Plagueta de Bord

ARTICLE DE BARTOMEU MESTRE QUE ENS FORMA I INFORMA, CLAR I CATALÀ, SOBRE LA CÚPULA DE BARCELÓ

bielmamengual — Thu, 04 Dec 2008 21:40:29 +0100

Gràcies a la complicitat de l'amiga Cathy Sweneey he trobat aquest text, clar i català, de Bartomeu Mestre que pos com a festa catalana, cívica, civil i gentil en el post 1200 d'aquesta Plagueta de bord.

Moltes de Gràcies, Bartomeu Mestre!

[AQUEST TEXT HA APAREGUT A CRITERI]

LES NACIONS UNIDES, PAU CASALS i MIQUEL BARCELÓ

CULTURA I DRETS HUMANS! LLENGUA, PINTURA, MÚSICA...
Bartomeu Mestre

Sovint, els espectadors restringim els judicis al que ens han volgut fet veure, sense anar més enllà. Això, més d’una vegada, ens fa donar per bo el discurs dominant. Els catalans, socràtics com som, hem de filar més prim i no conformar-nos amb el que ens mostren, sinó que hem d’indagar o, si més no, intuir allò que ens amaguen i allò que no es veu. La inauguració, dia 18 de novembre, de la Sala XX de les Nacions Unides de Ginebra, em permet destinar l’article (1) a aportar aspectes que s’han ignorat, però que són tan o més importants que els que ens han mostrat.
“Serà un acte sorprenent. La cúpula serà a les fosques fins que el rei s’adreci al públic. En aquest moment, s’encendran els llums per il·luminar la intervenció de Miquel Barceló a la Sala dels Drets Humans del Palau de l’ONU. Ho podreu veure en directe per IB3”. Aquest anunci es va fer dia 17 de novembre i es reiterà, dia 18 a les 8 h i a les 9 h, en els informatius de la televisió autonòmica. D’haver-se fet així, en il·luminar la cúpula, davant de l’impacte visual dels assistents, molt possiblement un “ooohhh!” d’admiració hauria recorregut la sala, però simultàniament hauria conferit més protagonisme a “l’inaugurador” que no a l’obra i a l’autor. Calia evitar-ho. Una diligent acció, hores abans de l’acte, va imposar el seny. La normalitat requeria que la gent entràs a la sala com, a partir d’ara, hi entrarà tothom. De manera semblant a com entren, a un edifici annex, els visitants que volen veure les pintures de Sert (2).
Hi va haver més coses.

(...)

D'UNA OSSA PERSEGUIDA: HVALA

bielmamengual — Wed, 03 Dec 2008 21:14:06 +0100

 No oblidem l'ossa Hvala

Com segurament ja sabeu, degut a l’enrenou que es va organitzar, el passat 23
d’octubre hi va haver un incident al baix Aran on, durant una batuda de porcs senglars va
haver-hi un caçador ferit a causa de l’atac d’un ós.

Aquesta óssa és diu Hvala i fa setmanes el Consell General d’Aran i el Departament de
Medi Ambient de la Generalitat han donat l’ordre de capturar-la.

Aquest és l’escrit que m’arriba de Sílvia Font, coordinadora de la Plataforma
animalista de Manlleu.
(I a mi, l'escrit, m'ha arribat via una Plataforma contra els abrics de pell i altres brutors)

Benvolguts i benvolgudes,
Com a equip de coordinació de la Plataforma Animalista de Manlleu volem transmetre
a tots els nostres associats i simpatitzants el profund disgust que ens causa la
polèmica generada a l'entorn de l'óssa Hvala, tristament cèlebre per les
lesions que va causar a un caçador a la Vall d'Aran. Davant la demanda de les
autoritats araneses que l'óssa sigui capturada i retinguda al centre de fauna
salvatge de Vallcalent (Lleida) volem manifestar que és del tot inacceptable que un
animal salvatge hagi estat estigmatitzat per, simplement, comportar-se de manera
absolutament normal i previsible donades les circumstàncies que va haver de viure:
una colla de caçadors de senglar la va assetjar i, en conseqüència, intentant
escapolir-se de la colla de caçadors, va esgarrapar aquell que la va fer sentir
amenaçada. No entendre que els animals viuen a muntanya i que això és un valor en
sí, és una mostra d'ignorància intolerable. Són els caçadors els que han
envaït el !
seu
espai vital i els que han generat una situació d'estrès en aquesta bèstia
solitària que defuig l'home si té ocasió, qüestió no sempre fàcil amb una
colla enorme de caçadors que practiquen maniobres evolvents i sorolloses per
encerclar el senglar.
Us convidem a tots a signar a favor de l'óssa i a escriure una carta al Síndic de
la Vall d'Aran. Cliqueu AQUÍ, que omplir les dades és qüestió de
menys d'un minut. Mireu de difondre'l

