Jaume Ciurana

Els diners dels altres

jaumeciurana — Fri, 28 Nov 2008 17:21:41 +0100

En les diverses actuacions del govern municipal de Barcelona que mereixen la nostra crítica sempre hi ha un element comú que les relliga: l'alegria amb que es gasta el diner públic. L'episodi dels 214.000 euros pels arbres de Nadal de ferro amb les bicicletes incorporades, els 110.000 euros gastats en una festeta amb paella inclosa de poc més de tres hores per celebrar la designació de Barcelona com a seu de la Unió per la Mediterrània, o el ja clàssic dels 262.000 euros del bloc de l'Alcalde - entre molts d'altres, i m'interessa remarcar-ho, entre molts altres - són exemples de fins a quin punt aquest govern ha perdut tota proporció en les seves prioritats de despesa.

I aquí rau el principal problema. El govern bipartit es gasta els recursos públics amb una gran lleugeresa. Hi ha coses per les quals sempre hi ha diners i altres per les que no n'hi ha mai. El canvi ha de consistir, precisament, en canviar les prioritats.

I en no fer el ridícul. No sé si era Josep Tarradellas que deia que en política es pot fer tot, menys el ridícul. L'actual govern municipal s'ho hauria d'aplicar.

Josep Benet

jaumeciurana — Tue, 18 Nov 2008 19:04:23 +0100

Avui, a iniciativa nostra, la Comissió de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona ha decidit donar el nom de Josep Benet a un carrer o espai públic rellevant de la ciutat per honorar l'advocat, l'historiador, el polític, el ciutadà . La norma de l'Ajuntament de Barcelona explicita que han de passar cinc anys des de la mort d'una persona fins el moment en que se li dedica un carrer, amb l'excepció d'aquells que han estat honorats amb la Medalla d'Or de la Ciutat. En el cas d'en Benet, l'Ajuntament començà el tràmit per atorgar-li - i hi ha un acord del 14 de març de 2006 de la Comissió de Cultura en aquest sentit - però per les raons que fossin, aquest acord no arribà mai al Ple. Tot i que s'han fet algunes excepcions a aquesta norma - amb Ernest Lluch, per exemple -, en els pitjors dels supòsits, haurem d'esperar cinc anys a veure un carrer de la ciutat que porti el nom del gran patriota Josep Benet. No obstant això, crec que la rellevància de Josep Benet demanaria que l'Ajuntament considerés la Medalla d'Or de la Ciutat com atorgada i ben aviat poguéssim veure un espai rellevant de la ciutat amb el seu nom.

Corderos Muebles

jaumeciurana — Sun, 16 Nov 2008 21:59:42 +0100

Llegeixo a La Vanguardia Digital que li fan dir al Conseller Tresserras,

"Tuve la ocasión de ver los trabajos de restauración, que se hicieron en el Centre de Restauración de Corderos Muebles, en Valldoreix, y es una cruz espectacular, que ahora luce on toda su magnificencia", ha señalado al consejero de Cultura. "

De Béns Mobles a Corderos Muebles. És que no hi ha ningú que repassi les traduccions automàtiques ?

Nova imatge gràfica de Xavier Trias

jaumeciurana — Sat, 15 Nov 2008 19:05:23 +0100

Nova imatge gràfica

View SlideShare presentation or Upload your own.

Llibres que fan viure

jaumeciurana — Mon, 10 Nov 2008 13:40:33 +0100

M'he passat el cap de setmana acompanyant els meus fills als diversos esports que fan i endreçant llibres. Tots els llibres de casa. Movent-los amunt i avall, ordenant-los, canviant-los de lleixa, buidant les caixes acumulades, separant els llibres repetits i altres per dur a la biblioteca... Ha estat, en certa manera, com tornar a viure tots els anys passats. Diuen que la gent que està sotmesa a una situació extrema en que la possibilitat de la mort és percebuda com a ben real, els passa tota la vida pel cap en pocs segons. Doncs un efecte semblant ha tingut aquest cap de setmana de llibres : les dèries que ens van ocupant al llarg de la vida tenen la seva traducció - en el meu cas, almenys - en forma de llibres: la muntanya, la història, l'arqueologia, la política, la geografia, els viatges, el dret, Barcelona, l'educació, la literatura, la poesia... Si vols saber com és una persona una manera d'esbrinar-ho és, probablement, mirar quins llibres té a la seva biblioteca. Llibres dedicats que m'ha fet especial il·lusió tornar-ne a llegir el text que m'hi va escriure l'autor, llibres que feia temps que no obria i que m'han portat enrere en el temps a l'edat en que vaig llegir-los, llibres encara pendents, llibres que m'han fet presents amistats pretèrites, llibres que eren del pare, dels avis... Llibres que fan viure !

