Llegeixo que el ministre d'economia del govern espanyol ofereix la xifra de 1.794 milions d'euros pel finançament de Catalunya. Pel que llegeixo també, aquesta xifra està molt per sota del que han calculat la conselleria d'economia de la Generalitat i encara més per sota del que demana CiU.

Abans, al DNI hi havia l'apartat de “professió”. A part de les professions tradicionals hi havia les genèriques d'estudiant i mestressa de casa. Gran paradoxa, sobre tot aquesta darrera, perquè se suposa que si tens una professió és per guanyar-hi diners, i en cap d'aquests dos casos es cobrava res, al contrari, per fer d'estudiant s'ha de pagar i per ser mestressa de casa s'ha de treballar de franc. Ara, si al DNI hi hagués aquest camp, alguns hi podrien posar la paraula “mentider”.

Des de fa uns mesos s'ha posat de moda circular per Barcelona amb bicicleta. Bé, ja sé que no és una moda, que abans del bicing ja hi havia gent que anava en bicicleta per Barcelona, que ja hi havia carril bici en més d'un carrer. És una forma de dir les coses. Doncs bé, anem per feina. Jo reclamo un carril vianant en alguns llocs de Barcelona.

Hi ha qui diu que les qüestions idiomàtiques només generen polèmica a Catalunya, doncs no, no som l'únic lloc del món on hi ha polèmica, a Puerto Rico també n'hi ha. Llegeixo a l'Avui (edició digital) que a Puerto Rico hi ha polèmica per l'idioma de les paperetes de les eleccions. Però no és simplement aquest el tema important, sinó tot el que ha envolat aquesta situació en un país on, per llei, hi ha bilingüisme oficial (castellà i anglès) però hi ha gent que només vol que hi hagi un idioma oficial al país. Us imagineu quin idioma?

Avui s'ha fet públic que l'atur a crescut al més d'agost, un més que, per lògica, amb el turisme, hauria de ser propici per l'increment de l'ocupació. Però el president del govern de l'estat es despenja amb unes declaracions que li deuen haver escrit algun humorista fracassat.

Des que els socialistes manen a la Generalitat les notícies han passat a un segon nivell per sota del futbol. El dimarts passat ho vàrem poder comprovar una altra vegada.

La compareixença del ministre d'economia del govern espanyol davant els grups parlamentaris del Congrés dels Diputats va demostrar, una vegada més, quin peu calcen els representants del famós tarannà de ZP. Afirmar que, si no s'arriba a un acord amb les Comunitats Autònomes, el govern aplicarà el seu model és una mostra més de fanfarroneria d'aquests personatges.

He tornat de vacances fa un parell de dies. He estat a les Illes Canàries on havia d'aterrar l'avió que va tenir l'accident a Barajas. M'he assabentat de l'accident mirant les televisions espanyoles, públiques i privades. Com sempre m'ha semblat que els programes especials es feien més de cara a aconseguir l'audiència màxima que amb la finalitat d'informar sobre els fets. He vist més anècdotes i més ximpleries que possibles explicacions i informacions rigoroses.

És evident que només és una data, com el 23 o el 10 però, és una data significativa perquè hi ha una llei orgànica que fixa aquesta data com a dia límit per arribar a un acord en una cosa tant important com el finançament de Catalunya. Per tant, la frase (que podeu llegir aquí) de la vicepresidenta Fernández de la Vega en roda de premsa "Estem treballant per arribar a un acord i el 9 d'agost és només una data... però tampoc no és una data a partir de la qual... bé, estem treballant en això", indica moltes coses.

Si no és perquè ho vaig sentir a una emissora de ràdio solvent (RAC105) diria que algú m'ha pres el pel. Hi ha notícies que semblen tretes d'un dia dels innocents, però deuen ser reals perquè les donen a principis d'agost.