Hi hagi professorat que tingui un fonètica deficient o molt deficient (i altres problemes morfosintàctics i lèxics) en la llengua en què ensenya (o que en teoria hauria d’ensenyar) i que aquest sigui, a voltes, l’únic model de llengua que escolti una part significativa de l’alumnat?

 O, fins i tot, que hi hagi professorat que sigui incapaç de fer una classe en la llengua vehicular de l’esmentat sistema educatiu?

 I més encara: una part de la classe política i d’alts càrrec de l’administració tingui un nivell de llengua més baix del que teòricament té l’alumnat que acaba l’ensenyament obligatori?

 Pel que fa al material, destinat a alumnat de secundària, hi trobareu, a partir de la Crònica de Jaume I (El llibre dels feits), les referències a les conquestes que, al segle XIII, van permetre l’expansió de la Corona catalanoaragonesa i de la nostra llengua al País Valencià i a les Illes Balears i Pitiüses...

En aquest sentit, voldríem destacar el tractament de l’occità en el projecte de llei d’educació de Catalunya que tot just es comença a debatre al Parlament. Tot i que el règim lingüístic que s’hi exposa és globalment satisfactori (si tenim en compte el marc legal en què ens trobem i les limitacions que aquest imposa), les referències a l’occità són clarament insuficients ja que fan l’efecte que no s’ajusten allò que estableix l’Estatut.

 Els actes eivissenc començaren divendres a Santa Eulària amb una gimcana per la llengua organitzada per l’IES Es Xarc (quants instituts de Catalunya s’involucren en el Correllengua?), que comptà amb el suport de l’Ajuntament (per cert del Partit Popular) i que acabà amb la lectura del Manifest. Continuà dissabte al passeig de s’Alamera de la Vila d’Eivissa amb una cursa per la llengua per barri de la Marina, un correfoc amb la colla de diables d’Eivissa, els quals havien convidat la colla de diables de Cunit (portaren la seva magnífica bèstia de foc), un concert per la llengua (amb el grup de Formentera 4 de copes i el grup mallorquí Fora des sembrat, un grup que, per cert, està fent la seva gira de comiat). A més, diversos representants polítics de l’illa donaren públicament suport al Manifest del Correllengua 2008. Certament, Eivissa, agermanada amb la resta de terres catalanes, visualitzava una catalanitat que sorprendria a més d’un català del Principat: els nois de Cunit, la majoria de família d’origen immigrant, preguntaven encuriosits als seus companys eivissencs sobre l’ús de la llengua a Eivissa (potser és que, encara, es parla més català a Eivissa que no pas a Cunit, una població que ha sofert un augment espectacular de població producte de l’arribada de molta gent procedent del Barcelonès i del Baix Llobregat).

 Ara bé, en tornar a casa, i en concret a l’aeroport d’Eivissa, despertàrem del miratge de normalitat que havíem viscut els dos dies anteriors...

Ja hem comentat en altres apunts que alguna cosa està canviant a l’Estat francès (http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/94370), segurament d’una forma molt més tímida i amb moltes més contradiccions de les que voldríem com a catalans (http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/110924), però el cert és que hi ha petits avenços que, fins fa quatre dies, eren impensables. És en aquesta línia de petits avenços en què hem de situar la publicació de En Teo i el menjaire de lletres, la primera publicació en català, en format de conte, dels Services Culture Éditions Ressources pour l’Éducation Nationale.

Hem tingut la sort d’haver pogut compartir dos dies de formació amb el professorat de ladí (de llengua i en llengua ladina) de la Vall de Fascia. De fet, el govern autònom de la província de Trento  ens havia convidat a explicar el sistema educatiu català, i en especial, la situació de l’ensenyament de i en la nostra llengua. En educació, l’intercanvi d’experiències sempre és altament positiu i més quan parlem de situacions que, com en el cas del ladí, s’assembla molt a la situació catalana del final dels 70 i començament dels 80.










Més informació a:

http://www.minoranzelinguistiche.provincia.tn.it/ (informació sobre la política lingüística a Trento)
http://www.minoranzelinguistiche.provincia.tn.it/mappaMinoranze/pagina1.html (informació sobre els ladins de Trento)

CD

·          Castelló Discos   carrer Tallers 3  BCN

·          Gong  carrer Consell de Cent 343  BCN

·          CAL Sta. Perpètua 15 BCN

Llibres

·          Casa Beethoven   La Rambla 97  BCN

·          Audenis     València 316   BCN

·          Llibreria Catalana de Perpinyà

 Joan Pere no és el primer que ha dut a terme aquesta gestió, però creu que és important que se sàpiga que és possible perquè més ciutadans puguin gaudir d'aquest dret... en un estat on encara cueja el fet que a un infant no li deixessin posar el 1998 el nom de Martí!!! per culpa d’un accent que es veu que no és prou francès. El cas es troba actualment davant del Tribunal Europeu de Drets Humans, després d'acabar tots els processos judicials i els recursos a dins de l'Estat francès al cap de 9 anys (recurs al procurador de la República de Perpinyà, procés al Tribunal d'Instància de Perpinyà, recurs a la Cort d'apel·lació de Montpeller i recurs a la Cort de cassació de París).

 Joan Pere no és el primer que ha dut a terme aquesta gestió, però creu que és important que se sàpiga que és possible perquè més ciutadans puguin gaudir d'aquest dret... en un estat on encara cueja el fet que a un infant no li deixessin posar el 1998 el nom de Martí!!! per culpa d’un accent que es veu que no és prou francès. El cas es troba actualment davant del Tribunal Europeu de Drets Humans, després d'acabar tots els processos judicials i els recursos a dins de l'Estat francès al cap de 9 anys (recurs al procurador de la República de Perpinyà, procés al Tribunal d'Instància de Perpinyà, recurs a la Cort d'apel·lació de Montpeller i recurs a la Cort de cassació de París).

Producte d’un postgrau fet a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, Elvira Riera, actualment subdirectora general de política lingüística, reflexiona sobre les raons ètiques que justifiquen la política lingüística de la Generalitat de Catalunya i, a més, fa propostes pràctiques per dur-la a terme.

Però aquest no és el tema, entre vol i vol he pogut llegit La Vanguardia i he quedat esmaperdut quan s’informa que el Tribunal Constitucional possiblement restringirà el concepte de cooficialitat previst en l’Estatut.