FNEC

jaumeciurana — Fri, 07 Nov 2008 12:29:13 +0100

He vist al diari d'avui que s'ha reconstituït la FNEC. Una nova generació d'estudiants universitaris s'incorpora així a l'associacionisme estudiantil nacionalista. La FNEC ha estat un episodi important de la meva vida universitària. Recordo el procés de reconstitució de la FNEC que vàrem iniciar, crec que l'any 1982, un grup de quinze o vint persones, a tot estirar, i que en pocs anys esdevingué la força hegemònica a les universitats, fins al punt de ser decisisius en les eleccions d'alguns rectors. Ho vàrem guanyar gairebé tot. Recordo especialment les eleccions claustrals a la Facultat de Dret de la UB en la que em vaig enfrontar - i guanyar - electoralment a l'actual President del Grup d'ICV a l'Ajuntament de Barcelona i amic, Ricard Gomà, que es presentava per l'AEP. La primera reunió per reconstituir l'organització la vàrem fer a casa del bon amic Jaume Padrós, que conjuntament amb en Quim Triadú i l'Antoni Gelonch feren de motors del procés. D'aquella primera reunió recordo que també hi havia en Carles Campuzano, en Feliu Guillaumes, en Vicenç Pedret, l'Esteve Picola. Probablement per casa encara dec tenir documentació d'aquell moment i la llista completa dels assistents.

Quin fou el secret de la FNEC ? doncs el que deia ahir: significà una nova esperança. Volíem ser - i en bona part ho vàrem aconseguir - una organització diferent: no només un sindicat estudiantil reivindicatiu, sinó també propositiu. Dèiem - i ens dèiem a nosaltres mateixos - que el millor servei a Catalunya que podíem fer en aquell moment era el de ser bons estudiants pel dia de demà retornar al país tot allò que aquest ens havia donat. Vàrem tirar endavant una cooperativa per a l'adquisició de llibres i material universitari, una línia de publicacions universitàries, l'Institut d'Estudis Josep Trueta i tantes i tantes inciatives - com una manifestació al centre de Barcelona amb més de 10.000 assistents per demanar més català a la Universitat - que, després, amb el pas dels anys s'anaren esllanguint. Els recanvis generacionals barrejats amb les crisis internes malmeteren aquell projecte que, sens dubte, visqué la seva època més brillant entre els anys 1982 i 1988.

Em sembla, que avui, és bo que es recordi aquell projecte fet realitat i desitjo, de cor, que els nous responsables de l'organització siguin capaços d'oferir als estudiants d'avui respostes als seu problemes i sobretot, una nova esperança pel país.

Una nova esperança

jaumeciurana — Thu, 06 Nov 2008 11:30:17 +0100

Avui he publicat, a Tribuna un breu article - 120 paraules - , que reprodueixo, sobre la necessitat que tenim de sortir a buscar una nova esperança:

Catalunya necessita creure en una nova esperança. Una esperança – com totes en un primer moment - bastida sobre intangibles, sobre paraules, sobre emocions, sobre intuïcions. Una nova esperança capaç de relligar les ambicions col·lectives amb les necessitats individuals, capaç de ser percebuda com a tal per la immensa majoria de catalans i catalanes. Una nova esperança que sigui filla del coratge i de la il·lusió, de l’esforç i d’una visió optimista de la vida i de nosaltres mateixos. Una nova esperança que desterri el plany i el conformisme, la resignació i l’acomodació.

Una nova esperança que ens faci sortir de l’ensopiment en el que semblem instal·lats. Una nova esperança que abasti tots els àmbits de la societat, no només la política. Estic segur que si la cerquem, si la perseguim, si lluitem, sabrem trobar-la.

