JORDI CARRERA for NuCCs

Què ha de fer el nacionalisme català i pancatalà d'Espanya i d'Europa, ara ? ( 1 )

jordicarrera — Tue, 02 Dec 2008 23:35:25 +0100

1.- Primer es la vida i la llibertat. A Espanya som set nacionalitats i tots els nacionalismes espanyols som igual de legítims i legals. Volem que ens tornin tots els drets institucions i l'estat / estats de l'antiga Cotona d'aragó, tot el que ens han pres des del casament del reis catòlics, des que ens varen casar am Castella.

2.- Defensar els nostres interessos nacionals i regionals i la nostra cosobirania d'Espanya des de la base de la Constitució de 1978.- Defensar l'economia, el treball, el benestar i la natura, i la llengua - les llengues, la catalana i l'occitana de Catalunya i Aragó també - el repecte dels nostres drets humans. Volem que es compleixin els principis fonamentals de la Constitució de 1978 i no els passatges anticonstitucionals que conté, i que Govern, Corts Generals i Poder Judicial d'Espanya no siga discriminatori , persecutori i enemic de la nostra nacionalitat. Els Govern de l'estat no pot governar de forma discriminatòria en contra d'uns o diversos del seus pobles. Ha de governar a favor de tots els seus pobles. Defensar-ho, demanar-ho políticament i legislativament, i dur-ho per Justícia, aquí i internacionalment.

3.- Volem tenir autonomia, autonomia financera i igualtat de tracte. Els millors estatuts d'autonomia els tenim en la Constitució, art 1,2,3 i 10 i al preàmbul.

L'estatut de 2006 es inconstitucional per no complir el dret d'autonomia; per impedir l'autonomia nacional i regional. La defensa es un bon atac jurídic i judicial. Tanmateix, NO CAL SER ESCLAUS D'UN ESTATUT injust i incontitucional que no ens permetrà tenir autonomia. Aquest Estatut es un fracàs dels del primer dia, des de l'Estatut del Parlament. Tan sols hi ha una cosa trascendent
que fa efectiva, en part, a favor del català la igualtat de la Constitució: que el català i el castellà a Catalunya son totes dues un dret i un deure per a tothom. I conserva la gradesa de l'Estatut del 79, que el català es la llengua pròpia de Catalunya.

Faci el que faci el Tribunal Constitucional nacionalista castellà i no neutral ni independent, l'autonomia d'aquests Estatut continuarà esent un martiri i el camí de la mort lenta o ràpida i de la nostra explotació colonial.

Quedi com quedi l'Estatut del 2006, n'haurem de fer i aprovar un altre, i haurem de dur el problema nacional espanyol per Justícia. Castella es la sèrbia espanyola. La catalanitat i aragonesitat en som la croàcia.

Per mèrit de la Constitució la nacionalitat sencera podria promoure i convertir-se en comunitat autònoma i no tan sols les quatre províncies de la catalunya reduïda.

D'una o altra forma volem la vida i l'autonomia politica econòmica lingüística cultural jurídica de tots els antics regnes estats de la Corona d'Aragó, regnes estats de la unió catalana aragonesa. Volem UNA NOVA PLANTA de la Corona d'Aragó dintre d'Espanya i d'Europa.

4.- Ni guerra nacional, ni guerra civil .- Nacionalitats, Lliberalitat, Economia i Societat.-

Deixem-nos de romaços i ruqueries, i de ballar al sò de la guerra nacional i de la lluita de classes. La guerra nacional espanyola es nasi. No l'autoritza pas la Constitució. No ballem al so de la corda que ens donen els polítics fracassats de l'estatut i de la bombolla i explotació urbanística i financera del poble. No caiguem en el joc del cercle viciós i desesperació de defensar aquest l'Estatut, i de la por al PP.

