mentre el rei espanyol queda en evidència atrevint-se a fer callar al president Hugo Chávez, el poble veneçolà està en plena campanya per votar en referèndum, el proper 2 de desembre, la reforma constitucional que els posarà, ara sí, rumb al socialisme definitivament. No us deixeu enganyar pels mitjans de desinformació i... mireu el vídeo!

endavant chávez!
endavant veneçuela!
endavant amb el socialisme!
ara sí!
http://es.youtube.com/watch?v=HPi8Gb5-5Is

Estudiants de les universitats privades cercaren i intentaren linxar a un grup d'estudiants d'esquerres. Durant dues hores van apedrejar i intentar cremar les aules de Treball Social. També es van utilitzar àmpliament armes de foc. Finalment la intervenció d'estudiants i activistes bolivarians van poder expulsar els estudiants de les privades al crit de "fuera el fascismo de la UCV". Els mitjans internacionals estan tractant de donar-li la volta mostrant a bolivarians armats, la qual cosa és certa, però no expliquen que estaven armats contra extremistes de dretes que també estaven armats i els quals tenien segrestats a desenes d'estudiants i estaven calant foc a les instal·lacions.

La situació a Veneçuela és tensa, doncs s'ha iniciat una série de mobilitzacions de carrer per part de l'oposició. Cal recordar que al 2002 aquests sectors van protagonitzar un colp d'Estat de tall "pinochetista" que va estar a punt d'establir una dictadura. Els governs Bush i Aznar van coordinar el Colp i avui en dia el govern d'Estats Units i les organitzacions lligades al PP continuen organitzant els grups d'acció de l'oposició antixavista que estan utilitzant la violència.

Mireu els videos i les fotos:
http://radiomundial.com.ve/yvke/noticia.php?988

////

Per a més informació:
David Segarra (Col·laborador de L'Avanç, TeleSur, Vive TV, Ávila TV)
0058 412 5957582

@

Quan la dreta veneçolana ja no sap què fer per recuperar el poder

Una reflexió sobre la no-renovació de Radio Caracas Televisión des d'una perspectiva catalana

LAIA ALTARRIBA I PIGUILLEM

Avui estic indignada, molt indignada. El tractament que la major part de mitjans de comunicació fan de la no-renovació de la llicència a Radio Caracas Televisión (RCTV) em sembla escandalós. A més, el que em preocupa és que el seu discurs va calant, ja que és l'únic que se sent. Com que alguns m'heu preguntat la meva opinió perquè sabeu que he estat a Veneçuela en dues ocasions, i com que penso que a qui no ha estat allà li pot costar entendre ben bé què és el que està passant, he decidit escriure aquesta reflexió. I intentar no només donar el meu punt de vista sinó aportar una mica de serenitat davant de notícies com la d'aquest migdia a TV3 i també posar el meu granet de sorra a la tasca tan interessant que està fent el poble veneçolà.

Penso que sovint per entendre les coses el millor és intentar traslladar-les a allò que ens és conegut, al nostre univers particular, així que us proposo de fer una primera mirada a les concessions de l'espai radioelèctric al nostre país.

Fa una mica més d'un any el govern de la Generalitat de Catalunya va atorgar les noves llicències per a la TDT (televisió digital terrestre) privada de proximitat. Per tal d'adjudicar les llicències, va elaborar un plec de condicions, entre les quals obligava a emetre "com a mínim el 50% de la programació (...) en llengua catalana". Entre d'altres adjudicataris, una de les empreses que ha aconseguit una llicència a la demarcació de Barcelona és UrbeTV, del grup Vocento, el mateix que edita diaris com l'ABC o Las Provincias. Doncs bé, les llicències que atorga la Generalitat (a través del Consell de l'Audiovisual de Catalunya) no són de durada infinita, sinó que s'aniran revisant en el futur.

Fem una mica de futurologia. Què succeiria si quan s'acabés el primer període de la llicència resultés que UrbeTV no ha complert el 50% requerit d'emissió en llengua catalana? Imaginem-nos que el govern decideix no renovar la llicència i l'atorga a un altre concessionari. Ja que estem fent futurologia, imaginem que el concessionari és la Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona... Cert, això és massa futurologia perquè la llei no preveu que les entitats socials puguin obtenir una llicència de televisió digital. Així que tornant a les possibilitats reals, imaginem-nos que no renoven la llicència a UrbeTV i l'adjudiquen a una altra empresa que sí que tenen garanties que complirà les condicions.

No és massa descabellat pensar que els mitjans del grup Vocento (ABC, Las Provincias, Punto Radio o Tele5, on Vocento participa amb un 15% de les accions) denunciarien la no renovació com un atac a la llibertat d'expressió. Imaginem-nos que la COPE, Antena3 o El Mundo se sumen a les denúncies i també diuen que Montilla ataca la llibertat d'expressió.
Imaginem-nos que els mitjans de comunicació privats a Europa comencen a explicar que el "règim" de Catalunya tanca mitjans que no li són afins.
Imaginem-nos que la BBC parla (com ho ha fet aquest migdia TV3) de brutal atac a la llibertat d'expressió. I també imaginem-nos que cap d'ells adreça el seu micròfon al govern de la Generalitat per preguntar com és que no renova la llicència.

Aquesta situació, tenint en compte el plec de condicions, podria succeir pel tema lingüístic; o perquè no s'arriba al mínim del 25% de cançons interpretades en llengua catalana o en aranès; o perquè es destina més d'un 15% del temps a la publicitat; o perquè el concessionari de la llicència no salvaguarda la pluralitat informativa ni dels corrents d'opinió.

La meva proposta és que ara us traslladeu de país i tot això ho apliqueu a Veneçuela.