Els tapissos del Saló de Cent

jaumeciurana — Tue, 04 Nov 2008 18:56:49 +0100

Ha començat una campanya per la restitució dels tapissos amb les quatre barres i els escuts dels antics municipis que s'anaren agregant a Barcelona que hi havia al Saló de Cent. Ho celebro. De fet, pocs dies després de treure'ls vaig preguntar informalment als responsables municipals on eren i em digueren que els estaven netejant i restaurant. Uns mesos després de desaparèixer, vaig interessar-me'n de nou- ara ja amb una pregunta registrada el 18 de gener de 2005 - demanant, textualment, "Quan es té previst restituir els tapissos que hi havia al Saló de Cent i que foren retirats per procedir a la seva neteja ? " La resposta no arribà fins el 21 de novembre, 11 - onze ! - mesos més tard i textualment deia " Els tapissos que hi havia al saló de Cent van ser retirats per la seva restauració i neteja i s'ha procedit igualment a la neteja de les parets del Saló. Actualment els tapissos estan embalats i protegits de la finalització dels processos d'obres de millora programats per a l'entorn del Saló de Cent". Firmava la resposta Alfredo J. Juan i Andrés, Gerent . Com que no m'havia respost a la pregunta de quan pensaven restituir-los, vaig tornar-hi. El 23 de desembre de 2005 tornava a preguntar "Es té previst restituir els tapissos que hi havia al saló de Cent i que foren retirats per procedir a la seva neteja ? I en cas afirmatiu, quan ? " La resposta, arribà el 26 de gener de 2006 firmada pel mateix Alfredo J. Juan i Andrés que textualment deia, gairebé enrient-se'n " Que la pregunta anterior amb referència M037/3589, va ser informada en data 21 de novembre de 2005", i m'adjuntava la resposta insuficient que ja m'havien donat. Vaig tornar-hi, i el 2 de febrer , un servidor tornava a preguntar, " Quan es preveu restituir els tapissos que hi havia al Saló de Cent i que foren retirats per procedir a la seva neteja ?". La resposta arribà l'1 de març, i el mateix personatge insisití : " En dates 21 de novembre de 2005 i 20 de gener de 2006 ja es va informar que la restitució dels tapissos no es podrà fer abans de la finalització de les actuacions de millora programades per el Saló de Cent i entorn ( Saló de la Reina Regent )."

I es quedà tan ample. I així estem encara. Pot ser discutible si els tapissos han d'estar sempre penjats o només en circumstàncies determinades, si ens agrada més o menys les parets despullades, però el que és evident és que l'aleshores tripartit municipal ( PSC, IC i ERC ) i l'actual bipartit no han tingut cap mena d'interès en la seva restitució.

.bcn o .cat

jaumeciurana — Mon, 03 Nov 2008 18:12:03 +0100

Avui hem proposat que, en el cas que l'ICANN obri nous dominis les ciutats i Barcelona l'aconsegueixi, aquest sigui gestionat per la societat civil, en concret per la Fundació PuntCat. En la qüestió del domini .bcn, resumeixo la nostra posició en quatre punts:

1.- En l'actitud de l'Ajuntament creiem que hi ha més propaganda i publicitat que altra cosa. Els que en saben coincideixen en dir que una resolució de l'ICANN en aquest sentit difícilment es dictarà abans de dos anys, fet que situa el possible atorgament del domini .bcn, el 2011. De fet, qui va presentar la voluntat municipal d'optar al domini fou el publicista que ha fet la campanya del Visc(a) Barcelona.

2.- Si l'ICANN obre els dominis a les ciutats, Barcelona no pot renunciar a tenir el seu.

3.- En cap cas però, això ha d'anar en detriment, directa o indirectament del .cat. L'equip de govern municipal té més vocació de ciutat-estat o de segona ciutat d'Espanya que no pas de capital de Catalunya.

4.- L'Ajuntament de Barcelona no ha de ser qui gestioni el .bcn, com la Generalitat no gestiona el .cat o el govern espanyol el .es. Per tant, hauria de ser la societat civil qui ho fes. I qui millor que una gent que ha demostrat saber-ho fer com la Fundació PuntCat.

