No conec a fons aquesta iniciativa, però m'ha agradat saber que algú es preocupa pels més desafavorits i perjudicats per aquesta lluita (bastant mafiosa) dels drets d'autor.
ANTE LA CRIMINALIZACIÓN E INGRESO EN PRISIÓN DE LOS TOP-MANTA
Las organizaciones sociales, colectivos y personas
abajo firmantes queremos hacer conscientes a las autoridades y a la
opinión pública del sufrimiento humano, injusto y estéril, con que
están pagando los top-manta –último eslabón de una cadena mucho más
prolongada- la desproporcionada dureza del Código Penal en materia de
delitos contra la propiedad intelectual e industrial. Una vez más,
acaban pagando los platos rotos los sectores sociales más vulnerables y
precarios.
1.- Sólo en cárceles, sin tener en
cuenta los expulsados y encerrados en los CIES (Centros de
Internamiento de Extranjeros), hay varias decenas de personas
cumpliendo penas de prisión, exclusivamente por exponer y vender en la
calle copias de DVD y CD. Por increíble que parezca, la mera
exposición en la vía pública es objeto no de una sanción administrativa
sino de una condena judicial con pena efectiva de prisión. Nos parece
un lamentable despropósito que a nadie beneficia.
2.- Por mala técnica jurídica, el
vigente Código Penal no distingue entre los grandes defraudadores y
quienes se limitan a vender copias pirata por una pequeña cantidad.
Por eso, prevé penas de seis meses hasta 2 años de cárcel y multa que
YA están cumpliendo varias decenas de personas en un sobresaturado
sistema penitenciario. En el peor de los casos, el perjuicio provocado
por este ilícito jamás llega a los 400 euros que se considera límite
para otros delitos. En definitiva, según el Código Penal actual puede
imponerse más pena por exponer un CD pirata en la calle para sobrevivir
que por cometer un robo con intimidación en determinados supuestos
Ante todo ello reclamamos:
I.- AL GOBIERNO DE LA NACIÓN, que
proceda de oficio a otorgar el indulto particular total de todas las
personas que están cumpliendo pena de prisión por mera exposición o
venta al por menor de copias pirata. Asimismo, curse
instrucciones a la Fiscalía General del Estado para que deriven su
actuación hacia las redes organizadas y no hacia los últimos
infortunados eslabones. Finalmente, que el Ministerio del Interior
sobresea los expedientes abiertos en razón de este supuesto.
II.- AL PARLAMENTO, que mejore la redacción del Código Penal mediante las modificaciones adecuadas
para proporcionar la respuesta penal a su desvalor social en delitos
contra la propiedad intelectual e industrial y a la objetividad de la
situación concreta de los top-manta, procediendo a la destipificación
de los supuestos de escasa importancia, atenuando proporcionalmente los
supuestos de menor entidad, etc.
M'ha entristit la notícia de la mort de l'advocat Sebastià Salelles. Era d'aquestes persones que em feia sentir que la militància de l'esquerra independentista, així com la de diversos moviments socials, no estem tan sols. Som gent en general força jove, i que rebem per totes bandes. I una d'aquestes bandes que és molt important és la judicial. Tenir una persona com en Sebastià Salelles al nostre costat, canvia força el panorama!
Com que no estic gaire inspirada reprodueixo la nota de condol d'Endavant (OSAN) que expressa força bé el meu sentiment.
"Avui,
28 de maig de 2008, ens ha deixat en Sebastià Salelles, advocat de les
causes de la justícia i la llibertat, defensor dels drets nacionals del
seu país, i dels treballadors i pobles d'arreu. Des
d'Endavant, i des del conjunt de les persones i organitzacions
d'esquerres i independentistes dels Països Catalans, tindrem sempre
present el record d'aquest lluitador infatigable, que no va dubtar en
dedicar molts dels seus anys a defensar davant dels tribunals espanyols
a militants independentistes, lluitadors anticapitalistes i immigrants,
a totes les persones que patien i lluitaven contra un Estat capitalista
i opressor. Avui
ens ha deixat en Sebastià Salelles, però el seu record estarà present
entre tots i totes les que el van conèixer, i continuarà visquent en
els anhels de totes les persones que han lluitat, lluiten i lluitaran. Endavant, organització Socialista d'Alliberament Nacional Països Catalans, 28 de maig de 2008."
Els blocaires
volem sumar-nos al rebuig que el projecte de transvasament de l’Ebre a
Barcelona ha generat a la societat civil del territori. Considerem que
la mesura no està justificada i que la canonada que ha d’unir la xarxa
del Consorci d’Aigües de Tarragna (CAT) amb la d’Aigües Ter-Llobregat
(ATLL) serà una infraestructura permanent que perpetuarà la dependència
hídrica de l’àrea metropolitana de Barcelona.
[1. S'inaugura la EXGAE, asesoria per alliberar-nos de la SGAE]
Per
un coneixement lliure i compartit, s'inaugura la primera assessoria
legal especialitzada en alliberar als ciutadans de la SGAE i les
demés entitats de gestió de drets d'autoria, a preus
populars. Serà el dimecres 14 de maig a les 19.30 a Conservas,
Carrer Sant pau 58, Barcelona.