Nacionalitats, unió, llengues, economia, competència, comerç, lliberalitat, seguretat social, el treball es economia, solidaritat social, habitatge per viure i no més ahbitatge financer,

5.- Per bé de Catalunya, de València, de Mallorca, del regne d'Aragó, i del regne de Múrcia, i pel bé d'Espanya, i pel bé de la Unió Europea, nosaltres no podem votar castellà, no poden votar castella ni l'espanya una castellana i prou. Hem se sortir al mapa i al Dret. Com es llògic i normal, a Catalunya nacionalistes catalans, a València nacionalistes valencians, igual com a Castella son nacionalistes castellans, i a Portugal nacionalistes portuguesos.

6.- LA PRIMERA OPORTINITAT : Eleccions al Parlament Europeu. La CORONA D'ARAGÓ al Parlament Europeu. Una Unió Catalana - o Pancatalana, o catalana aragonesa - de Dret que doni l'oportunitat als nostres pobles i a la nostra nacionalitat.

Vicent Enrique i Tarancon, Cardenal del Concili i de la Democràcia

jordicarrera — Fri, 28 Nov 2008 20:48:49 +0100

Borriana, Vinaròs, Solsona, Astúries, Madrid, cap de la Conferència Espiscopal Espanyola, valencià del món, català del món.

Quina diferència entre l'Església que havia guanyat - amb excepcions - però havia perdut la guerra - amb excepcions - l´església del Concili ..... i aquesta
esgléisa aznarista dominada pel falangisme per la reacció espanyola contra la transició i la Constitució. ( Ara tiren roucos. Vol dir roc i no pas rucs, no.)

Bolonya, G-20, Unió Europea massa vegades, Otan,... ...

jordicarrera — Thu, 27 Nov 2008 20:45:23 +0100

Hem sentit parlar del "Pla Bolonya" dels estudis universitaris però no en sabem res de clar encara ara. ( Els tancaments i protestes d'estudiants no sembla pas que vagin més enllà de remenar tòpics i malfiances....)

Bolonya, G-20, Unió Europea massa vegades, Otan,... ? Ho fan servir per torejar i estalviar-se la Democràcia.

A més hi ha obcurantisme, complicitat i amaga l'ou.

Aquí els partits i els governant no pensen ....tan sols esperen que parli no se sap quí, qui pot, ( ? ), però aquí no els inspira l'Esperit Sant. Qui pensa per Catalunya i tota la nostra nacionalitat ?

( Hi ha algú que pensa i vol ( Endesa, Reesa, Renfe, les comunitats autònomes beneficiàries de l'arbitrarietat la injustícia, Madrid,... ) i uns altres que no volem pensar ni saber, ni ser amos de nosaltres i copropietaris de l'Espanya comuna, ni dfensar-nos jurñidicament i dur els casos al Tribunals de Justícia . )

Unitat, unanimitat, ..... tots a callar, tots còmplices.

De vegades penses que mos mana i governa - mos ha governat - la incultura.No saben ni Dret, ni Història, ni Economia, ni Ciències, ni Lletres, ni Unió Europea, ni Nacions Unides, ni Constitució,

Hauré de cercar directament que diuen els tractats europeus sobre el tema. Son tractats o son llei sense ser lleis enlloc ?

Per a jo Bolonya, personalment, es un lloc mític on anar a estudirr els arxius de la gran universitat europea que fou on anaven les èlits catalanes medievals i renaixentistes com Ramon de Penyafort, ....on erem una de les nacionalitats presents.

Foto d'en Joan Francesc Mira intel.lectual honoris causa i òpera magna de la Catalanitat

25 de Novembre, Santa Caterina, patrona de les noies i de les dones. ...

jordicarrera — Tue, 25 Nov 2008 23:08:29 +0100

1.- Santa Caterina d'Alexandria era i per tant encara es la patrona de les dones. Gràcies Sr Emili Casademont pel vostre escrit al Diari de Girona.