Humor de diumenge a la tarda: la crisi arriba a les famílies

jaumeciurana — Sun, 02 Nov 2008 16:52:26 +0100

See more funny videos at Funny or Die

La Setmana del Llibre en Català

jaumeciurana — Thu, 30 Oct 2008 18:48:09 +0100

Avui hem fet una nota de premsa sobre el desinterès i la incapacitat del govern municipal pel que fa a assegurar la celebració, a Barcelona, de la Setmana del Llibre en Català. És un pas més en el procés de descapitalització cultural - de la cultura catalana - que l'Ajuntament de Barcelona ha emprès. El provincianisme més absolut guia bona part de les polítiques culturals que es fan a Barcelona, i aquest n'és un exemple. No entendre que Barcelona ha d'abocar tot el seu interès i tota la seva potència al servei, en aquest cas, del llibre en català, és creure's que Barcelona ha sorgit del no res, de la generació espontània.

Barcelona s'està descapitalitzant. Creuen que així fan més petita Catalunya i més gran Barcelona, però s'equivoquen. Sense reconèixer-se en un país que li dóna sentit, Barcelona passarà a ser una urbs, una marca i deixarà de ser una ciutat.

El PSC, el Quixot, i Nike

jaumeciurana — Mon, 27 Oct 2008 11:32:21 +0100

Ara fa uns mesos, des del Grup Municipal de CIU a l'Ajuntament de Barcelona vàrem demanar que l'Ajuntament, comprés, expropiés o arrendés la planta baixa l'edifici situat al c/ del Call núm. 14. En els baixos d'aquest edifici hi havia un comerç que va tancar i durant molts mesos, una oferta d'una immobiliària posava el local al mercat. Què té d'especial aquest establiment ? Doncs que allà hi havia l'antiga impremta Comellas, la que tots els autors identifiquen com l'impremta que surt al Quixot. De fet, a la façana de l'edifici - que té uns bells esgrafiats que fan referència al món del llibre - ja hi ha una placa que així ho certifica. Crèiem - i creiem ara - que Barcelona no podia deixar passar l'oportunitat de convertir aquest edifici, no només com un espai públic dedicat a la literatura i al Quixot, sinó també a la llarga tradició del món del llibre i la impremta a la nostra ciutat.

L'equip de govern de l'Ajuntament de Barcelona respongué la nostra petició - que fou aprovada amb els vots de CIU, ERC i PP - amb el menyspreu més absolut, i avui, aquest matí, al passar-hi per davant, he vist que encara hi havia una botiga Nike que van obrir - teòricament temporalment - el passat mes d'agost i que havia de tancar a primers d'octubre.

Una ciutat és també una ànima intangible que fa que quan trepitges els seus carrers sentis el pes i la força d'uns determinats paisatges literaris. Però no, aquí, el que es promou des de l'equip de govern municipal és la cultura de la franquícia. Aquesta és la Barcelona del PSC, la Barcelona de marca que passa per damunt del patrimoni, la història i la cultura.

L'óssa

jaumeciurana — Fri, 24 Oct 2008 17:58:16 +0100

Avui tots els mitjans de comunicació van plens de l'atac de l'óssa a un caçador de la Val d'Aran. Fer una lectura simple dels fets és fàcil i temptador. I mediàticament atractiu: un animal reintroduït per l'administració ha posat en perill la vida d'un ciutadà. Ara bé, l'objectivitat ens exigeix anar una mica més enllà de les reaccions primàries i ancestrals.

No dic que el fet en si no sigui greu, però hauríem de conèixer-ne les circumstàncies exactes. En el marc d'una cacera, amb els gossos que havien aixecat l'óssa, el caçador que en un primer moment actúa correctament deixant passar l'animal però que després, incomprensiblement, es posa a cridar per espantar-lo,... Tots els incidents recents amb els óssos del Pirineu - dos d'ells acabaren amb la mort de les ósses, la Melba i la Canelle - s'han produït en el marc de caceres. Potser l'error és, doncs, en com s'organitzen les caceres i no en la reintroducció de l'ós. Els equips de seguiment haurien de ser capaços de saber les zones en que es mouen els óssos amb una certa precisió, i les societats de caçadors coordinar-se amb els responsables de Medi Ambient per evitar situacions com la viscuda aquesta setmana.