Silvia Font

UN PASSEIG PELS BOULEVARDS ARDENTS

bielmamengual — Tue, 02 Dec 2008 21:31:43 +0100

AGAF AQUEST TÍTOL DEL RECORD D'UN POEMA DE NARCÍS COMADIRA

I mentre passeig pel dia rúfol, fredós i bell, mentre els peus trepitgen bassiots i terra roja, és com si caminàs pels boulevards ardents, densificats d'electricitats i d'humans, roents de vida que esclata en totes direccions, incandescents d''un repertori històries que conten molt de tot, els boulevards quasi infinits en el mirall de la Metròpolis.
Aquí hi ha només quatre albons amb caramutxa, uns ametllers prims i despullats, la soca ajaguda d'una figuera tapada de cadaverina, un casetó sense sostre i quatre ovelles i un pastor amb el fons de la Serra de Treamuntana amb neu.
És un camp odisseic, és la gran ciutat de foravila. El pastor, les quatre ovelles, els milers de larves, insectes, bacteris, ocells, rates, genetes, sebel·lins i d'altres formes de vida i jo, som al centre d'un boulevard de call vermell: l'estuari del temps que no s'atura.
(...)

CADA DIA ÉS EL DIA MUNDIAL CONTRA LA SIDA

bielmamengual — Mon, 01 Dec 2008 21:00:21 +0100

La Organització Mundial de la Salut va instituir, ara fa vint anys, el dia 1 de desembre com el Dia Mundial de la Sida per sensibilitzar i implicar tots els sectors de la societat en la lluita contra la infecció pel VIH i la sida. En els darrers anys els avenços en els nous medicaments contra la infecció del VIH i la sida han implicat un augment de la qualitat i de l’esperança de vida. Però al mateix temps han comportat una certa disminució en la percepció del risc i un relaxament en l’adopció de mesures preventives. Això fa que vagin apareixent noves infeccions pel VIH, sobretot a través de la via sexual, i també altres afeccions de transmissió sexual. La sexualitat ha de ser viscuda de forma saludable i és per aquest motiu que la prevenció ha estat i continua sent l’element més important per combatre la sida i les altres malalties de transmissió sexual, sense deixar de reforçar les estratègies per evitar les infeccions per injecció de drogues. Cada dotze segons hi ha un infectat més del virus de la sida. Si als països rics la malaltia ha esdevingut crònica, gràcies a la medicació, als països subdesenvolupats és una pandèmia que mata milers d'individus cada any. Les víctimes més vulnerables són els infants, i molts ja neixen amb la malaltia perquè els pares en són portadors. La primera reacció de Luc Montagnier, el descobridor del virus de la sida, al saber que la Acadèmia sueca li havia concedit el Premi Nobel de Medicina ha estat «pensar en tots els malalts de sida, en tots aquells que segueixen lluitant contra la malaltia.» Aquesta jornada ha de servir per potenciar el missatge pel que fa al compromís en l’accés universal a la prevenció, el tractament i l’atenció de la sida (un setanta per cent de persones al món no poden rebre encara els medicaments antirretrovirals que necessiten) i també perquè cadascú de nosaltres participi en el seu entorn en la lluita contra aquesta epidèmia.

COVAMARCEL

bielmamengual — Sun, 30 Nov 2008 11:16:20 +0100

M’aferraré a la cronologia per fer peu i ordenar un poc els fets. Octubre de 2007. En un estudi en el si del Palau de les Nacions de Ginebra, Miquel Barceló (MB, des d’ara) em mostra les maquetes de dues cúpules d’uns dos metres de diàmetre penjades del sostre. Hi veig el tema i els elements de la seva sèrie Marejadillas, uns quadres del 2002 en què la pintura feia estalactites petites i quan les miraves fent una semicircumferència, canviaven de tons i colors. Per les parets hi ha plànols de la cúpula real de la sala XX, un casquet esfèric d’acer i alumini de mil quatre-cents metres quadrats. MB m’explica que és una estructura radial feta amb tirants metàl·lics i set-centes trenta-set peces d’aerolam, el material amb el qual es fabriquen els avions. Aquest casquet còncau es fonamenta en una base cilíndrica de ciment armat a dotze metres del sòl. I la cúpula pot sostenir un pes de quaranta-cinc tones.
(...)