Després d'explotar durant 53 anys la llicència que li havia estat concedida, aquest mes de maig el govern veneçolà ha decidit no renovar més el permís d'emissió a RCTV. M'agradaria no haver-ho de fer, però ho tornaré a fer:
recordo que el govern veneçolà ha sortit vencedor de totes les eleccions a les que s'ha presentat des del 1998 i que els organismes internacionals han reconegut la transparència de tots aquests comicis electorals. Per tant, el que significa la no-renovació és que un govern democràticament escollit
decideix sobiranament com gestiona l'espai radioelèctric del país. La mateixa Unió Europea en dues resolucions diferents (una aquesta setmana, l'altra el mes d'abril) que feien referència a RCTV ha reconegut  "el dret sobirà de cada Estat per organitzar i regular la pròpia política de mitjans"
(vegeu: http://www.rebelion.org/noticia.php?id=51510).

Radio Caracas Televisón és una cadena que va donar suport al cop d'Estat encapçalat pel president de la patronal contra Chávez del 12, 13 i 14 d'abril de 2002 (hi ha un molt bon documental fet per uns irlandesos que es diu "La revolución no será retransmitida", que explica el paper que van fer
les televisions privades durant el cop). RCTV i la resta de televisions privades van donar suport al cop, ja que totes elles són afins a l'oposició.
Que van donar suport al cop d'Estat vol dir que van manipular imatges per targiversar la realitat i fer creure a una part de la població i al món que el govern estava matant manifestants. Per exemple, el periodista Otto Neustand (de la CNN) va reconèixer que el pronunciament d'un grup de militars –on  asseguraven que els partidaris de Chávez havien matat diverses persones i que va propiciar el cop– el va registrar ell hores abans que es produïssin les primeres víctimes. D'aquesta manera van intentar legitimar el cop d'Estat, que finalment va fracassar gràcies a la determinació de les desenes de milers de veneçolanes i veneçolans que van plantar cara als colpistes.

Jo he estat a Veneçuela un total de cinc mesos en dues ocasions diferents durant els últims tres anys. He vist RCTV i la resta de cadenes privades, i he sentit com insulten no només al president Chávez (dient-li "feo", "índio", "mono"...) sinó com també insulten tots aquells que donen suport al procés veneçolà amb apel·latius com "hordas chavistas", "monos", etc. Avui he sentit dir a TV3 que RCTV era l'única emissora de televisió de l'oposició que es veu a tot Veneçuela. Això no és cert, jo he estat en diversos estats veneçolans i en tots la graella televisiva estava plena de cadenes obertament a favor de l'oposició.

Des del cop d'Estat, les televisions privades han continuat enfrontades directament al govern, però una nova llei els ha limitat d'ençà d'aleshores la forma que tenen de treballar, ja que els obliga a tenir responsabilitat social amb el que emeten. És la Llei de Responsabilitat Social en Ràdio i Televisió, coneguda com a Llei Resorte i aprovada el desembre de 2004. Els
eixos principals de la llei són la protecció de la infància i la joventut de la programació i la publicitat que promogui un llenguatge inadequat, el consum de les begudes alcohòliques, tabac o drogues, la violència desmesurada o el sexe explícit; el foment de les produccions audiovisuals del país i de la música feta per intèrprets veneçolans i llatinoamericans; i la garantia de la veracitat de les informacions difoses. Per assolir aquest
últim objectiu, les cadenes estan obligades a informar de la data en què van ser registrades les imatges difoses. Els mitjans privats es van oposar frontalment a la llei des del primer moment, i l'anomenen Llei "mordassa".
Aquesta llei que diuen que retalla la llibertat d'expressió, no crec que disti massa de les normatives europees en matèria de mitjans audiovisuals.

Davant de l'actitud que ha mostrat RCTV els darrers anys contra el procés democràtic veneçolà, no m'estranya que en el moment de renovar la llicència pública, el govern encapçalat per Chávez hagi decidit que la concedeix a algú altre. Això mateix ha passat amb algunes nacionalitzacions que ha fet el govern veneçolà per tal que sigui el conjunt de la població qui
administri i qui es benefici de les riqueses del país. Però més enllà que jo pensi que quan una llicència s'acaba, pots decidir com a Estat sobirà a qui l'atorgues de nou, la legislació empara el govern veneçolà perquè RCTV havia violat diversos articles del Reglament de Radiocomunicacions, no només durant el cop d'Estat sinó també posteriorment. I és que aquest reglament
prohibeix, entre d'altres, la transmissió de discursos que incitin a la rebel·lió i a l'irrespecte a les institucions, així com la transmissió de notícies falses, enganyoses o tendencioses. A més, RCTV no ha recorregut als procediments legals previstos que li haurien permès d'aturar la no-renovació
(vegeu: http://www.abn.info.ve/reportaje_detalle.php?articulo=402 ).

I qui és que ocuparà l'espai radioelèctric que deixa buit RCTV? Doncs una nova cadena de titularitat estatal però que es presenta com el primer canal de servei públic que es diu TVes ( www.tves.org.ve). Això significa que de tots el continguts se n'encarreguen els Productors Nacionals Independents (PNI), és a dir que, com ha explicat el ministre de Telecomunicacions i Informàtica, Jesse Chacon, "de la programació se n'encarreguen els PNI, amb total llibertat i sense línia editorial". Molts d'aquests PNI són productores audiovisuals cooperatives creades gràcies a la promoció cooperativista que els darrers anys s'ha fet des del govern i que han proliferat arreu del país. Moltes d'elles han nascut vinculades a televisions comunitàries (és a dir, veïnals).