Exgae aposta per altres formes de circulació de la cultura.
Darrera la Exgae hi ha d'entrada 24 persones i entitats,
i està enfocada a informar i ajudar a la ciutadania en
general i en particular a assessorar comerços, creadors,
artistes i productors.
El 14 de maig de 1948 es va proclamar la constitució de l'Estat
d'Israel. Molts mitjans de comunicació catalans ho han recordat aquests
dies. Aquella proclamació no va significar només la creació d'un nou
Estat, sinó que també va comportar el que els palestins anomenen la
Naqba, "la Catàstrofe". És a dir, el desplaçament forçós de 750.000
palestins cap als estats veïns i als camps que ara s'anomenen els
territoris ocupats. Milers de palestins van morir durant la Naqba, i
4.000 poblacions van ser esborrades del mapa. Al llarg d'aquests 60
anys el nombre de refugiats ha augmentat fins a diversos milions (fins
a gairebé 2 milions segons l'article d'Ingrid Jaradat. I segons
l'UNRWA, comptant les famílies posteriors dels desplaçats, pujava a 4.4
milions el 2005).
Aquest cap de setmana passat ha sigut l'aniversari de l'Ateneu Mulei de Molins. Ha sigut una bona iniciativa per al poble que ha fet diverses activitats. I una d'elles són les jornades de "glosa", de les quals en teniu un exemple de dissabte passat a la nit, concretament de nyacres i garrotins.
Encara recordo la conversa per telèfon que vaig tenir fa molts anys estant al local de la Ronda Sant Antoni, seu entre d'altres de Maulets del Barcelonès, amb l'Aitana, que militava a València. M'explicà que havien matat en Guillem i detingut als seus amics. Estaven realment commocionats. Va ser un cop molt dur. Una topada amb la crua realita massa bèstia. Amb la realitat de qui mana realment, i quina impunitat tenen els qui els serveixen.
Vaig estar un temps com a becària al departament de documentació i arxiu de l'Institut d'Estudis Catalans. De tant en tant em tocava anar a fer feina a l'arxiu, en la tercera planta cap avall del soterrani, compartit amb la Biblioteca de Catalunya, que sembla un búnquer, amb l'atmosfera controlada per a una bona conservació dels documents. Allà m'hi vaig passar moltes hores remenant documentació. I en un racó de la planta, hi havia el despatx del senyor Giralt, que s'hi passava moltíssimes hores, envoltat de tots els seus llibres.
Mirant el bloc d'una bona amiga he trobat aquest video. És d'aquells que s'han de mirar. Agafeu un paquet de mocadors per si de cas... El més greu és que tampoc diu res de nou!
Els serveis públics estan en la base de tota societat mínimament justa, i aquests dies estem veient com els treballadors i treballadores de tres serveis públics essencials com són la sanitat, el transport públic i l'ensenyament, estan en vaga.
És més que significatiu que tots tres coincideixin en reivindicar millores laborals i que aquests serveis continuïn sent públics i a més de qualitat.
Venen temps durs d'enduriment del sistema capitalista que patim, agreujat en el nostre cas per l'opressió nacional, i hem de ser al costat dels qui lluitant pels seus drets, lluiten pels de tots nosaltres!
Estic molt contenta de la sentència que permetrà a tots els col·lectius que es troben a Can Vies continuar-hi, i faran que Can Vies continuï sent del barri de Sants i de pas de tot el país, que tothom qui es mou hi ha acabat assistint o organitzant algun acte, festa, xerrada o el que sigui!
Un brindis per Can Vies, i que duri molts anys!
(Va bé una bona notícia de tant en tant per variar...)
RAMON SARGATAL.
Encara que els Reis ja hagin passat, lector, és millor que no llegeixis
aquest article als nens més petits de la casa. Podrien desencantar-se
amb la història que t'hi explico. Resulta que a Girona aquest any feia
de rei blanc un conegut i popular comerciant del Barri Vell. Mitja
dotzena (o sigui: sis) dels seus amics íntims li van preparar una broma
uns quants dies abans de la cavalcada.
Després d'un bon sopar me li van posar una corona de tortell, el van
dur fins a la plaça del Vi i ells es van engiponar uns passamuntanyes.
Un dels sis (ei, mitja dotzena) va cremar una foto ampliada del
comerciant i la mitja dotzena (recordem: sis persones) es va posar a
cridar el seu nom, que rima amb mamón,
i la consigna que duien impresa en una circular: «Reis a l'Orient,
República a Occident !» Estaven de gaita, ja ho veuen. Doncs bé: de cop
els van encerclar tres cotxes patrulla de la Policia Municipal que els
van tallar tota possible escapatòria; els servidors de l'ordre, com a
les pel·lícules, van comprovar identitats, fets, intencions i, quan ho
van tenir aclarit, se'n van endur un imprès de la consigna cridada,
suposem que per a l'informe davant del superior. Si tens nens a casa,
lector, no els llegeixis aquest article. Podrien suportar que els Reis
siguin els pares i que portin barbes postisses, però potser els seria
un desencant saber que, en efecte, en aquest país del fum, fum, fum,
tenim uns governants caganers de debò.