2.- Ni abans ni ara no hi ha crims passionals per amor.- Són per masclisme, per pòssessió i propietat, "la maté proquè era mia" diu el tango, ... La gelosia, el fracàs personal que obliga a amagar-ho, vergonyant, a que l'esposa o nòvia no ho pugui dir a ningú, ofuscació, serien circumstàncuies atenuants potser, però no eren ni son crims per amor. El masclisme es un agreujant.

3.- La plaga de violència contra les dones i tantes dones mortes d'aquests anys vindria de la crisi del sistema familiar i matrimonial patriarcal que porta en si mateixa la Democràcia. Serien restes de la crisi de la monarquia basoluta que en les cases i en les famílies també hi havia. L'amo, el pare, l'home, eren el rei de casa i tenien i encara arrosseguen mentalitat de rei amo i senyor.

4.- Amb el treball i independència econòmica, el divorci i la separació de béns, la gent culta i espavilada ja no s'abralla, no pega la dona o les germanes, no ven les filles, ....i perquè ja està socialment mal vist ser masclistes i fer aquestes coses, les coses estan prou ben establertes com per arreglar-ho tot bonament o per justícia, i desfer una i altra part la relació matrimonial que ja no pot ser.

5.-ELS HOMES QUE ACI i ARA ENCARA MALTRACTEN LES DONES amb passió i ofuscament, forçosament han de ser INCULTS, TANCATS, CURTS, i potser i tot, per no dir segur, MALALTS. El primer que haurien de ser per anar bé es espavilats, i el primer que haurien de fer es cercar ajut per no arribar a fer cap bestiesa, i en determinats casos i situacions, ser inteligents per no caure en les provocacions.

25 de novembre de 2008.- Aquí teniu la COVAMAR dels Dret Humans, d'en Miquel Barceló, on hi tenim lloc totes les persones concretes, per petites que siguen. Podem dir que és el Cel de les dones i com "a l'estiu tota cuca viu".

El barceló dels Drets Humans.- Catalunya rima amb Nacions Unides. ...

jordicarrera — Wed, 19 Nov 2008 20:03:58 +0100

La "Covamar" pintada i creada per Miquel Barceló al sostre de la Sala dels Drets Humans de la seu de les Nacions Unides de Ginebra, amb materials enginyants per Ramon López, es una representació de la catalanitat al Palau de la institució de l'interès comú i general de la humanitats i de totes les persones, pobles i nacions. Covamar es un nom en llengua catalana.

Un Barceló de Mallorca, que deu voler dir fill de Barcelona, ha pintat un barceló per a la Humanitat i per al Dret Universal en el 60 aniversari de la declaració dels drets humans per les NU.

Sense excloure'n cap altra, Catalunya sintonitza amb NU. Hi ha més casos i exemples de connexió:

*Pau Casals va fer i hi hva estrenar l'Hima de la Pau, de les NU.

*Bartomeu Casaus bisbe de Chiapas, va defensar nes nacions indígenes.

*Francesc Vendrell, diplomàtic de les NU, dirigí i inspirà el retrobament acords de Berlin entre les representacions de totes nacionalitats i pobles de l'Afganistan. Després va ser desplaçat i subtituït per un francès i tot canvià de direcció. En lloc d'anar cap a una suïssa va tornar cap a la intervenció de les potències imperials. Obama l'hauria de cercar i prendre consulta; el té a Nova York.

*Les Nacions Unides proclamaren el dret a la descolonització i a l'autodeterminació dels pobles colonitzats i comnquerits. Catalunya i tots els antics regnes de la Corona d'Aragó som encara països pendents de descolonitzar.

* Barcelona es la capital de Catalunya i de l'antiga Unió catalano aragonesa ( Corona d'Aragó )

*Ramon Llull

*El dret marítim internacional fou creat conjuntament amb les institucions dels consolats de mar pels nostres regnes de Barcelona, València i Mallorca.