Tot l'enrenou que s'ha muntat al voltant de la no renovació de la llicència a RCTV s'ha d'entendre com una nova estratègia de l'oposició per aconseguir recuperar el poder polític que les urnes li han negat. El nivell de desesperació d'aquells que durant 40 anys s'havien repartit el poder és important. Després de veure que a través de les eleccions no podien guanyar, han intentat diverses estratègies ja conegudes al continent llatinoamericà: el cop d'Estat, l'aturada patronal, les cassolades contra un govern socialista, el cop electoral... tot plegat amb l'ajuda dels potents canals de televisió privats, molts d'ells finançats parcialment amb capital nord-americà. Els aldarulls d'aquests dies a Caracas i l'intent de deslegitimació internacional del govern veneçolà responen de nou a aquest intent de fer caure Chávez sense respectar la voluntat de la majoria de la
població veneçolana expressada a les urnes.

El que sap molt greu (tot i que malauradament no em sorprèn) és que una televisió com TV3, que es presenta com "la nostra", també caigui en el discurs del mitjans de comunicació colpistes veneçolans i reprodueixi íntegrament el seu discurs sense atansar-se a conèixer sense prejudicis què en pensa la majoria de votants del país.

Com era d'esperar Chávez ha guanyat de carrer les eleccions a Veneçuela.

Recordo amb alegria com la gent dels barris humils explicava que poc anys enrere la gent no s'interessava per la política, no coneixia les lleis ni els seus drets, i en canvi ara votaven i coneixien la seva constitució i volien participar en la política.

Visca la revolució bolivariana!

http://www.aporrea.org/actualidad/n87433.html

SI FÓSSIM VENEÇOLANS VOTARÍEM CHÁVEZ!

Crida internacional


Veneçuela torna a tenir una cita amb les urnes el pròxim 3 de Desembre. Per
dotze vegades consecutives, el poble veneçolà té el repte de derrotar a la
dreta del seu país, que actua com braç electoral de l'imperialisme i pretén
afeblir el procés en curs. A pesar del manteniment d'una estructura estatal
sorgida de la democràcia burgesa, Hugo Chávez segueix representant un factor
decisiu per al triomf d'aquest procés revolucionari.

Manuel Rosales, governador de Zulia, és el candidat genuí d'una dreta
capficada a destruir tot allò que el procés revolucionari ha anat aixecant
des de 1998. Per a aquesta dreta, les conquestes democràtiques que el poble
veneçolà ha obtingut a través de la seva lluita - derrotant el cop d'estat
de 2002, el boicot patronal de l'hivern 2002-2003, les múltiples temptatives
de desestabilització armada i econòmica - haurien de ser immediatament
escombrades per a tornar a una situació on l'Estat es trobaria
estrictament al servei de les classes posseïdores.

Les preses de posició del govern veneçolà, la seva línia d'oposició sense
concessions al govern dels Estats Units, la reiterada oposició a les guerres
imperialistes, la retirada de l'ambaixador veneçolà a Israel per a protestar
contra la guerra en el Líban, la denúncia de la intervenció armada a Haití,
la condemna sense pal·liatius de la política de Tony Blair en l´Orient
Mitja, el suport obert a l'esquerra llatinoamericana, l'activisme diplomàtic
desplegat a Àfrica, han fet de Chávez una de les figures més destacades de
la lluita antiimperialista a nivell mundial, a pesar dels límits i
contradiccions que pugui tenir la política del seu govern. Una àmplia
victòria de Chávez i el poble veneçolà suposarà una crida a la lluita en tot
el continent i constituirà un nou motiu d'esperança per a la classe
treballadora i els pobles oprimits del món sencer.

Estem segurs que el 3 de desembre, el poble veneçolà celebrarà una nova
victòria que els permetrà continuar construint una societat més lliure i més
justa, així com aprofundir el procés revolucionari. És per això que
nosaltres reafirmem que:

SI FÓSSIM VENEÇOLANS, VOTARÍEM PER HUGO CHÁVEZ EL 3 DE DESEMBRE


Enviar les adhesions a: venezuela-elec@hotmail.com

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=41662

20/08/06 (continuació)

El dissabte vam dir al taxi que ens portés a la platja de Quetepe on li vam comprar polseres a una noia molt simpàtica i després el taxi ens va portar al restaurant al que haviem anat amb l'Ivan a fer una bona paella i en acabat a peu cap a l'hotel i a fer la migdiada.

Voliem sortir de festa però ens vam apalancar i vam avisar al taxi massa tard, i vam fer un vodka amb taronja mentre miravem Braveheart. Fent zàping vam veure una roda de premsa dels tupamaros donant suport a la candidatura de Chávez i un d'ells era l'Osvaldo que ens havia rebut el dia que vam anar al barri 23 de Enero.

Avui diumenge ens hem llevat d'hora per esmorzar i el taxi ens ha dut al lloc on s'agafen els catamarans cap a Araya, on hi ha una platja força agradable. Pel camí d'anada i tornada hem tingut molta estona dofins acompanyant-nos i saltant. Ens hem cremat força perquè el sol picava molt fort.

A dos quarts de quatre hem tornat a agafar el catamarà i ens esperava el taxi per anar a l'hotel, on ens hem dutxat i posat cremetes per calmar les cremades. Hem quedat amb el taxista que a les nou ens passaria a buscar per a prendre alguna cosa després de sopar.


22/08/06

El diumenge després de sopar ens vam apalancar una estona i el taxi ens va portar al Retrobar, que no tenia gaire animació, on vam prendre uns cubates.

El dilluns al matí estava tan cremada qeu vaig passar d'anar a la platja de Quetepe amb el Jaume, la Marta i el Marc, vaig aprofitar per connectar-me a Internet i després banyar-me a la piscina amb la Cris per refrescar una mica la pell. Vam fer un gelat i una mena de lacasitos i van arribar la resta amb coses per fer uns bocates a l'habitació per dinar.