Hace unos días caía muerto un policía. Tres iban a ser los disparos que acabaron con su vida. Hace unos días mataron a un policía. Ejemplar trabajador, esposo y padre de familia. Al día siguiente nadie hablaba de otra cosa, al día siguiente no existía otra noticia. Al día siguiente asistimos a su entierro y lloramos. Cuando dijeron llorad, obedientes, lloramos. Dolidos por la pérdida de ese gran hombre, hicimos nuestro el dolor de aquella familia. Calificamos de inútil aquella última muerte. Exigimos y rogamos, suplicamos que así fuese. Sentimos nuestro cada pésame enviado. Con él, dijeron, nos han matado a todos. Guardamos luto y un minuto de silencio junto a las Autoridades de cualquier color y signo.
Fuimos testigos de todo ese gran teatro. De los comunicados de condena y de repulsa. De las banderas que hondeaban a media asta, de esa inmensa mayoría, de sus gritos, del ya basta. Basta.
Asistimos a todas las concentraciones. Fuimos a las mil y una manifestaciones. Vestimos lazos de todos los colores. Sus palabras permitieron que no dijésemos nada. Aquellos días vestimos de tolerancia. Cerramos filas en torno a la Democracia. Ciudadanos bien, ciudadanos de bien acusan de no se qué, acusando a no se quien.
El mismo día hubo una muerte sin noticia, una de tantas que no se rentabilizan. Una de tantas en las que es algún obrero el que al igual que al vacío cae también en el olvido. ¿Qué valor tiene la muerte de un desgraciado? El mismo valor que tuvo su nacimiento. ¿Dónde están sus viudas?, ¿Dónde? ¿Dónde están sus hijos?,¿Dónde las condolencias? ¿Dónde tanto y tanto grito?
Fuimos testigos de todo ese gran teatro. De los comunicados de condena y de repulsa. De las banderas que hondeaban a media asta. De esa inmensa mayoría, de sus gritos, del ya basta. Basta ya. Basta ya.
Ni sus manos son tan blancas. Ni son blancas sus palomas. Ni es tan blanca su bandera. Ni tampoco sus entrañas. Su cal si que es blanca.
Fuimos testigos de todo ese gran teatro. De los comunicados de condena y de repulsa. De las banderas que hondeaban a media asta. De esa inmensa mayoría. De sus gritos, del ya basta. Basta.
La notícia d'un premi Nobel afirmant que els blancs són més intel·ligents que els negres, no m'ha vingut gaire de nou. Són molts els científics que han "demostrat" que els blancs són millors que els negres, que les dones són millors que els homes, que els rics són millors que els pobres. I és que la ciència forma part de la nostra societat, malgrat molts vulguin creure el contrari, i per tant no és imparcial. Si tenim una societat androcèntrica, classista i etnocèntrica, és lògic que existeixin aquestes afirmacions. I sobretot cal tenir en compte que qui obté aquest tipus de resultats és per què a priori ja pensa que això és cert i només busca justificar-ho (o potser sap que no és cert i vol justificar l'estat de coses actual?).
Un dels arguments més utilitzats per justificar aquest tipus d'afirmacions és una mena de "selecció natural" darwiniana, que fa que els millors arribin a tenir més èxit. Per això gairebé sempre són homes blancs i rics els grans científics, els grans músics, els grans HOMES de negocis...
El meu argument més aviat és que com que els homes blancs i rics ocupen els llocs de poder en la nostra societat, aconsegueixen que els qui triomfen gairebé sempre siguin homes blancs i rics!
Fa temps ens deien que havíem d'acceptar la nostra condició social perquè Déu així ho havia establert. Ara ens diuen que és la ciència qui ho determina. No en tinc ni idea de genètica, però qualsevol que digui que els blancs són millor que els negres o tonteries similars, el consideraré totalment desautoritzat per molts premis Nobel que tingui. I qualsevol que digui que les dones, la gent pobre o les ètnies discriminades tenen dret a canviar una societat que també ha de ser seva, tindrà tota la meva autoritat.
Que encara que la mona es vesteixi de ciència, mona es queda!
Encara recordo la conversa per telèfon que vaig tenir fa molts anys estant al local de la Ronda Sant Antoni, seu entre d'altres de Maulets del Barcelonès, amb l'Aitana, que militava a València. M'explicà que havien matat en Guillem i detingut als seus amics. Estaven realment commocionats. Va ser un cop molt dur. Una topada amb la crua realita massa bèstia. Amb la realitat de qui mana realment, i quina impunitat tenen els qui els serveixen.
Vaig estar un temps com a becària al departament de documentació i arxiu de l'Institut d'Estudis Catalans. De tant en tant em tocava anar a fer feina a l'arxiu, en la tercera planta cap avall del soterrani, compartit amb la Biblioteca de Catalunya, que sembla un búnquer, amb l'atmosfera controlada per a una bona conservació dels documents. Allà m'hi vaig passar moltes hores remenant documentació. I en un racó de la planta, hi havia el despatx del senyor 
Mirant el 
Estic molt contenta de la 
♦
La 
