episodis que fan referència a la lluitaper la llibertat d'expressió, per la igualtat home-dona, per la legalització dels partits polítics i sindicats i el que tracta sobre la recuperació del català i la publicació del diari "Avui" ha desaparegut? Fets com aquest són un acte de manipulació històrica i d'una gran baixesa moral per part de "El Periódico de Catalunya" i TVC. No em crec que no hagin inclòs aquest episodi per tractar-se de la competència, perquè aquest argument no s'aguanta per enlloc.
La sortida de l'Avui va ser una fita en la nostra història contemporània. El 23 d'abril del 1976 va ser el primer Sant Jordi sense Franco i Catalunya ho va celebrar amb l'aparició de l'"Avui". Era el primer diari en català després de la guerra civil, però va simbolitzar també una de les primeres conquestes de la transició.
El català havia estat durament perseguit durant la dictadura. L'ensenyament era obligatori en castellà, encara que algunes escoles privades van esquivar els inspectors en els últims anys del franquisme. També els noms de les ciutats i pobles i dels carrers estaven retolats en castellà: Gerona, San Baudilio, San Quirico... I era impensable utilitzar el català en els estaments oficials. L'idioma estava vist com una amenaça pel règim i rebia sovint ofenses com la de "virus" o "càncer".
L'aparició de l'"Avui" va anar precedida d'un gran escàndol mediàtic que va passar la primavera del 75, amb la negativa de divuit regidors de l'Ajuntament de Barcelona a una proposta de destinar diners a l'ensenyament del català. I poc després de sortir el diari, l'estiu del 76, Adolfo Suárez, acabat de nomenar president del govern, va provocar una altra sacsejada en manifestar que en català no es podien ensenyar assignatures científiques.
De fet, la cooficialitat del català no es va aconseguir fins a l'any 79, amb l'Estatut. I l'impuls per a la normalització de la llengua no va venir fins a la dècada dels 80,després de repetides campanyes de promoció de l'idioma.
Per què el "Periódico de Catalunya" i TVC obvien aquests fets? Aquest tipus d'actuacions només és poden dur a terme des del sectarisme ideològic que actualment impera a Catalunya i que sempre ha caracteritzat "El Periódico de Catalunya".
rogermestre |
divendres, 11 de febrer de 2005 | 18:57h
Article d'En Borja de Riquer i Permanyer in memoriam Javier Tusell (diari AVUI , 9 de febrer de 2005)
No és fàcil escriure la necrològica d'un amic i col·lega. Ara fa dos anys, quan Javier Tusell va estar a punt de morir, alguns diaris em demanaren si podia ja escriure-la. M'hi vaig negar indignat. Em resistia a creure que un amic de la meva edat podia morir així, quasi de cop. Sortosament Javier se'n va sortir, però durant dos anys, amb alts i baixos, ha estat lluitant contra la mort. I finalment ha perdut. El vaig veure per darrer cop ara fa pocs dies, el 12 de gener, al pis que havia llogat a Barcelona, prop del Clínic, on s'estava amb la seva dona, Veva. Es notava a la seva fesomia la llarga lluita, però encara tenia ànims per parlar de llibres, d'articles, de projectes i de les coses que faria quan els metges el deixessin tornar a viure a Madrid.Javier Tusell ha estat un historiador excepcional. Irrepetible. Recordo que un cop Paul Preston, amb la seva sornegueria anglesa, va dir en públic: "Javier Tusell és un miracle! Cada any, quan torno a Espanya, Tusell ha publicat dos o tres llibres". La capacitat de treball de Javier ha estat realment increïble: facin comptes, quasi setanta llibres en 59 anys de vida, tot i que el primer el publicà quan en tenia 22. I una carrera universitària galopant: als 32 anys ja era catedràtic.
rogermestre |
dilluns, 31 de gener de 2005 | 00:02h
El poema "Síntesi" d'en Pere Quart, és un bon reflex del que penso sobre el "Tractat pel qual s'estableix una Constitució Europea". Realment sabem el que votem o tenim tanta informació que estem desinformats?
rogermestre |
dijous, 27 de gener de 2005 | 11:21h
Ricard Viladesau i Caner, intèrpret de tenora i compositor, ha mort aquest 26 de gener a Barcelona a l'edat de 87 anys. Aquest músic dedicat gairebé en exclusiva a la cobla, al llarg de la seva carrera va ser objecte de nombrosos homenatges i mereixedor de diverses distincions, entre les quals destaquen la Creu de Sant Jordi (1991) i la Medalla al Mèrit Musical (1990). En el seu vessant compositiu, va destacar per un catàleg de més de 200 sardanes en què la força i l'emotivitat formaven part dels trets principals i amb les quals va assolir els premis de composició més prestigiosos. En tot cas, malgrat la innegable importància de la seva obra, ell preferia ser recordat per la seva faceta interpretativa, vessant en el qual va ser conegut amb el sobrenom de Príncep de la Tenora que li va atorgar Pau Casals quan n'exercia el paper solista a La Principal de la Bisbal.
Amb motiu de la Ciutat Pubilla de la Sardana a Palamós, el 2004, Viladesau va compondre encara Palamós, ciutat pubilla , i per aquest any mateix, a l'agost, estava previst fer-li un homenatge a Calella de Palafrugell. Una de les sardanes més conegudes és "Girona m'enamora", molt coneguda i estimada pel món sardanista.
rogermestre |
dijous, 13 de gener de 2005 | 19:40h
Aquest cap de setmana, els Tres Tombs tornen com cada any a Sant Andreu. Aquest dissabte, els Tres Tombs Infernals faran acte de presència pels carrers de Sant Andreu amb un espectacle envoltat de foc i soroll. I el diumenge, torna la tradicional festa dels Tres Tombs, que convida a que veïns i veïnes i animals de companyia gaudeixin de la popular festa de sant Antoni Abad.
Us recomano la festa!
rogermestre |
dissabte, 8 de gener de 2005 | 12:31h
Desprès de les declaracions de la Conferència Episcopal Espanyola sobre el Pla Ibarretxe, he escrit aquesta carta als diaris catalans. A veure si tinc sort i la publiquen!
Bisbes espanyols: les virtuts és prediquen, però no és practiquen.
Aquest divendres 7 de gener, la Conferència Episcopal Espanyola ha remès
un escrit on no accepta el dret a la sobirania política d'Euskadi i
titllen el pla Ibarretxe de moralment inacceptable. Aquestes
declaracions, són totalment cíniques quan la CEE a través de la COPE
contribueix a la crispació i a l'enfrontament dels territoris de l'estat
espanyol, actitud, d'altra banda, no gens cristiana. Un cop més, la CEE
predica les virtuts, però no les practica. A partir d'ara, com a catòlic
i català, fins que no és creï la Conferència Episcopal Catalana (no el
succedani de la regió), no penso donar el meu 0,7 de la declaració de
renda a l'Església Catòlica Espanyola.
