<?xml version="1.0" encoding="utf-8"?>
<rss version="2.0">
    <channel>
        <title>Calaixera</title>
        <description><![CDATA[Sense calaixos]]></description>
        <link>http://blocs.mesvilaweb.com/bloc/view/id/41</link>
        <lastBuildDate>Fri, 05 Dec 2008 00:50:25 +0100</lastBuildDate>
        <generator>FeedCreator 1.7.2</generator>
        <item>
            <title>Novembre</title>
            <link>http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/114819</link>
            <description><![CDATA[El camí va ser dibuixat en aquell moment anterior. No hi ha retorn. Es confirma. Hi ha amor, que només és un verí sense antídot.
]]></description>
            <author>galangau</author>
            <pubDate>Fri, 28 Nov 2008 09:03:33 +0100</pubDate>
        </item>
        <item>
            <title>Agost-Bétera</title>
            <link>http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/114818</link>
            <description><![CDATA[Em sembla que no ho podré escriure, però no ho he oblidat. Quan la miro a ella no puc deixar de veure la seva mirada. M'hi enfonso, és un mirall nítid que se m'ofereix, generós, net. Hi miro, hi veig les meves misèries, hi veig la seva lucidesa. Un gest podria esborrar les meves misèries. La torno a mirar als ulls. Me'l demana. No tinc coratge. Ella n'espera més de mi, com si el gest que hauria de pendre ens pogues tornar la dignitat que ens ha estat robada al mig del carrer. No el faig. Em sento indigne de ser la seva mare. Sóc gran i sé que el que vindria després del gest no li agradaria gens. No en sé mesurar les conseqüències però pel que he viscut ho reconec devastador. La dignitat però no s'ha de vendre mai, ella i jo ho sabem. He perdut per sempre.  La veig que s'allunyà, tanco els ulls desesperats i prego a no se sap qui, que a ella no li passi, com si això l'hagués de protegir. La única protecció possible era el meu gest. ]]></description>
            <author>galangau</author>
            <pubDate>Fri, 28 Nov 2008 09:01:39 +0100</pubDate>
        </item>
        <item>
            <title>Vaixell a la deriva</title>
            <link>http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/103191</link>
            <description><![CDATA[Hi va haver una època on creia fermament que parlant es podia arreglar gairebé tot. Va ser el moment en que vaig descobrir l'amistat, el plaer de compartir  amb altres tot i saber-me diferent. Va semblar que seria per sempre, però no, no ho ha estat per sempre. Es va morir en Subi, es va morir la Nuri, es va morir en Ramon. Potser la Nuri era l'única esperança, l'únic pont de la meva vida cap als altres.  
Sense alló que vaig conquerir i que la mort se'n va endur, no hi ha res a fer. Miraré de no perdre bou i esquelles! Fa dies que em sento com un vaixell de paper a la deriva.
 ]]></description>
            <author>galangau</author>
            <pubDate>Wed, 13 Aug 2008 17:31:54 +0100</pubDate>
        </item>
        <item>
            <title>Petita J </title>
            <link>http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/98392</link>
            <description><![CDATA[Petita J  et fas molt gran, t'enyoro. Tinc ganes de veure't. T'imagino divertida i alegre però sense l'emoció de les colonies de l'Ebre.  L'Elisenda(la del cor)  t'impressiona massa. En Trapi està bé.
]]></description>
            <author>galangau</author>
            <pubDate>Fri, 27 Jun 2008 04:59:00 +0100</pubDate>
        </item>
        <item>
            <title>17 anys</title>
            <link>http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/98391</link>
            <description><![CDATA[17 anys sense el pare.]]></description>
            <author>galangau</author>
            <pubDate>Fri, 27 Jun 2008 04:55:18 +0100</pubDate>
        </item>
        <item>
            <title>Una altra vegada ella</title>
            <link>http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/98390</link>
            <description><![CDATA[Ara fa més d'un any vaig fer l'apunt "Ella". Hi falten coses però es bastant precís. Res millora, tot va a pitjor. Ni que escrigui, ni que en prengui consciència. Se'm fa insuportable aquesta falta de respecte. Salto més que mai. L'altre dia fins i to vaig tenir la pensada d'enraonar-hi o potser només volia amenaçar. Més fàcil, ho volia aturar. Sé que no puc més. Qué de fer?. No anar-hi?.