A primera hora de la tarda vam anar a casa el Santiago que ens va fer una entrevista en directe amb la Blanca a la taula de so a la ràdio comunitària Guacharaco, del barri Ayacucho de Cumaná. Després vam estar xerrant una estona i en Santiago ens va donar oli de coco per les cremades que va força bé, a veure si aconsegueixo no pelar-me. Baixant vam comprar birres i ampolles de cubates ja fets i vam anar a l'hotel a sopar, i després a la meva habitació a mirar una pel·li i a pribar, "El show de Truman". Vam caure aviat que l'endemà ens havíem de llevar d'hora.

Aquest matí a quarts de vuit ja estavem esmorzant i a dos quarts de deu hem agafat el bus cap a Caracas, amb un fred que pelava i pel·lis a tot volum, quatre de l'Edi Murphy seguides! Hem fet només una parada on hem fet un bikini i hem arribat cap a dos quarts de set, i a l'hora d'agafar el jeep per pujar se'ns han colat de mala manera dues vegades, però finalment hem pogut arribar a Las Casitas. Voliem menjar dones però el venedor no hi era i hem anat al super de la senyora Carmen a fer unes birres i unes patates.

Ara ja som a Ca la Mara fent els diaris respectius mentre el Nené ens fa pollastre negre amb pasta per sopar.


23/08/06

Aquest matí hem baixat a Las Casitas, hem fet una empanada i um jugo al lloc de sempre on hem saludat la senyora Aïda, la veïna de Ca la Mara. Hem agafat un jeep fins la Redoma de la India i un metro de la Paz fins a Ciudad Universitaria on hem fet un volt per la Universitat i hem comprat polseres i música. Després hem anat al centre, on hem vist paradetes i una botiga amb banderes i material interessant, hem quedat que demà hi tornarem per fer unes compres.

Hem anat a dinar al menjador popular de la Plaça Caracas i visitat la biblioteca del Ministeri de Treball que és al mateix edifici. Finalment hem tornat a Ca la Mara, amb la parada de rigor a ca la Carmen, i tal com havíem quedat ha vingut el Francisco amb dos companys que eren de visita i hem parlat del sopar de comiat de dissabte que farem nosaltres, del projecte de la casa de la Carretera Negra i la subvenció i de fer una reunió amb la gent de la Vega divendres vinent.

Hem sopat arepas amb ous remenats i altres coses i actualitzat els diaris. L'Hidrogo ens ha dit de quedar demà per veure la Biblioteca Nacional i el Panteon Nacional al migdia. En principi ara ens posarem a dormir, després de posar una pel·li o potser passem per excés de son.

13/08/06

Un cop dins vam haver d’esperar fins allà les set que va arribar Chávez que venia d’un altre compromís sembla ser que a la ciutat de Valencia, l’orquestra nacional infantil i jovenil de Veneçuela va tocar l’himne nacional i Chávez va entregar diplomes a alguns representants dels més de 300.000 graduats de la Misión Robinson II, consistent en els estudis primaris, el 60% dels quals provenien de la Misión Robinson I d’alfabetització, és a dir que fa poc temps eren analfabets. Tothom qui parlava agraïa la feina feta per les missions i també a Cuba l’ajut que han donat amb metges a la Misión Barrio Adentro i assessorament divers. Diverses vegades es va desitjar a Fidel Castro que es recuperés.

Va parlar una representant dels educadors i un dels alumnes, que havia pogut anar a Cuba a operar-se de cataractes i despreniment de retina gràcies a la Misión Milagro, va alfabetitzar-se gràcies a la Misión Robinson I i obtenir el graduat de primària gràcies a la Misión Robinson II, i volia seguir amb la Misión Ribas per obtenir el batxillerat. Sense el procés revolucionari ara seria cec i analfabet i ha canviat la seva vida amb més de 60 anys.

Abans que comencés Chávez el discurs final, com que era molt tard i venia gent de tot el país, alguns van voler marxar, entre ells el grup de la Vega amb el que anàvem, i vam tenir la sorpresa que la Policia Militar de les portes no deixava sortir ningú i a més se’n folien de la gent. Alguns dels que ens acallen gairebé acaben a bufetades amb ells. Al cap de molta estona passant calor i tensió ens van deixar sortir just quan queia una pluja tropical que ens va deixar ben xops. És un nou exemple de les contradiccions amb el poder i els que el boicotegen des de dins.

Finalment vam arribar a casa ben cansats i pel camí vam comprar una mena de pollatres a l’ast que vam menjar amb bollos (pasta d’arepa bullida). Vam intentar per enèssima vegada mirar una pel•li i ens vam adormir com sempre.

Divendres ens vam llevar tard i vam anar a la impremta municipal on vam concertar una entrevista per dilluns que ens ensenyaran les instal•lacions. Hi havia una noia del barri on ens estem treballant que ens va reconèixer i també està estudiant, de fet molta gent està estudiant ara perquè en el seu moment no ho havia pogut fer.

Al migdia a les tres havíem quedat a Puentellaguno amb un noi que ens havia d’ensenyar el barri de Manicomio. Allà al pont hi feien un acte militar i hi havia molta policia miltar i força gent. A quarts de cinc vam trucar a veure què passava i el noi en qüestió va dir que "ahorita” venia, aquí la gent és més que impuntual.

Vam aprofitar per enviar postals i comprar llibres a les paradetes després de regatejar i finalment va arribar el noi en qüestió i ens va convidar a prendre alguna cosa, i com que ja era molt tard vam quedar per un altre dia.

Ahir dissabte al matí vam agafar mocadors amb l’estelada que van tenir força èxit i un parell de banderes i vam baixar al centre, primer en jeep i després en una furgoneta d’un que anava amb nosaltres, i amb un cotxe de la funerària bolivariana al davant amb un taüt amb un cartell que deia "Bush asesino”. Els carrers eren una festa, molta gent anava a la postulació de Chávez com a candidat i acte d’inici de la campanya electoral a la plaça Caracas.