*I en Jaume I, Rei de tots nosaltres, de Barcelona i Aragó i de Montpeller, i de València i Mallorca, com a continuador de Ramon Berenguer IV i Ramir II, creà els primers estats criolls del món - València i Mallorca - i
instituí un precedent jurídic de primer ordre per a la Unió Europea, per a la unió de nacions, pobles i estats conservant la seva personalitat i sense permetre que el peix gros es mengi els xics. Mireu si era fort aquesta
unió i aquest dret que durà fins a Almansa, 1714, decrets de nova planta i tractats d'Utrecht,; fins a la nostra destrucció com a estats i incorporació a Castella per la froça de la conquesta.

* M'atreveixo a posar-hi el Descobridor, Almirall i primer Virrei de les Índies, Joan Colom i Bertan, que signava Cristoferens. Del seu quart viatge en tornà presoner i emmanillat, i en arribar fou empresonat, desposseït de tots els títols i drets acordats i atorgats per les capítols de Santa Fe, pels tribunals de Castella.
( A Nova York el festegen el 12 d'octubre de cada any en el Columbus Day. Ben bé podria ser el símbol de les Amèriques d'ultramar, i de les noves amèriques europees, una de les qual som els Països Catalans.)

* Josep Maria Sert, pintor de grans murals com el de la Catedral de Vic. L'any 1936 va fer els de la sala del Consell de la Societat de Nacions de Ginebra, l'edifici que després va passar a ser la seu europea de les NU.

El barceló dels Drets Humans.- Catalunya rima amb Nacions Unides. ...

jordicarrera — Wed, 19 Nov 2008 20:03:58 +0100

El barceló dels Drets Humans.- Catalunya rima amb Nacions Unides. ...

jordicarrera — Wed, 19 Nov 2008 20:03:58 +0100

Estat contra Economia.- Opressió nacional contra Economia. ...

jordicarrera — Mon, 10 Nov 2008 23:30:30 +0100

Sols 10 mil?. 14 milions a Brussel·les !

josepblesa | diumenge, 9 de novembre de 2008 | 19:22h

Per a qui no estiga avesat: esta és, calcada, la mateixa operació del desmantellament dels Forns Alts de Sagunt. Amb Sandro Pertini i Felipe González com a protagonistes fa uns vint-i-set anys. El M.H. President de la Generalitat d'Avall era, llavors, en Joan Lerma, i ara, el de la Generalitat d'Amunt en José Montilla.

FETS I NO PARAULES, diu un "fenómeno".

Puix com diu la Bíblia: "pels seus fets els coneixereu".

Article del valencià Alfons López-Tena. Impecable!

Espanya ataca amb Nissan

Advertia Hayek que quan l'Estat controla la vida econòmica és possible seguir una política de despietada discriminació contra les minories nacionals mitjançant instruments de política econòmica, sense infringir mai la lletra de protecció estatutària des seus drets. Després d'anunciar Nissan-Renault la supressió de 1.680 llocs de treball a les fàbriques de Catalunya, el 38% de la plantilla, per reduir la producció un 43%, i mentre els treballadors es manifestaven a Barcelona, el ministre espanyol d'Indústria es va reunir a París amb el director de l'empresa, però no per tractar dels acomiadaments i de la continuïtat de les fàbriques a Catalunya, sinó d'augmentar un 15% la producció de les fàbriques a Valladolid i Palència. Fóra normal l'actuació del ministre espanyol, encara que bruta, si Catalunya no formés part del seu Estat i tingués un Estat propi i uns ministres que defensessin els interessos dels treballadors catalans, com el ministre espanyol defensa els interessos dels treballadors espanyols.

NO ÉS AIXÍ, I ELS TREBALLADORS CATALANS es troben en la pitjor situació possible, no ja sense Estat que els protegeixi, sinó amb un Estat depredador a la contra. El missatge espanyol a Nissan-Renault, i a totes les empreses, és diàfan: si voleu tancar fàbriques i acomiadar treballadors, feu-ho a Catalunya; no en direm res si a canvi amplieu i creeu ocupació a Espanya, si destruïu teixit industrial i despatxeu treballadors a Catalunya per nodrir d'indústria i ocupació Espanya. Qualsevol reducció i acomiadament de treballadors que hagi de fer una multinacional al món compta amb un país al mapa, Catalunya, que no importa a l'Estat del qual forma part, que no ofereix cap resistència al seu desmantellament, i és per tant el candidat propici.