Sé que aquest és un tema complicat i ple de matisos, però qualsevol decisió que es prengui sota la pressió mediàtica i social posterior a un incident com aquest anirà - m'hi jugaria un pèsol - en contra de les polítiques de reintroducció.

Us poso un parell d'enllaços interessants. I encara aquest.

La marca Barcelona

jaumeciurana — Wed, 22 Oct 2008 18:11:32 +0100

L'Ajuntament de Barcelona ha decidit fer una campanya per posicionar el nom de Barcelona com a sinònim d'innovació, creativitat, modernitat. Paral·lelament, ens arriba la notícia que divendres l'Alcalde presentarà una nova campanya - que tindrà molt de publicitària - referent a l'opció de Barcelona per demanar el domini .bcn, si és que finalment s'anuncien els nous criteris de concessió de dominis. Aquesta presentació és el clar exemple de la gran capacitat municipal per vendre fum. Tothom que coneix com funciona això dels dominis coincideix en que el possible atorgament va per llarg. Crec, en canvi, que l'Ajuntament vol utilitzar el .bcn com a nova icona simbòlica de la ciutat.

En qualsevol cas, ja fa temps que el govern municipal ha decidit no canviar la realitat sinó centrar-se en canviar la percepció de la realitat. I per això, aboca milers i milers d'euros a ensenyar-nos una ciutat que no existeix. I milers i milers d'euros a crear una marca que no obeeix al producte que anuncia. I, en part , ho ha aconseguit. Barcelona és avui molt més el seu relat que no pas la seva realitat.

Però això s'està esquerdant. La realitat és tossuda i desmentir-la és sempre complicat. Una Barcelona millor és possible. Més neta, més amable, menys densa, menys hostil. Una ciutat amb menys impostura, menys provinciana i més capital. Però perquè això sigui possible cal, en primer lloc, ser conscient de la situació real de la ciutat, i tinc tota la sensació que el govern municipal o no la veu o no la vol veure.

Un dia i mig a la Fira de Frankfurt

jaumeciurana — Sun, 19 Oct 2008 23:26:25 +0100

Acabo de tornar d'un cap de setmana a la Fira del Llibre de Frankfurt, i a petició d'un bon amic, esbosso unes ràpides impressions:

1.- Del que he parlat amb diversos editors - anglesos, americans, belgues, francesos - la crisi financera no sembla haver afectat el desenvolupament de la fira i el seu negoci. És més, deien que la fira havia anat creixent. Una editora anglesa deia..." com que estem aquí dintre tancats tot el dia i no veiem les notícies, la crisi sembla no afectar-nos".

2.-La presència catalana a la fira després de l'any passat - deixant al marge els estands institucionals i de les editorials catalanes - es fa evident en que, de tant en tant, veus el nom, la fotografia o els llibres d'autors catalans traduïts en editorials que publiquen en altres llengües. Passant pels passadissos - és a dir, sense buscar-los expressament - he vist llibres de Jaume Cabré i Toni Sala, per exemple.

3.- El disseny català és infinitament millor que el turc . Turquia, invitada d'aquest any, probablement - i gràcies a la gran població d'origen turc que hi ha alemanya - haurà tret un bon rendiment de la presència de la seva cultura a la fira.

4.- Converso amb una agent literària alemanya afincada a Barcelona des de fa dos anys: L'any passat es va apuntar a cursos de català. Ara els ha deixat "perquè a la meva feina, ningú no em parla en català". En fi,...

5.- Si a les eleccions americanes votessin els editors, Barack Obama guanyaria i per molt. No he vist cap llibre sobre John McCain, uns quants sobre Obama.

6.- El llibre electrònic haurà d'esperar. He vist alguns prototips - un de la Sony, concretament - però la potència d'un invent tan extremadament útil com el llibre imprès encara no ha trobat l'estri que el pugui substituir.

7.- La fira continua tan inabastable com sempre, i amb un dia i mig sense parar, tot just pots fer-hi una ràpida llambregada.

8.- Com a curiositat, he vist un llibre de viatges a la Ciutat del Vaticà. El títol, provocador, Vaticanistan.

9.- Xina i el sudest asiàtic s'ha convertit en la impremta del món.

10.- Ahir i avui, la fira estava oberta al públic no professional, i la gentada que hi havia contrastava amb la buidor del difunt Saló del Llibre de Barcelona.