A la plaça no s’hi cabia i hi feia molta calor. Chávez va advertir que la resta de candidats de l’oposició, als que tots junts les enquestes no donen més d’un 20% d’intenció de vots, era molt provable que es retiressin i diguéssin que no hi havia eleccions democràtiques. De fet la Mara i en Rafael ja van comentar que miraran de boicotejar les eleccions com puguin, ja que el cop d’estat i el paro no els va funcionar. L’endemà que ens ho deien ja vam veure com desactivaven el que se suposo era una bomba.

Abans que acabés Chávez el discurs vam anar al metro per no trobar-lo col•lapsat i vam pujar a ca la Mara, on vam fer una parrillada d’aletes de pollastre i van córrer unes guantes caixes de cervesa, a més de la sangria, rom i whisky que portaven durant el dia, ja que molta gent bevia durant l’acte. Hi va haver moments estelars com la representació de la cançó de Pimpinela "Porque ahora soy yo la que quiero estar sin ti. Por eso vete, olvida mi nombre, mi cara, mi casa…”. L’altre moment impressionant va ser quan vam posar Kop a tota pastilla i tots botant �oesols el poble salva el poble”, "llibertat”, "desalojos son disturbios”… i vam aprofitar per recordar-nos del Juanra, que si tot va bé sortirà aviat.

Vam anar a dormir força torrats i aquest matí ens hem llevat tard i hem fet arepas i ajudarem a habilitar una habitació de la casa que servirà per fer classes de les missions, de ball i perquè s’hi allotgin els propers brigadistes i no siguin al mig del menjador com nosaltres.

Fa un moment ha trucat la Laia per saber com estàvem i ens ha dit que enviem alguna crònica i que estan preparant les festes de Gràcia. Li hem explicat que si tot va bé anirem a Cumanà a una casa com a convidats especials de PDVSA, al costat de la platja, i que sortirem a la revista de PDVSA. Hem descarregat les fotos i videos de la meva càmera i la de la Cris i hem aprofitat per mirar-ho. Alguns videos han quedat força bé.

Hem dinat una sopa molt espectacular, que portava lagarto (vedilla), yuca, ocumo blanc, api, ceba, cilantro, all, panolles, nyame… hem hagut de fer una mica de migdiada per païrla.

Mentre es feia el dinar he aprofitat per passar el diari a Word i poder penjar-lo més al bloc. Després de dinar hem rentat els plats la Cris i jo i després de la migdiada hem anat a fer feina a la nova sala de la casa, picant una part del terra i llençant la terra a l’altra banda de la sala per igualar-lo, ja que fa desnivell.

Ara estant desmuntant el sostre antic que era d’una habitació més petita, i després hi tornarem. La notícia del dia és que s’han fugat els principals colpistes que hi havia a la presó, justament ara que comença la campanya electoral que es preveu de molt joc brut per part de l’oposició i els ianquis, ja que a les bones no tenen res a fer, les enquestes donen a Chávez un 70% de la intenció de vot a Chávez. En tot cas és molt "casual” i ja patim per veure què estaran tramant, com per exemple fer-los mal i donar les culpes a Chávez.

10/08/06

Ahir en llevar-se la Marta es va trobar un escorpí (alacrán) petit a la sabata que per sort no la va picar, tan petits sembla que no ho fan. La qüestió és que ens han recomanat que espolsem la roba i les sabates per si de cas abans de fer-les servir.

Com que teniem aigua ens vam fer unes bones dutxes. Vam menjar un parell d’arepas amb mortadel•la i formatge cada un i després vam fer una rentadora ja que ens quedava poca roba neta, amb una rentadora que gasta molt poca aigua, amb un tambor per rentar i un altre per centrifugar.

Després vam baixar al metro de La Paz on havíem quedat amb el Rafael que havia anat a acompanyar la seva muller a fer-se proves a l’hospital. Vam dinar allà terra, jo espaguetis amb pollastre que haviem comprat a una luncheria perquè els dimecres no hi ha paradetes.

Quan van arribar en Rafael i en Richard vam anar al Ministerio de Energía y Petróleo. Ens vam assabentar que el diputat que no ens havia pogut rebre el dia anterior, José Khan, l’havia cridat Chávez i fet ministre d’indústria per sorpresa, i per això no ens havia pogut rebre.

Al ministeri ens va rebre Roberto Delgado Ottavi, director general de refinació, i ens va respondre força preguntes i explicar coses molt interessants. Per exemple com va funcionar el paro petrolero, van omplir prèviament tots els dipòsits i van aconseguir que no vinguéssin vaixells a buascar-ne, i no podien produïr perquè no tenien on posar-lo. A més van fer sabotatge informàtic perquè coneixien els passwords i obrien o tancaven bàlvules quan no tocava i coses per l’estil per sabotejar la producció. Des de fora PDVSA (Petróleo de Venezuela) donàven les ordres per cobrar els seus sous als bancs quan ja no hi treballaven. Van haver de desconnectar tot els sistema informàtic i funcionar de forma manual un temps.

El control de PDVSA no és total, hi ha molts càrrecs �oeescuálidos” i també n’hi ha molts entre els funcionaris. És per això que els diners de PDVSA per finançar les diferents �oemisiones” no passen pels ministeris i apareéis administratius respectius perquè es perdrien pel camí, van directament a presidencia i d’allà es financen directament les misiones.

Tampoc controlen l’aparell judicial i s’absolen colpistes o assassins de camperols a la frontera amb Colòmbia, a mans de mercenaris que passen la frontera. Ja han assassinat uns 150 camperols.