JOSEP MARIA ÀLVAREZ, SECRETARI GENERAL d'UGT-Catalunya s'ha exclamat: "¡Somos tan españoles como el que más!". Però ja s'ha vist que, per a l'Estat, d'espanyols, com d'animals a la granja d'Orwell, hi ha de dues menes: tots són iguals però uns són més iguals que els altres. No falla mai: a l'hora de pagar els catalans són espanyols, però a l'hora de rebre només són catalans, i els ministres espanyols tenen avui el mateix propòsit que fa 50 anys, "ahogarlos económicamente".

MÉS ANTIGA ENCARA ÉS LA SOBTADA sorpresa de Josep Maria Álvarez. Fa 150 anys s'exclamava el general Prim a les Corts espanyoles: "¿Ha podido creer que los catalanes tienen la condición del perro que lame la mano que le castiga? Si tal ha creído, se equivoca; la condición de los catalanes es la del tigre que despedaza al que le maltrata. ¿Hasta cuándo hemos de morder el freno?, decían unos. ¿Hasta cuándo hemos de ser tratados como esclavos?, decían otros. ¿Somos o no somos españoles?, decían todos. Ministros de Isabel II: los catalanes ¿son o no son españoles? ¿Son nuestros colonos o son nuestros esclavos? Si no los queréis como españoles, levantad de allá vuestros reales, dejadlos, que para nada os necesitan; pero si siendo españoles los queréis esclavos, sea en buena hora, y sea por completo; sea Cataluña talada y destruida y sembrada de sal como la ciudad maldita; porque así, y solo así, doblaréis nuestra cerviz, porque así y solo así venceréis nuestra altivez; así, y solamente así, domaréis nuestra fiereza".

LA MATEIXA LLIÇÓ VAN APRENDRE a costa seva des de l'atònit Cambó, a qui el rei oferí la presidència del govern a canvi d'abandonar Catalunya, al fracassat Roca, quan la seva "altra manera de fer Espanya" no obtingué ni un diputat a Espanya, i recentment el Rossell que veu blocada la seva pretensió de presidir la CEOE perquè "un catalán no puede presidir a los empresarios españoles" i La Caixa que no pot ni presentar una oferta de compra als accionistes d'Endesa: abans alemanya, italiana o trencada que catalana. Tant és que, com J.M. Àlvarez, facin protestes d'espanyolitat: l'Estat té molt clar els darrers 300 anys qui són els espanyols veritables a protegir, i qui són els que no. No és rellevant quina sigui la llengua o els sentiments nacionals dels treballadors de Nissan; els toca patir perquè viuen i treballen a Catalunya, com els toca benefici als de Valladolid i Palència. La present crisi donarà als ministres espanyols noves oportunitats per escanyar Catalunya i fer mal als interessos dels catalans, de totes les classes socials. Ja ha començat un nou assalt, treure les caixes d'estalvis de l'àmbit regulador de la Generalitat i fusionar caixes entre autonomies, és a dir, que els espanyols es quedin amb les caixes catalanes.

ELS COMPATRIOTES DE NISSAN NO OBTINDRAN res manifestant-se a Barcelona, ni de la impotent Generalitat; tot allò que siguin problemes a Catalunya i per a les seves institucions afavoreix l'estratègia de l'Estat que els escanya. La protesta i la pressió l'han de fer on cou als ministres espanyols, a Madrid. Allà és on han de mostrar als que prenen les decisions, a Zapatero i a Sebastián, si són com deia el general Prim "un tigre que despedaza al que le maltrata o un perro que lame la mano que le castiga". Mentrestant, l'usuari de la plaça de Sant Jaume, costat muntanya, fa bona la dita de Chaudhuri: la manca de poder corromp, la manca absoluta de poder corromp absolutament.