Res a fer. sovint m'imagino que em torno immune i que la meva capacitat de no tornar-me victima la salva a ella. A ella i a mi. Però no hi ha salvació possible. És una maledicció.]]></description>
            <author>galangau</author>
            <pubDate>Fri, 27 Jun 2008 04:54:46 +0100</pubDate>
        </item>
        <item>
            <title>La claror del mes de juny</title>
            <link>http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/98389</link>
            <description><![CDATA[Aquest any he vist com l'escletxa de sol que entra per la cuina als migdies a partir del maig encara entra i això que som a finals de juny. Quina claror!.]]></description>
            <author>galangau</author>
            <pubDate>Fri, 27 Jun 2008 04:50:54 +0100</pubDate>
        </item>
        <item>
            <title>La Marquesa</title>
            <link>http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/94664</link>
            <description><![CDATA[De les flors de la clívia només en queda el record, el llesamí ja no té flors i, en canvi, la marquesa comença a descargolar les fulles d'un verd tendre. El pensament rebobina i recorda la telefonada de fa una estona. Amb la distància és més fàcil entendre que passa. En directe la irritació ho fa impossible. És fàcil:  ella no escolta, no pot escoltar. Les seves paraules es van superposant a totes les meves. No para mai. Hauria d'entendre, d'una manera ràpida, que aquesta manera de fer és irreversible. Escoltar i prou no seria tan greu. Llàstima que amb això tampoc es conformi.
 Per sort el meu cap va cap endavant i les ganes de veure a la petita J. m'omplen de vida i s'emporten el regust amarg de la impotència.]]></description>
            <author>galangau</author>
            <pubDate>Wed, 28 May 2008 03:16:55 +0100</pubDate>
        </item>
        <item>
            <title>Por</title>
            <link>http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/86556</link>
            <description><![CDATA[Por, por de no saber-ne sortir. M'ho imagino fàcil i no ho és. És com si per creuar l'esvoranc que ens separa no hi hagués passera. El miro i el remiro, m'hi acosto de totes maneres i no hi veig el camí . N'hi ha ?. S'ha de fer de nou?. O potser només es pot fer en direcció inversa?.Tot s'atura.]]></description>
            <author>galangau</author>
            <pubDate>Mon, 24 Mar 2008 23:46:18 +0100</pubDate>
        </item>
        <item>
            <title>I si diguessim prou</title>
            <link>http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/86125</link>
            <description><![CDATA[I si diguessim prou. Per primera vegada ho hem pensat tots dos de cop. Hi tenim dret? Cal?  Ara si que és seriós. Hi pensaré. És una idea que esborrona, espanta... però l'altre, la de continuar encara espanta més. Em fa gràcia escriure això en el bloc. En aquest espai on sembla que centenars de persones han tingut l'oportunitat de crear un món propi més ric. Em puc disociar d'aquest fet tant allunyat al meu jo?.És lícit?. Es fa estranya aquesta desaparició del jo, potser no cal....]]></description>
            <author>galangau</author>
            <pubDate>Thu, 20 Mar 2008 02:49:59 +0100</pubDate>
        </item>
        <item>
            <title>La Clívia preciosa</title>
            <link>http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/86123</link>