Ens van explicar els objectius energètics pels propers anys, fer refineries centrals electrètiques i siderúrgies. També a l’interior amb idea de fer una nova ciutat en un lloc on ara no més hi ha 2.000 habitants, per tal d’equilibrar el territori i crear llocs de treball. Volen també fer una xarxa de ferrocarrils ja que els ianquis no els ho havien permès per interesaos en el transport per camions.

El petroli el venen a tots els països al preu internacional però als EUA al comptat i a d’altres països amb facilitats de pagament. També promouen empreses amb altres països amb capital majoritari del país on estan, tal i com demanen ells a les empreses del seu territori. Ens donà l’exemple d’una empresa a la que van oferir que es quedés només un 30% dels beneficis i com que encara hi guanyen molt van acceptar igual.

Ens van dir que quedéssim un dia per dinar amb ell i el vice-ministre, Juan J. García, que ja coneixíem del bateig de diumenge passat, i que havia sigut president de PDVSA gas i segurament esdevindrà president de PDVSA petroli. El vam anar a veure al seu despatx i vam estar xerrant una estona i ens va donar un parell de llibres i una samarreta i li vam donar un llibre sobre els PPCC, un dossier de la Brigada Catalana – Veneçolana Alí Primera i altres coses.

També vam estar xerrant una estona amb el noi tupamaro que treballa amb ell i també el vam conèixer al bateig. Sortint del ministeri va manar cap a casa i vam fer uns macarrons que ens van quedar força bons i vam comprar una caixa de Polar Ice.

Aquest matí la Mara ens ha preparat arepas a la planxa enlloc de fregides, amb perico que és ou remenat amb diversos ingredients.

Anirem a l’entrega de diplomes de la Misión Robinson II on hi haurà Chávez. La casa ja s’està omplint de gent que hi anirà.

La Mara explica que quan fan marxes de suport a Chávez i el procés revolucionari baixen a peu amb tambors dels barris fins al centre de Caracas fent un llarg recorregut.

11/08/06

Finalment ahir dijous va manar a agafar l’autobús a quarts d’onze i vam arribar prop del Poliedro on es feia l’acte passant pel costat de l’hipòdrom. Hi havia tot de paradetes de material relacionat amb el procés revolucionari però a uns preus massa cars. L’organització donava coses als assistents i ens en van aconseguir per a nosaltres: aigües, esmorzar consistent en un croissant amb pernil dolç i formatge, unes galetes oreo, un parell de caramels i sucs. A més una samarreta de la Misión Robinson II i uns llibres dirigits als graduats de promoció de la lectura. Feia un sol de justícia i fins quarts de dues del migdia no vam poder entrar al Poliedro després de fer una cua important i passar un control, ensenyant el passaport o DNI (aquí celular) i passant per un detector de metalls.

8/08/06

Aquest matí ens hem llevat força d’hora i la Marta i jo hem fet les arepas que hem farcit de formatge, mortadel•la de formatge i la crema de formatge que ens va regalar la senyora Carmen de la botiga de queviures.

Hem anat al museu de José Martí on hem trobat en Richard, l’equatorià. Ens ha rebut el director de la casa museu, ens ha explicat com funcionava I ens ha regalat la revista que publiquen.

Més tard ha arribat en Rafael i hem anat a una reunió d’internacionals a l’hotel Arauco on hi ha el Centro Internacional Miranda, per parlar de com coordinar les diferents persones i entitats que viatgen a Veneçuela entre elles i amb els veneçolans. Hi havia francesos, catalans, un Italia i una marroquina, a banda dels veneçolans.

Acte seguit hem anat a l’Assemblea Nacional i pel camí hem trobat un dispositiu desactivant el que en principi era una bomba en un edifici governamental. La qüestió és que el diputat que ens havia rebre estava atabalat per diferents imprevistos i hem decidit anar a dinar.

Pel camí hem aconseguit la missió imposible de comprar postals a correus, tot i que semblen dels anys setenta. Hem anat a un lloc on només fan espaguetis i he demanat espaguetis a la bolonyesa amb mantega i formatge i dos ous ferrats. Hem acabat tots que no ens podiem aixecar de la cadira.

Després hem anat a l’hospital militar perquè la mare de la Mara s’ha desmaiat i l’han portat a fer-se proves. Ha sortit i hem anat fins la Redoma de la India a trucar i conectar-nos a Internet i després a Las Casitas a casa els pares de la Mara, i aquesta ha pujat amb nosaltres al B a acomiadar l’Anabel, una francesa que marxa. Hem aprofitat per saludar al Francisco i sa mare, l’Alícia, i tothom qui hi havia.

Hem tornat a baixar, hem parat a la botiga de la Carmen a comprar birres i cap a casa, que a més avui ha arribat l’aigua, un dia més tard del que tocava! Això vol dir que ens podrem dutxar tranquil•lament i fer una rentadora. Ara farem l’assemblea i la Mara ens descarregarà les fotos i videos que tinc la càmera plena. Segurament després soparem pollastre i veurem una pel•li.

06/08/06

Ahir al matí vam baixar a la Redoma de la India a trucar i fer gestions vàries, i després vam pujar a Las Casitas (un barri de la Vega a partir del qual anem caminant a la Invasión que és on ens allotgem) i era tan tard que vam tenir problemes per trobar alguna cosa per menjar, i vam acabar menjant patates fregides i plàtans i una mena de pa de pessic. A més un Colombià que hi havia per allà em va convidar a un gelat a més de fer-li el �oecanviasso” del paquet de tabac al Marc.