Crisi econòmica i societat.- Sentit comunitari.- 1. ...

jordicarrera — Mon, 10 Nov 2008 21:06:41 +0100

Sentit comunitari.-

1.- Que les reduccions de treball ( ERO ) siguen proporcionals en hores i sou entre tots els treballadors de les empreses.
No podria ser això?
Hi podria anar unit el cobrament proporcional de l'assegurança d'atur pagat si no es pot o no es vol guardar per a temps pitjors.

2.- No permetre els tancament de fàbriques per convertir el sol an habitatge ..... La creació de sòl industrial hauria de ser per concessió finalista.

3.- El Treball es Economia.

Bonastruc sigueu!, President Obama. - Tindreu la baraka si Amèrica torna al Dret. ...

jordicarrera — Sat, 08 Nov 2008 22:33:39 +0100

* Baraka.- vol dir tenir la sort de cara, tenir sort, tenir aquesta gràcia; o ser bonastruc, astruc, afortunat, com els Estruch o Bonastruc Saporta de Girona i semblant a bonastre.

* Al seu discurs de Xicago, B. Obama, entre altres coses va dir, al poble americà i al món:

“És la resposta dita / donada per joves i vells, rics i pobres, demòcrates i republicans, negre, blanc, llatins, asiàtics, nadius americans, gais; senzillament, discapacitats i no discapacitats. Els nord-americans hem enviat un missatge al món, que mai no hem sigut una col·lecció d'estats vermells i d’estats blaus: Som, i sempre ho serà, els Estats Units d'Amèrica”.
( “It’s the answer spoken by young and old, rich and poor, Democrat and Republican, black, white, Latino, Asian, Native American, gay, straight, disabled and not disabled — Americans who sent a message to the world that we have never been a collection of red states and blue states: We are, and always will be, the United States of America” diu, el passatge l’original ).

*Ha dit llatins, asiàtics i nadius americans. Fins ara aquests darrers no hi sortien mai al relat. No ha dit hispans, spains . Per a la plenitud d'Amèrica els falta el reconeixement, la restitució i institució i plenitud de les nacions índies aborígens.

*Amèrica ha de tornar al Dret. El Dret existeix.

* La Política i el Govern no poden ser un joc.-
En política, legislació i governació, la baraka tan sols es pot asolir amb Bongovern , Dret, ustícia, Democràcia, llibertat de les persones i de les nacions.

* Una felicitació catalana.-

* No vull cap mal a Amèrica.-

* Amèrica es més aliada de Catalunya que no pas Castella.
Mireu si n'és de dolent i fondo el mal d'Espanya.

Bonastruc sigueu!, President Obama. - Tindreu la baraka si Amèrica torna al Dret. ...

jordicarrera — Sat, 08 Nov 2008 22:33:39 +0100

* Baraka.- vol dir tenir la sort de cara, tenir sort, tenir aquesta gràcia; o ser bonastruc, astruc, afortunat, com els Estruch o Bonastruc Saporta de Girona i semblant a bonastre.

* Al seu discurs de Xicago, B. Obama, entre altres coses va dir, al poble americà i al món:

*Amèrica ha de tornar al Dret. El Dret existeix.

* Una felicitació catalana.-

* No vull cap mal a Amèrica.-

* Amèrica es més aliada de Catalunya que no pas Castella.
Mireu si n'és de dolent i fondo el mal d'Espanya.

Bonastruc sigueu!, President Obama. - Tindreu la baraka si Amèrica torna al Dret. ...

jordicarrera — Sat, 08 Nov 2008 22:33:39 +0100

* Baraka.- vol dir tenir la sort de cara, tenir sort, tenir aquesta gràcia; o ser bonastruc, astruc, afortunat, com els Estruch o Bonastruc Saporta de Girona i semblant a bonastre.

* Al seu discurs de Xicago, B. Obama, entre altres coses va dir, al poble americà i al món:

*Amèrica ha de tornar al Dret. El Dret existeix.