CONTE DE PROBLEMES DOMÈSTICS

bielmamengual — Sat, 29 Nov 2008 21:31:26 +0100

Grenlàndia obre portes i finestres a la independència. El 75,54% ha votat a favor de més autogovern respecte de Dinamarca. Els habitants de Grenlàndia van aprovar el proppassat dimarts en referèndum d’ampliar l’autogovern respecte de Dinamarca amb el 75,54% dels vots. El ’no’ ha obtingut un 23,57% en una consulta en què van participar un 72% dels electors, una xifra més elevada de l’esperada. El referèndum te caràcter consultiu i ara haurà de ser ratificat pels parlaments de Nuuk i Copenhaguen, però les diferents forces polítiques s’han posat d’acord a respectar-ne el resultat. El nou estatut entrarà en vigor l’1 de juny de 2009, coincidint amb els trenta anys de l’autonomia grenlandesa. El principal escull amb què han topat els dos governs per posar-se d’acord en l’augment d’autonomia ha estat el repartiment dels ingressos proporcionats pel subsòl, perquè es creu que Grenlàndia té sota el gel reserves de cru molt importants, comparables a la meitat de les d’Aràbia Saudita. Aquesta explotació canviaria de manera substancial l’economia del país, que actualment viu de la pesca i dels ajuts del govern danès.

LA MARE GRENLADESA DE LA MARE DE LA PORTERA

(...)

visca ramon lllull des de barna estant

bielmamengual — Fri, 28 Nov 2008 16:24:53 +0100

La gent d'Ulls del món són de les persones més generoses que conec darrerament.
Quins gust de civilització!
I llegesc Ramon com una festa!
Anne Gavalda, en directe i in person, em va entusiasmar!

BRODACRIT DE CICATRIUS SONORES

bielmamengual — Wed, 26 Nov 2008 17:06:53 +0100

No som un home de mausoleus del record. Tu ho sabies, Aina Maria Ferragut i Puig-alt estimada, i sembla que ho has fet a posta. En aquesta portassa on visc damunt l’escar, s’acumulen quadres teus, juguetes teves, ceres teves, gravats teus, efemèrides teves, porcellanes teves, bronzes teus, cristalls teus, etc., que m’enrevolten com si jo fos l’astre solar de la teva col·lecció. Segur que la humitat salobrosa no fa cap bé a aquests objectes tan amarats de tu que no gos tocar-los. Tu pertanyies a aquesta raça de gent arrossegada cap a la certesa i el confort dels objectes. Eres caparruda, obstinada i treballadora. Per això, col·leccionista i crítica, assagista i científica, et trobaves a la cruïlla de diversos camps, de diversos segles, i no pertanyies a cap. Et mirava escriure —tancada en el teu estudi, totasola— amb la ferotgia d’aquells que ho saben tot sobre la fugacitat dels temps i la matèria d’oblit que som. El teu llibre sobre les Conversation Pieces —aquestes pintures d’interior amb personatges minúsculs i amb la mirada buida quan fiten l’espectador— era un volum mosaic en què concentrares les descripcions esmaltades d’uns paisatges com a visions d’una natura ja interpretada, com si descrivissis quadres cèlebres amb una sensibilitat de to menor tintada amb un gust per la paradoxa històrica. És molt tard i no sé que escric. Només puc assegurar que ajuntar paraules és l’únic consol que m’ensenyares. Enric, has de fer un diari, un diari per a tu, on cal·ligrafiïs tot allò que et passi, tot allò que et quedi. Em sembla sentir-te amb la teva veu ronca de nina aviciada que m’agradava tant al gran hall ple d’aranyes enceses de l’hotel Lutezia de París, quan començares a fugir-me.
(...)

