EL PÈTAL
Cal ser optimista
Trobo un pètal
marcit entre els fulls
d'un llibre
Però l'optimisme a ultrança
porta a les desil·lusions
Joan Brossa
   |
  |
|
|
Accés de l'autorCategories
Els meus enllaçosA) LES MEVES PàGINES
B) BLOCS PREFERITS
C) RECURSOS DOCUMENTACIó
D) REVISTES GESTIó INFO.
E) CATàLEGS
F) OBRES DE REFERèNCIA
G) BIBLIOTEQUES DIGITALS
H) DESCRIPCIó I CATALOGACIó
I) PROGRAMARI GESTIó BIBLIO.
J) TESAURES
Notícies VilaWeb
|
Llibres EL PÈTAL
Cal ser optimista Trobo un pètal marcit entre els fulls d'un llibre Però l'optimisme a ultrança porta a les desil·lusions Joan Brossa  Què significa tot aquest desvari?Enrenou, corregudes, salts, crits, empentes, càrregues, topades, cops de peu a la canyella, travetes i caigudes només pel propòsit limita de fer passar una bola esfèrica de goma entre tres pals que aguanten una xarxa! JOAN BROSSA  Un poema triat a l'atzar d'un llibre retornat a la biblioteca: INSTANT Hi ha instants, breus i càlids, en què una lucidesa transparent com el vidre de l'aire, et clivella la pell i les cèl·lules amb carícies de música, aigua tèbia i sagnant. Pensaments com cristalls, aleshores, reflecteixen la història o l'oblit dels objectes, et sents viu fins les ungles i un trencament harmònic somou d'onades i tempesta l'oceà de les venes; reps la crida companya d'estimades andròmines. Cingles de sensacions envaeixen el cos. Te'n vas. Lluny enllà de tu mateix. Embolcallat de boires, talment estranya nau, travesses espais lliures, territoris del gaudi. Instant. Música. Abaixes. Et veus abocat sobre els signes darrere teu mateix, espectador d'una ànsia enamorada: el gest, àvid i nu, de l'escriptura: el misteriós jardí de les paraules.
Josep Piera PIERA, Josep. Brutícia. Sant Boi de Llobregat: Edicions del Mall, 1981  (Màrius Torres) Corren les nostres ànimes com dos rius paral.lels. No podem acostar les nostres vides calmes: En els meandres grocs de lliris, verds de pau, i escolto la teva aigua, tremolosa i amiga,  En sus 10 mandamientos, Dios olvidó
mencionar a la naturaleza. Entre las órdenes que nos envió desde el
monte Sinaí, el Señor hubiera podido agregar, pongamos por caso:
"Honrarás a la naturaleza de la que formas parte". Pero no se le
ocurrió.Hace cinco siglos, cuando América fue apresada por el mercado mundial, la civilización invasora confundió a la ecología con la idolatría. La comunión con la naturaleza era pecado. Y merecía castigo. Según las crónicas de la Conquista., los indios nómadas que usaban cortezas para vestirse jamás desollaban el tronco entero, para no aniquilar el árbol, y los indios sedentarios plantaban cultivos diversos y con períodos de descanso, para no cansar a la tierra. La civilización que venía a imponer los devastadores monocultivos de exportación no podía entender a las culturas integradas a la naturaleza, y las confundió con la vocación demoníaca o la ignorancia. Para la civilización que dice ser occidental y cristiana, la naturaleza era una bestia feroz que había que domar y castigar para que funcionara como una máquina, puesta a nuestro servicio desde siempre y para siempre. La naturaleza, que era eterna, nos debía esclavitud. Muy recientemente nos hemos enterado de que la naturaleza se cansa, como nosotros, sus hijos, y hemos sabido que, como nosotros, puede morir asesinada. Ya no se habla de someter a la naturaleza, ahora hasta sus verdugos dicen que hay que protegerla. Pero en uno u otro caso, naturaleza sometida y naturaleza protegida, ella está fuera de nosotros. La civilización que confunde a los relojes con el tiempo, al crecimiento con el desarrollo y a lo grandote con la grandeza, también confunde a la naturaleza con el paisaje, mientras el mundo, laberinto sin centro, se dedica a romper su propio cielo. Eduardo Galeano  FALCONES, Ildefonso. L'Església del Mar. Barcelona: Rosa dels vents, 2006. Efectivament és un bon llibre, molt ben escrit i documentat. Recorda molt la gran obra "Els pilars de la terra" de Ken Follet, transportat al nostre país. Potser no arriba al nivell d'aquesta obra mestra, però aquesta circumstància està més que superada pel fet que podem llegir un boníssim llibre històric situat a casa nostra. Podrem aprendre moltes coses sobre la història i la vida quotidiana de la baixa edat mitjana al nostre país. A més, tot s'ha de dir, l'Església del Mar és realment preciosa... Apa doncs, qui encara no se l'hagi llegit que ho faci, que no se'n penedirà! Per cert, quan treballava en una escola taller del Raval de pintora decoradora vaig pintar el suport metàl·lic d'una de les finestres de Santa Maria del Mar! Poca cosa, però em fa gràcia! Aquí teniu un article interessant: Roberto Santos, ¿Por qué nos gastamos tanto dinero en software?, 2003, <http://www.hispalinux.es/informes/porque_nos_gastamos_tanto_dinero_en_software.html>. [Consulta: febrer de 2007].  