* Una felicitació catalana.-

* No vull cap mal a Amèrica.-

* Amèrica es més aliada de Catalunya que no pas Castella.
Mireu si n'és de dolent i fondo el mal d'Espanya.

Bonastruc sigueu!, President Obama. - Tindreu la baraka si Amèrica torna al Dret. ...

jordicarrera — Sat, 08 Nov 2008 22:33:39 +0100

* Baraka.- vol dir tenir la sort de cara, tenir sort, tenir aquesta gràcia; o ser bonastruc, astruc, afortunat, com els Estruch o Bonastruc Saporta de Girona i semblant a bonastre.

* Al seu discurs de Xicago, B. Obama, entre altres coses va dir, al poble americà i al món:

*Amèrica ha de tornar al Dret. El Dret existeix.

* Una felicitació catalana.-

* No vull cap mal a Amèrica.-

* Amèrica es més aliada de Catalunya que no pas Castella.
Mireu si n'és de dolent i fondo el mal d'Espanya.

ON ES ESQUERRA ? Llevat d'alguna cosa, faig meu l'editorial de Vicent Sanchis de 26.10.08. ...

jordicarrera — Sun, 26 Oct 2008 10:52:26 +0100

Sobre l'editorial d'en Vicent Sanchis a l'AVUI de 26.10.08

On és Esquerra?

*Durant tot aquest procés, els grans esforços dels dirigents s’han dirigit cap a dins.
*Ara tot això ha passat. Queda per resoldre si la guerra entre Puigcercós i Carod continua –tot i que els dos líders han pactat una certa pau i una certa treva i es reuneixen cada setmana sols– i quin candidat presentarà el partit a les pròximes eleccions al Parlament.
*Joan Carretero i Uriel Bertran han quedat en suspens. "Esperaran els pròxims resultats electorals per presentar futures discrepàncies i batalles", diu en Sanchis. ( ? )
Nota meva:
Espero que no siga així. Penso que sense idees noves i polítiques serioses ERC no pot tirar endavant i que els lideratges d'EI i R.Cat no han passat de la crítica i l'oposició democràtica i a moltes coses que s'havien fet i es fan malament , desgraciadam,ent, i al fracàs de la dirigència del partit, encapçalant el descontentament, però quedant-se en l'independentisme genèric sense passara a construir una alternativa central seriosa als actuals partits i les desgraciades esquerres catalanes des des de l'adveniment de la II República i sobretot des de la Guerra fins ara. SOM un partit situacionista en lloc d'un partit estratègic. Potser no es pot dir de cop en dos paraules però per poder ser d'esquerres catalanes primer cal de de dretes catalanes. A Catalunya no tenim ni dretes ni esquerres.

En Carretero durant la campanya per la presidència d'ERC va prendre i proposar posicions molt concretes i fermes per fer d'ERC un partít seriós i amo. Ordre de prioritats: 1 Catalunya. 2.- República ( Dret i llibertat ), i 3 Esquerra. Els altres candidats no ho tenien clar o no ho dabien fer. No cedí al populisme del dret de vot dels immigrats. Primer han de ser ciutadans nacionalitzats com a tot arreu. No veia bé l'exlusiva del l'ensenyament públic i valorava l'ensenyament privat. ............i altres.
ERC no fa de partit polític. Fa com la resta de Catalunya, no pensa ni diu. Tan sols espera que els altres diguen,.....i facin malament.

Diu en Sanchis:

*Hauria d’haver arribat el moment, doncs, que el partit recuperi la iniciativa i l’espai públic convencional perdut.
*Catalunya viu aquests mesos moments decisius en tots els fronts i a tots els nivells. Hi ha pendent, en l’etern estira-i-arronsa amb l’Estat, el futur model de finançament i també la resposta que caldrà donar a la sentència del Tribunal Constitucional respecte a l’Estatut. Hi ha, igualment, una forta crisi financera, econòmica i de confiança en el sistema. Una crisi que no haurien de mirar de resoldre només els representants dels Estats més poderosos del món en la pròxima reunió que faran el 14 i el 15 de novembre a Washington. Tothom que aspiri a un cert liderat social hi ha de dir la seva. A Catalunya han d’analitzar la situació i hi han d’aportar respostes el govern i l’oposició. I també cada partit per separat.........Ningú se’n pot evadir.

