Comunicat d'Endavant davant les detencions de 36 activistes contra el Pla CAUFEC
Davant les detencions produïdes entre dilluns 19 i dimecres 21 d'un total de 36 activistes per protestar contra el Pla CAUFEC, des d'Endavant (OSAN):
- condemnem les detencions i l'actuació dels Mossos d'Esquadra, que van ferir diverses activistes i van provocar situacions de tensió en la concentració davant de la comissaria
- ens solidaritzem amb totes les detingudes i els mostrem el nostre suport en la seva lluita, les accions realitzades i els propers judicis que s'esperen
- recolzem la Plataforma contra el Pla CAUFEC, un exemple de lluita i dignitat, d'organització popular i de protesta contra les polítiques institucionals fetes d'esquenes a les persones i pensades només per satisfer els interessos del Capital
- animem a tothom a participar en la manifestació convocada per aquesta Plataforma el proper dissabte 24 de maig a les 18h davant a la Plaça de l'Ajuntament d'Esplugues.
Endavant (OSAN) Països Catalans, 22 de maig del 2008
Avui llegeixo a Vilaweb que ERC i ICV s'han posicionat en contra de l'empresonament d'en Franki. I sincerament, ho he trobat força oportunista. Perquè aquest cas ha sigut tan escandalós que la batalla de l'opinió pública l'està guanyant en Franki i els que li donem suport. Però el cas del Franki, no és un fet aïllat. L'ofensiva contra tot allò que anomenen "anitisistema" fa temps que s'intensifica, a base de denúncies, multes, detencions, judicis, càrregues i vigilància policials, i tot tipus d'amenaces i coaccions. El que passa és que normalement no acaba en empresonament, o si més no en un cas tan clar com el del Franki. Però cal tenir clar que tan els partits del govern espanyol com el català participen d'aquesta onada repressiva, en són responsables. I no s'hi val ara treure un comunicat dient que el Franki els fa peneta i aquí no ha passat res!
I pel que fa al PSOE... com ja he dit repetidament al bloc són un partit torturador, que tanca mitjans de comunicació i empresona la gent per les seves idees. De res ens ha de sorprendre que li rellisqui que tanquin en Franki. De fet en són responsables directes, ja que són responsables de la onada repressiva conservadora i espanyolista arreu de l'estat, però especialment als Països Catalans i a Euskal Herria. Però no oblidem perles com el procés d'ilegalització d'Izquierda Castellana...
Els partits polítics que governen són responsables de la repressió cap a l'independentisme i els moviments socials, i per tant, de l'empresonament d'en Franki. El cas d'en Franki no és un bolet aïllat que ha sortit de cop i volta. En Franki som tots i totes les que no volem combregar amb rodes de molí, som la dissidència tan criminalitzada i perseguida darrerament.
Aquests dies ha saltat la notícia a la premsa de la quantitat de condemnes pendents d'execució per manca de recursos del sistema judicial espanyol. I es fa inevitable la pregunta de com és que per als delictes polítics tenen tanta diligència? En el cas del Franki com aquell qui diu van trigar cinc minuts en anar-lo a buscar els mossos, tan ràpid que ni tan sols 'van tenir temps' d'avisar a l'advocada i seguir els tràmits pertinents! I en terres basques no parem de veure casos de presos polítics que abans que surtin ja estan buscant la manera de fer-los entrar altra vegada!
Quin país és aquest del costat que prioritza perseguir els insubordinats de les "colònies" abans que garantir que violadors o maltractadors o gent que ha comès tota mena de delictes compleixin les seves condemnes?
Avui a les 20:30 concentració en solidaritat amb en Franki de Terrassa a la Plaça de l'Ajuntament de Molins de Rei, organitzada per diferents col·lectius del Baix Llobregat.
Ja sé que a aquestes alçades no m'hauria de sorprendre res, però em sento una mica aclaparda per l'ofensiva espanyola amb les respectives col·laboracions botifleres locals. L'empresonament d'en Franki per part dels mossos d'esquadra de males maneres i les respectives càrregues cap a la gent que s'hi solidaritza. L'empresonament de la batllessa d'Arrasate, que tot i que no estranyar-nos del Garzón, i no oblidem que forma part de l'ofensiva del PSOE, és un fet insòlit fins ara i d'extrema gravetat. Al País Basc els que els persegueixen i tusten també són la policia autonòmica...
Ahir tothom parlava de la festa de la democràcia i el civisme, la qual cosa em cansa sobremanera. Per començar més aviat és la festa de legitimació del sistema polític, que es podria resumir en la pintada que em va comentar un company "tu voto es su cohartada". I això de que votar sigui un acte cívic no ho entès mai, en tot cas serà un acte polític, no considero que no anar votar sigui equiparable a no recollir les caques del teu gos...
Donat que no estic gens d'acord amb el sistema polític que tenim que s'autoanomena democràtic, quan arriben eleccions se'm planteja el dilema de què cal fer. Si hi ha alguna opció que s'adigui amb les meves idees polítiques la voto, ja que és una manera de fer palesa la meva disconformitat amb el sistema. Si no és així, la millor opció és l'abstenció, que és una manera de treure credibilitat al sistema polític que patim. No entenc el vot en blanc en el meu cas, ja que l'interpreto com un vot en contra dels partits que es presenten però de suport al sistema polític i electoral, una mena de "vull exercir la meva responsibilitat de participar del sistema però no em convenç cap candidat".
En algun cas expcional podria fer un vot nul si hi hagués alguna campanya que em convencés.
En definitiva: a les eleccions espanyoles m'abstindré!