Tot seguit vam anar a ca la mare de la Mara, Euledis, i vam tirar cap a l’escola on es feia el bateig de la Roxibel, el Roine i els seus cosins. El bateig en sí es feia a l’església del pis de dalt. Pel discurset que va fer el capellà es veia que era un �oeescuálido”, i sembla que la majoria ho són (contraris al procés revolucionari i a favor dels EUA).

Després del bateig vam tornar a casa els pares de la Mara on van portar beguda i posar música. Allà vam conèixer el vice-ministre de petroli i energia, Juan J. Garcia, que ens va comentar quins eren els seus proyectes, entre altres funcionar amb una concepció socilista i no buscar el benefici monetari més immediat. Per exemple no vendre els productes no elaborats del petroli sinó invertir en fer empreses que facin els derivats aquí a Veneçuela, aconseguint fer llocs de treball i que aquests productes siguin més barats que si es compren a fora. Segons la lògica capitalista no és el més rendible però segons la socialista és més important crear riqueza a llarg termini, més que no pas el rendiment immediat que acabava en poques mans. Actualment només s’elabora un 1% del petroli a Veneçuela i la resta es transforma a fora i es tornen a importar els productes un cop transformats.

També vam estar parlant amb un tupamaro que explicava com van decidir treure’s les caputxes i posar-se al servei de Chávez. En Francisco ja ens havia comentat que aquesta actitud havia sigue criticada per alguna gent del procés revolucionari.

També vam conèixer en Richard, un equatorià de 23 anys que té un llibre publicat als 17 i treballa amb la creació i ús de pesticidas naturals per substituir els que van donar les multinacionals als camperols, que les van fer enmalaltir i a sobre després no els van voler comprar els productes del camp que van obtenir. Sembla que va ser una campanya per arruinar als camperols. En Richar ja ha patit tres amtemptats.

La festa es va allargar moltíssim i vam veure Polar Ice (cervesa), Sevillana (sangria) i rom. Vam ballar de tot, molta salsa, ballenatos, reguetón, i fins i tot em vaig atrevir amb els tambors que són molt difícils de ballar. Vam acabar amb un megamix del DJ Temptation (que ja ens hem fet gravar) amb Hombres G, Xuxa, etc.

Vam anar a dormir bastant col•locats i cansats a quarts de tres de la matinada i al matí al baixar cap allà les 11 vam veure que seguien amb la festa…

El diumenge al migdia vam anar a l’assemblea per a escollir el comitè electoral de la parroquia de la Vega, i els vam deixar quan decidien al mig de la plaça Bolívar de la Vega si votaven a mà alçada o de forma secreta després d’una acalorada discussió. La millor votació va ser la dels que votaven a mà alçada en contra que es votés a mà alçada…

Vam anar a casa els pares de la Mara que van jugar un partit de futbol Catalunya – Veneçuela enmig del carrer que van guanyar els catalans i després una parrillada de pollastre i vedilla.

Al vespre vam anar a dormir d’hora que estàvem molt cansats de la festa del dia anterior. Aquest matí hem baixat a buscar en Rafael a casa seva, hem fet unes empanades (jo de pollastre) i un jugo de maduixa, i un plàtan que hem comprat a un camió que passava per allà.

Després hem baixat a l’Alcaldia Libertador (del municipi Libertador que forma part de Caracas) on ens ha saludat un regidor amb el que havíem quedat però no s’ha pogut reunir amb nosaltres perquè han convocat una reunió urgent de tots els concejales. El regidor amb el que havíem quedat és Francisco Avilés, president de la Comisión de Transporte, Obras y Vialidad. Hem anat al seu despatx on hem conegut diferent personal de l’alcaldia. Carlos Gordones, promotor social, és la persona que ens ha atès més estona i ha explicat com funciona la comissió, els projectes d’asfaltat, il•luminació, clavegueram, etc. I de pas ens ha explicat coses del �oeparo petrolero”, el cop d’estat, i el funcionament del govern. Està designat pel consejero a la comissió del ministeri d’infrastructures per vetllar que es tinguin en compte les necessitats de les parròquies que representen.

Els promotors socials treballen per l’ajuntament com a gent propera al poble que coneix les seves problemàtiques i les trasllada a l’Alcaldia. Ens han tractat molt bé, ofert cafè capuchino i aigua.

En vista que la reunió urgent dels regidors s’allargava hem anat a un menjador social on per 6.000 bolívars (poc més de 2 euros al canvi) fas un bon àpat. Concretament he menjat sopa de llegums, pollastre arrebossat amb plàtan fregit, amanida de col, pasta amb suc, jugo de parchita (no gaire bo perquè era fet amb aigua d’aquí que no té gaire bon gust) i pa.

Més tard hem anat a reunir-nos amb Andrea Tavares, regidora pels quatre districtes del seu circuït electoral i a més presidenta de la Comisión de Desarrollo Endógeno. Hi ha deu regidors escollits pels seu circuït electoral al que han de rendir comptes i tres que ho són per llista (de tot el municipi).

La regidora ens ha explicat diferents aspectes del procés, entre ells com funcionen els Concejos Comunales. Ens ha donat uns llibrets d’una col•lecció sobre diferents missions i ens ha regalat dos llibres sobre Chávez dedicats. Li hem donat el llibre sobre els Països Catalans en espanyol, un mocador amb l’estelada i la xapa de la brigada Alí Primera.

El concepte de desenvolupament endògen és molt interessant, busca la participació de la població per al desenvolupament de la seva comunitat en diferents aspectes.

Després hem anat a trucar, a fer una dona (els donuts d’aquí que són boníssims, un dels millors el d’arequipe) i una Polar Ice amb doritos a Las Casitas. La senyora Carmen que té una botiga de queviures i és d’origen equatorià ens ha regalat farina per fer arepas i salsa de formatge per farcir-les, i ens ha dit que estava molt contenta que els visitéssim.