*Esquerra Republicana ha de prendre posició en el debat sobre finançament. Ha d’exposar ben clar què acceptarà i què no acceptarà. Què considerarà suficient i què no.

*Esquerra ha de fer les anàlisis pertinents i ha de presentar alternatives a la crisi financera que ha sacsejat el món i a l’econòmica que pateix Catalunya.
*Els republicans han de curar ferides internes ràpidament i han de començar a traçar els camins alternatius que proposen per a una Catalunya que viu entre convulsions econòmiques, polítiques i socials que exigeixen respostes.

L'Església de Girona estrena Sr Bisbe.- Sobre la personalitat,llibertat, igualtat i ...

jordicarrera — Mon, 20 Oct 2008 22:56:26 +0100

Abans d'ahir TV Girona va retransmetre l'acte solemne de presa de possessió del nou bisbe de Girona Mn. Francesc Pardo. Tingué lloc al temple de Santa Maria, catedral de Girona. He llegit que es el 114 bisbe d'aquesta Església. I com tots els bisbes l'ha nomenat i ens l'envia el Papa.

Segons els dret canònic els bisbes son els caps de les esglésies locals. Cada bisbat es una església. I el bisbe de Roma ho es de l'església universal. Les esglésies son les de Girona, Vic, Urgell Elna-Perpinyà, Barcelona, Terrassa, Tarragona, Tortosa, Lleida, Solsona, Barbastre, Manorca, Mallorca, .... Les cojferències episcopals no son esglésies locals, ni son esglésies ..... si de cas son òrgans polítics i burocràtics para estatals, nacional, però no manen els bisbes ni els bisbats. Així ho tinc entès.

En la cerimònia d'abans d'ahir el Bisbe Francesc - se'l veia content i satisfet, i triomfant de mèrit i de carrera eclesiàstica - va fer el seu discurs que vaig seguir. Em van xocar dues coses. Una: En dirigir-se al Nunci Apostòlic del Sant Pare, al bisbe d'Elna-Perpinyà i als bisbes que havien vingut de fora de Catalunya, d'altres paIsos d'Espanya, va canviar de llengua i s'hi dirigí en castellà. L'altra: En dirigir-se als bisbes espanyols de més enllà que havien vingut a acompanyar-lo la reunió o poble present esclatà en un aplaudiment especial a aquesta referència o presència. ( També aplaudí la presència del bisbe de l'església de Perpinyà-Elna. )

Quina lectura en fas d'aquests dos fets ? Podrien ser diferents, però jo en vull fer una lectura positiva i de normalitat, i d'anormalitat crònica.

El Bisbe també es poble, també es Catalunya. Tans anys de ser conqerits, colonitzats i sotmesos a Castella que quan parlem a un estranger encara que siga català o portuguès per exemple, o a algú que entenem que es castellà o oficial en hi dirigim en castellà. Es la nostra anormalitat i inferioritat . Sobretot que no s'enfadin. Tindrien dret a enfadar-se els castellans ? En normalitat liberal, no. Al nunci s'hi podia dirigir en llatí que es la llengua particular i neutral de l'església universal.

Els aplaudiments no varen ser perquè parlava en castellà sinó perquè el poble català agraïa i considerava bé que hi hagués bisbes de mès enllà que catòlicament ( solidàriament ) haguessin acudit a la investidura del Bisbe Francesc. Dol i n'estem tips de tanta animadversió cap a Catalunya i la Catalanitat.

Avui he llegit al Punt la llista dels bisbes vinguts de fora per a l'acte.