AMB LES DONES MALTRACTADES, AMENAÇADES I ASSASSINADES

bielmamengual — Tue, 25 Nov 2008 17:30:55 +0100

CADA DIA I CADA NIT ÉS UN DIA I UNA NIT PER ESTAR AL COSTAT DE LES DONES AMENAÇADES, MALTRACTADES I ASSASSINADES

El feminicidi és un degotall incessant i dolorós. Carme-Laura, la còmplice plaguetera (gràcies!) i les notícies m'informen d'aquesta catàstrofe massa sovint.
Avui hi ha manifestacions i memòries i sensibilitzacions sobre aquesta violència contra les dones. Plagueta de bord no s'ha aturat mai de lluitar contra els masclisme, contra l'integrisme, contra el sexisme en mil i una trinxeres.
Ara la veu de l'amic Vicent Partal m'ajuda en aquesta lluita amb un text que sign de dalt a baix (gràcies!) i que copii a mà.
Pos un ram de roses de compassió i pietat en la memòria de tantes i tantes dones mortes per homes!

COVAMAR DE BELL NOU

bielmamengual — Mon, 24 Nov 2008 21:36:15 +0100

LA CÚPULA DE BARCELÓ SÓN TRENTA-CINC MIL QUILOS DE LLIBERTAT I D’EMOCIÓ. El proppassat dimarts devuit de novembre de 2008 serà un dia històric per a la cultura catalana i universal del segle XXI. A la Sala XX del Palau de les Nacions de Ginebra, anomenada des d’ara Sala dels Drets Humans i de l’Aliança de Civilitzacions, se celebrà l’acte institucional d’entrega per part de l’Estat espanyol, de la cúpula de mil quatre-cents metres quadrats del pintor català de Felanitx Miquel Barceló. Presidiren els Reis d’Espanya, Joan Carles i Sofia, el president Zapatero, el ministre d’afers estrangers, Moratinos, el secretari de l’ONU, Ban Ki Moon, el president suís, Pascal Couchepin, i el primer ministre turc, Tayyip Endorgan, que va ser l’impulsor, amb Zapatero, de l’Aliança de Civilitzacions. Hi havia més de set-cents convidats, una nodrida representació de la comunitat de les Illes Balears, la mare de l’artista, Francisca Artigues, i la seva germana, Margalida, el president balear, Francesc Antich, acompanyat de dos consellers, un diputat del PP i el delegat del govern central, uns quaranta amics personals de Barceló, entre els quals destacaven Amon i Amassayu Dolo, que provenien del País Dogon, nombrosos empresaris integrats en la fundació ONUART, patrocinadora de la feta conjuntament amb el govern central, i moltes representacions oficials de països del món. Tots els discursos tenien Barceló com a protagonista amb qualificatius tan diversos com geni contemporani, pintor enorme, valent, desmesurat, solidari, brillant, universal. Barceló va llegir un text breu en francès, català i espanyol en què d’una forma poètica explicava l’embrió d’aquella realització espectacular, dinàmica i monumental com a unió absoluta de contraris. Digué: «La superfície oceànica de la Terra i les seves fondàries més amagades. En aquesta mar agitada hi podem suposar uns quants nivells. El fons d’aquesta mar i els seus habitants policromats. El pla de l’aigua, l’escuma blanca sobre les mateixes aigües agitades per la maror, i al final el reflex, allò que reflecteix aquesta mar, allò que hi ha davall, nosaltres.» Tots els participants destacaren també el valor de l’art com a mitjà eficaç per al diàleg intercultural, l’art com a expressió dels valors i els principis de l’ONU, l’art com a generositat i l’art com a sinònim de vida. Un violoncel·lista interpretà «El cant dels ocells», que fou la música que tocà Pau Casals a la seu novaiorquesa de les Nacions Unides quan se celebrà el vint-i-cinc aniversari de la Declaració del Drets Humans i que ara, al cap de seixanta anys d’aquesta fita per a l’alliberament dels humans, emocionà tothom. Després es projectà un vídeo d’Agustí Torres en què es pot veure una part fonamental del difícil, complex i llarg procés de creació. Al final, Miquel Barceló fou ovacionat molt de temps per tots els presents.
&&&

I em sent irremeiablement oceànic

bielmamengual — Sun, 23 Nov 2008 23:51:30 +0100

No he vist els sebel·lins avui vespre.
He escrit a balquena.
Tenc els ulls que em fan mal.
Voldria fer una obra subtil, invisible, transitòria i silenciosa.
L'entrevista de Xavier Cortadellas a Presència és un gust.
Enhorabona a l'entrevistador!
(...)