Finalment hem pujat a casa on ens han preparat una sopa amb fideos i llenties bonísima, i ens han comentat com van lluitar per fer la Invasión Ayacucho (el barri on viuen) el 2001 (invasió és fer cases a la muntanya al voltant de Caracas) i pel cop d’estat i el paro petrolero. Parlen de com reaccionà el seu barri al cop, com fins i tot les bandes de delincuents com els �oeescopeteros” van vigilar els comerços per a que no hi hagués pillatge, com els van tallar la llum i no sabien què passava ni qui entrava i sortia del barri, i com no podien ser a casa per por que els anéssin a buscar, fins que van aconseguir mobilitzar el barri i columnas de milers de persones van baixar dels diferents barris al centre per defensar Chávez. La gent que baixava duia armes de les que tenen a casa per defensar-se però no es van arribar a usar i eren poca cosa comparat amb l’armament dels militars.

Van prendre Miraflores (palau presidencial) i altres punts estratègics exigint que els tornéssin Chávez que estava segrestat. Durant quatre dies la gent no sortia de casa ni tenia pràcticament menjar, i no tenien informació, i quan van dir que Chávez havia renunciat, cosa que era mentida, fou una conmoció molt forta.

04/08/06

Avui divendres ens hem llevat d’hora, hem fet les arepas avui amb formatge i no ens hem dutxat perquè hi havia molt poca aigua. Baixem a la Redoma de la Índia i la Cristina va a l’òptica a deixar les ulleres perquè li posin els vidres i jo vaig a la perruqueria per a rentar-me el cap, i al final me’l tallen una mica i me’l pentinen llis a l’estil dels culebrons sudamericans, però al vespre ja se’m comença a arrissar. Quan tenim les ulleres i hem trucat mirem de trobar postals però només en trobem un exemplar de Caracas, sembla missió imposible! El tema de souvenirs i postals pels turistes el tenen molt poc explotat.

Al migdia quedem per dinar amb una noia i dos nois de l’Assemblea Bolivariana de Catalunya a un lloc una mica car però el menjar era pasable. Comentem algunes experiències i després quedem amb el Francisco per anar a Radio Negro Primero, on un responsable ens fa una xerrada força extensa parlant de la història i situació de Veneçuela i el paper de la ràdio comunitària, que no només és una ràdio, fa activitats socials com ara colònies d’estiu per nens, la comunitat hi té els seus programes, es fa una funció de denúncia i vigilancia de l’acció del govern i les problemàtiques que hi pugui haver. A més els nois i noies poden aprendre l’ofici de la ràdio i també a fer videomuntatges.

Ja força de nit hem fet una hamburguesa especial molt bona tot i que m’ha tocat pollastre i pernil dolç perquè les hamburgueses s’havien acabat. Tornem a casa i el pare de la Mara, en Rafael, ens diu que ha concertat entrvistes dilluns i dimarts i ell ens acompanyarà a l’Alcaldia Libertador amb membres de la Comisión de Proyectos Endógenos de Servicios o alguna cosa Aixa, i visitar l’oficina d’alguns consejeros. També té concertada una entrevista amb un membre de l’Asamblea Nacional i gent del Banco Pueblo Soberano i Banmujer, que dóna micro-crèdits a les dones. A més ens diu que podem assistir a l’assemblea pública per a escollir el Comitè electoral de la Parroquia de la Vega, per les eleccions que es faran al desembre. Estan un pèl preocupats perquè com els va fallar el cop d’estat contra Chávez creuen que usaran tota la guerra bruta posible i intents de comprar amb diners a qui calgui per tal d’aconseguir que Chávez no guanyi les eleccions. La majoria de gent diu que Chávez sí, buròcrates corruptes no, són molt crítics amb el procés però de forma constructiva. El que està clar és que el poble vol que torni a sortir Chávez per poder seguir amb el procés revolucionari. Els qui no el volen són la classe alta que és molt escassa.

La notícia del dia és que s’han fugat els principals colpistes que hi havia a la presó, justament ara que comença la campanya electoral que es preveu de molt joc brut per part de l’oposició i els ianquis, ja que a les bones no tenen res a fer, les enquestes donen a Chávez un 70% de la intenció de vot a Chávez.

3/08/06

Més tard vam anar al B però no hi vam trobar el Francisco, ens vam connectar una estona a l'Infocentro i vam tornar a baixar a ca la Mara on vam fer truita de patates amb pa amb tomàquet. La Mara s'ho va currar i em va descarregar les fotos de la càmera i me les va gravar al llapis de memòria.

A la nit vam intentar mirar el Codi da Vinci però era en anglès i subtitulada i ens vam adormir de seguida.

Aquest matí ens hem llevat prou d'hora, hem fet arepas amb mantega i mortadel·la i hem estat xerrant amb el pare de la Mara, Rafael. Anàvem parlant de serps locals, les "petites" són de 3 metres però les anacondes que són originàries del país fan fins a 60 m.

2/08/06 (continuació)

Després ens ha dit que coneix al vice-ministre d'energia i que vindrà al bateig del dissabte al que ens han convidat dels fills i nebots de la Mara, i que podrem parlar amb ell.

Hem anat al B a veure el Francisco que ens ha dit que la Laia havia trucat dient que la Rebeca no venia i ens ha donat un mòbil que va comprar ella l'any passat. Hem fet assemblea i després han vingut la Mara i el Nené i hem baixat a comprar menjar pels propers dies i després hem anat a prendre un parell de polar ice i una mica de vodka amb llimona i préssec, i hem acabat rient més del compte!

Hem pujat a casa la Mara i hem fet una amanida de pasta i després hem mirat una pel·li feta per un taller de video que parla del procés bolivarià i un altre sobre una acció consistent a enderrocar una estàtua de Colom un 12 d'octubre.