Ja se sap que la sanitat pública no va com voldriem, però avui que he demanat hora pel metge de capçalera i me l'han donat per d'aquí 16 dies, i he de canviar la visita d'un especialista perquè el mateix dia he d'anar a judici i ni tan sols m'agafen el telèfon durant tot el matí, no he pogut evitar escriure una entrada criticant la situació!
Ahir vaig agafar una emprenyamenta considerable en sentir que la Conferència Episcopal Espanyola anava dient coses en contra del diàleg amb ETA, en contra de gais i lesbianes, en contra de l'avortament, a favor d'ensenyar religió catòlica a les escoles!
I vaig pensar que és una contradicció inacceptable per a mí pertànyer a una secta feixista com aquesta! Com a mínim que no em comptin com a membre d'aquesta en les seves estadístiques!
Perquè estic a favor de l'avortament i el dret al propi cos!
Perquè estic a favor d'una sortida dialogada del conflicte basc!
Perquè estic en contra que s'ensenyi cap religió a les escoles!
Perquè estic a favor de la llibertat sexual!
Perquè sóc independentista, comunista, feminista i atea!
I em pregunto sincerament què coi faig apuntada en aquesta secta feixista, em faig apòstata ja!
Aquest Nadal serà trist per molta gent. I especialment en recordo alguns:
Els qui són a la presó per motius polítics, especialment els condemnats pel sumari 18/98+ que han triat una bona època per empresonar-los.
Els qui saben que pot ser el seu darrer Nadal en llibertat perquè estan pendents d'un judici polític. Els qui em coneixeu ja sabeu en qui penso especialment.
Els qui han perdut una persona estimada i pensen que Nadal mai no tornarà a ser el mateix. No serà el mateix, però aprendran com en són d'importants els que estimen i disfrutaran més d'aquestes ocasions!
I bé, que malgrat tot, sí que potser està bé això de retrobar-te amb els qui estimes per Nadal, tot i que a vegades sigui trist!
He llegit una notícia a Indymedia sobre el boicot al festival eròtic de Barcelona. Ja no entro en sí l'acció de boicot en sí és adequada o no, però la veritat és que m'ha fet gràcia que algú digués alguna cosa contra aquest festival.
Us deixo el comentari que he fet a aquesta notícia, després d'un munt de comentaris criticant el boicot. No està gaire acurat, és cert, però ara no tinc ganes de recrear-m'hi.
"Doncs mira, jo me n'alegro que algú digui alguna cosa contra el porno aquest sexista, n'estic farta que no es pugui dir que és denigrant per a les dones perquè representa que és ser retrògada o alguna cosa per l'estil. Ja n'hi ha prou d'identificar porno amb sexe, el porno és justament el sexe que humilia a les dones, més que humiliar-les les posa al servei de l'home. Hem de saber gaudir del sexe i tanta tonteria porno no hi ajuda gaire, enlloc de passar-ho bé sembla que es vulguin reproduïr les coreografies de la darrera peli que no acostumen a ser la millor manera precisament. Jo em considero feminista i revolucionària i estic en contra del porno, clar que sí!"
Estic en plan histèric estudiant, o si més no intentant-ho, i no em
trec del cap la canço de la "La bola de cristal". Algú és prou gran per
recordar aquest fantàstic programa? Ja m'agradaria tenir la bola per
fer l'examen, però em temo que no podrà ser...
A tall d'exemple un monòleg de la Bruja Avería, que tenia com a lema "viva el mal, viva el capital!":
-Por Gimnoto y por Farad, oh, dime la verdad,
mi mágico libro de contabilidad.
Ergios, pilas y canarios, ¿quién es el más grande
empresario, el que paga peores salarios, impone más
duros horarios y hace de la vida de sus empleados un
calvario? ¿Quién es el más feroz propietario, el que
obtiene beneficios millonarios y explota mejor a sus
proletarios?
-Tú, oh Mal Cationes, eres polarizantearizante,
electrizante, galvanoplástico. No tienes rival.
-Ja, ja, ja, qué mala, pero qué mala soy.
És força divertit entendre ara coses que veies de petita a la
tele... qui sap, potser aquest programa anticapitalista ens va influir
més del que ens pensem i així em sortit algunes!
Bé, després d'aquest parèntesi me'n torno a estudiar... desitgeu-me sort que la necessitaré! :S
La setmana passada vaig passar pel barri on em vaig criar, i amb els habituals problemes d'aparcament vaig passar per diferents llocs que em van portar records.
El lloc on hi tenia l'escola, que la van tirar a terra per fer un bloc de pisos. L'escola tenia un pati força maco amb una gran palmera.
Vaig passar també pel davant del centre on havia anat al meu primer esbart, hi havia fet teatre, començat a jugar a escacs, al futbolí o a ping-pong, i on havia après com es revel·laven les fotografies.
El torrent que ara és asfaltat però abans era de terra i el dia que plovia molt els nens de classe que hi vivien no venien. En aquell carrer hi havia un parell de descampats on hi jugàvem i fins i tot s'hi va trobar un refugi de la guerra.
El bar del costat de casa on més d'una vegada m'havia hagut de venir a buscar el meu tiet, o la granja on em va dur un dia el meu pare a berenar.
I res, que de vegades fas passejades per alguns llocs que et porten molts de records!
Sort que quan estàs trista hi ha algú que et convida a fer una pizza i una birra mentre mires una pel·li de romans, hi ha coses que no tenen preu!
I per cert, m'estic cansant d'estar trista, bàsicament perquè no veig motius per estar-ho, a veure si se'm passa ja. A més se m'ha girat feina! He de fer una memòria en 10 dies, a veure si em donen una plaça, seria la bomba... qui sap, potser l'aconsegueixo! I si no, on estic em tracten molt bé, més del que tocaria...