T. S. ELIOT M'ACOMPANYA

bielmamengual — Sat, 22 Nov 2008 22:34:52 +0100

TAN SOLS LA LLUITA PER RETROBAR EL QUE HA ESTAT PERDUT
I TROBAT I TORNAT A PERDRE UNA I ALTRA VEGADA: I ARA, EN CONDICIONS
QUE NO SEMBLEN FAVORABLES. PERÒ POTSER NI GUANY NI PÈRDUA.
PER A NOSALTRES, NOMÉS L'INTENT. LA RESTA NO ÉS COSA NOSTRA.

passeig pels camps amb vinyes rovellades, ametllers secs, caminois de fang
som els camps, les vinyes, els ametllers, el fang
nostalgie de la boue
això som
una grapada de pols voleiant com un estol de sebel·lins muts i negres dins l'aire fred, humit
(:::)

RODOREDA A CASTELLET

bielmamengual — Fri, 21 Nov 2008 21:25:01 +0100

TORN I RETORN A GINEBRA
El llac Léman davant Le leopard, un piano-bar glamurós —lleopards en escultura, en quadre, en pell a la barra de fusta fosca com les prestatgeries de les parets plenes de llibres de bon de veres, taules en forma d'un caramull de llibrots, sofàs chester de pell color tabac, vint euros la copa— als davalls de l'hotel d'Anglaterre on, la nit del devuit de novembre, brindàrem amb en Miquel per a l'endemà: per la cópula de la cúpula.
El llac Léman vist rera els grans vitralls i els cedres del Líban de l'antiga Societat de Nacions amb els Alps nevats al fons.
El llac Léman, un mar interior vora el que passejaven i discutien Mercè Rodoreda, madame Prat, —abric beix i llarg fins als turmells, cabells onats al vent— i Armand Obiols —vestit grisós de llaneta, corbata negra i blanca— com si allò fos el Moll de la Fusta i ells dos enamorats que les han passades putes i n'han vist de tot color.
El llac Léman ple de boires i de fondals i de peixos grisos. I d'història: els romans i el sacre imperi i Calví i els hugonots i el Roine dividint la ciutat en dues parts amb els cignes blancs que demanen menjar als vianants i les turbulències de l'aigua corrent, corrensos verdosos i glacials.
He fullejat Els escenaris de la memòria de Castellet i m'he trobat amb un fragment colpidor de la visita del crític a l'escriptora el 1973 al número 19 de la rue Vidollet, pocs mesos després de la mort d'Obiols a Viena.
Llegiu amb cura i a poc a poc:
(...)
FOTO D'AGUSTÍ I ANTÒNIA TORRES

L'ART ÉS SUBJECTIU, PERSONAL I INTRANSFERIBLE

bielmamengual — Fri, 21 Nov 2008 14:14:51 +0100

Un quadre el miren dos subjectes, dues persones, dos humans.
El subjecte A el troba magnífic.
El subjecte B el troba horrorós.
Qui té raó?
El dos.
L'art i la literatura i la música no són ciències ni tecnologies. La ciència i la tecnologia ha de ser objectiva, i si una llei serveix a Mallorca ha de servir a Honolulú.
Per això l'art de Barceló té amadors i odiadors.
Com que som un amant del debat vet aquí un article de Xavier Antich publicat el proppassat 19 de novembre a La Vanguardia que diu la seva sobre la cúpula ginebrina i sobre l'obra barceloniana.
DE QUE HABLAMOS-XAVIER ANTICH

COP DE CAP

bielmamengual — Thu, 20 Nov 2008 22:08:41 +0100

El misteri és inseparable de l’existència. Com era que no podia estar de cap manera dins les seves longituds d’ona? Elisenda em fuig des que han començat les pluges. És aquell primer horabaixa quan ella i jo, dins la sala de l’àtic que domina les teulades de l’Escorxador, miràvem com queia l’aigua damunt les acàcies, mentre envestia la fosca com una allau. Hi havia un desarrelament extasiat, en la teva mirada, Elisenda, Elisenda Mora, la meva mora, la nostra mora. Hi havia una sorpresa que et revenia a batzegades. Hi havia una impregnació del teu veure en tota aquella sala, amb la calefacció potser massa alta, que feia brillar els colors vermellosos de les parets, una exasperació creada a força d’intensitat que es confonia amb la teva fascinació pels volums de les llums, la verdor lluent d’una colocàssia en un racó o els plecs de la pluja sense aturall.
(...)
FOTO AGUSTÍ I ANTÒNIA TORRES