            <description><![CDATA[Una altra any i la Clivia ha florit. Està esplèndida. Al costat, aquest any hi ha uns narcisos grocs. Més enllà el llesamí ha florit, poc, però me'l miro i me'l torno a mirar. No me'n sé avenir que aquesta eixida plena de plantes sigui meva. Veure com neix una flor és  bónic de tant senzill que és. La repitició del cicle estimula els sentits. És una companyia estacional. L'any es va dibuixant amb les seves flors. La Marta Rojals en parlava en un article. Quan les estacions no eren només de trens, ironitzava. Doncs si a mi em passa amb les flors de l'eixida. Les plantes que floreixen a finals d'hivern com la meva estimada clivia són  poderoses. Esclaten en la verdor, anuncien que tot es desperta.. El bulbs esverlen la terra i el llesamí ( l'andalús) es poncella. Mentrestant el ciclamen que ens ha fet companyia tot l'hivern es prepara per desaparèixer. El ciclamen blanc és  bonic. A veure si aprenc a posar les fotos de tota la florida. ]]></description>
            <author>galangau</author>
            <pubDate>Thu, 20 Mar 2008 02:42:46 +0100</pubDate>
        </item>
        <item>
            <title>Tots tres dormen</title>
            <link>http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/82399</link>
            <description><![CDATA[Sort que tots tres dormen, mirar-los em dona la serenor més profonda. Els estimo. Abans d'anar a dormir, els tornaré a mirar i la dolçor del seus sons m'acaronarà, la força de la vida m'impregnarà i l'amor serà l'aliment més profund. Quina sort tinc!. Tots tres, un petó. No, que es despertarien, un altre somriure.
I al problema que el bombin!!!!]]></description>
            <author>galangau</author>
            <pubDate>Wed, 20 Feb 2008 02:09:49 +0100</pubDate>
        </item>
        <item>
            <title>La tija de la Clivia ja puja</title>
            <link>http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/82398</link>
            <description><![CDATA[La tija de la Clivia fa dies que ja puja. A la de sota la marquesa li surten dues vares. Van depresa.... Penso en la Clívia per animar-me, no puc dormir. Estic trista, enrabiada, desconcertada... Tant de nervi m'espanta, penso que em perjudica, noto que no el puc parar. Em prenc un V. A veure si hi ha sort. Tinc tanta feina que no sé que fer... em paralitzo.... I ara aquest problema que no sé com enfocar, no l'entenc, en desconec l'origen i em sobrepasa. M'ha agafat d'imprevist: tanta mala llet, tant de resentiment, tanta debilitat, tant d'orgull ferit, tant de res......No sé com aturar-ho. Tinc la impresió tota l'estona que no estem parlant de feina, però no sé de que parlem. Ho he d'aturar. Ho he de fer.. Em sembla que el que passa és greu. A veure si la Clivia m'inspira. Potser no he de fer res i tot s'arreglarà sol.Si aconseguís treure'm aquesta inquietut de sobre, segur que seria més fàcill. La conclusió que he tret avui és  que jo no hi puc fer res. Que vol ella? I si només vol que l'estimin......... ]]></description>
            <author>galangau</author>
            <pubDate>Wed, 20 Feb 2008 02:08:15 +0100</pubDate>
        </item>
        <item>
            <title>No se perqué plores</title>
            <link>http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/79282</link>
            <description><![CDATA[Bonica com res en el món, no podia parar de plorar. Sent que no l'entenc i no sé fer res per fer-la sentir compresa. Cap paraula és encertada. Només estar al seu costat, callar, abraçar-la fins que s'adormi. Que n'és de bónica!. <div>Sovint només podré ser al teu costat!. Hi seré. I aprendré una mica més a estimar-te.</div><div>
</div>]]></description>
            <author>galangau</author>
            <pubDate>Sat, 26 Jan 2008 00:29:48 +0100</pubDate>
        </item>
        <item>
            <title>Inesperadament</title>
            <link>http://blocs.mesvilaweb.com/node/view/id/77686</link>
            <description><![CDATA[He sortir al pati i m'ha cridat l'atenció l'orquidea de les fulles llargues, la que em va regalar en Xavier fa 2 anys. Està florint?. Sí. Això si que és una sorpresa agradable. ]]></description>
            <author>galangau</author>
            <pubDate>Fri, 11 Jan 2008 09:16:20 +0100</pubDate>
        </item>
    </channel>
</rss>