Ja podeu llegir el llibre Programari lliure, societat lliure , un recull d'articles de Richard M. Stallman, en català. A veure si me'l puc llegir en breu perquè promet! M'acabo de llegir aquest mític llibre de Ken Follet, que era un tema que tenia pendent de feia molt temps. Les seves més de mil pàgines em feien un cert respecte, tot cal dir-ho. I la veritat és que no m'ha decebut gens. Malgrat sigui tan llarg es llegeix de forma molt planera. La trama és força interessant i ben lligada i les descripcions molt acurades. Justament feia poc que havia llegit el llibre "Història de la vida quotidiana", en el que hi ha alguns capítols sobre la vida a l'Edat Mitjana, i va resultar ser un fantàstic preliminar al llibre de Ken Follet. L'únic problema és que no és gaire transportable, almenys l'edició que m'he llegit, i portava una de pes cada dia amunt i avall que em va deixar esgostada, però no podia esperar a llegir-lo només al vespre a casa, i me'l llegia al metro, al tren, entre classe i classe, i sempre que podia. A la foto teniu una mostra per constatar que fins i tot me m'enduia de festa!  Fantàstica crítica de George Orwell a l'estalinisme utilitzant la metàfora d'una granja on hi ha una revolució dels animals que hi habiten per treure el poder al dèspota humà. El fet d'usar la metàfora en qüestió li permet de vegades dir coses més clares que si fes una crítica històrica als personatges reals. I també fa que l'obra sigui més universal, podent-la aplicar a d'altres processos revolucionaris. Entre ells el que es va donar a Catalunya el 36, que Orwell també va conèixer de primera mà. És un llibre que es pot llegir diverses vegades, perquè sempre se t'escapa algun detall. Força pessimista, però. Malgrat tot, crec que Orwell va fer aquesta obra per explicar el que havia vist i ajudar a que no es tornés a repetir, o sigui que encara tenia una mica d'esperança en la revolució socialista que ens porti al comunisme sense explotadors ni explotats. I jo comparteixo aquesta opinió: res és fàcil, però tot és possible! M'ha agradat tornar a agafar el llibre després de veure el reportatge sobre el POUM de TV3. N'hi ha dues versions en pel·lícula, una d'animació i una amb animals reals, totes dues força bones. La gràcia de la de dibuixos animats és que la vaig veure de petita sense percatar-me del rerefons, i em va fer molta gràcia (i una mica de ràbia...) tornar-la a veure de més gran, i encara més llegir-me el llibre. Si no l'heu llegit, feu-ho, que es fa en una tarda!  DIVISA L'estel d'un esguard la guerra i l'amar: Al llavi una flor Joan Salvat Papasseit  He acabat de llegir Joc de Miralls, de la Carme Riera. La lectura se m'ha fet una mica pesada, especialment al principi, però cap al mig del llibre la cosa s'ha animat amb més acció i s'ha fet més distret. Tot i que el llenguatge és més aviat ferragós. El que sí que té és un fil argumental que m'ha agradat i una estructura del llibre curiosa. O sigui, que es pot llegir amb una mica d'esforç.  Jordi Sierra i Fabra, Les veus de Mart. Col·lecció El Corsari.
 El projecte Open Library ha sigut creat per Internet Archive, i vol donar accés a col·leccions de llibres d'arreu del món mitjançant el web i de forma gratuïta. Els llibres són escanejats per a poder-los llegir de forma fàcil, i si són de domini públic també es poden baixar i imprimir lliurement.  Massimo Carloto. La vida fugint. Barcelona: La Campana, 2003. Excepcional llibre de memòries d'un comunista italià que li van encolomar un assassinat i va haver de passar a la clandestinitat. Tot i que pot semblar un drama, té una ironia esplèndida, i explica de forma mé que planera la vida quotidiana de les comunitats de "clandestins" a diferents països. Carlotto explica les diferents estratègies que ha d'utilitzar per no ser descobert. El cas "Carlotto" va ser molt sonat als anys 80. Una gran lectura per conèixer coses sobre el món i la vida, per riure i per plorar. No us la perdeu! |
Últims 40 canvis
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats 
|
